Avidi Cassi
Avidi Cassi (Avidius Cassius) fou un destacat general de Marc Aureli i usurpador que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Taula de continguts |
Origens [modifica]
Era nascut a Cyrrhus a Síria, fill de Gai Avidi Heliodor i Junia Cassia Alexandra. El seu pare era un gran orador, nomenat prefecte d'Egipte.
Carrera militar i política [modifica]
La seva carrera inicial és poc coneguda. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selèucia de Piera i Ctesifont (165), com Llegat de la Legió III Gallica.
Va entrar a formar part del Senat romà i fou Cònsol el 160 i entre el 161-163. Fou Governador romà de Síria el 166 i el 172 va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses, anomenats en grec boukoloi. Fou llavors nomenat governador de totes les províncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.
Emperador [modifica]
El 175 va rebre falsos rumors de la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les províncies orientals. Aparentment, també tenia el suport de l'esposa de Marc Aureli, Faustina Menor, sabedora de la mala salut de Marc Aureli.
L'emperador però, es va recuperar i va intentar mantenir la revolta de Cassi en secret, fins que els rumors foren massa forts per ser ocultats. Llavors es va dirigir a les seves tropes, lamentant la traició del seu "amic estimat". El senat romà va declarar a Cassi enemic públic.
La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadòcia, va salvar a l'emperador, ja que mercès a la seva resistència Marc Aureli va poder reunir a les legions que havien estat lluitant contra els cuades i els marcomans i marxar contra Cassi.
Avidi Cassi fou coronat emperador el 3 de Maig del 175 i després de només tres mesos i sis dies, finalment fou assassinat pels seus propis soldats i el seu cap enviat a l'emperador que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.
Referències [modifica]
Cassi Dió, Història de Roma Història Augusta
