Exèrcit Popular de la República
| Exèrcit Popular de la República | |
|---|---|
 Escut de l'Exèrcit de Terra |
|
| Data de lleva: | Octubre del 1936 |
| Dissolució: | Març del 1939 |
| País: |  Segona república espanyola |
| Tipus: | exèrcit |
| Estructura: | Vuit regions militars a la península, dues comandàncies a Ceuta i Melilla i dues capitanies generals a les Illes Canàries i Balears. |
| Comandants: | |
| Oficials destacats: | José Miaja Vicente Rojo Lluch Enrique Líster Juan Modesto Segismundo Casado Cipriano Mera Ignacio Hidalgo de Cisneros Enrique Castro Delgado Manuel Tagüeña Etelvino Vega Hernández Saravia |
| Guerres i batalles: | |
| Guerres i batalles: | Batalla de Guadalajara, Batalla del Jarama, Batalla de Madrid, Batalla de Terol, Batalla de l'Ebre, Batalla de Brunete. |
| Cultura militar: | |
| Divisa: | |
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la denominació adoptada pel Govern de la Segona República Espanyola a partir del mes d'octubre del 1936 per a denominar les forces armades reorganitzades a partir dels elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i que s'enfrontaren a l'exèrcit constituït pels generals revoltats, denominat Exèrcit Nacional.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Orígens [modifica]
La creació de l'Exèrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republicà i ministre de la guerra Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i republicans moderats (Izquierda Republicana).
El 30 de setembre, Largo Caballero decretà la militarització de les milícies[1] i el 16 d'octubre del 1936 es va concretar un comandament únic de l'exèrcit. Les milícies que s'havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics, principalment pels integrants de la coalició del Front Popular (unitats com ara el Cinquè Regiment comunista o les Milícies Confederals anarquistes) i sense cap mena de coordinació eficaç. Des del començament, s'havia assalariat tot milicià amb deu pessetes mensuals, però el Govern continuava sense tenir el control real sobre l'Exèrcit, esvaït després de l'inici de la guerra.
El 16 d'octubre es va crear també el Comissariat de Guerra. Els comissaris polítics tenien com a missió donar moral als soldats a totes les unitats i assegurar la seva cooperació amb els oficials d'alt grau (en els quals molts milicians republicans no confiaven).
El 18 d'octubre de 1936 es crearien les sis primeres brigadas mixtes (organitzacions que anirien substituint les columnes i les milícies). La primera fou dirigida pel coronel comunista Enrique Líster, la segona per Jesús Martínez d'Aragó, la tercera per José María Galán, la quarta per Eutiquiano Arellano, la cinquena per Fernando Sabio i la sisena per Miguel Gallo Martínez. També s'organitzarien les XI i XII Brigades Internacionals amb els combatents voluntaris de tot el món entrenats a Albacete. Aviat s'organitzarien més brigades que enquadrarien uns 80.000 homes a començaments de novembre.
Després de la publicació dels decrets que configuraven el nou Exèrcit Popular de la República, el 28 d'octubre el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un nou decret de la Conselleria de Defensa que proclamava la militarització de les milícies, que foren absorbides per l'exèrcit regular republicà.[2]
El 30 d'octubre s'havia mobilitzat tota la població masculina entre els 20 i els 45 anys. Tot i així, foren nombrosos els casos de nois de fins i tot només 16 anys afiliats a organitzacions d'esquerres que havien buscat la manera d'allistar-se.L'arribada de tancs i aviació soviètica serví per abastir d'armes l'emergent Exèrcit republicà.
Durant els primers combats desencadenats al front d'Aragó i a les envistes de Madrid, durant els primers mesos de guerra, serien les milícies les que contindrien l'avenç franquista, mentre es forjaven les brigades mixtes i l'Exèrcit Popular. La primera i tercera brigada mixta entrarien en combat precipitadament en la Batalla de Madrid on partits i sindicats havien mobilitzat tots els seus membres formant-se batallons de milicians, sovint agrupats per gremis professionals, que mai no havien tocat un fusell abans i que a causa de l'escassetat d'armes haurien d'esperar freqüentment a la caiguda d'un company per agafar una arma. Per aquesta època, encara hi hagué una certa barreja d'aquestes brigades mixtes més militaritzades amb les columnes i milícies diverses sense experiència, moltes d'elles formades per milicians des del començament de la guerra.
Transcurs de la guerra [modifica]
Durant els primers mesos de lluita l'any 1936 i en molts casos fins i tot mes tard, els soldats no rebien ni roba ni armes o bales suficients o de bona qualitat. Només el menjar i el sou (que podien cobrar les famílies dels combatents a les ciutats) eren quasi assegurats.
No serà fins el 1937 que la reorganització de les forces republicanes fou completa, agrupant unitats armades com ara les Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MOAC), les milícies de les Joventuts Socialistes Unificades, el Cinquè Regiment comunista i els milicians anarquistes i comunistes. En fronts com els d'Aragó, els anarquistes es van resistir inicialment a abandonar el model de milícies i a enquadrar-se sota un poder únic.
Referències [modifica]
- ↑ Mainar Cabanes, Eladi. De milicians a soldats: Les columnes valencianes en la Guerra Civil espanyola (1936-1937). Universitat de València, 1998, p.92. ISBN 8437033497.
- ↑ Gabriel, Pere. «La UGT, la milícia y el Ejército Popular». A: Historia de la UGT.: Un sindicalismo de guerra, 1936-1939 (en castellà). Siglo XXI de España Editores, 2011, p. vo.4, p.356-357. ISBN 8432313858.
