Axis mundi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Axis mundi és l'expressió que designa el centre del món en la concepció de la mitologia, usualment representat per un element natural destacable. Aquest lloc és sagrat i de contingut altament simbòlic.[1] En ell un element vertical exerceix de connexió entre la terra i el cel (una derivació posterior d'aquesta idea d'unió es troba en els campanars i minarets).

Tipus[modifica | modifica el codi]

L'axis mundi pot ser un punt sagrat on s'ha construït un temple per venerar-lo, com passa amb La Meca (amb l'obligació de pelegrinar-hi per als musulmans) o el Mont del Temple.

També pot ser un arbre, com l'Yggdrasil nòrdic, l'arbre de la vida oriental o el del Bé i del Mal a la Bíblia. Les arrels estan sota terra i les fulles s'eleven cap al cel, reforçant el paral·lelisme amb l'eix vertical d'unió. L'arbre de Nadal, font de regals i veneració amb ornaments, és una resta d'aquests mites primitius.[2]

A moltes cultures apareix una muntanya sagrada, com el Mont Fuji japonès, el Kunlun xinès o les Black Hills per als sioux. Sovint als seus cims viuen els déus, com a l'Olimp grec. La piràmide és la construcció artificial que imita aquesta muntayan o nexe, i com a tal apareix als pobles maia i egipci. El tòtem indi també hereta aquesta verticalitat ritual.

L'arquitectura moderna sovint ha intentat crear nous símbols que actuin com a centres de la comunitat, amb edificis singulars que destaquen de la resta, com els gratacels (que també pugen cap al cel).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991.
  2. Arbre de Nadal