Azawad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estat Independent de l'Azawad
État indépendant de l'Azawad
ⴰⵣⴰⵓⴰⴷ
دولة أزواد المستقلة
Capital
(i major ciutat)
Gao
Idiomes oficials Tamazight (Tuareg), àrab, francès
Govern Govern provisional
  President del Comitè Executiu del MNLA Bilal Ag Acherif
Independència
 
de Mali
el 6 d'abril de 2012 
Població
 -  Cens -
Fus horari (UTC,0)
Domini internet .ml 
Codi telefònic 223

L'Azawad o Azawagh[1] és un estat de facto, que declarà la seva independència de Mali l'any 2012, malgrat no ser reconegut per cap altre país. Comprèn les les zones habitades per parlants de tamashek (tuareg) del nord-est de Mali, el nord-oest del Níger i algunes regions al sud d'Algèria. L'Azawad és reconeguda com la terra dels tuaregs.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Azawad deriva el seu nom de la vall de l'Azawad. Aquesta dóna nom al riu que la va formar i que, si bé avui dia és un riu sec (es va assecar entre el 7.000 i el 4.000 aC) a la prehistòria fou un riu de 1.600 km.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Aquesta vall fa en total uns 420.000 km² (però no tots formen la moderna regió de l'Azawad) i els geòlegs l'esmenten com a conca del Iullemmeden començant als vessants occidentals de les muntanyes de l'Aïr i girant cap al desert de Sàhara als moderns estats de Níger i Mali, fins al riu Níger a la zona de Gao. Límita al nord amb l'Adrar dels Ifoghas a la zona de la frontera entre Mali i Algèria, al sud i oest amb el riu Níger, i a l'est amb les muntanyes Ader Douchi; segons la interpretació d'alguns arriba pel nord fins a l'Hoggar. La regió és plana i fa uns 80.000 km2 amb elevacions de fins a 500 metres, rica en minerals; tres quarts del territori és desert, el qual a més està en expansió.

Població[modifica | modifica el codi]

La població predominant són els kel tamashek (70%); també hi ha beduïns d'ancestres àrabs (hasaniyya) anomenats azawad àrabs; el país és centre de la confederació tribal Iwellemeden Kel Denneg; la població s'estimava el 1998 en 600.000 habitants, amb una esperança de vida d'uns 50 anys i de religió musulmana sunnita; la llengua predominant és el Tamashek, l'àrab per afers religiosos, i el francès per afers administratius; altres llegües són molt minoritàries.

Nacionalisme[modifica | modifica el codi]

Front d'Alliberament de l'Azawad

La marginació de la regió pels governs de Mali, Níger i Algèria, i la seva arabització, van crear un ressentiment que va esclatar el 1990. Feia uns anys s'havia format a Líbia un grup opositor nigerí anomenat Front Popular per l'Alliberament del Níger (FPAN) que el maig de 1990 va fer un atac armat important a Tchin-Tabaradene, al sud de l'Azawad. L'exèrcit del Níger va rebre ordre de netejar la regió de Tchin-Tabaredene d'opositors; el conflicte que va seguir va provocar centenars de morts entre la població de l'Azawad. El juny es van iniciar les primeres revoltes a Mali, a les regions de Tamasna, Adrar i Azawad de Mali; el gener de 1991 el general Moussa Traoré, president de Mali, va iniciar converses amb la resistència tuareg a Tamanrasset i es va acordar una autonomia, la retirada dels militars i un programa de desenvolupament, però Traoré fou enderrocat el març de 1991. El 30 de desembre de 1991 el Front de Libération de l'Aïr et l'Azouagh (FLAA), un dels moviments del Níger (l'altre era el Front d'Alliberament de Tamoust) va atacar una posició militar nigerina à Aderbissinat.

L'abril de 1992 la junta militar i els tuaregs van signar un nou acord a Bamako amb els quatre moviments tuaregs (els moviments principals eren el Front Àrab Islàmic de l'Azawad, Front/Moviment Popular d'Alliberament de l'Azawad, L'Exèrcit Revolucionaria d'Alliberament de l'Azawad, Front Nacional d'Alliberament de l'Azawad) que s'havien unificat en el Mouvement des Fronts Unifiés de l'Azawad (M.F.U.A.). França i Algèria van fer de mediadors. El maig el coordinador de la resistència Mano Dayak va signar un altre acord amb el Níger. El 1992 els militars de Mali van tornar a les casernes però es van produir diverses massacres de tuareg per part dels militars; els tuaregs van abandonar les seves cases i es van refugiar a Mauritània, Algèria i Burkina Faso. El 22 de gener de 1993 les forces nigerines van matar a 36 civils però el Níger va fer un nou acord amb la resistència el febrer de 1993.

L'Azawad és la regió més meridional del Magrib, incorporada a Mali i el Níger.

Va seguir un nou acord entre la resistència i Mali a Alger (maig de 1994) però l'exèrcit del Mali va seguir cometent atrocitats contra els civils tuareg i àrabs de l'Azawad. L'octubre de 1994 el govern del Níger i els tuaregs, sota dos grups polítics de cobertura (Organization de Resistance Armée, ORA, i Coordinasion de Resistance Armée, CRA) van arribar a un acord pel qual s'establiria l'autonomia i els criminals responsables de les massacres serien jutjats. La pau definitiva (així fou anomenada) fou signada a Ouagadougou (15 d'abril de 1995) i establia una àmplia descentralització administrativa amb una nova divisió territorial, el desarmament de la resistència i la seva integració a les forces armades del país, a l'administració o a les forces paramilitars o policials; fou també acordat un ampli programa de suport als desplaçats, a la reinserció, i al desenvolupament de l'agricultura i les infraestructures.

El juliol de 1995 els donants de fons a Mali van reunir una taula rodona i es van aportar dos milions de francs per consolidar la pau, reinserir a les poblacions desplaçades i reconstruir l'Azawad. La signatura de la pau (anomenada "Flama de la Pau") es va fer a Timbuctú el 27 de març de 1996. El 15 de juliol de 1996 es va signar l'acord d'integració dels combatents a l'exèrcit del Níger, però la resistència va refusar abandonar les armes sense que s'apliquessin la resta dels acords de pau de manera efectiva.

El 1997 els refugiats seguien sent assetjats per les forces militars i patien condicions de vida extremes. A Agadez el prefecte, el subprefecte i el comandant militar, d'origen tuareg, es van enfrontar al motí de les seves tropes (abril de 1997); es va aconseguir un acord entre el cap de la resistència, Muhammad Anako, i el govern del Níger (el seu ministre de defensa) el novembre de 1997. El gener de 1998, a causa d'una nova divisió administrativa al Mali, grups armats tuareg i l'exèrcit es van enfrontar a la zona de Tejerert. A finals de 1998 el govern deia que la major part dels refugiats havien retornat però quedaven uns quatre mil al camp de M'Berra al sud-est de Mauritània, 10.000 al nord-oest de Burkina Faso, uns 80.000 al sud-est d'Algèria i uns 50.000 a Líbia. El setembre del 2000 el govern del Níger va organitzar una cerimònia de la pau, similar a la de Mali i també com aquesta anomenada "Flama de la Pau".

Bandera de la república de Tumoujgha (País Tuareg), 2007

El 2006 es va descobrir petroli al territori, que després dels atemptats de l'11-S el 2001, progressivament s'havia anat convertint en cau de la branca magrebí d'al-Qaeda (al-Qaida del Magrib Islàmic, AQMI). El 2007 va tornar a esclatar la revolta tuareg i després de dos anys de lluita es va acordar la pau. En aquesta ocasió la lluita al Níger la va iniciar el Mouvement des Nigériens pour la justice, del que es va separar el 2008 el Front des Forces pour la Rectification i el 2009 el Front Patriotique Nigérien. A Mali la va començar l'Alliance Démocratique du 23 mai pour le Changement (formada per rebels del 1991-1996), i una fracció es va escindir el 2008, l'Alliance Touaregue Nord Mali Pour Le Changement (ATNMC). A Mali es van firmar diversos acords el darrer el 15 de febrer de 2009; al Níger el procés es va allargar amb diversos encontres la primavera i l'estiu del 2009.

El 2 de novembre de 2010 es va fundar el Mouvement Populaire pour la Libération de l'Azawad (MPLA), que aspira a establir una república independent a l'Azawad, exigeix l'autodeterminació i té un fort suport popular com mostren diversos vídeos de les manifestacions. El 2011 perillava la pau i es podia tornar a les armes en qualsevol moment.

Declaració d'independència[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Azawad.

El 22 de març de 2012 una junta militar va perpetrar un cop d'estat a Mali derrocant Amadou Toumani Touré a causa de la revolta dels amazig d'Azawad,[2] que van respondre amb la declaració d'independència.[3]

« El comitè executiu del MNLA fa una crida a tota la comunitat internacional perquè reconegui immediatament, en un esperit de justícia i de pau, l'estat independent d'Azawad »
— Billal Ag Acherif, secretari general del MNLA, 06/04/2012[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Walentowitz, Saskia. L'ignorance des Inesleman de la Tagaraygarayt par le pouvoir colonial: l'élite politique des "religieux" mise aux marges de l'histoire (en francès). International Union of Anthropological and Ethnological Sciences. Commission on Nomadic Peoples, 1997, p. vol.2, p.39-64. 
  2. «Cop d'estat militar a Mali». Avui, 22/03/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  3. 3,0 3,1 «Els rebels tuaregs proclamen la independència d'Azawad, una àmplia zona del nord de Mali». Ara, 06/04/2012. [Consulta: 6/4/2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Azawad
  • Baz Lecocq (2004). Unemployed Intellectuals in the Sahara: The Teshumara Nationalist Movement and the Revolutions in Tuareg Society. International Review of Social History, 49
  • Pascal James Imperato. Historical Dictionary of Mali. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1986) ISBN 0810813696
  • James Decalo. Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1979) ISBN 0810812290

Coord.: 16° 16′ 00″ N, 0° 03′ 00″ O / 16.26666667°N,0.05°O / 16.26666667; -0.05