Avel·lí Artís-Gener
 Tísner | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Avel·lí Artís i Gener 28 de maig de 1912 Barcelona |
| Mort | 7 de maig de 2000 (als 87 anys) Barcelona |
| Sepultura | incinerat |
| 4t President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana | |
| 1990 – 1995 ← Joan Fuster i Ortells – Jaume Fuster i Guillemó →  | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, traductor, escriptor, escenògraf |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Nacionalistes d'Esquerra |
| Nom de ploma | Tísner Artís-Gener |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Parents | Avel·lí Artís i Balaguer (pare) Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (cosí germà patern) Pere Calders i Rossinyol (cunyat) |
Premis | |
 | |
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. Utilitzava el pseudònim Tísner, o bé els dos cognoms units, Artís-Gener.
Era fill d'Avel·lí Artís i Balaguer i cosí del també periodista Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Sempronio).
Els inicis professionals
Avel·lí Artís-Gener s'inicia en el món del periodisme el 1928, a l'edat de 16 anys. Realitza caricatures i les passa per sota la porta de la redacció del setmanari Papitu, que les comença a publicar. Un any més tard, segueix el mateix procediment amb els seus primers escrits, al periòdic Mirador. El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, referent satíric de l'època. El 1932 col·labora regularment al Diario Mercantil i, durant la Segona República, ho fa a l'Opinió, La Rambla. Esport i ciutadania i La Publicitat. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorístic L'Esquella de la Torratxa.
La Guerra Civil
Just després de l'inici de la Guerra Civil, fuig a París, amenaçat de mort per la FAI. De seguida, però, s'adona que ha de tornar i s'allista voluntari a l'exèrcit republicà, del qual arriba a ser tinent coronel. Entre el 1936 i el 1939 dirigeix les publicacions destinades als combatents Meridià, Amic i Vèncer.
Artís-Gener passa tota la guerra enquadrat a la 60a Divisió de l'Exèrcit de la República, lluitant al front d'Aragó i al front de l'Ebre, destinat al Servei Cartogràfic de l'Exèrcit Popular, on fa, amb un equip de dibuixants, els mapes militars de què anava mancat l'exèrcit popular.
En passar a França i abans de l'exili, s'estarà al camp de concentració del Coll d'Ares.
L'exili mexicà
En acabar la guerra, s'exilia a Mèxic, on passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s'identifica i s'adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català. És en aquesta època en què s'enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d'Opòton el vell. A Mèxic va treballar a la ràdio i a la televisió com a escenògraf, per a la qual va fer més de 26.000 decorats.[1] També va poder viure de la pintura. Abans d'escriure en espanyol en algun mitjà de comunicació mexicà, prefereix deixar d'escriure i realitzar altres tasques: correcció, direcció artística de publicitat... Només col·labora com a ninotaire a les publicacions Full Català (inicis dels 40), Quaderns de l'Exili, Revista de Refugiats d'Amèrica, Lletres, Pont Blau i Tele-revista (entre 1943 i 47), La Nostra Revista (1946-1954). El 1955 crea La Nova Revista (1955-1958), hereva de l'anterior, fundada pel seu pare.
El retorn a Catalunya
El 1965 torna a Catalunya i arriba a Barcelona amb la seva dona i els tres fills més petits el 31 de desembre. Inicialment, no li concedeixen el carnet de periodista, però gràcies a coneixences personals aconsegueix començar a publicar al diari El Correo Catalán i, fruit de la intercessió del seu cosí Sempronio, director de Tele/eXpres, passa a ser sots-director del setmanari en català Tele/Estel. En aquesta època comença a entrar en contacte amb les noves generacions d'escriptors catalans.
En 1970 va traduir al català l'obra de Gabriel García Márquez Cent anys de solitud. Durant aquesta dècada participa en la revifalla del PEN Català i en la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser president.
Acabat el franquisme, col·labora com a articulista i ninotaire en multitud de mitjans: Avui, El Periódico, Catalunya Informació, L'Avenç, Serra d'Or, Canigó, Cultura, El Triangle, El Món, Presència, Espais mediterranis, entre d'altres. Entre el 1984 i el 1990 realitza els mots encreuats de La Vanguardia. A principis dels 90 passa a realitzar aquesta tasca al diari El País i col·labora en un programa d'entreteniment a TV3.
El 1982, fruit de les seves conviccions catalanistes, d'esquerres, antimilitaristes i compromeses amb el país, es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions generals espanyoles de 1982, sense arribar a ser escollit. L'any 1993 s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, conjuntament amb altres companys de Nacionalistes d'Esquerra, com Jordi Carbonell.
El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crítica Serra d'Or de biografies i memòries pel primer volum de "Viure i veure". Participa en la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i n'és el president entre 1990 i 1994. El 1997 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Avel·lí Artís-Gener mor a Barcelona el 7 de maig de l'any 2000 després de patir un infart de miocardi. L'any 1993 havia fet donació a la Biblioteca de Catalunya de la seva biblioteca personal i de part de la correspondència rebuda.
Bibliografia
Obres d'Artís-Gener
- 556 Brigada Mixta (1945)
- Les dues funcions del circ (1966)
- Guia inútil de Barcelona
- Paraules d'Opòton el Vell (1968)
- Prohibida l'evasió (Premi Prudenci Bertrana 1969)
- Al cap de vint-i-sis anys
- L'Enquesta del Canal 4 (Premi Sant Jordi 1972)
- El pla de la calma (1974)
- Història en historieta de Catalunya
- Les nostres coses
- Festes populars a Catalunya
- Lluminosa, acolorida Barceloneta
- Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives (1981)
- Els gossos d'Acteó (1983)
- L'invent més gran del segle vint (1984)
- L'arriscada expedició dels pitecàntrops del Montgrony (1985)
- Trenquem-nos una mica la closca? (1985)
- El boà taronja (1986)
- Viure i veure (memòries en quatre volums: 1989, 1990, 1991 i 1996)
- Vicenç Riera Llorca: fent memòria.
- Els mots encreuats de Tísner.
- Ciris trencats (La Campana, 1997)
- Més ciris trencats (La Campana, 1998)
Traduccions al català fetes per Artís-Gener
- A sang freda, de Truman Capote (1966)
- Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez (1970)
- Holocaust, de Gerald Green (1979)
- Crònica d'una mort anunciada, de Gabriel García Márquez (1982)
- L'Aleph, de Jorge Luis Borges (1983)
- Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa (1984)
- El temps, aquest gran escultor, de Marguerite Yourcenar (1984)
- La solitud del corredor de fons, d'Alan Sillitoe (1985)
Bibliografia sobre Artís-Gener
- Febrés, Xavier. Avel·lí Artís Gener / Maria Antonia Oliver: Diàlegs a Barcelona. Laia, 1984.
- Romaguera i Ramió, Jacint. Tísner l'escenògraf : teatre, cinema, televisió, publicitat. Pòrtic, 1995. ISBN 8473069153.
- Solà i Dachs, Lluís. Kalders i Tísner. Dibuixos de Guerra. La Campana, 1991. ISBN 84-86491-50-9.
- Escamilla, David; Finestres, Jordi. L'univers Tísner 1912-200: gairebé un segle. Angle, 2001. ISBN 8488811659.
- Mas i Sañé, Sílvia. Les Novel·les d'exili d'Avel·lí Artís-Gener. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 9788498830545.
- Capdevila, Jaume. L'Humor Gràfic de Tísner. Pagés, 2009. ISBN 9788497797207.
Vegeu també
Enllaços externs
- Tísner, a moltes veus. Amb els testimonis en vídeo d'una vintena d'amics i lectors de l'autor: hi trobareu el músic Pep Sala i la resta de testimonis de Salvador Alsius, Glòria Calders, Maria Barbal, Joaquim Carbó, Ramon Solsona, Robert Saladrigas, Àlex Broch, Oriol Izquierdo, Margarida Aritzeta, Magda Oranich, Joan Granados i un llarg etcètera.
- LletrA. «Avel·lí Artís-Gener». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Avel·lí Artís-Gener». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Autors catalans a l'exili mexicà
- Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
- ISBN de l'autor
- Fons Avel·lí Artís-Gener (Tísner) de la Biblioteca de Catalunya
Referències
- ↑ «Sílvia Cóppulo entrevista Avel·lí Artís Gener al programa "Personal" de Catalunya Ràdio.» (en català). [Consulta: 11 agost 2015].
Presidents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana | |
|---|---|
| Persones | Josep Amat · Avel·lí Artís · Andreu-Avel·lí Artís · Joan Bofill · Joan Bonet · Anton Cañellas · Antoni Caralps · Josep M. Elias · Maria Rosa Farré · Josep Ferrer · Carles Ferrer · Josep M. Font · Feliu Formosa · Sebastià Gràcia · Samuel Haddas · Enric Jardí · Robèrt Lafont · Lluís Magaña · Francesc Manunta · Jordi Maragall · Joan Mercader · Francesc Noy · Francesc Orts · Daniel Pagès · Adolf Pizcueta · Josep M. Pons · Pere Ponsich · Antoni Puig · Josep M. Pujadas · Benet Ribas · Marina Rossell · Horacio Saenz · Ramon Sarró · Josep Solé · Òscar Tusquets · Joan Uriach · Francesc Vilardell | .svg) |
|---|---|---|
| Entitats | ||
- Articles amb referències puntuals demanades des de maig de 2015
- Escriptors barcelonins contemporanis en català
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Creus de Sant Jordi 1987
- Premis d'Honor de les Lletres Catalanes
- Escenògrafs barcelonins
- Escriptors amb pseudònim
- Premis d'Honor Lluís Carulla
- Exiliats del franquisme a Mèxic
- Traductors del castellà al català