Azida de sodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L’azida de sodi és el compost inorgànic amb la fórmula química NaN3. és una sal química azida incolora i és el component del sistema del coixí de seguretat de molts automòbils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. És una substància iònica molt soluble en aigua i extremadament tòxica.

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'azida de sodi és un sòlid iònic. Se’n coneixen dues formes cristallines, la rombohèdrica i l'hexagonal.[1]

Preparació[modifica | modifica el codi]

El mètode comú de la seva síntesi és el procedimen t de "Wislicenus"que té dos etapes a partir de l'amoníac. En el primer pas l'amoníac es converteix en amida de sodi:

2 Na + 2 NH3 → 2 NaNH2 + H2

L'amina de sodi es combina després amb òxid nitrós:

2 NaNH2 + N2O → NaN3 + NaOH + NH3

Alternativament aquesta sal es pot obtenir per la reacció del nitrat de sodi amb amida de sodi.[2]


Usos en bioquímica i medicina[modifica | modifica el codi]

L'azida de sodi és un reactiu útil en les anàlisis, mutagen, i conservant. En hospitals i laboratoris, es fa servir com un biocida; és un bacteriostàtic,[3] i també es fa servir contra les plagues de l'agricultura.

Lazida inhibeix la citocrom oxidasa en una acció similar a la del monòxid de carboni. L'azida de sodi afecta principalment als òrgans amb altes taxes de respiració com són el cor i el cervell.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El tractament de l'azida de sodi amb àcids forts dóna àcid hidrazoic, que també és molt tòxic:

H+ + N
3
HN3

Les solucions aquoses contenen petites quantitats d'azida de hidrogen, com es descriu en el següent equilibri:

N
3
+ H2O està en equilibri amb HN3 + OH (K = 10−4.6
)

L'azida de sodi es pot destruir pel tractament amb una solució d'àcid nitrós:[4]

2 NaN3 + 2 HNO2 → 3 N2 + 2 NO + 2 NaOH

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plantilla:Wells1984
  2. Plantilla:Holleman&Wiberg
  3. Lichstein, Herman C.. «Studies of the Effect of Sodium Azide on Microbic Growth and Respiration: I. The Action of Sodium Azide on Microbic Growth». Journal of Bacteriology, vol. 47, 3, 1943, pàg. 221–230. PMC: 373901. PMID: 16560767.
  4. Committee on Prudent Practices for Handling, Storage, and Disposal of Chemicals in Laboratories, Board on Chemical Sciences and Technology, Commission on Physical Sciences, Mathematics, and Applications, National Research Council.. Prudent practices in the laboratory: handling and disposal of chemicals. Washington, D.C.: National Academy Press, 1995. ISBN 0309052297. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]