Béla III d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crown of Saint Stephen.svg  Béla III
Rei d'Hongria
Duc de Croàcia i Dalmàcia
III Bela.png
Gravat representant Béla III
Regnat 11721196
Predecessor Esteve III
Successor Emeric I
Dinastia Árpád

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort. Béla fou un dels monarques més poderosos d'Hongria, i el seu regnat es caracteritzà per la prosperitat econòmica i cultural del regne.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Béla era el segon fill del rei Géza II d'Hongria i la seva esposa Eufrosina de Kíev. El seu pare li va concedir els ducats de Croàcia i Dalmàcia, que li foren confirmats pel seu germà gran Esteve III un cop heredà el tron, després de la mort de Géza el 31 de maig de 1162.

L'Imperi Bizantí va interferir a la successió d'Esteve III donant suport a l'elecció dels candidats rivals Ladislau II i Esteve IV. L'any 1164 l'emperador bizantí Manel I Comnè i el seu germà Esteve III van signar un tractat de pau per posar fi als enfrontaments, i un dels termes de l'acord era que Béla havia de ser enviat a Constantinoble per ser educat a la cort imperial. Manel Comnè no tenia fills mascles, i pretenia que Béla es casés amb la seva filla Maria Comnena per seguir la seva línia. Béla rebé un nom grec, Alexius, i es creà el nou càrrec de dèspota (despotes) per a ell que tan sols estava per sota de l'emperador.

Els anys 1164 i 1165 Béla va acompanyar l'Emperador Manel en campanyes contra Hongria, per conquerir l'"herència paterna" de Béla (els ducats de Croàcia i Dalmàcia).

Pero quan Manel i la seva segona esposa Maria d'Antioquia tinguren un fill, Béla va perdre la seva rellevància. El prometatge de Béla amb Maria va ser cancelat, i enlloc seu Manel el va prometre amb la seva cunyada Agnès d'Anrioquia. També se li va retirar el títol i fou nomenat kaisar, de menor rang.

Retorn a Hongria[modifica | modifica el codi]

El 4 de març de 1172 el seu germà Béla va morir sense deixar descendència. Tot i que la corona li corresponia, una part important de l'aristocràcia hongaresa (liderada per la seva pròpia mare) i l'influent arquebisbe d'Esztergom preferia que el tron passés al seu germà petit Géza.

Béla va arribar a un acord amb l'emperador Manel, que li proporcionà una important suma de diners a canvi del compromís de que mai atacaria l'Imperi Bizantí durant el regnat de l'emperador o el del seu fill. També va pactar amb el Papa Alexandre III que l'arquebisbe de Kalocsa el coronés. Amb el suport de l'Imperi Bizantí i la Santa Seu, Béla fou coronat el 13 de gener de 1173.

Regnat[modifica | modifica el codi]

L'any 1180, a la mort de l'emperador Manel, Béla va incomplir els termes de l'acord i va atacar l'Imperi Bizantí per recuperar els seus ducats de Croàcia i Dalmàcia. El mateix any, la ciutat de Zadar va declarar-se independent de Venècia i es posà sota la seva protecció. L'any 1184, Béla va conquerir als bizantins Belgrad, Braničevo i la vall del riu Morava.

L'any 1185 Béla va fer les paus amb el nou emperador bizantí Isaac II Àngel. Com a part del tractat, Isaac esposà la filla de Béla Margarida, i rebé els territoris de la vall del Morava com a dot.

El 1189 va rebre l'emperador del Sacre Imperi Frederic I Barbarossa, que es dirigia a la croada a Terra Santa. Quan aquest discutí amb l'emperador bizantí Isaac va mitjançar entre tots dos. Abans de morir, Béla prengué jurament de participar ell també a la croada.

Tomba de Béla i Agnès, a l'església de Mathias de Budapest

Llegat[modifica | modifica el codi]

Béla fou un monarca poderós, i la seva cort era considerada una de les més refinades d'Europa. Va reformar l'administració del regne i va ordenar que totes les decisions reials fossin posades per escrit. A aquests efectes, fou fundada la cancelleria reial hongaresa.

Sota el seu regnat, Hongria visqué una època d'esplendor econòmica sense precedents. Un inventari dels ingressos eclesiàstics i reials de l'època indica que disposava de 23.000 quilos de plata anual. El rei francès contemporani, Felip August, en recaptava 17.000 quilos l'any.

A finals del segle XIX les seves restes foren descobertes per un equip d'arqueòlegs a la catedral Székesfehérvár, on els monarques árpáds eren coronats i enterrats. La identificació fou senzilla, ja que les fonts contemporànies coincidien a documentar l'extraordinària alçada de Béla. Segons les anàlisis fetes a les restes, hauria mesurat més de dos metres; una alçada que a l'època era del tot inusual. Les restes foren trasllades a l'església de Mathias a Budapest, on foren enterrades amb les de la seva primera esposa, Agnès.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Béla a Sztgotthárd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Géza I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
8. Duc Álmos
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sofia
 
 
 
 
 
 
 
4. Béla I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gran Príncep Sviatopolk II de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
9. Predslava de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Géza II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Uroš I de Raška
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Helena de Raška
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Vladimir II Monomakh
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Mstislav I de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Eufrosina de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Liubava Dmitrievna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Béla es casà vers l'any 1170 amb Agnès d'Antioquia (1154-vers 1184), filla del cavaller Reinald de Châtillon i Constança d'Antioquia.

En segones núpcies, l'any 1185 o 86, Béla es casà amb Margarida de França (1158-1197), filla del rei Lluís VII de França i la seva segona esposa Constança de Castella i de Barcelona. No tingueren descendència.