Àvar
|
магӀарул мацӀ maʕarul macʼ |
|
|---|---|
| Parlat a: | Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia |
| Regió: | Caucas |
| Parlants: | ~600,000 |
| Rànquing: | ? |
| Classificació genètica: | Llengües caucàsiques Llengües caucàsiques del nord |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Daguestan |
| Regulat per: | ? (?) |
|
|
|
| ISO 639-1 | av |
| ISO 639-2 | ava |
| ISO 639-3 | ava |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Taula de continguts |
Distribució geogràfica [modifica]
És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest d'Azerbaitjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del mon.
Dialectes [modifica]
La seva parla es divideix en dos dialectes:
- Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
- Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.
Ús de la llengua [modifica]
Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l'avar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).
L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,
També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaitjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.
Exemples [modifica]
| Hola! | ВорчӀами! | Worčʼami! |
| Que tal? | Щиб хӀal бугеб? | Ššib ħal bugeb? |
| Com et dius? | Дуда цӀа щиб? | Duda cva}}ššib? |
| Quants anys tens? | Чан сон дур бугеб? | Čan son dur bugeb? |
| Què fas? | Киве мун унев вугев? | Kiwe mun unew wugew? |
| Ho sento! | ТӀа лъугьа! | Tʼa łuha! |
| Que està fent el vailet? | Киве гьитӀав вас унев вугев? | Kiwe hitʼaw was unew wugew? |
| L'ampolla es trenca. | Васас шиша бекана. | Wasas šišša bekana. |
| Ells construeixen la carretera. | Гьез нух гьабулеб буго. | Hez nux habuleb bugo. |
Enllaços externs [modifica]
- Ethnologue sobre l'àvar
- Curs d'àvar (francès)
