Az-Zarqalí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí,[1] més conegut simplement com a Az-Zarqalí (en àrab إبراهيم بن يحيى الزرقالي, Ibrāhīm ibn Yaḥyà az-Zarqālī) (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087),[2] va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.El nom d'Az-Zarqalí era un sobrenom amb el qual era conegut en vida a causa dels seus intensos ulls blaus (blaus cel). Va viure a Tulàytula fins que el 1085 la conquesta castellana de la ciutat el va portar a emigrar a Ixbíliya, on va morir.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Azarquiel va treballar com a ferrer o orfebre i, tot i que sembla que era analfabet, va destacar per la seva destresa en el treball dels metalls i va començar a elaborar instruments científics de precisió, com astrolabi s, probablement a petició dels astrònoms àrabs i hebreus de l'emirat de Tulaytula. La comunicació amb aquests erudits i la intel·ligència d'Al-Zarqalí va poder portar a una notable comprensió de la ciència astronòmica de forma autodidacta, el que el va portar a crear innovacions a partir de l'astrolabi, com l'assafea, de les que es conserven quatre exemplars en tot el món.[3]

Una de les més citades contribucions d'Azarquiel van ser la compilació de les Taules Astronòmiques de Toledo, en la que la qualitat i exactitud de les taules es deu a la tasca de dos ajudants de Azarquiel, Al-Juarismi i Al-Battani. Segons el que es dedueix de l'estudi de les taules de Toledo, Azarquiel estava en disposició de realitzar prediccions de summa importància dins de l'Astronomia. Les Taules tenien com a funció principal la d'oferir als astrònoms les posicions en el cel de cert tipus d'astres i les dates en que tenien lloc determinats fenòmens còsmics (com les fases de la Lluna, etc.). Per tant, eren emprades per a poder concretar la situació exacta d'un cos celest en èpoques futures. Azarquiel, que tenia en el seu poder dades precises sobre multitud de fenòmens gràcies a la tasca dels seus ajudants, va poder emprar les Taules per a predir els eclipsis solars que succeirien anys i fins i tot segles més tard. La precisió de les Taules era tal que Pierre Simon de Laplace (1749 - 1827), un dels més destacats matemàtics de la Il·lustració, seguia utilitzant les observacions i anotacions de Azarquiel per a realitzar els càlculs de les posicions i prediccions planetàries.

La seva gran aportació a l'astronomia la constitueix el desenvolupament de l'assafea, una varietat de l'astrolabi que permetia que l'observador no necessités trobar-se en un lloc determinat per desenvolupar els còmputs astronòmics, sinó que podia ser usat en qualsevol latitud terrestre, el que el convertia en un instrument ideal per a ser usat en la navegació.

Va ser capaç, mitjançant l'anàlisi detallada de les dades obtingudes, de poder predir l'aparició de cometes en el futur. Sobre això s'ha de ser, però, una mica cautelosos, ja que no disposem encara dels coneixements necessaris per poder assegurar aquest extrem. És possible, malgrat tot, que Azarquiel pogués en efecte tenir coneixement d'algun procediment pel qual arribés a predir l'aparició d'un cometa. Si això fos cert, Azarquiel aventajaría en gairebé 700 anys a Edmond Halley (1656-1742), qui va comprendre que el cometa que porta el seu nom i que s'havia observat el 1681 era el mateix que altres astrònoms van veure en 1604, i que retornaria a les proximitats del Sol en 1757. Halley va establir les bases per a poder determinar així mateix l'any aproximat de retorn del cometa emprant unes poques observacions d'aquest.

Azarquiel va realitzar estudis i investigacions en diversos camps de l'Astronomia. Per exemple, va ser capaç de trobar quin era el moviment de l'apogeu solar (la distància màxima entre la Terra i el Sol). Azarquiel va poder determinar amb gran precisió que el punt de l'apogeu solar variava en 1 grau cada 299 anys, analitzant les observacions que es disposaven al respecte durant els últims 25 anys.

També va tenir Azarquiel interès en el tema de la precessió dels equinoccis. Va escriure un treball sobre això, avui dia desaparegut, en què descriu de quina manera podria explicar aquest fet. Com la Terra és un astre que rep la influència bàsica del Sol i de la Lluna i, en menor mesura, dels altres planetes del sistema solar, el seu moviment de rotació presenta una lleugera variació al llarg del temps. En grans períodes de temps, els pols del planeta no es dirigeixen sempre al mateix lloc, sinó que van modificant l'adreça a la que apunten a causa del moviment de rotació terrestre, això és el que s'anomena precessió dels equinoccis. En el fons, és com si la Terra es comportés com una baldufa, el seu eix, a mesura que gira, canvia lleugerament

Va corregir les dades geogràfiques de Ptolomeu i Al-Khwarizmi. En concret, Al-Zarqali estimació corregida de Ptolomeu de la longitud de la mar Mediterrània a partir de 62 graus aproximadament per corregir el valor de 42 graus.[4]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

La seva obra la coneixem fonamentalment a través de les traduccions que van fer a l'Escola de traductors de Toledo per Alfons X el Savi. Així, entre 1225 i 1231 els jueus toledans Yehudà ben Moshe i Guillelmus Anglicus van traduir el seu Tractat de l'assafea al llatí, que va ser traduïda en els anys 1260 al castellà pel mateix Yehuda ben Moshe.

El 1933 es va publicar el Tractat de l'assafea d'Azarquiel en català.[5]

Homenatges[modifica | modifica el codi]

Nicolau Copèrnic en el seu llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) expressa els seus dubtes amb els treballs d'Azarquiel i Al-Battaní,[4] El seu nom va ser posat a un cràter lunar.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Tractat de l'assafea d'Azarquiel
  • Tractat de la làmina dels set planetes
  • Almanac de Ammoni
  • Tractat relatiu al moviment de les estrelles fixes

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. José Augusto Sánchez Pérez i Rafael Pérez Gómez, Biografías de matemáticos árabes que florecieron en España, p.80-83 (castellà)
  2. (anglès) Joseph F. O'Callaghan, A History of Medieval Spain, Cornell University Press, 1983, p. 324
  3. Agrupació Astronòmica d'Osona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia, p.24
  4. 4,0 4,1 (anglès) A. Zahoor, AbuIshaq Ibrahim ibn Yahyà al-Zarqalí (Arzachel) (1028 - 1087 C.E.)
  5. (anglès) The Smithsonian/NASA Astrophysics Data System, Tractat de l'assafea d'Azarquiel

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Proyecto Azarquiel, Proyecto educativo Helvia de la Junta de Andalucía.
  • Estudios sobre Azarquiel, Millás Vallicrosa, José María 531 pp. Madrid. Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Miguel Asín. 1943.
  • Los Tratados de Construcción y Uso de l'Azalea de Azarquiel. Roser Puig Aguilar, Cuadernos de Ciencias del Instituto Hispano-Árabe de Cultura Madrid, 1987.
  • Azarquiel: Alumno y maestro. Miguel Adán Oliver, Cynthiae Figuras aermulatur mater amorum, pp 13-31 Ciudad Real, ISBN 978-84-692-1115-1, Ed. Santa María de Alarcos, 2009.
  • Carlos Dorce. Azarquiel: el astrónomo andalusí (en castellà). Nívola, 2008. ISBN 849656682X. 
  • Azarquiel. Tractat de l'assafea d'Azarquiel. Arts grafiques, s.a., successors d'Henrich i ca., 1933.