Avicenna
De Viquipèdia
Avicenna o Avicena (Afshana, Pèrsia 980 - Hamadan 1037), nom occidentalitzat d'Abū ‘Alī al-Husayn ibn ‘Abd Allāh ibn Sīnā (en persa: ابوعلى سينا o en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا), o senzillament Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina. En grec fou anomenat Abitianós (Ἀβιτζιανός) i en llatí Abitianus, traduït per Abicià i més freqüentment per Avicenna.
És considerat la personalitat més important de la medicina àrab i el primer metge de l'edat mitjana. La seva enciclopèdia mèdica, traduïda al llatí amb el nom de Cànon, fou el text bàsic per a l'ensenyament de la medicina a Europa durant més de cinc-cents anys.[1]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Avicenna va néixer al Khorasan, prop de Bukharà, a l'actual Uzbekistan. El seu pare era musulmà i la seva mare probablement d'origen jueu, tot i que existeix controvèrsia al respecte. Durant la seva infantesa va ser enviat amb un mercader, al-Natili, per estudiar càlcul. Com que tenia bona memòria, el jove va acabar superant el seu mestre en càlcul i en matemàtiques. Als 14 anys estudiava sol les ciències naturals i la medicina. Se sabia de memòria tot l'Alcorà. Quan el seu pare va ser nomenat funcionari, el va acompanyar a Bukharà, aleshores capital dels samànides, i allà va estudiar els sabers de l'època, com ara la física, les matemàtiques, la filosofia , l'Alcorà o la lògica. Es va veure influenciat per un tractat d'al-Farabi que li va permetre superar les dificultats que va trobar en l'estudi de la metafísica d'Aristòtil. Aquesta precocitat en els estudis també es va reflectir en una precocitat en la carrera.
Quan només comptava 16 anys ja dirigia metges famosos i als 17 anys va obtenir la fama de bon metge per salvar la vida de l'emir Nuh ibn Mansur al-Samani. A canvi, tan sols va demanar permís per accedir a la biblioteca reial, gràcies a la qual va ampliar els seus coneixements en matemàtiques, música i astronomia. La seva set de coneixement també va ajudar a que, amb 18 anys, ja posseís totes les ciències conegudes. A més es va convertir en metge de la cort i conseller en temes científics fins a la caiguda del regne samànida l'any 999.
A Hamadan, l'emir buwàyhida Shams al-Dawla el va triar com a ministre. Es va imposar llavors un programa de treball esgotador: de dia, es dedicava a la cosa pública, de nit a la ciència. A més de viure dues carreres, treballava doblement: dirigia la composició del Llibre de la guarició (Kitab al-xifà) i la del Cànon de la medecina (Al-qanun fi al-tibb); la tasca era tan aclaparadora que va necessitar ajuda: dos deixebles es repartien la relectura dels fullets de les dues obres, sent un d'ells el fidel al-Juzjani, secretari i biògraf seu.
Als 20 anys, i per mediació d'Abu Bakr al-Barjuy, va escriure deu volums anomenats El tractat del resultant i del resultat i un estudi de les costums de l'època conegut com La innocència i el pecat. Amb aquests llibres la seva fama com a escriptor, filòsof, metge i astrònom es va estendre per tota Pèrsia, per on es va dedicar a viatjar.
El 1021, la mort del príncep Shams al-Dawla i el començament del regnat del seu fill Sama al-Dawla, varen cristal·litzar les ambicions i els rancors: víctima d'intrigues polítiques, Avicenna va anar a la presó. Va aconseguir evadir-se disfressat de dervix i va fugir a Isfahan, al costat de l'emir kakwàyhida Ala al-Dawla Muhammed.
Quan només comptava amb 32 anys, Avicenna va iniciar la seva obra mestra, el celebèrrim Cànon de medicina, que conté la col·lecció organitzada dels coneixements mèdics i farmacèutics de la seva època en 5 volums.
Durant una expedició a Hamadan, Avicenna va patir una crisi intestinal greu, que patia des de feia temps i, que va contreure, segons es diu, per excés de treball i de plaers. Avicenna intentar curar-se ell mateix, però el seu remei li va ser fatal. Va morir als cinquanta-set anys el mes d'agost de 1037.
[edita] Aportacions en medicina
- Panorama de tots els òrgans coneguts al seu temps, amb les principals patologies associades.
- Farmacologia: llista de tots els medicaments coneguts per ordre alfabètic amb les seves propietats principals.
- Importància de l'ètica dins el desenvolupament de la professió mèdica (s'ha creat un premi amb el seu nom que reconeix les personalitats que segueixen aquesta línia).[2]
- Va ser el primer a descriure adequadament la diabetis.
- Apunta a les rates com a transmissores de la Pesta Negra.
- Descriu el funcionament del cor amb el seu doble circuit de la sang (del cor als pulmons i del cor a la resta del cos).
- Recomana l'esport per conservar la salut.
Va escriure el tractat anomenat De Urinis que és part del segon volum de Physici et Medici Graeci Minores, amb el títol Περὶ Οὔρων Πραγματεία Ἀρίστη τοῦ Σοφωτάτον παρὰ μεν Ἰνδοῖς Ἄλλη Ἔμπνι τοῦ Σινᾶ ῎ητοι Ἄλλη υἱοῦ τοῦ Σινᾶ, παρὰ δὲ Ἰταλοῖς Ἀβιτζιανοῦ.
[edita] Doctrina filosòfica
Avicenna pertany a l'escola de Bagdad. La seva línia principal d'actuació es basa en la conciliació entre el discurs racional i la religió. En part, adapta els treballs d'Al-Farabi per tal de fer-los compatibles amb l'Alcorà, i també incorpora elements tradicionalment teològics a la filosofia, com els àngels, als quals atorga un paper clau en la seva relació amb els humans, sobretot en els profetes. A nivell general, reconeix l'Orient com font de llum, i intenta revaloritzar la filosofia oriental i transmetre-la a Occident; malgrat tot, moltes obres sobre aquest tema s'han perdut.
Per tal d'explicar la realitat, Avicenna adopta un sistema emanatista, propi del neoplatonisme. No obstant això, manté un esquema de coneixement que recull de la tradició naturalista aristotèlica: distingeix entre sensació, imaginació, intel·lecte possible i intel·lecte agent, que es correspon a una gradació des de la primera abstracció possible, seguida per les idees particulars no sensibles, i que culmina en les idees generals. Aquesta triple jerarquia també s'aplica als éssers. També aprofundeix en la relació entre essència i existència: una cosa que és només existeix si la seva existència és necessària. La creació feta per Déu correspondria a aquesta necessitat.
Avicenna adapta la separació d'Aristòtil entre l'intel·lecte possible (pacient, passiu), i l'intel·lecte agent (actiu), i en fa una interpretació més espiritualista. Així, l'intel·lecte actiu en realitat el considera com pertanyent a Déu, i que es comunica en el temps a l'home, mentre que l'intel·lecte passiu pertany a l'home, però no mor en el cos, ja que creu en la immortalitat de l'ànima. Segons la visió d'Avicenna, l'intel·lecte pacient no pot fer res sense l'agent, així que l'intel·lecte humà és tan sols en potència. L'existència de l'intel·lecte agent s'ha de fer per via espiritual.
Avicenna és especialment rellevant en la història de la filosofia per haver facilitat la lectura d'Aristòtil als escolàstics.
[edita] Altres
El Premi Avicena és un prestigiós guardó que s'atorga a les persones que es distingeixen en l'ètica del quefer científic.
En el llibre El metge (The Physician) de Noah Gordon es narra la il·lusió d'un jove anglès, aprenent de medicina, per aprendre del gran mestre de la seva època. Igualment la novel·la Avicena o la ruta de Isfahan de Gilbert Sinoué narra des d'una perspectiva humana la biografia de Avicena amb les seves passions i saviesa.
[edita] Notes
- ↑ [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222718&SFR=1 Entrada Avicenna a la GEC
- ↑ Premi Avicenna d'ètica científica, atorgat per la UNESCO [1]
[edita] Enllaços externs
- Entrada d'Avicenna a l'Enciclopèdia del Grec.
- Entrada d'Avicenna (anglès) a la Internet Encyclopedia of Philosophy.
- Textos i estudis sobre les obres d'Avicenna (àrab)(anglès), a Muslim Philosophy.
- Anàlisi de la metafísica d'Avicenna (anglès)
