Azilià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'azilià és una indústria de l'Epipaleolític que es va estendre des del Cantàbric fins als Alps i la seva cronologia va del 10.500 a 9.000 aC aproximadament. Va ser definida per Edouard Piette quan va descobrir i analitzar el jaciment de Mas d'Azil. Inicialment es va pensar que l'azilià comportava una degradació cultural del magdalenià per culpa de la manca d'aliments.

L'àrea de major presència a la península Ibèrica de l'azilià és la meitat oriental d'Astúries fins al País Basc i els jaciments principals són Zatoga a Navarra, Los Azules a Astúries i La Pila a Cantàbria. Es considera probable que alguns restes trobats a indrets de València i Catalunya siguin d'aquesta indústria; a Dosaigües a la cova anomenada La Cocina, a Serinyà al Pla de l'Estany i a la balma de Sant Gregori de Falset.[1]

Indústria[modifica | modifica el codi]

Hi ha una tendència cap a la microlització amb l'aparició d'unes característiques puntes (Puntes azilianes) que són unes laminetes de dors amb l'extrem en forma de punta.

Per al treball de la fusta s'utilitzaven raspadors curts, denticulats i escotadures.

En les eines fetes amb os hi ha una reducció de la quantitat i la varietat: hi ha arpons aplanats amb orifici allargat a la seva base, poques vegades estan decorats, com en el cas dels trobats a Los Azules i La lluera (Astúries), però són segurament més eficaços que els de cultures anteriors. També hi ha espàtules i punxons de material orgànic.

Art[modifica | modifica el codi]

És molt escàs en contrast amb el període cultural anterior. Desapareix l'art rupestre i decau l'art moble que es redueix a còdols gravats amb motius geomètrics o acolorits i una decoració geomètrica ocasional feta en ossos i espàtules, a més dels ja esmentats arpons decorats.

Tipus de vida[modifica | modifica el codi]

Continuen amb l'estratègia de la caça i recol·lecció però diversifiquen el recursos. Canvien l'alimentació animal incorporant el cabirol i el senglar i mantenen els cérvols i animals de les roques com la cabra. És molt significatiu el gran ús que es fa dels recursos del mar ja siguin peixos o mol·luscs. En general la millora climàtica del Holocè permet una major recol·lecció.

Al jaciment de Los Azules s'hi va trobar un enterrament on s'havien dipositat junt al cadàver arpons decorats, còdols pintats i mol·luscs que van ser recollits a uns 30 km de distància.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Azilià Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. enciclopedia.cat