Avocació de competències

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' avocació de competències és un mecanisme previst en l'article 14 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú[1] pel qual les diferents administracions poden traslladar l'exercici de la competència per a resoldre un assumpte concret, des d'un òrgan inferior cap un de superior.

Concretament, tal com explicita la llei 30/1992, els òrgans superiors poden avocar per a ells mateixos el coneixement d'un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius dependents, quan circumstàncies d'índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho facin convenient. En els supòsits de delegació de competències en òrgans no jeràrquicament dependents, el coneixement d'un assumpte pot ser avocat únicament per l'òrgan delegant. La llei, també té en compte que sempre que es produeixi una avocació s'ha de fer per acord motivat, que ha de ser notificat a les persones interessades en el procediment, si n’hi ha, abans de la resolució final que es dicti. Contra l'acord d'avocació, no es pot interposar recurs administratiu, encara que es pot impugnar en el recurs que, si s'escau, s'interposi contra la resolució del procediment.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avocació de competències

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú