Avidi Cassi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Avidi Cassi (Avidius Cassius) fou un destacat general de Marc Aureli i usurpador que va governar breument Egipte i Síria el 175.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Era nascut a Cyrrhus a Síria, fill de Gai Avidi Heliodor i Junia Cassia Alexandra. El seu pare era un gran orador, nomenat prefecte d'Egipte.

Carrera militar i política[modifica | modifica el codi]

La seva carrera inicial és poc coneguda. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selèucia de Piera i Ctesifont (165), com Llegat de la Legió III Gallica.

Va entrar a formar part del Senat romà i fou Cònsol el 160 i entre el 161-163. Fou Governador romà de Síria el 166 i el 172 va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses, anomenats en grec boukoloi. Fou llavors nomenat governador de totes les províncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.

Emperador[modifica | modifica el codi]

El 175 va rebre falsos rumors de la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les províncies orientals. Aparentment, també tenia el suport de l'esposa de Marc Aureli, Faustina Menor, sabedora de la mala salut de Marc Aureli.

L'emperador però, es va recuperar i va intentar mantenir la revolta de Cassi en secret, fins que els rumors foren massa forts per ser ocultats. Llavors es va dirigir a les seves tropes, lamentant la traïció del seu "amic estimat". El senat romà va declarar a Cassi enemic públic.

La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadòcia, va salvar a l'emperador, ja que mercès a la seva resistència Marc Aureli va poder reunir a les legions que havien estat lluitant contra els cuades i els marcomans i marxar contra Cassi.

Avidi Cassi fou coronat emperador el 3 de maig del 175 i després de només tres mesos i sis dies, finalment fou assassinat pels seus propis soldats i el seu cap enviat a l'emperador, que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Cassi Dió, Història de Roma Història Augusta