Autòdrom de Terramar
| Terramar | |
|---|---|
| Situació | Sant Pere de Ribes,Barcelona;(Catalunya) |
| Long. circuit | 2.000 metres |
| Revolts | 2 |
| Rècord volta | 42,6 Carlos Sainz Audi R8 LMS (2012) |
L'Autòdrom de Terramar, construït l'any 1923 i situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes (veí de la urbanització de Rocamar), fou un dels primers autòdroms del món. En el moment de la seva construcció Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza i als Estats Units només hi havia el d'Indianàpolis. En aquest circuit s'hi va celebrar el Primer Gran Premi Internacional a Espanya, celebrat el mateix 1923 com a part dels actes inaugurals del circuit. Aquesta cursa la va guanyar Alberto Divo al volant d'un Sunbeam.
El circuit té una llargada d'uns 2 quilòmetres, és ovalat i en són notables els seus peralts de 60 o més graus.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Dissenyat per Jaume Mestres i Fossas l'autòdrom fou construït en només 300 dies amb un cost de 4 milions de pessetes. La inauguració, on hi assistiren el monarca Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera, fou encapçalada pel sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la urbanització de Terramar de Sitges i un dels principals inversors del circuit. Malgrat tot, al llarg dels anys la classe benestant barcelonina ben aviat va deixar d'assistir a l'autòdrom, fet que marcaria definitivament el seu futur.
L'elevada inversió per a la construcció del circuit sumat a l'escàs públic que assistia a les proves va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victòries. Això va afectar seriosament la reputació del circuit, i això s'afegí a les queixes dels pilots pels elevats peralts (de 60 a 90 graus), que afectaven la seguretat del circuit. Així l'any 1925 ja no es realitzaven curses, i l'any 1929 l'Autòdrom va passar a mans d'Edgar Morawitz. Gràcies a la inversió de Morawitz es varen tornar a disputar curses a partir de l'any 1932 amb una prova del Campionat espanyol de motociclisme. Morawitz però va posicionar-se en contra de Francisco Franco i això va fer que hagués d'abandonar la gestió del circuit per por a les represàlies de la dictadura. Els terrenys passaren a ser una explotació agrícola i s'abandonà definitivament l'organització d'activitats automobilístiques.
Actualitat [modifica]
El circuït es troba en males condicions, pràcticament abandonat, però com que tant la pista, pràcticament única a Europa, com l'entorn és força espectacular molts aficionats al motor van a veure'l. De totes formes la antiga pista, amb corbes peraltades es mantenen en molt bon estat. Les rectes estaven cobertes de malesa fins que a començament s de 2009 es va realitzar una operació de neteja, i això ha permès donar voltes complertes al circuït amb permís dels propietaris. Esta en projecte fer una rehabilitació parcial i fer un museu on es troba la graderia principal. També es fan visites guiades al circuït des de 2010.
A l'any 2012 per rodar un spot publicitari, van proposar a Carlos Sainz i Miguel Molina, conduir un Audi R8 LMS sobre el paviment de formigó ple de sots i esquerdes. Sainz, gran especialista en els salts del desert i pistes de rallyes va establir, el 10 de maig, un nou record del circuït en 42,6 segons, a 170 km/h de mitja, superant el temps de 45,8 segons a 157,2 km/h, que va establir Louis Zborowski Miller al 1923.
Bibliografia [modifica]
- Mirabent i Muntané, Antoni. Autòdrom Nacional. A. Mirabent, 1999.
Enllaços externs [modifica]
- Foto comparativa al blog d'un afeccionat
- Fotografia estereoscòpica del 1923, pertanyent al fons Salvany i Blanch de la Biblioteca de Catalunya
- Història dels circuits ovalats europeus
- Informació i fotografia de l'Autòdrom
- Spot rodat al circuït
Coord.: 41° 14′ 18.18″ N, 1° 46′ 55.18″ E / 41.2383833,1.7819944
|
|
Aquest article del Garraf necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |