Avinguda de la Llum
L'Avinguda de la Llum era una galeria comercial subterrània de Barcelona ubicada sota el carrer de Pelai, tocant a la Rambla, entre la plaça de Catalunya, el carrer de Balmes i el carrer de Bergara, al costat del vestíbul dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, oberta des del 1940 fins al 1990. Va ser la primera galeria comercial subterrània de Barcelona i d'Europa.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'impulsor del projecte fou Jaume Sabaté Quixal i fou inaugurada el 28 de juliol de 1940 pel general Múgica en representació del capità general, amb un discurs patriòtic i l'entonació de l'himne nacional. Més tard, el 30 d'octubre del mateix any, el capellà Joan Salvans, en nom del bisbe administrador de la Diòcesi, va beneir-ne les instal·lacions. Malgrat tot, el túnel ja existia des de 1929, ja que va ser construït com a part de l'estació de plaça de Catalunya dels FGC amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Va ser premiada per l'Ajuntament de Barcelona i va ser declarada atracció turística i forana al 1949. L'avinguda havia de formar part d'una ciutat subterrània que aniria des de la Rambla de Catalunya fins a la plaça d'Urquinaona, però a partir dels anys seixanta va començar el seu declivi i als setanta va quedar pràcticament abandonada pels usuaris i les autoritats. Durant bona part del dia va acabar sent el refugi de nombrosos rodamons. Les condicions higièniques eren molt precàries i el nombre de comerços actius va disminuir a més de la meitat, la majoria bars.
El 21 de maig del 1990 es va tancar definitivament. Els problemes tècnics i econòmics i el buit legal finalment van fer inviable el projecte de Ciutat Subterrània. Hi va haver dues propostes de remodelació: al 1950 i al 1984, en què es va proposar convertir l'avinguda en un centre artesanal semblant als que hi havia en altres ciutats europees, però no es van dur a terme. El projecte de reurbanització del que fins llavors es coneixia com a Triangle de la Vergonya - el solar que hi havia al carrer de Pelai, que havia de ser ocupat per un centre comercial (El Triangle)- va acabar forçant-ne la desaparició. Val a dir que aquest solar ja havia tingut diverses propostes d'urbanització des de feia anys. Part dels antics comerciants de l'avinguda encara segueixen actius, ja sigui en nous locals a la ciutat o en d'altres que ja tenien.
Locals [modifica]
Amb 175 metres de llarg i 10 metres d'ample, l'Avinguda de la Llum comptava inicialment amb seixanta-cinc locals. Malgrat tot, amb el pas del temps el nombre de locals existents i actius va anar minvant. Alguns dels seus locals eren:
- Òptic Audiolens. Just davant del cinema Avenida de la Luz, als números 40-42. Es va fer servir per realitzar un concurs de Ràdio Barcelona de "cara al public".
- Vins Montroy-Pedro Masana, amb un característic ninot vestit de baturrico que abocava un continu raig de vi negre
- Una barberia
- Un estanc, al costat dels lavabos
- Bar La Granja, conegut popularment com el bar dels dònuts
- La Bomboneria Catalunya
- El Cinema Avenida de la Luz , al número 12. Va ser inaugurat l'1 de gener de 1943 amb un programa dedicat a Walt Disney, ja que encara s'estava construint quan es va inaugurar l'Avinguda. Va acabar transformant-se en un cinema de pel·lícules per a adults. Va tancar al 22 de novembre de 1992 i posteriorment va ser tapiat. La darrera pel·lícula que s'hi va projectar va ser El placer entre las nalgas. Havia estat la primera pedra de l'Imperi Balañá.
- L'Armeria Beristain, al número 58, a la dreta entrant per la plaça de Catalunya, pel passadis que arriba des de l'entrada de la cafeteria Zurich. Abans va ser ocupat per Deportes Martín.
- Una botiga de duplicat de claus
- Una botiga de fotografia
- El Basar Orozar (Bazar de oro), als números 31 i 41
- La Casa Chiva, de màquines per a gènere de punt
- Tricotosas, al número 45
- Màquines de cosir Singer, al número 31
- Màquines de cosir Refrey, al número 36
- Botiga de caricatures de l'artista BON
- Una botiga per a encarregar làpides de cementiri, al número 42, cap al 1976
- L'agència de CCC -un centre d'estudis per correspondència-
- Màquines d'escriure Rikgim
- Bazar Americano, al número 19
- Relojería Suiza
- Patatas Miss
- Immobiliària Castelltort
- Una oficina de publicació d'anuncis de La Vanguardia
- Una oficina de la Fira de Mostres
- Una oficina de col·locació per al servei domèstic
- Un estand de venda d'entrades per a diversos espectacles
- Rellotgeria Seiko – CYMA
- Un saló recreatiu, al número 14, amb aforament per a 104 persones
- Facturació i consigna de maletes
- Una bugaderia
- Serveis (lavabos)
- Dutxes
- Una sastreria, regentada per la família Carceller, al costat d'un local on feien neules (els 'pampers')
- Una xurreria, entrant des de la Rambla a mà esquerra
- Una perfumeria
- Un dels primers despatxos de travesses, al mig de l'avinguda, prop de l'estanc, davant l'Armeria Beristain
- Una taquilla d'apostes de les curses de llebrers del Canòdrom Avenida, a la Gran Via
- Un local on feien apostes de cavalls
Avui dia [modifica]
Actualment part del passadís subterrani de l'Avinguda de la Llum és ocupat per la marca de cosmètics francesa Sephora, que alhora pertany al centre comercial El Triangle, on encara s'hi poden veure les característiques columnes, ara pintades de blanc i negre. La resta, que pertany als FGC, ha quedat tapiat o amagat, com és el cas del Cinema Avenida de la Luz o El Saló Recreatiu.
Curiositats [modifica]
- L'Avinguda de la Llum és l'escenari del videoclip d'una cançó de Loquillo dedicada a aquest indret.
- Bigas Luna hi va rodar una escena de Bilbao, la seva segona pel·lícula, el 1978.
- A més, El 8 de maig de 2008 un grup d'aficionats i nostàlgics de l'avinguda van aconseguir el permís dels operaris d'FGC per accedir a les seves restes i visitar-les.
Enllaços [modifica]
- Bdebarna. Històries de Barcelona: l'Avinguda de la Llum
- Bdebarna. Històries de Barcelona: l'Avinguda de la Llum 2
- Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions: Avinguda de la llum
- Loquillo y Los Trogloditas - Avenida de la luz
- L'Avinguda de la Llum a Bilbao, de Bigas Luna
- L'Avinguda de la Llum a 'Sinatra' 1988
