Autrechêne
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Borgonya-Franc Comtat | ||||
| Departament | Territori de Belfort | ||||
| Districte | Districte de Belfort | ||||
| Cantó | Cantó de Danjoutin  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 278 (2021) (93,92 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Belfort | ||||
| Superfície | 2,96 km² | ||||
| Altitud | 390 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1r gener 1973 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 90140 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | sg4v.site90.net | ||||
Autrechêne és un municipi francès, es troba al departament del Territori de Belfort i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 1999 tenia 210 habitants.
El municipi va néixer l'any 1973 fruit de la fusió dels municipis d'Eschêne-Autrage i Rechotte.
Geografia[modifica]
El municipi està situat en una planura on serpenteja La Bourbeuse, petit riu resultant de la unió a Autrechêne mateix de La Madeleine i de la Saint-Nicolas.
Toponímia[modifica]
El nom d'Eschêne prové possiblement de la roureda on el poble va créixer, com ho fa pensar el nom (de Quercubus -els roures-) amb el qual el lloc era anomenat al 1105. Als documents en alemany de la dominació austríaca (segles XIV-XVII), s'utilitzà la forma Zur (der) Eichen, traduïble per Els roures, alternativament amb grafies Eych i Eychen (també en textos alemanys posteriors [1]). La grafia del lloc ha tingut alguna vacil·lació: així, a Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875) [2] s'usaren alternativament les accentuacions Eschène i d'Eschêne.
Pel lloc d'Autrage també [1] s'ha emprat la forma alemanya Atrey.
La denominació d'Autrechêne es formà per la conjunció parcial dels noms dels tres llogarets que l'integraren quan es constituí: AUTrage, RECHotte i EsCHÊNE.[3]
Història[modifica]
Eschêne i Autrage[modifica]
L'esment més antic a Eschêne apareix a la carta de dotació per a la creació del priorat de Froidefontaine del 1105. Ermentruda de Borgonya, vídua de Thierry I, comte de Montbéliard, feu donació a l'abadia de Cluny el 8 de març del 1105 de les seves possessions a la zona de Froidefontaine a fí que s'hi fundés un priorat, i el dotà amb el domini i la parròquia de Grosne, que aleshores cobria un extens territori amb els llocs de Vellescot, Boron, Brebotte, Eschêne, Recouvrance, Normanvillars (desaparegut, a l'actual terme de Florimont) i l'església (en el present, poble) de Petit-Croix.
El nom d'Autrage és documentat ja al 1345, quan pertanyia a la parròquia de Novillard. Més endavant, al 1478, el feu d'Eschêne i d'Autrage fou investit [1] a Frédéric, senyor de Montreux; fins al 1630 (pel cap baix), aquest feu passà per herència a les famílies Hattstatt (1520) i Montjoie (1555). Sembla que al segle xvii ambdós llocs depenien de les parròquies de Froidefontaine i Novillard.[4]
Anecdòticament, a la primavera del 1858 l'alcalde de d'Eschêne decidí aterrar un roure gegantí que hom catalogaria avui com a arbre històric, i que constituïa una curiositat pels visitants que venien d'arreu per veure'l, ensems que un orgull pels habitants del lloc. Feia 19,4 metres d'alt i 5 de diàmetre, i hom el remuntava a l'època de les invasions bàrbares. El brancam en fou venut amb benefici.[4]
Rechotte[modifica]
El poble nasqué al voltant del segle xii, en una clariana que havia format part dels dominis del priorat de Froidefontaine; del 1347 es documenta el nom de Rechiote, i del 1534 el de Rechifontaine. Entre 1345 i 1534 [1] la família de Tavanne, i des d'aleshores, i fins al 1581 (pel cap baix), la família Reinach/Reynach[5] tingueren el feu de Rechotte. Posteriorment, depengué de l'ajuntament i la parròquia de Novillars.
A l'edat mitjana (1307), Eschêne, Autrage i Rechotte, adscrits al municipi de Novillard, estigueren subjectes [6] al prebostat d'Angeot, un dels districtes de la senyoria de Belfort. Amb la Revolució Francesa, els territoris de Rechotte, per una banda, i Autrage-Eschêne, per l'altre, deixaren de dependre administrativament de la parròquia de Novillard i assoliren la independència municipal. Rechotte, situat gairebé com un enclavament al territori d'Eschêne-Autrage s'integrà amb aquests el 1972 en formar-se la nova comuna d'Autrechêne.[4]
Autrechêne[modifica]
Autrechêne es constituí com a comuna el 1972, amb efectes a l'1 de gener següent, de resultes de la unió administrativa d'Eschene-Autrage i Rechotte per constituir el nou terme.[3]
Demografia[modifica]
- Demografia moderna
| Evolució demogràfica d'Autrechêne | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2008 | 2013 | 2016 | |||||||||
| 123 | 146 | 154 | 210 | 275 | 294 | 287 | 282 | |||||||||
- Demografia antiga
| Evolució demogràfica d'Eschêne-Autrage | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1627 | 1800 | 1844 [7] | 1861 | 1886 | 1911 | 1934 | 1962 | |||||||||
| 28 | 172 | 130 | 124 | 97 | 76 | 66 | 59 | |||||||||
| Evolució demogràfica de Rechotte | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1803 | 1821 | 1844 [7] | 1876 | 1896 | 1911 | 1936 | 1962 | |||||||||
| 60 | 68 | 70 | 77 | 79 | 61 | 36 | 40 | |||||||||
Fonts: Révue d'Alsace (1871), Base de dades Cassini [8] i Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875)
Administració i política[modifica]
Batlles[modifica]
| Alcalde | Període | Municipi |
|---|---|---|
| Richard Bourquardey | (-1507) | Autrage[9] |
| Hantz Célestin | (1888) | Autrage-Eschêne |
| Courtot | (1889, 1891, 1897) | Rechotte[10] |
| Raymond Monnier | (1949) - 1979 | Autrage-Eschêne / Autrechêne[11] |
| Pierre Rey | Març del 2001 - Moment actual | Autrechêne[12] |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autrechêne |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Schaedelin, F «Répertoire des titres féodaux concernant les localités du Territorie de Belfort de 1274 à 1648». Bulletin de la Société Belfortaine d'Émulation, nº 49, 1935, pàg. 40-42 i 121-122.
- ↑ Territorie de Belfort. Délibérations du Conseil Général. Première session ordinaire de 1875. Belfort: Imprimerie Pélot, fils, 1875, p. 93 i 102.
- ↑ 3,0 3,1 Faurel, David. «Autrechêne, al web del Patrimoni de les comunes del Territori de Belfort» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-04-08. [Consulta: 6 març 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Belfort et son territoire». Revue d'Alsace, Tome XXII A de la Nova Sèrie, 1871, pàg. 141-145, 238.
- ↑ «La condition des habitants de Rechotte au XVIème siècle: libres ou mainmortables ?, al web LISA» (en francès). [Consulta: 7 març 2019].
- ↑ «Autrechene, al web Grand Belfort» (en francès). [Consulta: 6 març 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 Publicació del cens de 1844, a Duclos. Dictionnaire Général des villes, bourgs, villages, hameaux, et fermes de la France. 4e édition. París-Limoges: Martial Ardant Fréres, 1846.
- ↑ «Base de dades Cassini» (en francès). [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ Liblin, J «Les églises de Belfort». Revue d'Alsace, Tome dixième, janvier-mars 1881, pàg. 93.
- ↑ Territorie de Belfort. Conseil Général. Deuxième session ordinaire de 1889. Belfort: Imprimerie du journal "La frontière", 1889, p. 36.
- ↑ «Necrològica de Raymond Monnier». [Consulta: 6 març 2019].
- ↑ «Llista de batlles, al web FranceGenWeb». [Consulta: 6 març 2019].
