Autòdrom de Terramar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ska.svg
Terramar
Situació Sant Pere de Ribes,Barcelona;(Catalunya)
Long. circuit 2.000 metres
Revolts 2
Rècord volta 42,6
Carlos Sainz
Audi R8 LMS (2012)

L'Autòdrom de Terramar, construït l'any 1923 i situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, fou un dels primers autòdroms del món. En el moment de la seva construcció Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza i als Estats Units només hi havia el d'Indianàpolis. En aquest circuit s'hi va celebrar el Primer Gran Premi Internacional a Espanya, celebrat el mateix 1923 com a part dels actes inaugurals del circuit. Aquesta cursa la va guanyar Alberto Divo al volant d'un Sunbeam.[1]

El circuit té una llargada d'uns 2 quilòmetres, és ovalat i en són notables els seus peralts de 60 o més graus.

Història[modifica | modifica el codi]

Dissenyat per Jaume Mestres i Fossas l'autòdrom fou construït en només 300 dies amb un cost de 4 milions de pessetes. La inauguració, on hi assistiren el monarca Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera, fou encapçalada pel sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la urbanització de Terramar de Sitges i un dels principals inversors del circuit. Malgrat tot, al llarg dels anys la classe benestant barcelonina ben aviat va deixar d'assistir a l'autòdrom, fet que marcaria definitivament el seu futur.[1] El dia de la inauguració hi va haver un gran aiguat[2].

L'elevada inversió per a la construcció del circuit sumat a l'escàs públic que assistia a les proves va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victòries. Això va afectar seriosament la reputació del circuit, i això s'afegí a les queixes dels pilots pels elevats peralts (de 60 a 90 graus), que afectaven la seguretat del circuit. Així l'any 1925 ja no es realitzaven curses, i l'any 1929 l'Autòdrom va passar a mans d'Edgar Morawitz. Gràcies a la inversió de Morawitz es varen tornar a disputar curses a partir de l'any 1932 amb una prova del Campionat espanyol de motociclisme. Morawitz però va posicionar-se en contra de Francisco Franco i això va fer que hagués d'abandonar la gestió del circuit per por a les represàlies de la dictadura. Els terrenys passaren a ser una explotació agrícola i s'abandonà definitivament l'organització d'activitats automobilístiques.[1]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

El circuit es troba en males condicions, pràcticament abandonat, però com que tant la pista, pràcticament única a Europa, com l'entorn és força espectacular molts aficionats al motor van a veure'l. De totes maneres, l'antiga pista, amb corbes peraltades es mantenen en molt bon estat. Les rectes estaven cobertes de malesa fins que a començaments de 2009 es va realitzar una operació de neteja, i això ha permès fer voltes completes al circuit amb permís dels propietaris. Està en projecte fer una rehabilitació parcial i fer un museu on es troba la graderia principal. També es fan visites guiades al circuit des de 2010.

L'any 2012, per rodar un espot publicitari, van proposar a Carlos Sainz i Miguel Molina conduir un Audi R8 LMS sobre el paviment de formigó ple de sots i esquerdes. Sainz, gran especialista en els salts del desert i pistes de ral·lis, va establir, el 10 de maig, un nou rècord del circuit en 42,6 segons, a 170 km/h de mitjana, superant el temps de 45,8 segons a 157,2 km/h, que va establir Louis Zborowski Miller el 1923.

Aquesta pista oval va ser el primer citcuit de l'Estat i el tercer d'Europa. Inaugurat l'any 1923 i el primer de l'Estat que acollia curses de motor.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mirabent i Muntané, Antoni. Autòdrom Nacional. A. Mirabent, 1999. 
  2. «L'Autòdrom de Terramar» (en ca). [Consulta: 8.12.2014].
  3. Josep Lluís Merlos al diaril'Ara de 18 de gener del 2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 14′ 18.18″ N, 1° 46′ 55.18″ E / 41.2383833°N,1.7819944°E / 41.2383833; 1.7819944