Autoria de les obres de Shakespeare

El Comte d'Oxford, Francis Bacon, el Comte de Derby i Christopher Marlowe (en sentit horari des de dalt a l'esquerra, Shakespeare al centre), entre d'altres, han estat proposats com el vertader autor de les obres. (Cliqueu a la imatge per accedir als respectius articles.)

Hi ha qui qüestiona l'autoria de les obres de William Shakespeare de Stratford-upon-Avon. Els anti-Stratfordians –un terme per referir-se als que s'adhereixen a les diverses teories alternatives de l'autoria d'aquestes obres– argumenten que Shakespeare de Stratford era una tapadora que encobria la vertadera identitat de l'autor o autors de les obres, que per qualque motiu no volia o no podia acceptar que se li acreditàs públicament. Encara que la idea ha atret molt d'interès públic, la immensa majoria dels estudiosos de Shakespeare i d'historiadors literaris la consideren una creença marginal i la reconeixen només per refutar-la o menysprear-la.

De l'autoria de Shakespeare se'n va dubtar per primera vegada a mitjans del segle xix, quan el clam que Shakespeare era el millor escriptor de tots els temps s'havia popularitzat. La biografia de Shakespeare, en particular els seus orígens humils i vida obscura, semblaven incompatibles amb la seva eminència poètica i la seva reputació de geni, cosa que aixecà sospites que Shakespeare podria no haver escrit les obres que se li atribueixen. Des de llavors la controvèrsia ha engendrat diverses obres que la tracten i s'han proposat fins a 80 candidats a l'autoria, incloent Francis Bacon; William Stanley, 6è Comte de Derby; Christopher Marlowe; i Edward de Vere, 17è Comte d'Oxford.

Els defensors dels candidats alternatius argumenten que William Shakespeare mancava de l'educació, la sensibilitat aristocràtica o la familiaritat amb la reialesa que figura a les obres. Els estudiosos de Shakespeare que han respost aquestes acusacions exposen que les interpretacions biogràfiques de la literatura no són fiables a l'hora d'atribuir l'autoria i que la convergència de proves a favor de l'autoria de Shakespeare (portades, testimonis d'altres poetes i historiadors coetanis i documents oficials) és la mateixa que s'empra per a la resta d'atribucions d'autoria de la seva època. No hi ha cap candidat alternatiu amb tal quantitat de proves directes, a part del fet que no se'n qüestionà l'autoria ni en vida seva ni durant els segles posteriors a la seva mort.

Malgrat el consens entre els estudiosos, un grup relativament petit però molt visible i que inclou figures públiques prominents ha qüestionat l'atribució convencional de l'autoria. Els anti-Stratfordians lluiten perquè es reconegui la qüestió de l'autoria com un camp legítim d'estudi i perquè s'accepti un o altre dels diversos candidats a l'autoria.

Visió general

Els arguments que presenten els qui qüestionen l'autoria de Shakespeare comparteixen una sèrie de característiques. Intenten desqualificar-lo com a autor i sovint ofereixen arguments a favor d'un altre candidat. Normalment postulen qualque tipus de conspiració que va protegir la vertadera identitat de l'autor, que explicaria per què no es conserva documentació a favor de l'autoria del seu candidat i per què el registre històric assigna Shakespeare com a autor.

La majoria d'anti-Stratfordians diuen que les obres de Shakespeare exhibeixen tal amplitud de coneixement íntim de les corts i polítiques elisabetianes i jacobines que tan sols un noble molt educat o un membre de la mateixa cort podria haver-les escrit. A part de les referències literàries, comentaris crítics i notes d'actuació, la resta d'informació disponible sobre la vida de Shakespeare en tracta detalls mundans com ara el registre civil dels seus baptisme, casament i mort, registres d'impostos, demandes per recuperar deutes i transaccions de béns immobles. A més, no hi ha cap document que atesti que rebés una educació. No es conserva cap carta ni manuscrit literari escrit amb total certesa per Shakespeare de Stratford. Malgrat el baix percentatge de documents supervivents d'aquest període, pels escèptics aquestes llacunes suggereixen el perfil d'una persona molt diferent del poeta i dramaturg. Algunes figures públiques prominents, incloent Walt Whitman, Mark Twain, Helen Keller, Henry James, Sigmund Freud, Charlie Chaplin i Orson Welles, s'han vist persuadits pels arguments contraris a l'autoria de Shakespeare; els seus endossos són un argument important a moltes teories anti-Stratfordianes.

Al nucli de la discussió hi rau l'acceptabilitat de les proves emprades a favor dels autors respectius. Els anti-Stratfordians es basen en el que s'ha anomenat «retòrica d'acumulació», o en el que ells designen com a proves circumstancials: les similituds entre els personatges i els esdeveniments que apareixen en les obres i la biografia del candidat en qüestió; paral·lelismes amb les obres conegudes del candidat; i codis amagats i al·lusions criptogràfiques a les obres de Shakespeare o als textos escrits per autors coetanis. En canvi, els estudiosos de Shakespeare i historiadors literaris es basen principalment en proves directes i documentades –en forma de signatures a portades i registres governamentals– i testimonis coetanis de poetes, historiadors i aquells actors i dramaturgs que treballaren amb ell, així com en estilometria moderna. Els estudiosos afirmen que tots aquests fets convergeixen en confirmar William Shakespeare com a autor. Aquests criteris són els mateixos emprats per acreditar l'autoria a altres autors de l'època i s'accepten com a metodologia estàndard d'atribució.

Bibliografia

• Bacon, Francis. Francis Bacon: The Major Works. Oxford University Press, 2002. ISBN 978-0-19-284081-3 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Baldick, Chris. The Oxford Dictionary of Literary Terms. Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-920827-2 [Consulta: 10 gener 2011]. 
• Baldwin, T. W.. William Shakespere's Small Latine & Lesse Greeke. Urbana: University of Illinois Press, 1944. OCLC 654144828 [Consulta: 2 abril 2012].  Arxivat 3 de març 2012 a Wayback Machine.
• Barrell, Charles Wisner «Identifying Shakespeare: Science in the Shape of Infra-red Photography and the X rays Brings to Light at Last the Real Man Beneath the Surface of a Series of Paintings of the Bard». Scientific American. University of Chicago Press, 162, 1, gener 1940, pàg. 4–8, 43–5.
• Bate, Jonathan. The Genius of Shakespeare. Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-512823-9 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Bate, Jonathan. «Scenes from the Birth of a Myth». A: Shakespeare's Face: Unraveling the Legend and History of Shakespeare's Mysterious Portrait. Free Press, 2002, p. 103–25. ISBN 978-0-7432-4932-4 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Bate, Walter Jackson. John Keats. Belknap Press of Harvard University Press, 1963. OCLC 291522. 
• Bethell, Tom «The Case for Oxford (and Reply)». Atlantic Monthly, 268, 4, octubre 1991, pàg. 45–61; 74–8. ISSN: 1072-7825 [Consulta: 16 desembre 2010].
• Bevington, David Martin. Shakespeare: The Seven Ages of Human Experience. Wiley-Blackwell, 2005. ISBN 978-1-4051-2753-0. 
• Brooks, Alden. Will Shakespere and the Dyer's Hand. Charles Scribner's Sons, 1943. 
• Callaghan, Dympna. Who Was William Shakespeare?: An Introduction to the Life and Works. Wiley-Blackwell, 2013. ISBN 978-0-470-65846-8 [Consulta: 7 abril 2013]. 
• A Shakespeare Encyclopedia. London: Methuen, 1966. 
• Carroll, D. Allen «Reading the 1592 Groatsworth Attack on Shakespeare». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 277–94. ISSN: 0040-3288.
• Chambers, E. K.. William Shakespeare: A Study of Facts and Problems. II. Clarendon Press, 1930. ISBN 978-0-19-811774-2. 
• Chandler, David «Marlowe: A Hoax by William Taylor». Notes and Queries. Oxford University Press, 41, 2, juny 1994.
• Churchill, Reginald Charles. Shakespeare and His Betters: A History and a Criticism of the Attempts Which Have Been Made to Prove That Shakespeare's Works Were Written by Others. London: Max Reinhardt, 1958. 
• Phormio, a Comedy by Terence: Manuscript Reproduction, Facing Transcription, Edited Latin Texts, Notes, Vocabulary. Wauconda, Illinois: Bolchazy-Carducci Publishers, 1982. ISBN 978-0-86516-014-9. 
• Craig, Hugh «Shakespeare's Vocabulary: Myth and Reality». Shakespeare Quarterly. Johns Hopkins University Press, 62, 1, 2011, pàg. 53–74. DOI: 10.1353/shq.2011.0002. ISSN: 1538-3555.
• Cressy, David. Education in Tudor and Stuart England. St. Martin's Press, 1975. ISBN 978-0-7131-5817-5. 
• Crinkley, Richmond «New Perspectives on the Authorship Question». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 36, 4, 1985, pàg. 515–22. DOI: 10.2307/2870328. ISSN: 1538-3555.
• Dawson, Giles E. «Review: This Star of England. by Dorothy Ogburn; Charlton Ogburn». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 4, 2, 1953, pàg. 165–70. DOI: 10.2307/2866177. ISSN: 1538-3555.
• Dawson, Giles E.; Kennedy-Skipton, Laetitia. Elizabethan Handwriting, 1500–1650. W. W. Norton, 1966. 
• Dobson, Michael. «Authorship Controversy». A: Oxford Companion to Shakespeare. Oxford University Press, 2001, p. 30–1. ISBN 978-0-19-811735-3. 
• Eaglestone, Robert. Doing English. London, New York: Routledge, 2009. ISBN 978-0-415-49673-5 [Consulta: 10 gener 2011]. 
• Eccles, Mark. «Sir George Buc, Master of the Revels». A: Thomas Lodge and Other Elizabethans. Harvard University Press, 1933, p. 409–506. 
• Edmondson, Paul; Wells, Stanley. Shakespeare Bites Back. The Shakespeare Birthplace Trust, 2011.  Arxivat 2014-12-22 a Wayback Machine.
• Edmondson, Paul. «'The Shakespeare establishment' and the Shakespeare authorship discussion». A: Shakespeare Beyond Doubt: Evidence, Argument, Controversy. Cambridge University Press, 2013, p. 225–35. ISBN 978-1-107-60328-8. 
• Elliott, Ward E. Y.; Valenza, Robert J. «Oxford by the Numbers: What Are the Odds That the Earl of Oxford Could Have Written Shakespeare's Poems and Plays?» (PDF). Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 323–452. Arxivat de l'original el 2020-10-20. ISSN: 0040-3288 [Consulta: 2 març 2011].Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine.
• Finkelpearl, Philip J. Court and Country Politics in the Plays of Beaumont and Fletcher. Princeton University Press, 1990. ISBN 978-0-691-06825-1. 
• Friedman, William F.; Friedman, Elizebeth S. The Shakespearean Ciphers Examined. Cambridge University Press, 1957. ISBN 978-0-521-05040-1. 
• Garber, Marjorie. Shakespeare's Ghost Writers: Literature as Uncanny Causality. Routledge, 1997. ISBN 978-0-415-91869-5 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Gelderen, Elly van. A History of the English Language. Amsterdam: John Benjamins, 2006. ISBN 978-90-272-3236-6 [Consulta: 10 gener 2011]. 
• Gibson, H. N.. The Shakespeare Claimants. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-35290-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Greenblatt, Stephen «Shakespeare Doubters». The New York Times, 04-09-2005 [Consulta: 20 desembre 2010].
• Greenwood, George. The Shakespeare Problem Restated. London: John Lane, 1908. OCLC 65308100 [Consulta: 13 desembre 2010]. 
• Gross, John «Denying Shakespeare» (subscription required). Commentary. Commentary, 129, 3, 2010, pàg. 38–44. ISSN: 0010-2601 [Consulta: 2 març 2011].
• Hackett, Helen. Shakespeare and Elizabeth: The Meeting of Two Myths. Princeton and Oxford: Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-12806-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Halliday, Frank E. The Cult of Shakespeare. Duckworth, 1957. OCLC 394225. 
• Halliday, Frank E. The Life of Shakespeare. Penguin Books, 1962. OCLC 353820. 
• Hastings, William T. «Shakspere Was Shakespeare». The American Scholar. Phi Beta Kappa Society, 28, 1959, pàg. 479–88. ISSN: 0003-0937.
• Hoffman, Calvin. The Murder of the Man Who Was "Shakespeare". New York: Julian Messner, 1960 [Consulta: 28 febrer 2013]. 
• Holderness, Graham. «The unreadable Delia Bacon». A: Shakespeare Beyond Doubt: Evidence, Argument, Controversy. Cambridge University Press, 2013, p. 5–15. ISBN 978-1-107-60328-8. 
• Honan, Park. Shakespeare: A Life. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-282527-8. 
• Johnson, Samuel. «Preface». A: Dr. Johnson on Shakespeare. Harmondsworth: Penguin Books, 1969, p. 57–143. OCLC 251954782. 
• Kathman (1), David. «The Spelling and Pronunciation of Shakespeare's Name». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
• Kathman (2), David. «Shakespeare's Will». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
• Kathman (3), David. «Seventeenth-century References to Shakespeare's Stratford Monument». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
• Kathman (4), David. «Why I Am Not an Oxfordian». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 8 febrer 2010].
• Kathman, David. «The Question of Authorship». A: Shakespeare: an Oxford Guide. Oxford University Press, 2003, p. 620–32. ISBN 978-0-19-924522-2. 
• Lang, Andrew. Shakespeare, Bacon, and the Great Unknown. BiblioBazaar, 2008. ISBN 978-0-554-21918-9 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Lefranc, Abel. Sous le masque de "William Shakespeare": William Stanley, Vie comte de Derby. París: Payot & cie, 1918–19. OCLC 501970. 
• Logan, Robert. Shakespeare's Marlowe: The Influence of Christopher Marlowe on Shakespeare's Artistry. Hampshire: Ashgate Publishing, 2007. ISBN 978-0-7546-5763-7 [Consulta: 13 febrer 2011]. 
• Londré, Felicia Hardison. «Elizabethan Views of the 'Other': French, Spanish and Russians in Love's Labour's Lost». A: Love's Labour's Lost: Critical Essays. 13. Routledge, 1997, p. 325–43. ISBN 978-0-8153-0984-0 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• William Shakespeare: A Documentary Volume. 263. Detroit: Gale Group, 2002. ISBN 978-0-7876-6007-9 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Looney, J. Thomas. "Shakespeare" Identified in Edward De Vere, the Seventeenth Earl of Oxford. New York: Frederick A. Stokes, 1920 [Consulta: 14 desembre 2010]. 
• Love, Harold. Attributing Authorship: An Introduction. Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-78948-6 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Martin, Milward W. Was Shakespeare Shakespeare? A Lawyer Reviews the Evidence. New York: Cooper Square Press, 1965. OCLC 909641. 
• Matus, Irvin L. «The Case for Shakespeare». Atlantic Monthly, octubre 1991, p. 64–72 [Consulta: 16 desembre 2010].
• Matus, Irvin L. Shakespeare, IN FACT. Continuum Publishing, 1994. ISBN 978-0-8264-0624-8. 
• May, Steven W. «Tudor Aristocrats and the Mythical "Stigma of Print"». A: Renaissance Papers. 1993. Southeastern Renaissance Conference, 1980, p. 11–18 [Consulta: 2 març 2011]. 
• May, Steven W. The Elizabethan Courtier Poets: The Poems and Their Contexts. University of Missouri Press, 1991. ISBN 978-0-8262-0749-4. 
• May, Steven W. «The Seventeenth Earl of Oxford as Poet and Playwright». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 221–54. ISSN: 0040-3288.
• May, Steven W. «Early Courtier Verse: Oxford, Dyer, and Gascoigne». A: Early Modern English Poetry: A Critical Companion. Oxford University Press, 2007, p. 60–7. ISBN 978-0-19-515387-3. 
• McCrea, Scott. The Case for Shakespeare: The End of the Authorship Question. Greenwood Publishing Group, 2005. ISBN 978-0-275-98527-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• McMichael, George L.; Glenn, Edgar M. Shakespeare and His Rivals: A Casebook on the Authorship Controversy. Odyssey Press, 1962. OCLC 2113359. 
• Montague, William Kelly. The Man of Stratford—The Real Shakespeare. Vantage Press, 1963. OCLC 681431. 
• Morita, Sōhei. Natsume Sōseki, 3 vols. 1. Kōdansha Gakujutsu Bunko, 1980. OCLC 39729914. 
• Murphy, William M. «Thirty-six Plays in Search of an Author». Union College Symposium, 3, 3, 1964, pàg. 4–11 [Consulta: 20 desembre 2010].
• Nelson, Alan H. «George Buc, William Shakespeare, and the Folger George a Greene». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 49, 1, 1998, pàg. 74–83. DOI: 10.2307/2902208. ISSN: 0037-3222.
• Nelson, Alan H. Monstrous Adversary: The Life of Edward de Vere, 17th Earl of Oxford. Liverpool University Press, 2003. ISBN 978-0-85323-678-8 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Nelson, Alan H. «Stratford Si! Essex No!». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 149–69. ISSN: 0040-3288.
• Nevalainen, Terttu. «Early Modern English Lexis and Semantics». A: The Cambridge History of the English Language: 1476–1776. 3. Cambridge University Press, 1999, p. 332–458. ISBN 978-0-521-26476-1 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Nicholl, Charles. The Lodger: Shakespeare on Silver Street. Penguin Books, 2008. ISBN 978-0-14-102374-8. 
• Nicholl, Charles «Yes, Shakespeare Wrote Shakespeare». The Times Literary Supplement, 21-04-2010, p. 3–4.
• Nicoll, Allardyce «The First Baconian». Times Literary Supplement, 25-02-1932, p. 128.
• Niederkorn, William S. «Jumping O'er Times: The Importance of Lawyers and Judges in the Controversy over the Identity of Shakespeare, as Reflected in the Pages of the New York Times». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 67–92. ISSN: 0040-3288.
• Niederkorn, William S. «The Shakespeare Code, and Other Fanciful Ideas from the Traditional Camp». The New York Times, 30-08-2005 [Consulta: 20 desembre 2010].
• Niederkorn, William S. «Shakespeare Reaffirmed». The New York Times, 22-04-2007 [Consulta: 20 desembre 2010].
• Ogburn, Charlton; Ogburn, Dorothy. This Star of England. New York: Coward-McCann, 1952. OCLC 359186 [Consulta: 16 desembre 2010].  Arxivat 17 de juliol 2011 a Wayback Machine.
• Paster, Gail Kern «The Sweet Swan» (subscription required). Harper's Magazine, abril 1999, p. 38–41 [Consulta: 2 març 2011].
• Prescott, Paul. «Shakespeare in Popular Culture». A: The New Cambridge Companion to Shakespeare. Cambridge University Press, 2010, p. 269–284. ISBN 978-0-521-71393-1. 
• Pendleton, Thomas A. «Irvin Matus's Shakespeare, IN FACT». Shakespeare Newsletter. University of Illinois at Chicago, 44, Summer, 1994, pàg. 21, 26–30. ISSN: 0037-3214.
• Price, Diana «Reconsidering Shakespeare's Monument» (subscription required). The Review of English Studies. Oxford University Press, 48, 190, 1997, pàg. 168–82. DOI: 10.1093/res/XLVIII.190.168. ISSN: 1471-6968 [Consulta: 2 març 2011].
• Price, Diana. Shakespeare's Unorthodox Biography: New Evidence of an Authorship Problem. Greenwood Press, 2001. ISBN 978-0-313-31202-1. 
• The Poems. The Arden Shakespeare, 2000. ISBN 978-1-903436-20-2. 
• Quennell, Peter. Shakespeare: The Poet and His Background. London: Weidenfeld & Nicolson, 1963. OCLC 19662775. 
• Robertson, John M. The Baconian Heresy: A Confutation. London: H. Jenkins, 1913. OCLC 2480195 [Consulta: 13 desembre 2010]. 
• Ross, Terry. «Oxfordian Myths: The Oxford Anagram in Minerva Britanna». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
• Rowse, A. L.. William Shakespeare: A Biography. New York: Harper & Row, 1963. OCLC 352856. 
• Ruthven, K. K.. Faking Literature. Cambridge: Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-0-521-66965-8 [Consulta: 5 gener 2011]. 
• Saunders, J. W. «The Stigma of Print: A Note on the Social Bases of Tudor Poetry». Essays in Criticism. Oxford University Press, 1, 2, abril 1951, pàg. 139–64. DOI: 10.1093/eic/I.2.139. ISSN: 1471-6852.
• Sawyer, Robert «Biographical Aftershocks: Shakespeare and Marlowe in the Wake of 9/11». Critical Survey. Berghahn Books, 25, 1, Spring 2013, pàg. 19–32. DOI: 10.3167/cs.2013.250103.
• Schoenbaum, S. William Shakespeare: Records and Images. Oxford University Press, 1981. ISBN 978-0-19-520234-2. 
• Schoenbaum, S. William Shakespeare: A Compact Documentary Life. Revised. Oxford University Press, 1987. ISBN 978-0-19-505161-2. 
• Schoenbaum, S. Shakespeare's Lives. 2a edició. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-818618-2. 
• Schoone-Jongen, Terence G. Shakespeare's Companies: William Shakespeare's Early Career and the Acting Companies, 1577–1594. Ashgate Publishing, 2008. ISBN 978-0-7546-6434-5 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• The Shakespeare Clinic. «The Shakespeare Clinic: Students to Report on Latest Findings in Continuing Authorship Question». Press release. Claremont, Calif., April 22: Claremont McKenna College, 22-04-2010. Arxivat de l'original el 27 de maig 2010. [Consulta: 25 gener 2010].
• Shapiro, James. Contested Will: Who Wrote Shakespeare?. UK edition: Faber and Faber Plantilla:Citation/identifier (US edition: Simon & Schuster Plantilla:Citation/identifier), 2010 [Consulta: 14 gener 2011]. 
• «Anti-Shakespeare Theories». A: Dictionary of World Literature. 1a edició. New York: Philosophical Library, 1943, p. 37–8. OCLC 607784195 [Consulta: 2 març 2011]. 
• Simonton, Dean Keith «Thematic Content and Political Context in Shakespeare's Dramatic Output, with Implications for Authorship and Chronology Controversies». Empirical Studies of the Arts. Baywood Publishing, 22, 2, 2004, pàg. 201–13. DOI: 10.2190/EQDP-MK0K-DFCK-MA8F. ISSN: 1541-4493.
• Smith, Alistair «Shakespeare Birthplace Trust launches authorship campaign». The Stage, 01-09-2011 [Consulta: 13 maig 2011].
• Smith, Emma «The Shakespeare Authorship Debate Revisited». Literature Compass. Blackwell Publishing, 5, April, 2008, pàg. 618–32. DOI: 10.1111/j.1741-4113.2008.00549.x.
• Smith, Irwin. Shakespeare's Blackfriars Playhouse: Its History and Design. New York University Press, 1964. ISBN 978-0-8147-0391-5. 
• Spielmann, M(arion) H(arry). The Title-Page of the First Folio of Shakespeare's Plays. Oxford University Press, 1924. 
• Sutherland, John; Watts, Cedric T. Henry V, War Criminal?: and Other Shakespeare Puzzles. Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-283879-7 [Consulta: 16 febrer 2011]. 
• Syme, Holger «People Being Stupid About Shakesp… or Someone Else». Dispositio, 19-09-2011 [Consulta: 4 febrer 2012]. Arxivat 2 de febrer 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 12 desembre 2014].
• Taylor, Gary. Reinventing Shakespeare: A Cultural History, from the Restoration to the Present. New York: Weidenfeld & Nicholson, 1989. ISBN 978-1-55584-078-5 [Consulta: 12 novembre 2011]. 
• Velz, John W. «Shakespeare’s Ovid in the Twentieth Century: a Critical Survey». A: Shakespeare's Ovid: the Metamorphoses in the Plays and Poems. Cambridge University Press, 2000, p. 181–97. ISBN 978-0-521-77192-4 [Consulta: 26 maig 2011]. 
• Thompson, Craig R. Schools in Tudor England. Washington, D. C.: Folger Shakespeare Library, 1958. 
• Vickers, Brian «Idle Worship». Times Literary Supplement, 19-08-2005, p. 6.
• Vickers, Brian «The face of the Bard?». Times Literary Supplement, 30-06-2006, p. 17.
• Wadsworth, Frank. The Poacher from Stratford: A Partial Account of the Controversy over the Authorship of Shakespeare's Plays. University of California Press, 1958. ISBN 978-0-520-01311-7 [Consulta: 28 gener 2011]. 
• Wall, Joseph Frazier. Henry Watterson, Reconstructed Rebel. Oxford University Press, 1956 [Consulta: 18 febrer 2012]. 
• Webster, Archie W. «Was Marlowe the Man?». National Review, setembre 1923, p. 81–6 [Consulta: 20 desembre 2010]. Arxivat 2 October 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-10-02. [Consulta: 12 desembre 2014].
• Wells, Stanley. «Education». A: Oxford Companion to Shakespeare. Oxford University Press, 2001, p. 122–4. ISBN 978-0-19-811735-3. 
• Wells, Stanley. Shakespeare: For All Time. Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0-19-516093-2 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Willinsky, John. Empire of Words: the Reign of the OED. Princeton University Press, 1994. ISBN 978-0-691-03719-6 [Consulta: 26 maig 2011]. 
• Love's Labour's Lost. 2a edició. Cambridge University Press, 1969. ISBN 978-0-521-07542-8 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
• Zeigler, Wilbur Gleason. It Was Marlowe: A Story of the Secret of Three Centuries. Donohue & Henneberry, 1895. OCLC 228707660 [Consulta: 13 desembre 2010]. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autoria de les obres de Shakespeare