Azazel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Interpretació moderna d'Azazel, del Diccionari infernal de Colin de Plancy (París, 1825).

Azazel (en hebreu עֲזָאזֵל, Azazel; en àrab عَزازِيل, Azāzīl) és una entitat espiritual citada en el llibre de Levític 16,8-10.[1] El en hebreu fa referència a la noció de "boc expiatori", tot i que en les tradicions judaica, cristiana i islàmica ha esdevingut el nom d'un àngel caigut o dimoni.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Hi han tres possibles interpretacions etimològiques:

  • Un possible origen seria, aze (cabra) i azel (sortida), que podria significar 'la cabra enviada'.
  • Altres creuen que vol dir 'Déu s'ha fet més fort', de la tercera persona singular participi passat d'azaz (fort) i el (Déu). Cal indicar que aquest sufix s'aplica a gairebé a tots els àngels i a bona part dels àngels caiguts.
  • Un altre possible origen del nom és que sigui un derivat de les paraules hebrees az (aspre o escarpat) i el (poderós o lluminós), en aquest cas seria una al·lusió a la muntanya des d'on s'estimbaven les cabres per al seu sacrifici.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Després de Satanàs, Azazel gaudeix de la distinció de ser el personatge extrahumà més misteriós en la literatura sagrada:[2]

Aparentment emanaria d'antigues creences indoàries en tant que membre dels exèrcits malèfics d'Ahriman.[3] El fet que ja fos conegut en la mitologia dels mandeus, dels sabeus i dels àrabs fa pensar que es tracta d'una deïtat babilònica degradada.[2] Més endavant, pels antics hebreus i cananeus, Azazel seria el nom d'un dimoni que viu al desert.[4]

Judaisme[modifica | modifica el codi]

En el judaisme, Azazel representa la impuresa i és a l'origen de l'expressió "boc expiatori".[2]

El llibre d'Henoc[modifica | modifica el codi]

Aquest nom és esmentat en el llibre apòcrif d'Henoc i més tard en la literatura jueva. D'acord amb Henoc, Azazel era el líder dels grigori (també coneguts com els "fills d'Elohim"), un grup d'àngels caiguts que copulaven amb dones mortals, donant origen a una raça de gegants coneguda com els nefilim. Azazel és particularment significatiu entre els grigori perquè va ser ell qui va ensenyar als homes com forjar les armes de guerra així com ensenyar a les dones com fer i utilitzar els cosmètics. Es pot considerar, doncs, un líder dels àngels caiguts i rebels.

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Orígenes equipara Azazel amb Satanàs.[5]

Islam[modifica | modifica el codi]

Pels musulmans, Azazel seria el nom original del diable (Iblis o Xaytan), l'àngel que es va revoltar contra Déu en negar-se a adorar Adam, tal com Ell li ho havia demanat. Tot i que no es mencioni ni a l'Alcorà ni als hadits, la majoria de mites sobre Iblis afirmen que fins a la seva rebel·lió, aquest ésser era conegut com a Azazel, paraula amb una consonància similar a Gabriel, Miquel, Rafael, etc, el que suggereix que formava part dels arcàngels. No obstant això, una sèrie d'autors han tractat de connectar el nom amb el mot àrab 'azl (acomiadament, supressió), com si el nom mateix d'Iblis en el seu estat d'arcàngel hagués presagiat la seva deshonra i caiguda.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lv 16,1-34
  2. 2,0 2,1 2,2 «Azazel» (en anglès). Jewish Encyclopedia.com. [Consulta: 23/08/2014].
  3. Histoire générale du Diable, G. Messadié, Laffont 1993, pàg. 113
  4. La Sainte Bible de Jérusalem, Éditions du Cerf 1961, pàg. 122, nota(b)
  5. John Granger Cook The interpretation of the Old Testament in Greco-Roman paganism 299
  6. «Eblīs» (en anglès). Encyclopaedia Iranica.