Aviació durant la Guerra Civil Espanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polikarpov I-16, l'avió de caça més modern de la República

Parlar de l'aviació durant la guerra civil espanyola és una cosa molt extensa, per la gran quantitat d'aparells utilitzats i de fronts que es van establir.

Tanmateix, mereix un article a banda, diferenciat del de la Guerra civil, ja que el conflicte va representar per a l'aviació un experiment i una nova manera d'aprofitar aquesta arma.

Taula de continguts

Situació de l'armament[modifica]

A Espanya hi havia gran diversitat d'aeronaus, perquè se n'estava renovant la flota, passada ja el que anomenaven la gran guerra, que havia suposat el naixement d'aquesta arma. Això va fer que hi haguéssin avions del mateix model en els dos bàndols. Un altre fet a destacar és que hi havia dues forces aèries; a saber, l'Aviació Militar, i l'Aviació Naval, l'antiga Aeronàutica Naval que feia servir hidroavions.[1]

La majoria d'avions utilitzats per la força de la república eren biplans antiquats, i moltes vegades models quasi únics. La manca de peces de recanvi i les avaries provocaven que molts restessin inutilitzats. A més, molts portaven moltes hores de vol, ja que eren rebuig d'altres forces aèries. Podem imaginar-nos, així, les tensions que hi havia en aquesta força aèria. Des d'aquí el reconeixement a tot el personal de terra, sobretot als mecànics, que forçats per la manca de peces de recanvi, pel bloqueig internacional, aconseguien mantenir els avions en vol.Tot va canviar quan els russos van fer arribar els primers Polikarpov I-15 "Xatos" (Biplans), i poc després els Polikarpov I-16 "Mosques", quant a avions de caça, i els Tupolev SB-2 "Katiusques", si no hagués estat per aquesta valuosa ajuda, la batalla aèria s'hauria perdut per la causa republicana.

El bàndol revoltat (nacionals) de seguida va aconseguir ajuda dels governs feixistes d'Itàlia i Alemanya, que van formar els seus propis cossos d'aviació com l'aviació legionària, i la Legió Còndor, els quals, dotats d'aparells més moderns, com els avions de caça Fiat C.R.32, pel bàndol italià, i Heinkel He-51 i Messerschmitt Bf 109, i en bombardeig Savoia-Marchetti SM.79 per als italians, i els Heinkel He 111, Junkers Ju 87 "Stuka", de la Legió Còndor, van acabar de conquerir el cel per al bàndol revoltat.

Material disponible i Situació[modifica]

Com ja s'ha comentat al 18 de juliol de 1936, l'aviació estava distribuïda entre l'Aviació Militar i l'Aeronàutica Naval, i estava composada de la següent manera.[1]

Aviació Militar[modifica]

- Grup 11 GetafeNieuport 52
- Grup 21 LleóCASA-Breguet 19
- Grup 31 Getafe – Breguet 19
- Unitat Trimotor Getafe – Junkers K 30 ( Versió militar del Junkers G 24 )
- Grup 12 Sevilla – Nieuport 52, una esquadrilla basada a Granada
- Grup 22 Sevilla – Breguet 19
- Grup 13 Prat de Llobregat – Nieuport 52
- Grup 23 Logronyo – Breguet 19
- Grup Independent d'Hidroavions Los AlcázaresDornier Do JWal
- Grup 1 Breguet 19, distribuïts entre Tetuan, Melilla, Larache,i Cap Juby (Sàhara)
- Base de el Atalayón Melilla – Dornier Do J
- Larache – Fokker F.VII
  • Serveis d'Instrucció
- Esquadra Y1 Cuatro Vientos
- Esquadra Y2 Los Acázares
- Escola d'Observadors Cuatro Vientos
- Escola de Mecànics Cuatro Vientos
- Escola de Vol i Combat Alcalà d'Henares
- Escola de Tir i Bombardeig Los Alcázares

Aviació Naval[modifica]

  • Esquadrilla de Bombardeig San Javier – Dornier Do JWal

Començament de les Hostilitats[modifica]

Com ja es conegut, els generals José Sanjurjo i Emilio Mola, es van revoltar contra el govern socialista, acabat d'escollir, el 18 de juliol de 1936, i el general Francisco Franco, que comandava les forces del Marroc els va donar suport de seguit. Però se'ls plantejava el problema de passar l' estret de Gibraltar, i per això van demanar ajut al govern d'Alemanya per contrarestar la creixent inclinació soviètica de la societat espanyola. El 28 de juliol de 1936, van arribar els dos primers avions alemanys Junkers Ju 52, que amb capacitat de transportar 35 persones, junt amb els Dornier Do J "Wal" de Melilla i els tres Fokker F.VII ( 1 de Larache i 2 capturats en Tablada ( Sevilla )), en dues setmanes, van transportar 2.500 persones, salvant el bloqueig naval, donant pas al primer pont aeri de la història.

Més tard van arribar 9 Junkers Ju 52 més i 6 avions de caça Heinkel He-51, que van ser els primers aparells de la Legió Còndor. No va ser fins el 30 de juliol del 1936, que van arribar des de l'illa de Sardenya, els primers Savoia-Marchetti SM.81, similars als Junkers Ju 52 pro més moderns, ja que volaven a 5.000 metres d'alçària a una velocitat de 336 Km/h, al Marroc.

El pont aeri va acabar el novembre havent-se transportat 23.393 homes del Marroc dels 30.000 que hi havia a l'exèrcit. A tot això l'aviació republicana no hi podia fer res, per que els avions de transport i bombardeig, eren més ràpids i volaven més alt que ells. S'ha de tenir en compte que s'enfrontaven avions, molts d'ells dissenyats abans dels anys 35, i amb estructura biplana, contra avions moderns, en concepció ràpids monoplans, l'aviació a Alemanya e Itàlia era la més avançada del mon, en aquella època.

Continuació de les Hostilitats[modifica]

Una vegada establert el cap de pont en els aeròdroms, de les ciutats de Cadis, Còrdova i Granada, va començar el atac cap a Madrid, amb la superioritat que els hi conferia el bombardeig tàctic previ de les posicions republicanes per par de els bombarders SM.81 efectuats a mitjana altura.

El 14 d'agost del 36 van arribar els primers 12 Fiat C.R.32Xirri”, que eren superiors als Heinkel He-51, alguns ja equipats amb metralladores de 12.7 m/m. Ja que recordar que fins les hores, s'havia utilitzat el calibre 7.7 m/m per tots els avions (no es portava blindatge, es considerava una manca de cavallerositat durant la primera guerra mundial).

Par la seva banda, els republicans, el 8 d'agost, van rebre els Dewoitine 371/372, que eren els millors avions de les FARE (Forces Aéreas de la República Espanyola).[2] També van arribar els Potez 540 considerats els "Taüts Voladors", per que degut al seu volum, poca velocitat, baix sostre i manca de cobertura, eren presa fàcil per els "Xirris".

Arribats a aquest punt, es desenvolupà la batalla de Madrid que es va torçar per als revoltats en arribar de Rússia a finals del mes d'octubre els Polikarpov I-15 "Xatos" i Polikarpov I-16 "Mosques", que atesa la proximitat dels camps d'aviació, no podien atacar des de les alçades, i tenien que atacar des de abaix, i per axó es van guanyar el mot de Rates, per que sortien de les cloaques. Al no poder doblegar Madrid, es quan es bandeja i amb la toma de Toledo, s'obre el front del nord, a on per part revoltada es comença a utilitzar una nova tàctica d'atac al terra per part dels Heinkel He-51, que ja havien estat superats per els Fiat C.R.32, en missions de caça. Aquesta tàctica es basa en el atac a terra en fila índia de forma rasant, i quan el primer avió supera el objectiu, es posa a la cua, protegint els altres, i continuant el atac. En aquests afers va destacar, el després "As" de l'aviació de la segona guerra mundial Adolf Galland. Assajant-se també les bombes de gel de gasolina ( el famós Nalpam ). I per part republicana, podem trobar el famós Circ Krone, format per un reguitzell llarg de models d'avions diversos.

Es van seguir les hostilitats en els diversos fronts que s'anaven creant, però el desembre del 1936 i davant l'avantatge que havien pres les forces republicanes, amb la incorporació de la tècnica del pendol i dels aparells Polikarpov R-5 i els Polikarpov R-Z "Natacha", els alemanys van decidir enviar el seu armament "secret" , i van arribar 3 prototips del Messerschmitt Bf 109, arribant els de la series A i B al març del 1937, com que aquests avions eren superiors als Heinkel He-51, van passar a ser pilotats per pilots espanyols, i a desenvolupar feines d'atac a terra, poc després es va incorporar el Heinkel He-112. Amb la facilitat d'obtenir recanvis, es va acabar la supremacia de les forces republicanes.[2]

Cronologia de l'arribada dels principals aparells[modifica]

  • 5 al 7 de setembre del 1936 - Loire 46 França

Els Bombarders[modifica]

Savoia-Marchetti SM.79, considerat el millor bombarder de la guerra. Actuant en el bàndol revoltat

Realment en aquest apartat les forces revoltades, tenien avantatge, ja que de bon principi disposaven de aparells tecnològicament més avançats, ja que quasi de bon començament disposaven dels Junkers Ju 52 i dels Savoia-Marchetti SM.81, però quan les forces de la república van disposar dels Tupolev SB-2Katiusca” es va equilibrar la balança, però les forces feixistes van respondre amb la incorporació dels Savoia-Marchetti SM.79, potser el millor bombarder de la guerra civil, i els Heinkel He 111, Junkers Ju 86, Dornier Do 17.

Va ser notòria la facilitat dels bombarders Savoia-Marchetti SM.79, les famoses “Pavas”, que operant des de les Balears, bombardejaven quasi sense oposició, els territoris de Catalunya i la costa llevantina.

Material utilitzat[modifica]

S'ha confeccionat el següent quadre seguint el model de Rojo y Azul.[3]

Quadre dels Avions Utilitzats
Avions de Caça
Nacionals Republicans
Breda BA-65
Fiat BR.20 "Cigogna"
Fiat CR.20
Fiat CR.30
Fiat C.R.32 "Chirri"
Fiat G.50 ”Freccia”
Heinkel He-51
Heinkel He-112
Imam Romeo RO.41
Macchi M.41
Messerschmitt Bf 109

Nieuport 52
PWS 10
Avia B-534
Avia BH-33
Blériot-SPAD S.51
Bleriot-SPAD S.91
Bleriot-SPAD S.510
Boeing P-26
Bristol Bulldog
Dewoitine D.371
Dewoitine D.510
Fairey Fantome
Fairey Feroce
Fokker D.XXI
Fokker G.I
Gourdou Leseurre LGL.32
Gourdou Leseurre LGL-482
Hawker Fury
Koolhoven F.K.52
Letov S-231
Loire 46
Martinsyde Buzzard (F-4)
Nieuport 52
Polikarpov I-15 "Xato"
Polikarpov I-16 "Mosca"
Romano R.90
Romano R.92
Avions de Bombardeig o Reconeixement
Nacionals Republicans
Arado Ar 69
Avro 594 Aviam
Breguet 19
Cant Z.501”Gabbiano”
Cant Z.506 "Airone"
Caproni CA.310 "Libeccio"
de Havilland DH.9
Dornier Do 17
Dornier Do J "Wal"
Fieseler Fi 156 "Storch"
Heinkel He 45
Heinkel He 46
Heinkel He 50
Heinkel He 59
Heinkel He 60
Heinkel He 66
Heinkel He 111
Heinkel He 115
Henschel Hs 123
Henschel Hs 126
Imam Romeo RO.37
Junkers Ju 52
Junkers Ju 86
Junkers Ju 87 "Stuka"
Savoia-Marchetti S.55
Savoia-Marchetti S.62
Savoia-Marchetti SM.79 "Sparviero"
Savoia-Marchetti SM.81 "Pipistrello"
Bloch MB.200
Bloch MB.210
Breguet 19
Breguet 460/462 "Vultur"
Cierva C.30 ( Autogir )
Curtiss T-32 Condor II
de Havilland DH.9
. Fokker C.X.
Gourdou Leseurre GL-633
Grumman FF "Fifi"
Hawker Osprey
Junkers K 30 ( militar del G 24 )
Lacab GR.8
Macchi M.18
Northrop Gamma
Savoia-Marchetti S.62
Polikarpov R-5
Potez 25
Potez 540 "Taüt Volador"
Tupolev SB-2 "Katiuska"
Vickers Vildebeest
Entrenadors
Nacionals Republicans
Arado AR 68
Breda Ba.28
Bücker Bü 131 "Jungmann"
Bücker Bü 133 "Jungmeister"
Caproni A.P.1
Caproni Ca.100
Fiat G.8
Focke-Wulf Fw 56 "Stösser"
Gotha Go 145
Hispano Suiza E-30
Miles M.2 Hawk Trainer
PWS-26
RWD-8
Arado AR 68
Avro 504
Caudron C.59
de Havilland DH.82 "Tiger Moth"
Farman F-480 "Alize" (?)
Hanriot H.43
Hanriot H.170, H.180, H.190
Hispano Suiza E-30
Koolhoven F.K.51
Miles M.2 Hawk Trainer
Morane-Saulnier MS.138
Romano R.82
SEMA 12
Recolzament
Nacionals Republicans
Aero A.100 Aero A.100
Avro 594 Aldershot
Polikarpov R-Z "Natacha"
Enllaç
Nacionals Republicans
Airspeed Envoy (AS.6)
Airspeed Viceroy (AS.8)
Messerschmitt M 35
Messerschmitt Bf 108 "Taifun"
Airspeed Envoy (AS.6)
Airspeed Viceroy (AS.8)
Messerschmitt M 35
RWD-9
Transport
Nacionals Republicans
de Havilland DH.89 "Dragon Rapide"
Douglas DC-2
Farman F.190
Fokker F.VII
Fokker F.XII
General Aircraft Monospar ST-25
General Aviation GA-43 (Clark_GA-43)
Junkers F.13
Junkers W 33/W 34
Lockheed Model 10 Electra
Northrop Delta
Avia 51
Bloch MB.300
Boeing 247
Breguet Br.26T ( Variant de passatgers del Br.19 )
Breguet 470 "Fulgur"
Caudron C.440 "Goéland"
Consolidated 17 (O-17 Courrier)
Consolidated 20 (Consolidated Fleetster)
Couzinet 100/101
de Havilland Dragon (DH.84)
de Havilland DH.89 "Dragon Rapide"
de Havilland Dragonfly (DH.90)
Dewoitine D.332
Douglas DC-1
Douglas DC-2
Farman F.190
Farman F.400
Farman F.430/F.431/F.432
Fokker F.VII
Fokker F.VIII
Fokker_F.XII
Fokker F.XX
Ford Trimotor (4-AT-F)
General Aircraft Monospar ST-25
General Aviation GA-43 (Clark GA-43)
Junkers F.13
Koolhoven F.K.40
Latécoère 28
Lioré et Olivier LeO 21 (LeO 213)
Lockheed Model 9 Orion
Lockheed Model 10 Electra
Lockheed Vega
Northrop Delta
Potez 56
Sikorski S-38
Spartan Cruiser
Vultee V-1 (A)
Avionetes
Nacionals Republicans
Beechcraft Staggerwing (Model 17)
Caudron Aiglon (C.600)
CAP-4 (Paulistinha)
Cierva C.19 (Avro 620(Autogiro))
de Havilland DH.60 Moth
de Havilland Puss Moth (DH.80)
Fairchild 22 (Model 7)
Fairchild 91 (A-942)
Klemm Ki 32
Klemm L.25
Miles M.3 Falcon
Monocoupe 90
Percival Gull
RWD-13
Stinson Reliant
Beechcraft Staggerwing (Model 17)
Blackburn Bluebird (L.1)
British Aircraft Eagle (B.A. Eagle)
Caudron C.270 (Luciole)
Caudron Aiglon (C.600)
de Havilland DH.60 Moth
de Havilland Fox Moth (DH.83)
de Havilland Hornet Moth (DH.87)
Farman F.230
LocKheed Model 8 Sirius
Miles M.3 Falcon
Monocoupe 90
Percival Gull
Potez 58
Seversky SEV-3
Percival Gull
Stinson Reliant
Spartan Executive (7W)
Correu
Nacionals Republicans
Bellanca 28-90 (Flash)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Asociacion de Aviadores de la República – la Aviación de la República. (1936-1939) -[1]
  2. 2,0 2,1 Mundo História – La Aviación durante la Guerra Civil Española - [2]
  3. Rojo y Azul- Cuadro resumen de modelos - [3]

Vegeu també[modifica]