Autoconcepte

L'autconcepte és la imatge del jo que té cada persona, la construcció mental de com es percep a si mateix. Si aquest concepte és positiu, millorarà l'autoestima. L'autoconcepte inclou tots els paràmetres que són rellevants per a la persona: des de l'aparença física fins a les habilitats o creences.

Destaquen tres característiques essencials:

• No és innat: l'autoconcepte es va formant amb l'experiència i la imatge projectada o percebuda en els altres
• És un tot organitat: l'individu tendeix a ignorar les variables que percep en ell mateix que no s'ajusten al conjunt i té la seva pròpia jerarquia d'atributs per valorar
• És dinàmic: pot modificar-se amb noves dades, provinguin de reinterpretar la pròpia personalitat o de judicis aliens

L'autconcepte és la imatge del jo que té cada persona, la construcció mental de com es percep a si mateix. Si aquest concepte és positiu, millorarà l'autoestima. L'autoconcepte inclou tots els paràmetres que són rellevants per a la persona: des de l'aparença física fins a les habilitats o creences. Destaquen tres característiques essencials: • No és innat: l'autoconcepte es va formant amb l'experiència i la imatge projectada o percebuda en els altres • És un tot organitat: l'individu tendeix a ignorar les variables que percep en ell mateix que no s'ajusten al conjunt i té la seva pròpia jerarquia d'atributs per valorar • És dinàmic: pot modificar-se amb noves dades, provinguin de reinterpretar la pròpia personalitat o de judicis aliens

Autoconcepte o pròpia identitat són concepts que es refereixen a la comprensió global que un ser humà té de sí mateix. Es pot distinguir d'auto-consciència, que és simplement la presa de consciència d'un mateix. És també més general que autoestima, que és purament un element evaluatiu de l'autoconcepte.

L'autoconcepte està compost d'auto-avaluacions relativament permanents, com són els atributs de personalitat, el coneixement de les habilitats que té un mateix, la pròpia ocupació o hobbies, i la consciència dels propis atributs físics. Per exemple, la declaració, "Jo sóc mandrós" és una auto-avaluació que contribueix a l'autoconcepte. Per contra, la declaració "Estic cansat" no seria considerada com a part de l'autoconcepte d'algú, ja que estar cansat es tracta d'un estat temporal. No obstant, l'autoconcepte d'una persona pot canviar amb el temps, possiblement passat per períodes de crisi d'identitat i de reavaluació.

L'autoconcepte no està restingit al present, sinó que inclou un passat i un futur dels jos. Els futurs o "possibles" jos representen les idees individuals del que poden arribar a ser, el que els agradaria arribar a ser, i de què tenen por d'arribar a convertir-se. Corresponen a les esperances, les pors, els objectius o les amenaces. Els jos possibles poden funcionar com a incentius pel comportament futur i també poden proporcionar un context avaluatiu i interpretatiu per l'actual visió d'un mateix.

L'autoconcepte pot ser dividit en tres categories: la primera és com a autoconcepte personal, és a dir, fets o opinons sobre nosaltres mateixos com per exemple "tinc els ulls marrons" o "sóc atractiu/va. La segona és com a autoconcepte social, que es tracta de les percepcions que un té sobre com el veuen els altres, com seria l'afirmació “la gent pensa que tinc un bon sentit de l'humor". I finalmente trobem l'autoconcepte ideal, que és allò que ens agradaria ser ("m'agradaria ser metge" o "m'agradaria ser més prim/a".

Hi ha dos factors que tenen especial importància i efecte en l'autoconcepte de les persones: d'una banda, les opinions i judicis que l'altre gent fa de nosaltres, i per altra banda les comparacions socials i percepcions segons les quals un és igual però alhora diferent de l'altra gent. Julian B. Rotter va afirmar que el resultat esperat d'una acció i el valor que donem a aquest resultat, és un determinant del nostre comportament. Per exemple, la gent que per tenir un autoconcepte positiu creuen que poden tenir èxit a l'hora de dur a terme una tasca, tenen més probabilitats de comportar-se de maneres que finalment els portin a succeir en ella, mentre que aquells que esperen fer-ho malament, tenen més probabilitats de fracassar. L'autoconcepte que un té d'ell mateix pot canviar modificant les pròpies actituds, els valors que un té, les creences o l'estat d'ànim. Si modifiques les teves actitus o maneres de pensar, pots millorar el teu propi autoconcepte alhora que l'autoestima. L'autoconcepte és només un dels factors dels molts que tenen impacte en l'autoestima o l'autoconfiança que tenim les persones.

Carl Rogers: Carl Rogers va ser un psicòleg que va desenvolupar una teoria sobre la personalitat i parla i investiga sobre l'autoconcepte i la seva importància. Segons Rogers, l'autoconcepte que cadascú té de sí mateix, influeix a la manera en que aquest es veu a un mateix i al món que el rodeja. Així doncs, L'autoconcepte d'una persona mentalment sana és consistent amb els seus pensaments, experiències i comportament. No obstant això, les persones poden mantenir un autoconcepte que està en contradicció amb els seus veritables sentiments només pel fet de guanyar l'aprovació dels altres i "encaixar", ja sigui social o professionalment. Això comporta reprimir els propis sentiments i impulsos vertaders, causant que aquestes persones s'alienin de sí mateixes, distorsionant la seva pròpia experiència del món i limitant els seu potencial de sentir-se plens i realitzats. L'abisme que hi ha entre l'autoconcepte d'una persona i les seves experiències reals (fet que Rogers anomena incongrupencia), és una font d'ansietat crònica i fins i tot pot arribar a donar lloc a trastorns mentals. Segons l'autor, un fort autoconcepte és auqell que és flexible i que permet a la persona afrontar noves experiències i idees sense sentir-se amenaçat. Rogers creu que l'autoconcepte té tres components bàsics i diferenciats: • La imatge que es té d'un mateix (auto imatge) • El valor que un es dóna a sí mateix (autoestima) • El que realment t'agradaria ser (el jo ideal) Psicòlegs socials afirmen que l'autoconcepte juga un important paper en la percepció social i en el procés a través de qual ens formem impressions dels demés.

Lewis (1990) Diu que el desenvolupament de l'autoconcepte té 2 aspectes bàsics: 1) L'existència d'un mateix: es refereix a el sentit de ser un ésser diferent i separat dels altres, i la consciència de ser una entitat separada i diferent de la resta que existeix en un temps i un espai determinats. Aquesta consciència es comença a adquirir quan s'és un nadó, cap als 2 o 3 mesos d'edat. 2) La categorització d'un mateix: és el fet de ser conscient que som un objecte del món, i que tenim propietats que poden ser experimentades (gran, petit, vermell...). Un mateix també pot ser posat en categories com serien l'edat (ex. tinc 4 anys), el gènere (ex. Són un nen), la mida...Aquest concepte apareix més tard però també durant la primera infància.

http://www.simplypsychology.pwp.blueyonder.co.uk/self-concept.html http://findarticles.com/p/articles/mi_g2699/is_0003/ai_2699000306/ http://www.more-selfesteem.com/self_concept.htm