Avaluació psicològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' avaluació psicològica és el procés d'estudi de la conducta i de les característiques d'un subjecte des de la seva consideració bio-psico-social, així com de les seves formes d'acció i canvi, reaccions i interaccions. Tota avaluació implica prendre decisions relacionades amb l'objecte i motiu de la pròpia avaluació. Cal concebre al procés d'avaluació psicològica com un procés flexible, dinàmic, interactiu i estructurat.[1][2]

Procés d'avaluació psicològica[modifica | modifica el codi]

La tasca d'avaluació psicològica sol seguir un procediment, que es podria resumir de la següent manera:

  • Identificar la conducta d'estudi.
  • Buscar les variable relacionades.
  • Dissenyar un procés d'avalució.
  • Buscar i escollir les tècniques de mesura adients.
  • Establir el diagnòstic o presa de decisió diagnòstica.

Mètodes d'avaluació[modifica | modifica el codi]

  • Model de l'atribut: La conducta està en funció de variables personals o organístiques, intrapsíquiques o genotípiques. Avaluació de variables personals per manifestació conductual. Ús de test i tècniques de recollida de la informació. Se sol usar en els àmbits de psicologia de l'educació i psicologia de les organitzacions.
  • Model dinàmic: El comportament pot ser explicat per construccions teòriques internes. S'aplica en psicologia clínica i les tècniques solen ser tècniques projectives.
  • Model mèdic: Es tracte de conèixer l'etiqueta aplicable al subjecte. S'aplica en psicologia clínica i les tècniques solen ser tests i recollida d'informació.
  • Model conductual: L'objectiu del model és descriure, predir, explicar i controlar el comportament. S'usa en molts àmbits i les tècniques solen ser d'observació, autoinforme o psicofisiològiques.
  • Model cognitiu: La conducta s'explica a través d'una sèrie de processos i estructures mentals internes. S'usa en molts àmbits i les tècniques solen ser autoinformes.

Tècniques psicomètriques[modifica | modifica el codi]

Les característiques bàsiques de les tècniques psicomètriques en l'avaluació psicològica són:

  • Grau d'estructuració dels estímuls i de les respostes: L'estructuració de la resposta implica l'existència de categories clarament definides per a classificar les respostes.
  • Grau d'emmascarament de l'objectiu de la prova: L'estructuració de la resposta implica l'existència de categories clarament definides per a classificar les respostes.
  • Grau de subjectivitat-objectivitat: Grau amb el qual el subjecte pot manipular les dades.
  • Grau de voluntarietat de la resposta:Fins quin punt el subjecte pot controlar o alterar la seva resposta.

Entrevista[modifica | modifica el codi]

L'entrevista és una tècnica no emmascarada i de resposta voluntària. La relació que s'estableix a l'entrevista és asimètrica per la qual un dels interlocutors adopta un rol directiu en relació amb el contingut i el procediment de l'entrevista i l'altre interlocutor selecciona i adequa les seves respostes. Aquesta informació la podem canalitzar mitjançant l'expressió verbal o el llenguatge gestual o no verbal.[2]

Tots dos llenguatges es poden complementar o contradir, l'experiència de l'entrevistador seràs la que permetrà discernir el significat d'aquesta complementarietat o de la dissociació.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les entrevistes les podem classificar segons els objectius:

  • Diagnòstiques.
    • De fase inicial.
    • Exploratòria.
    • Final o devolutiva.
  • De selecció
  • d'Intervenció psicològica

Si les classifiquem segons el grau d'estructuració podem parlar de:

  • No estructurades
  • Estructurades
  • Semi-estructurades

Les entrevistes, però, tenen la problemàtica de ser costoses en temps i esforç, necessitem de professionals especialitzats, són molt complicades en nens i adolescents, les estructurades o semi-estructurades necessiten una constant revisió,etc. En general podem dir que tenen problemes de fiabilitat i validesa.

Fiabilitat i validesa[modifica | modifica el codi]

Respecte a la fiabilitat i la validesa de l'entrevista, cal assenyalar els següents aspectes:

  • La fiabilitat de l'entrevista augmenta com més objectius i conductuals són els elements a avaluar, així com si són més accesibles a l'entrevistat. En línies generals, podríem dir que quan menys es deixi en mans de la subjectivitat, més fiabilitat té l'entrevista.
  • Quan la informació és més objectiva, també hi ha més fiabilitat test-retest.
  • La validesa de criteri per criteri extern també augmenta amb l'objectivitat.

L'entrevista, però, també pot comportar biaixos metodològics:

  • Distorsions de l'entrevistador.
  • Distorsions del subjecte.
  • Distorsions de la situació.

Autoinformes[modifica | modifica el codi]

Tipus i Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Alguns questionaris que mesuren tret i estat de l'ansietat, com l'STAI, han estat molt usats en psicologia de l'esport

Es caracteritzen per ser la recollida de les verbalitzacions d'un individu sobre les pròpies manifestacions. Es important analitzar el tipus de variables que recullen.

  • Trets o dimensions de personalitat. (Exemple: Escala tret de l'STAI [3]
  • Estat psicològic (Exemple: Escala estat de l'STAI)[3]
  • Repertoris clínics conductuals
  • Repertoris, processos i estructures cognitives

Fonts de variació en els autoinformes[modifica | modifica el codi]

Els principals autors citen les següents: [2]

  • Relacionades amb el temps
    • Autoinformes retrospectius: Recerquen informació passada.
    • Autoinformes concurrents: Busquen informació present.
    • Autoinformes futurs: Busquen informació sobre que creu o pensa l'individu sobre el futur.
  • Relacionades amb la situació.
  • Relacionades amb el tipus de preguntes.
    • Preguntes estructurades.
    • Preguntes semi-estructurades.
    • Preguntes no estructurades.
  • Tipus de respostes.
    • Respostes obertes.
    • Respostes dicotòmiques.
    • Respostes escalars.
    • Alternatives ipsatives (es demana establir un ordre).
  • Tractament de les dades.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els podem classificar de la següent manera: [2]

  • Entrevista
  • Qüestionaris
  • Autoregistres
  • Pensaments en veu alta

Fiabilitat i validesa[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la fiabilitat i la validesa ens podem trobar amb 3 tipus de distorsió de la resposta: Simulació (intent de falsejar de forma voluntària), Desitjabilitat social (l'individu intenta descriure's de forma socialment desitjable) i Tendència de resposta (l'individu involuntàriament respon en funció de l'alternativa de resposta).

Registres psicofisiològics[modifica | modifica el codi]

Els registres psicofisiològics ens permeten revisar la relació en fisiologia i conducta

Els registres psicofisiològics ens permeten revisar la relació en fisiologia i conducta. S'acostumen a recollir dades amb aparells electrònics o mecànics, que després són analitzats i interpretats. Entre les característiques, cal remarcar l'elevat cost que tenen aquestes mesures, a fi i efecte de poder replicar els resultats, el fet que no és controlable per l'individu i que l'avaluador tampoc hi intervé.

Es solen recollir tres tipus d'activitat fisiològica:

  • Activitat espontània: Respostes psicofisiològiques inespecífiques o registrades quan es desconeix l'estímul que les provoca.
  • Activitat fàsica: Resposta específica a un estímul determinat, es tracte de la diferència entre el nivell basal i la mesura després de l'estímul.
  • Activitat tònica: Valor promig d'una resposta fisiològica en un període de temps i la seva utilitat és estimar el valor de l'activitat física.

Tècniques projectives[modifica | modifica el codi]

Tenen per objecte descobrir aspectes ocults de la personalitat. Es basen en que la personalitat té una estructura bàsica i estable de personalitat, i que l'estudi de la mateixa permet predir el comportament. Lògicament, cada mesura de tècnica projectiva difereix d'altres, i totes les respostes tenen un significat i són valorades com a signes de l'estructura de personalitat. L'anàlisi de dades és global, qualitatiu i idiogràfic.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El Rorschad és un exemple de tècnica projectiva estructural.

Podem dividir les diferent tècniques projectives en:

  • Estructurals: Estímuls visuals poc estructurats i el subjecte ha de dir que hi veu. Com el Test de Rorschach.
  • Temàtiques: S'ha de narrar una història basada en material visual adaptat. El subjecte es projecta a l'hora d'organitzar la història. com el Test d'apercepció Temàtica (TAT).
  • Expressives: Se li demana al subjecte que dibuixi una figura. El més conegut és HTPP (House Tree Person Person Test)
  • Constructives: Amb material prefixat ha de construir alguna cosa (per exemple el test del poble).
  • Associatives: S'han de fer associacions davant estímuls determinats.

Tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Test de Rorschach: [4] Es tracte de 10 làmines (veure foto) amb elements abstractes. 5 són acromàtiques, dues bicolor i tres policromes. La tasca que ha de fer el subjece és indicar que podria ser o on ha vist. A partir d'aquí, podem analitzar-ho de la següent manera:
    • Anàlisi formal: S'analitzen els paràmetres estructurals i relatius a la qualitat i estil de la identificació perceptiva (localització de la resposta vers la taca, determinats de la percepció, contingut de la resposta, popularitat de la resposta, complexitat de l'organització perceptiva i es compara amb uns barems normatius. Defineix tres tipus psicològics: introversiu, extratensiu i ambivalent.
    • Anàlisi de contingut: És molt més inferencial ja que consisteix en fer apreciacions de la dinàmica de la personalitat del subjecte, conflictes bàsics i ansietat latent.
  • Test d'apercepció temàtica (TAT): Consta de 31 làmines de les qual s'apliquen 20 en dues sessions. N'hi ha d'específiques per nens i per adults. El TAT no presenta pautes, sistemes o dades normatives unificades quant a l'administració, valoració o interpretació.
    • Anàlisi formal: S'analitza la comprensió de la consigna, grau de col·laboració, construcció de la història,etc.
    • Anàlisi de contingut: Es fa més referència a la història, amb qui s'identifica el subjecte, els sentiments i motivacions, pressions que rep, etc.
  • Test gràfics: Són molt utilitzats en el camp infantil i l'objectiu és analitzar els dibuixos de nens o adults.
    • Anàlisi formal: S'analitza la situació del dibuix, la pressió exercida pel llapis, el traç, la grandària, etc.
    • Anàlisi de contingut: El significat del dibuix.

Observació[modifica | modifica el codi]

L'observació suposa una acció voluntària, l'objectiu de la mateixa és la recollida de dades amb la finalitat de formular o comprovar hipòtesis. Cal tenir en compte tres aspectes:[2]

  • Subjecte com a observador.
  • El lloc d'observació.
  • El temps d'observació.

Tipus d'observació[modifica | modifica el codi]

  • Observació pròpiament dita
  • Tècniques objectives: Registre de comportaments manifestos o encoberts per mitjà de dispositius mecànics o electrònics.
  • Autoinformes o auto-observació.
  • Entrevista
  • Tècniques subjectives: La classificació es fa segons atributs o verbalitzacions del subjecte.
  • Tècniques projectives: L'anàlisi es fa sobre els aspectes cognitius o emocionals de l'individu.

Unitats d'anàlisi[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de l'observació pot ser des de continus en el comportament, atributs intrapsíquics que els inferim del comportament com l'ansietat, conductes manifestes, interaccions, o productes de conducta o el que és el mateix el resultats de comportaments determinats.

Unitats de mesura[modifica | modifica el codi]

les unitats de mesura usades en observació són:

  • Ocurrència: Si succeeix o no la conducta.
  • Freqüència: Nombre de vegades que succeeix.
  • Duració: Temps que dura, latència de resposta i interval inter-resposta.
  • Altres dimensions com la magnitud, intensitat, adequació als fenòmens, etc.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Evaluación Psicológica
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Varis Autors. (2010). Cos de Psicòlegs. Generalitat de Catalunya. Barcelona:Adams.
  3. 3,0 3,1 Capdevila, L. (1997) Metodología de Evaluación en Psicología del Deporte. En J. Cruz (ed.) Psicología del Deporte, pp.111-145. Madrid: Síntesis.
  4. El Test de Rorschach en la medida de Aptitudes