Azilià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'azilià és una indústria de l'Epipaleolític que es va estendre des del Cantàbric fins als Alps i la seva cronologia va del 10.500 a 9.000 aC aproximadament. Va ser definida per Edouard Piette quan va descobrir i analitzar el jaciment de Mas d'Azil. Inicialment es va pensar que l'azilià comportava una degradació cultural del magdalenià per culpa de la manca d'aliments.

L'àrea de major presència a la Península Ibèrica de l'azilià és la meitat oriental d'Astúries fins al País Basc i els jaciments principals són Zatoga a Navarra, Los Azules a Astúries i La Pila a Cantàbria. Es considera probable que alguns restes trobats a indrets de València i Catalunya siguin d'aquesta indústria; a Dosaigües a la cova anomenada La Cocina, a Serinyà al Pla de l'Estany i a la balma de Sant Gregori de Falset.[1]

Indústria[modifica | modifica el codi]

Hi ha una tendència cap a la microlització amb l'aparició d'unes característiques puntes (Puntes azilianes) que són unes laminetes de dors amb l'extrem en forma de punta.

Per al treball de la fusta s'utilitzaven raspadors curts , denticulats i escotadures.

En les eines fetes amb os hi ha una reducció de la quantitat i la varietat: hi ha arpons aplanats amb orifici allargat a la seva base, poques vegades estan decorats, com en el cas dels trobats a Los Azules i La lluera (Astúries), però són segurament més eficaços que els de cultures anteriors. També hi ha espàtules i punxons de material orgànic.

Art[modifica | modifica el codi]

És molt escàs en contrast amb el període cultural anterior. Desapareix l'art rupestre i decau l'art moble que es redueix a còdols gravats amb motius geomètrics o acolorits i una decoració geomètrica ocasional feta en ossos i espàtules, a més dels ja esmentats arpons decorats.

Tipus de vida[modifica | modifica el codi]

Continuen amb l'estratègia de la caça i recol·lecció però diversifiquen el recursos. Canvien l'alimentació animal incorporant el cabirol i el senglar i mantenen els cérvols i animals de les roques com la cabra. És molt significatiu el gran ús que es fa dels recursos del mar ja siguin peixos o mol·luscs. En general la millora climàtica del Holocè permet una major recol·lecció.

Al jaciment de Los Azules s'hi va trobar un enterrament on s'hi havien dipositat junt al cadàver arpons decorats, còdols pintats i mol·luscs que van ser recollits a uns 30 km de distància.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. enciclopedia.cat