Mèlvera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Auxis rochei rochei)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mèlvera

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Scombridae
Gènere: Auxis
(Cuvier, 1829)[1]
Espècie: A. rochei
Nom binomial
Auxis rochei
(Risso, 1810)
Sinònims
  • Auxis bisus (Rafinesque, 1810)
  • Auxis maru (Kishinouye, 1915)
  • Auxis ramsayi (Castelnau, 1879)
  • Auxis rochei (Risso, 1810)
  • Auxis thazard(non Lacepède, 1800)
  • Auxis thynnoides (Bleeker, 1855)
  • Auxis vulgaris (Cuvier, 1832)
  • Euthynnus affinis (non Cantor, 1849)
  • Scomber bisus (Rafinesque, 1810)
  • Scomber rochei (Risso, 1810)
  • Thunnus rocheanus(Risso, 1827)
  • Thynnus rocheanus (Risso, 1827)

La mèlvera, la melva o la baldufa (Auxis rochei) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La talla màxima és de 70 cm.
  • Cos fusiforme i hidrodinàmic de secció circular.
  • Té la pell llisa amb poques escates.
  • La línia lateral és ondulada.
  • En el peduncle caudal hi ha una carena.
  • El cap és cònic i agut.
  • La boca és petita.
  • Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals és més alta.
  • Després de la segona dorsal apareixen 8-9 pínnules, també presents, però en menor nombre, darrere l'anal.
  • Les pectorals són petites i triangulars.
  • Les pèlviques també són petites. La caudal és semilunar.
  • El dors és gris blavós amb línies negres i el ventre platejat.[3]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves són pelàgiques.[6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja altres peixos pelàgics (aladrocs, etc.) i cefalòpodes (polps, calamars i sípies) i crustacis pelàgics (crancs i larves).[7][8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És epipelàgic oceànic que durant l'estiu s'apropa a la costa.[6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És cosmopolita d'aigües temperades i càlides (la seva temperatura óptima és entre 27 i 27,9°C):[9] és present a l'Atlàntic (des del Canal de la Mànega avall), a l'Índic, al Pacífic i a tot el Mediterrani.[8]

Costums[modifica | modifica el codi]

Formen bancs i realitzen migracions.[6]

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 220.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 220.
  7. Discover Life (castellà)
  8. 8,0 8,1 Asturnatura.com (castellà)
  9. 9,0 9,1 World Register of Marine Species (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catanese, G.Infante, C.Manchado, M.: Complete mitochondrial DNA sequences of the frigate tuna Auxis thazard and the bullet tuna Auxis rochei. DNA Seq. 19 (3), 159-166 (2008).
  • Collette, B. B. i Nauen, C. E., 1983, Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO species catalogue Vol. 2., FAO Fish. Synop. No 125, 125.
  • Collete, B. B. i Aadland, C. R., 1996, Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific., Fishery Bulletin, 94:423-441.
  • Collette, B.B., Reeb, C. i Block, B.A., 2001, Systematics of the tunas and mackerels (Scombridae), Fish Physiology, 19:1-33.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Joseph, J., Klawe, W. i Murphy, P., 1988, Tuna and Billfish - fish without a country., Inter-American Tropical Tuna Commission:69.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  • Robins, C.R., G.C. Ray, J. Douglass i R. Freund. 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Co. Boston, Estats Units.
  • Schaefer, K. M., 2001, Reproductive biology of tunas., Fish Physiology, 19:225-270.
  • van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. Pisces, A: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374. Any 2001.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]