Autoionització de l'aigua
| Àcids i bases |
|---|
| Afinitat protònica · Autoionització de l'aigua Constant d'acidesa · Constant de dissociació Dissolució amortidora · Extracció àcid-base Funció d'acidesa · pH · Reacció àcid-base Reacció de neutralització · Valoració àcid-base |
| Tipus d'àcids |
| Arrhenius · Brønsted · Lewis · Mineral Orgànic · Fort · Superàcid · Feble |
| Tipus de bases |
| Arrhenius · Brønsted · Lewis · Orgànica Forta · Superbase · No nucleofílica · Feble |
|
|
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
Mitjançant diverses tècniques com ara, mesures de conductivitat elèctrica, es fa palès que l'aigua s'autoionitza segons l'equació:

És un cas d'autoionització o autoprotòlisi que experimenten els dissolvents amfipròtics. En l'autopròlisi una molècula de dissolvent actua com a àcid de Brønsted-Lowry cedint un protó, H+, i una altra molècula de dissolvent actua com a base de Brønsted-Lowry acceptant-lo.
| Temperatura, °C | Kw | pKw |
|---|---|---|
| 0 | 0,114·10-14 | 14,943 |
| 10 | 0,282·10-14 | 14,535 |
| 20 | 0,681·10-14 | 14,167 |
| 25 | 1,008·10-14 | 13,997 |
| 30 | 1,469·10-14 | 13,833 |
| 40 | 2,919·10-14 | 13,535 |
| 50 | 5,474·10-14 | 13,262 |
| 60 | 9,614·10-14 | 13,017 |
La constant d'equilibri d'aquesta autoionització de l'aigua, en funció de les activitats, és:

Com que l'autoionització de l'aigua és molt petita, l'activitat de l'aigua en el dissolvent pur o en una dissolució aquosa diluïda, pot considerar-se una constant igual a la concentració i incloure's en la constant d'equilibri K, de manera que l'anterior equació queda com:

La constant Kw rep el nom de producte iònic de l'aigua i representa el producte de les activitats dels ions hidroni, H3O+, i hidroxil, OH-, presents a l'equilibri de l'autoprotòlisi de l'aigua.
Si es consideren les concentracions enlloc de les activitats tenim:
![K'_w = [OH^-] \cdot [H_3O^+]](http://upload.wikimedia.org/math/d/a/6/da65bdb496f428376c357ccbd4c98cf0.png)
essent K'w una pseudoconstant, si bé per a dissolucions diluïdes de baixa força iònica, ambdues magnituds pràcticament coincideixen. A 298 K (25 °C), el producte iònic de l'aigua val 1,008·10-14.
El producte iònic de l'aigua varia sensiblement amb la temperatura. A la taula adjunta s'observa que a major temperatura major és el valor de Kw. La raó d'aquesta variació és perquè la temperatura afavoreix la dissociació de les molècules d'aigua. El mateix s'observa en el gràfic adjunt on s'ha representat el pKw, que és el -log Kw, en funció de la temperatura fins a 350 °C. S'observa que en augmentar la temperatura disminueix el pKw, que equival a un augment de Kw, fins a uns 250 °C on es produeix un mínim, per després tornar a augmentar.[1][2]
Referències [modifica]
- ↑ Rodríguez, J. A.; Ruíz, J.J. i Urieta, J.S.. Termodinámica química. Madrid: Síntesis, setembre 2000, p. 307-309. ISBN 84-7738-581-5.
- ↑ Díaz Peña, M.; Roig Muntaner, A. Química física. 1ª (en castellà). Madrid: Alhambra, 1980, p. 961-962. ISBN 84-205-0575-7.