Autòmat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció d'una persona. El comportament pot ser fix, de manera que la màquina farà sempre el mateix, o pot adaptar-se a l'entorn. De vegades el terme s'utilitza com a sinònim de robot, més concretament, d'un robot autònom, però habitualment descriu una màquina mecànica, no electrònica, autopropulsada per mitjans hidràulics, pneumàtics, elèctrics, etc. especialment aquells autòmats construïts per assemblar-se als éssers humans o als animals. Un exemple serien els autòmats del Museu d'Autòmats del Tibidabo.[1]

Primers autòmats[modifica | modifica el codi]

Heró d'Alexandria

Els autòmats deriven dels titelles que podien moure diverses parts del cos amb finalitat religiosa, en l'Antic Egipte.[2] És a l'Antiga Grècia on ja hi havia estàtues amb moviment gràcies a les energies hidràuliques, coneixements plasmats en el llibre Περὶ αὐτοματοποιητικῶν (sobre la construcció d'autòmates) d'Heró d'Alexandria, el primer que tracta la figura dels robots, en el que explica la creació de mecanismes miraculosos en temples.[3]

Encara que Heró és el primer a recopilar dades sobre els autòmats altres anteriors a ell van realitzar les seves aportacions com és el cas d'Arquites de Tàrent (s. V aC) inventor del cargol i la politja[4] i famós pel seu colom mecànic capaç de volar gràcies a vapor d'aire en propulsió. O el terrible sistema descrit per Polibi (s. II aC) i utilitzat per Nabis, tirà d'Esparta, que consistia en un artefacte amb forma de dona amb claus en el seu pit i braços i que abraçava mortalment a tot aquell que incomplia els seus pagaments. I altres encara més antics, però de més difícil autenticació, com el mític Tron de Salomó d'Israel, descrit en la Bíblia i altres textos àrabs com un arbre de bronze amb ocells cantaires, lleons i aixetes mecànics a més de ser mòbil, podent elevar-se des del terra fins al sostre.

Edat mitjana i Renaixement[modifica | modifica el codi]

L'Edat Mitjana suposa un pas endavant en la creació d'autòmats després d'una època romana sense cap aportació important. El problema és que en molts casos la manca de fonts o la poca consideració que se li ha donat a aquesta època ha fet que molts invents i artefactes produïts en aquest període hagin quedat en l'oblit.

Albert el Gran[modifica | modifica el codi]

Nascut a 1206 a Baviera, teòleg, filòsof i home de ciència Albert el Gran és una de les figures decisives del pensament medieval. Se li han atribuït al llarg de la història multitud d'obres tant de caràcter màgic com de creació d'éssers artificials. En concret dues, una de les anomenades "caps parlants", de les quals es parlarà més endavant, i d'un autòmat de ferro que li servia com a majordom i en el qual va treballar trenta anys de la seva vida, era capaç de caminar, obrir la porta i saludar els visitants tot i que altres autors afirmen que a més podia fer més tasques casolanes. Una altra versió (que també es compta en la història del cap parlant) narra que sant Tomàs d'Aquino, deixeble seu, en veure aquell ésser va decidir destruir ja que estava convençut que la mà del Diable havia influït en la seva creació.

Al-Jazari[modifica | modifica el codi]

Rellotge elefant creat per Al-Jazari

Al-Jazari (1260) un dels més grans enginyers de la història. Inventor del cigonyal i els primers rellotges mecànics moguts per pesos i aigua entre molts invents de control automàtic, va estar també molt interessat en la figura de l'autòmat creant una obra del mateix nom (també anomenada llibre del coneixement dels enginyosos mecanismes) i considerada una de les més importants sobre història de la tecnologia. Dins d'aquest vessant cal destacar el seu complex rellotge elefant, animat per éssers humans i animals mecànics que es movien i marcaven les hores o un autòmat amb forma humana que servia diferents tipus de begudes. Hi ha un exemplar (de mida real) del complex rellotge elefant al gegantí centre comercial "Ibn Battuta", a Dubai.[5]

Leonardo Da Vinci[modifica | modifica el codi]

Leonardo Da Vinci (1452-1519), home per excel·lència del Renaixement va dissenyar com a mínim dos autòmats dels que es tingui constància. El primer es considera també un dels primers amb forma completament humana, vestit amb una armadura medieval. i va ser dissenyat al voltant de l'any 1495, encara que com molts altres invents de Leonardo no va ser construït. Aquest mecanisme va ser reconstruït en l'actualitat segons els dibuixos originals i podia moure els braços, girar el cap i seure. El segon, molt més ambiciós, es va tractar d'un lleó mecànic construït petició de Francis I, rei de França (1515) per facilitar les converses de pau entre el rei francès i el papa Lleó X, l'animal, mitjançant diversos trucs d'artifici, va anar d'una habitació a una altra on es trobava el monarca, va obrir el seu pit i tots van poder comprovar que era ple de lliris i altres flors, representat així un antic símbol de Florència (el·lleó) i la flor de lis que Luis XII va regalar a la ciutat com a senyal d'amistat.

Juanelo Turriano[modifica | modifica el codi]

Gran enginyer del segle XVI que va treballar a Espanya a les ordres de Carles V com a rellotger de la cort. Inventor de multitud de mecanismes, sent el més famosos l'anomenat "artefacte de Juanelo" una obra d'enginyeria capaç de portar l'aigua des del Tajo al Alcázar de Toledo, tot i que mai li van pagar per aquella obra. En aquesta ciutat és atribuït a Juanelo Turriano la creació d'un autòmat (entre altres molts com dansaires, guerrers o ocells voladors) anomenat "L'Home de Palo" (del qual queda constància en el nom d'un carrer de Toledo ), un servent autòmat que es diferenciava de la resta per estar fet de fusta i que recorria els carrers demanant almoina per al seu amo fent una reverència quan la aconseguia. Altres autors més conservadors només consideren a aquest autòmat un ninot de pal estàtic, que es va col·locar a la ciutat per recollir fons per a l'obertura d'un hospital.

René Descartes[modifica | modifica el codi]

Un dels més famosos casos de creació d'un autòmat humà, però també on és més difícil separar la història de la ficció, és la història de René Descartes (1596-1650) i la seva filla autòmat. Una de les principals idees cartesianes era la consideració de tots els animals com complexos autòmats, éssers privats de tot estat mental, que només actuaven per supervivència i que en la pràctica la seva carn i ossos funcionaven com la mecànica d'un artefacte. Però diuen que després de la mort de la seva filla il·legítima Francine, de cinc anys d'edat, es va sentir tan deprimit que es va proposar construir una nina autòmat el més semblant a la víctima unint-se tant a aquella figura que segons descriuen la tractava com "la meva filla Francine ". El seu inseparable unió va fer que la portés de viatge creuant el mar de Holanda. La tenia guardada en un cofre dins la seva cabina. El capità del vaixell, intrigat pel seu contingut, va aconseguir entrar a la cabina i obrir el cofre. Quina va ser la seva espant al comprovar que aquella nina s'aixecava i movia. El capità, horroritzat, la va tirar per la borda. Llavors Descartes, que solia destacar pel seu mal humor, va matar el capità i el va tirar per la borda, igual que havia fet amb el canell.

Època d'esplendor: segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Amb l'entrada al segle XVIII i els consegüents avanços en matèria de rellotgeria s'arriba a la que es considera l'època on millors i més perfectes autòmats es van realitzar de la història. El seu desenvolupament, dominat pel caràcter científic, posava en relleu l'obsessió per intentar reproduir el més fidelment possible els moviments i comportaments dels éssers vius.

Jacques de Vaucanson[modifica | modifica el codi]

El canard digérateur de Jacques Vaucanson, aclamat el 1739 com el primer autòmat capaç de fer la digestió.

Nascut un 24 de febrer de 1709, Jacques Vaucanson, excel·lent rellotger però amb amplis coneixements de música, anatomia i mecànica, volia demostrar mitjançant els seus autòmats la realització de principis biològics bàsics, com ara la circulació, la la digestió o la respiració, sobre aquesta última funció va versar la seva primera creació "El Flautista" figura amb forma de pastor i de mida natural que tocava el tambor i la flauta amb un variat repertori musical. Vaucanson el va presentar a la Acadèmia Francesa de Ciències obtenint un gran èxit. Més tard, el 1738, crea el seu segon autòmat anomenat "El Timbaler" com una versió millorada del primer. En aquesta ocasió la figura tocava la zampoña de Provença i el tamborí amb vint melodies diferents. El tercer i més famós va ser "L'ànec amb aparell digestiu" transparent i compost per més de quatre-centes parts mòbils i que batia les ales, menjava i realitzava completament la digestió imitant al mínim detall el comportament natural de l'au. Passats els anys, Vaucanson, cansat de la seva pròpia obra, va vendre les figures en 1743.

Friedrich von Knauss[modifica | modifica el codi]

Inventor del segle XVIII (1724-1789) i creador d'un dels primers autòmats escriptors. Aquesta complexa creació la formava una esfera sostinguda per dues àguiles de bronze, en ella la figura d'una deessa serveix de musa l'autòmat que amb el seu llarg braç escriu en un full en blanc el que prèviament se li ha ordenat realitzar. El sistema de funcionament és capaç de fer que l'autòmat mulli la ploma a la tinter per poder escriure i compta amb un sistema per passar la pàgina quan aquesta ha quedat escrita.

Pierre Jaquet-Droz[modifica | modifica el codi]

"La pianista" de Jaquet-Droz
"El Dibuixant" de Jaquet-Droz

Possiblement el millor i més conegut creador d'autòmats de la història. Pierre Jaquet-Droz suís nascut a 1721 és el responsable dels tres autòmats més complexos i famosos del segle XVIII. Les seves tres obres mestres (La Pianista, El Dibuixant i El Escriptor) van causar sorpresa en l'època arribant a ser contemplats per reis i emperadors tant d'Europa com de la Xina, Índia o Japó.

El primer d'ells, "La Pianista", és un autòmat amb forma de dona que toca l'orgue, amb la particularitat que és la pròpia figura la qual interpretat les obres prement les tecles amb els seus dits sense tenir el so pregravat o procedent d'un altre lloc. Composta per 2.500 peces podia moure els ulls dirigint la mirada de l'piano als dits, s'inclina el cos, respira i en finalitzar cada tema feia una reverència.

El Dibuixant, d'altra banda, estava format per unes 2.000 peces, tenia forma de nen assegut en un pupitre i podia realitzar fins a quatre dibuixos diferents, passant per tots els passos del dibuix acadèmic (esbós amb llapis, repàs de les línies, ombrejat i retocs finals). Igual que l'anterior imita el comportament mentre realitza la tasca movent els ulls, les mans o fins i tot bufant en el paper per eliminar les restes de la pols del·llapis. Els quatre dibuixos que podia realitzar l'autòmat eren un retrat de Lluís XV de França, una parella real, un gos i a Cupido pujat a sobre d'una carrossa tirat per una papallona.

"L'Escriptor" de Jaquet-Droz

L'últim, i més complex dels autòmats, és "L'Escriptor" mecanisme compost per més de 6.000 peces i sis anys de treball. Aquest disseny és l'evolució d'un anterior construït pels Maillardet, també amb forma de nen, i que podia escriure en anglès i francès i realitzar alguns dibuixos. La versió de Jaquet-Droz podia escriure utilitzant la ploma gràcies a una roda integrada en el seu mecanisme intern on se seleccionaven els caràcters uno a uno poden escriure així petits textos d'unes quaranta paraules de longitud. Com els anteriors, realitzava moviments propis d'un ésser humà com mullar la tinta i escórrer el sobrant per a no tacar el paper, aixecar la ploma com si estigués pensant, respectant els espais i punts ia part, a més de seguir amb la mirada el paper i la ploma mentre escriu.

Els tres autòmats es poden contemplar al Musée d'Art et d'Histoire de Neuchâtel, Suïssa.

Jean Eugène Robert-Houdin[modifica | modifica el codi]

La fama dels autòmats de Von Knauss i Jaquet-Droz va portar a molts il·lusionistes i prestidigitadors a incorporar trucs amb autòmats en els seus espectacles. És el cas de Robert-Houdin que va crear diversos autòmats que, encara que mecànics, estaven més a prop del món de la màgia. Cal destacar un bust cantant on es mostrava un sistema d'engranatges amb el qual es deia que la figura cantava, encara que la realitat és que darrere d'aquest mecanisme es trobava una cantant autèntica. També va ser responsable d'un autòmat escriptor que dibuixava el que el públic li demanava o el truc de l'autòmat anomenat "El Pastisser del Palais Royal" que portava al mag tots els plats i begudes que aquest li demanava, entre molts altres.

El Papamosques[modifica | modifica el codi]

D'aquestes dates data el famós autòmat de la catedral de Burgos, el Papamosques, la missió és la de tocar les campanes assenyalant l'hora: ho fa movent el seu braç dret (amb el que mou, a través d'una campana, un batall) al mateix temps que obre i tanca la boca. Si bé el mecanisme actual és del segle XVIII, substitueix un artefacte semblant de data anterior.

Autòmats a la Xina i Japó[modifica | modifica el codi]

Karakuri japonès

La cultura asiàtica, especialment Xina i Japó, ha tingut una gran tradició d'autòmats que s'ha mantingut des de temps molt antics fins a l'actualitat. Ja l'any 2000 aC es compten llegendes xineses sobre autòmats. Com que la creada pel fill del rei Tache}uan, fet de fusta, i tan semblant a l'home que confonien a tots els que ho veien, fins que descobreixen la seva naturalesa i és destruït. En temps més propers es parla de diversos emperadors xinesos que, curiosos per aquests invents, donar suport a la creació de tot tipus d'autòmats, des dels que tenien forma animal (ocells, cavalls, gats, micos etc.) Fins a altres amb forma humana i que anaven, ballen o tocaven instruments.

Al Japó dels segles XVIII i XIX els autòmats van aconseguir un alt grau d'importància i complexitat. Se'ls anomenava " karakuri ", que es podria traduir com "aparells mecànics per produir la sorpresa a una persona" i distingien tres tipus de figures: les " Butai Karakuri " que es feien servir en el teatre, les " Zashiki Karakuri " més petites i amb les que es jugava a les habitacions i les " dashi Karakuri " que es feien servir en les festivitats religioses. La seva gran tasca era la representació de mites i llegendes tradicionals encara que hi havia de tot tipus com alguns que servien el te o llançaven fletxes amb un arc. Ja entrats al segle XX i XXI veiem com la tradició del karakuri es manté en els moderns robots japonesos, amb la creació de complexíssims robots antropomorfs com ASIMO, QRIO o Repliee Q1 o mascotes robòtiques com Aibo, descendent directe dels autòmats animals de segles passats.

Darrera època: 1848-1914[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIX i començaments del segle XX es van seguir creant autòmats de tot tipus, però la realitat és que no van ser tan elaborats com els seus antecessors i van estar més guiats al món de l'espectacle. Entre els més importants cal destacar "La parella" d'Alexander Nicolas Theroude, els autòmats animals de Blaise Bontems, les figures que realitzaven petits trucs de màgia o la encantadora de serps de Roullet & Decamps, el fumador turc de Leopold Lambert, els passos amb el món dels autòmats de científics com Nikola Tesla i el seu robot submergible amb comandament a distància o l'autòmat caminant de George Moore amb forma humana i mogut per la força del vapor que podia recórrer distàncies a gairebé 9 milles a l'hora. Finalment, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial la indústria dels autòmats desapareix i no renaixerà fins a l'arribada dels moderns robots.

Alguns tipus d'autòmats[modifica | modifica el codi]

Caps i màquines parlants[modifica | modifica el codi]

Dins dels autòmats hi ha un grup que ha tingut una gran difusió al llarg de la història, els caps parlants, éssers que es creien entre la mecànica i la màgia que parlaven, aconsellaven als seus amos o predeien el futur. La llegenda i el mite han influït molt en aquest tipus de mecanismes trobant les primeres versions en antics contes àrabs. Un dels exemples més famosos és el cap amb forma d'home de Roger Bacon (1214-1294), feta de llautó i que podia respondre a preguntes sobre el futur, la d'Albert el Gran amb forma de dona, la de Valentí Merbitzer que deien que parlava diversos idiomes, altres diuen que gràcies a un ventríloc, el cap parlant del Papa Silvestre II que responia aleatòriament "sí" o "no" a les preguntes que se li feien, o la figura de la santa que parlava d'Athanasius Kircher, a més del seu llibre "Misurgia Universalis" on descriu amb detall la creació de figures que poden moure els ulls, llavis i llengua.

En qualsevol cas, la majoria d'elles aconseguien la "veu" a través de diversos sistemes. El primer amb base documental a aconseguir-ho va ser Kratzenstein que amb un sistema de tubs d'orgue podia reproduir les vocals. Més tard Wolfrang von Kempele explicava en una de les seves obres com fabricar i manipular una d'aquestes màquines perquè puguin pronunciar algunes frases breus a través d'una espècie de manxa pel qual passava l'aire i es modulen els sons. O les creades per Abate Mical, de mida natural i que, exhibides de dos en dos, es contestaven l'una a l'altra. Ja en el segle XIX Joseph Faber va idear la versió més perfecta d'aquestes màquines, batejada com Euphonia , que s'utilitzava com l'òrgan d'una església i que podia des recitar l'alfabet a respondre preguntes, xiuxiuejar o riure.

Jugadors d'escacs[modifica | modifica el codi]

"El Turc" tal com ho veia el públic

Wolfgang von Kempele inventor, com s'ha assenyalat anteriorment, d'una de les primeres màquines parlants va ser també creador d'un dels més famosos autòmats de la història, que al seu torn, va ser un dels majors fraus del seu temps però que, tot i això, va impulsar la creació d'autòmats jugadors d'escacs fins gairebé als nostres dies: El Turc.

Construït en 1769, "El Turc" estava format per una taula on hi havia col·locat un maniquí amb forma humana vestit amb robes àrabs. Una porta a la part frontal s'obria i deixava veure el suposat mecanisme de funcionament de l'autòmat. Aquest jugador va ser una de les més grans atraccions de l'època ja que, segons explicaven, era invencible. Va viatjar per tota Europa, fins i tot després de la mort del seu creador, passant a mans de Johann Nepomuk Mälzel. Va arribar a jugar (i derrotar) en Napoleó Bonaparte durant la campanya de la Batalla de Wagram. Després de viatjar pels Estats Units aterrà a Cuba on hi morí en William Schlumberger, ajudant de Maezel, i possible encarregat d'introduir-se dins de l'autòmat per jugar les partides, ja que després d'aquesta mort "El Turc" va deixar d'exhibir-se fins que acabà destruït el 1845 en el gran incendi de Filadèlfia. Més tard es va dir que, al llarg de la seva història, l'autòmat havia tingut diversos operadors que movien el mecanisme gràcies a un tauler d'escacs secundari. Cada peça del tauler principal contenia un imant, així l'operador podia saber quina peça havia estat moguda i on. L'operador feia el seu moviment mitjançant un mecanisme que podia encaixar en el tauler secundari, indicant al maniquí on havia de moure.

La fama d'aquest autòmat va fer que es creessin moltes rèpliques amb el mateix truc de funcionament, algunes d'elles en el segle XIX, com és el cas d'Ajeeb, presentat per Charles Hooper el 1868 o "Mephisto" nascut el 1876, i que va aconseguir guanyar un torneig d'escacs a Londres sense que ningú s'adonés de l'artifici.

Possible funcionament real de "El Turc"

No obstant això, sí que va existir un autòmat el funcionament del qual era totalment real. La seva creació es deu a l'espanyol Leonardo Torres Quevedo, enginyer i matemàtic, inventor d'El Ajedrecista presentat a la fira de París de 1914. Funcionava utilitzant uns electroimants sota el tauler, jugant automàticament fins al final amb un rei i una torre contra un rei des de qualsevol posició sense cap intervenció humana.

Així, podem considerar aquests autòmats, tant els falsos com els reals, com pioners dels moderns jocs d'escacs informàtics i d'ordinadors com Deep Blue que mantenen el mateix esperit i objectius que els seus predecessors: aconseguir que una màquina pugui vèncer la ment humana.

Autòmats en la ficció[modifica | modifica el codi]

En la mitologia[modifica | modifica el codi]

  • Prometeu, segons la mitologia grega, creador de l'ésser humà.
  • Pigmalió, ser de la mitologia grega que va esculpir l'estàtua d'una jove a la qual va anomenar Galatea, tan bonica que es va enamorar d'ella, desitjant que tingués vida.
  • Hefest ser mitològic que va crear dones mecàniques construïdes en or que li ajudaven en les seves tasques de ferreria.
  • Els Argonautes, van crear un gos autòmat perquè custodiés la seva nau.
  • El Gegant Talos, fet de bronze.
  • El Golem, segons el folklore jueu, ser creat d'argila pel rabí Löw introduint a la boca el Shem, una inscripció màgica en hebreu que contenia el nom de Senyor.

A la literatura[modifica | modifica el codi]

Il lustració original d'Enrico Mazzanti per " Les Aventures de Pinotxo "
  • A l Satiricón de Petroni es descriu un esclau amb esquelet de plata articulat que serveix els plats i les begudes.
  • Don Quixot de la Manxa, en el capítol 62 de la seva segona part, parla d'un cap parlant que Don Quixot troba en el seu camí i que creu feta per mitjà de la bruixeria, quan en realitat era un truc de fira.
  • En L'Home de Sorra E. T. A. Hoffmann parla de Nataniel i el seu amor per la autòmat Olímpia. La seva finalitat serà el suïcidi en descobrir la veritable naturalesa de la seva estimada.
  • Frankenstein, obra escrita per Mary Shelley el 1818 i que explica la història del Doctor Frankenstein, obsessionat amb crear un ésser viu a partir de diferents parts del cos de cadàvers disseccionats.
  • El jugador d'escacs de Maezel d'Edgar Allan Poe on intenta descibrar l'autèntic funcionament d'El Turc.
  • El Mestre Zacaries , Jules Verne explica la història d'un rellotger que transfereix la seva ànima als seus autòmats.
  • La Eva Futura de Villiers de L'Isle Adam descriu a Hadaly, la dona artificial ideal però al mateix temps critica els excessos de les invencions tecnològiques representades per Edison.
  • «Les Aventures de Pinotxo» de Carlo Collodi amb la història de Gepeto i el seu titella de fusta que cobra vida gràcies a la intervenció d'un fada padrina.
  • Els Robots Universals de Rossum , escrita en 1920 per el txec Karel Capek i primera obra on és utilitzat el terme modern "robot"

En el cinema[modifica | modifica el codi]

  • Metropolis (1927) dirigida per Fritz Lang, on el científic Rotwang ES crea un robot antropomorf amb forma de dona (o gynoide).
  • El màgic d'Oz (1939) dirigida per Victor Fleming, on apareix el personatge l'home de llauna , que viatja a Oz a la recerca d'un cor.
  • 2001: una odissea de l'espai (1968) dirigida per Stanley Kubrick, en què apareix el personatge HAL 9000, una ordinador amb intel·ligència artificial que eventualment embogeix, intentant matar els tripulants de la nau Discovery.
  • Westworld (1973) dirigida per Michael Crichton i protagonitzada per Yul Brynner, on els robots d'un parc temàtic que simulava l'antic oest americà es rebel·len en contra dels visitants.
  • The Stepford Wives (1975 i remake de 2004). A la ciutat de Stepford els homes han substituït les seves dones per autòmats que obeeixen totes les seves ordres.
  • Blade Runner (1982) dirigida per Ridley Scott, on apareixen els "replicants", idèntics a éssers humans però amb una esperança de vida limitada, utilitzats com a treballadors.
  • Terminator (1984) dirigida per James Cameron. En el futur les màquines han esclavitzat l'home i envien al passat a un autòmat d'aparença humana per que elimini a la futura mare del que serà líder de la revolta contra les màquines.
  • Edward Scissorhands (1990) dirigida per Tim Burton, explica la història d'Eduard, un autòmat amb unes afilades fulles per mans, que va quedar incomplet en morir prematurament el seu creador.
  • Toy Story (1995) dirigida per John Lasseter, recupera el mite que els éssers inanimats, com les joguines, tenen vida pròpia en absència dels seus amos.
  • A.I. Artificial Intelligence (2001) de Steven Spielberg, narra la història de David, un robot únic en el seu gènere capaç d'estimar.
  • L'home bicentenari, pel·lícula que narra la història d'un automta capaç de pensar i sentir.

Museus[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Museu d'Autòmats del Tibidabo
  2. Griffith, John William. A history of inventions, discoveries, and origins (en anglès). H.G. Bohn, 1846, p. vol.2, p.133. 
  3. McKenzie, Judith. The architecture of Alexandria and Egypt, c. 300 B.C. to A.D. 700. Yale University Press, 2003=, p.323. ISBN 0300115555. 
  4. Huffman, Carl A. Archytas of Tarentum: Pythagorean, philosopher, and mathematician king (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.82. ISBN 0521837464. 
  5. «Ibn Battuta Mall» (en anglès). Dubai Online. [Consulta: 27/2/2012].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 26. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Le monde des automated , 1928
  • Els falsos Adana. Història i mite dels autòmats ' '. CESERANI, G.P. Editorial Temps Nou, 1971.
  • De Autòmats i altres meravelles , Vid. Alvar, C.
  • Historia de Monstres , Juan Jacobo Bajarlía.
  • Màquines d'estimar. Secrets del cos artificial , Pilar Pedraza. Ed Valdemar, 1998.
  • Joc i Artifici. Autòmats i altres ficcions en la cultura del Renaixement a la Il·lustració , Alfredo Aracil
  • El Turc: La Vida i Època de la Famosa Màquina Jugadora d'Escacs del Segle XVIII , Tom Standage, Editorial Walker & Company, 2002
  • Secrets Medievals , Jesus Callejo, Editorial Temas de Hoy, 2006
  • From music boxes to street organs R. DEWAARD 1.967
  • La família del Dr Frankenstein. Materials per a una història de l'home artificial , Jesús Alonso Burgos, Alcalá Grupo Editorial, 2007
  • THE Jaquet-DROZ MECHANICAL PUPPETS EDMOND DROZ 1.971
  • ENCYCLOPEDIA of Automatic Musical Instruments Q. David Bowers 1.972
  • CLOKWORK MUSIC W.J.G.ORD-HUME 1.973
  • Silver Anniversary Collection MUSICAL BOX SOCIETY INTERNATIONAL 1.974
  • The Marvelous World of Music Machines Heinrich Weiss-Stauffacher 1.976
  • MUSIC AND THE BRAIN MACDONALD Critchley & RAHENSON 1.977
  • MUSICAL INSTRUMENTS OF THE WORLD the Diagram Group 1.976
  • Barrel ORGAN W.J.G.ORD-HUME 1.978
  • Androids The Jaquet-Droz automaton F.M. Ricci 1.979
  • Musical Box W.J.G.ORD-HUME 1.980
  • The Musical Box Handbook Cylinder Boxes Graham Webb 1.984
  • Von der Aolsharfe zum Digitalspieler Jan _Brauers 1.984
  • Le MONDE des AUTOMATED ETUDES HISTORIQUE ET TECHNIQUE?? A. Chapuis E. Gelis 1.984
  • THE WONDERLAND OF MUSIC BOXES AND AUTOMATA Daniel Troquet 1.989
  • Clock and watch museum Geneva 1.990 Musée d'art et d'histoire
  • Museums of Horology La Chaux-de-Fonds Le Locle Francois Mercier 1.991
  • All'epoca dell Scatola musicali
  • AUTOMATED ET MUSIQUES Pendulo Anne Winter-Jensen MELDL Geneve 1.987
  • L'Öreg de Barbarie Helmut Zeraschi Payot Lausanne 1.980
  • Faszinierende Welt der Automated Annette Beyer Callwey Verlag Munchen 1.983
  • Automated Chrisi Bailly Hirmer
terri el perro volador jaja xD Xd :) :( :@ :$ :3 ;) ;( =O :o =) =(

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autòmat