Bétera

Bétera

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Camp de Túria
Carrer típic del casc urbà amb la decoració de les seues festes majors
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Manc. del Camp de Túria Llíria
Gentilici	Beterà, beterana
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	15.734.500
Superfície	75,70 km²
Altitud	125 msnm
Població (2012)   • Densitat	21.868 hab. 288,88 hab/km²
Coordenades	39° 35′ 36″ N, 0° 27′ 46″ O
Distàncies	14,4 km de València 15 km de Llíria
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	7 10 PP, 3 BLOC-Compromís, 3 PSPV, 2 CAMARENA, 2 UPIB i 1 CUBE Germán Cotanda Gil (PP)
Codi postal	46117
Festes majors	Del 12 al 22 d'agost
Patró/Patrons	Verge de l'Assumpció
Agermanament	Pont-Saint-Martin (Itàlia)
Web	http://www.betera.es

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Geografia

Bétera està situada a la vessant sud de la Serra Calderona, a 15 km de València i a 23 km de la mar Mediterrània, a la zona limítrof amb l'horta valenciana. Té una superfície amb lleugeres ondulacions, arribant als 156 msnm a seu punt més alt, destacant el barranc de Carraixet que el travessa de nord-est a sud-est.

La seua situació geogràfica entre la mar i la serra li proporciona un microclima, que és el més suau de la comarca, sent els vents dominants el de Llevant i el de Ponent. Les pluges apareixen principalment a la tardor i la primavera.

Degut a la seua pertinença a l'àrea metropolitana de la ciutat de València, existeixen diverses comunicacions per carretera, entre les quals s'hi troben la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Bétera-Olocau; la de Sant Antoni de Benaixeve que enllaça amb l'Autovia del Túria València-Ademús (CV-35), i l'Autovia de la Mediterrània (A-7), la qual passa pel terme municipal, entre altres cap als diversos nuclis de població i urbanitzacions del municipi i pobles veïns.

Quant al transport públic, pot accedir-se mitjançant la línia 1 del Metro de València, de què és fi de línia d'un dels seus dos ramals nord. Aquesta línia de ferrocarril (que, tot i gestionada sota la denominació de metro, ofereix veritablement un servei més semblant al d'un tren de rodalies), és hereva de l'antic Trenet de València, el qual anava des de Bétera fins a l'estació de Pont de Fusta, en València. A més de l'estació de Bétera, també el baixador de S. Psiquiàtric correspon al terme municipal beterà.

Barris i pedanies

Al terme municipal de Bétera es troben també els següents nuclis de població:

• El Baró:. Urbanització Vall de Flors.
• La Malla:. Urb. La Masia i la base d'alta disponibilitat de la OTAN o campament militar Jaume I.
• Mallaetes:. La Cornada i Montesano.
• Masia Arnal:. Les Almudes.
• Mas Camarena:. La Esmeralda, Las Fuentes, Oasis, Sector F, Soto de Camarena i Jardins de Camarena
• La Providència:. Camí de Paterna, urbanitzacions Cumbres de San Antonio, Torre En Conill i la Verge de l'Estrela

Les zones sud i oest del municipi estan creixent en els darrers anys a gran velocitat, i hi ha planejades diverses urbanitzacions (moltes ja en construcció), especialment les contigües al casc urbà.

Localitats limítrofs

El terme municipal de Bétera limita amb les següents localitats: Godella, Montcada, Nàquera, Paterna, La Pobla de Vallbona, Serra, València i Sant Antoni de Benaixeve, totes de la província de València.

Història

Bétera es un poble amb una llarga història, com proven els tres grans jaciments arqueològics que té. Els primers habitants de Bétera es remunten al segle IV aC, els ibers. A les excavacions arqueològiques dutes a terme al centre històric s'han documentat diverses restes materials corresponents a un oppidum ibèric ubicat tant al cim (on actualment es troba el castell) i a la vessant oest de la muntanya.

Destaca l'ocupació d'època romana respresentada en Bétera pel jaciment de l'Horta Vella, en una zona caracteritzada per l'abundància d'aigua. Es tracta d'un assentament de garns deimensions iq ue te continuïtat d'hàbitat entre els segles I dC al IX dC. D'aquesta vil·la el més significatiu son les instal·lacions termalscompostes per natatio o piscina de més de 60 m², el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany temperat i el caldarium o bany calent. Tot i això hi ha altres dependències corresponents a l'ús agrícola de l'assentament. Aquesta vil·la romana després d'haver-se transformart durant els segles III dC i IV dC, a mitjans del segle VI fou reconvertida pels visigots, en una instal·lació de la que ara per ara desconeixem l'ús, però es tracta d'un assentament excepcional degut a l'escassetat de restes d'aquesta època al País Valencià. També compta amb nombroses restes àrabs. Cal destacar la torre "Bofilla", encara en peu i en procés de restauració, i pertanyent a l'alqueria del mateix nom, que segons han demostrat les excavacions realitzades en aquest jaciment islàmic, naix al segle XI, però el 1358 l'Orde de Calatrava va decidir traslladar a Bétera l'escassa població de Bofilla degut a l'expulsió dels mudèjars i a la pesta negra.

La història de Bétera no s'atura amb l'expulsió dels moriscos de la Monarquia Hispànica, com va ocórrer amb la veïna Bofilla. A la Guerra de Successió va posar-se de part dels maulets fins que el Comte de Torres-Torres va envair la població, i des de finals del segle XVIII va seguir el camí de moltes altres localitats valencianes. Repartits pel municipi podem observar panells de ceràmica d'aquestes dates. Al segle XIX el territori de l'antic Regne de València continuava estant poblat per una societat fonamentalment agrària, i amb predominança de les senyories laiques. Per això, i atès que Bétera es troba envoltada per horta, es van construir grans masies senyorials. Existeixen un gran nombre de masies repartides tant pel casc urbà com als voltants, i constitueixen la mostra més evident del passat recent del municipi, així com el seu major llegat arquitectònic.

Al segle XX Bétera va patir també la crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial, i als anys 30, la CNT, d'orientació anarco-sindicalista, va adquirir gran poder (avui dia encara es conserva el seu edifici seu, la Penya). En 1933 va tenir lloc una insurrecció anarquista sufocada per la Guàrdia Civil, i durant la Guerra Civil espanyola va romandre lleial a la República fins la seua fi. A partir dels anys 60 va adquirir les característiques que té majoritàriament avui dia. Durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI Bétera ha patit dos fenòmens generalitzats als municipis espanyols: el fort creixement urbanístic, tant al casc urbà com als demés nuclis de població del terme municipal, i la immigració.

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Cremades Alcácer	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Vicente Cremades Alcácer	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Cremades Alcácer	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José Campos Pérez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicente Cremades Alcácer	UPIB
1999 - 2003	Amparo Doménech Palau	UPIB
2003 - 2007	Joan Josep Baudés Llistó José Manuel Martínez Aloy	BLOC PP
2007 - 2011	José Manuel Martínez Aloy	PP
Des del 2011	Germán Cotanda Gil	PP

Resultats electorals de Bétera, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Germán Cotanda Gil	4.040	10	36,6
	BLOC - Coalició Compromís	Cristina Alemany Campos	1.495	3	13,5
	Partit Socialista del País Valencià	María Pilar Ros Sánchez	1.311	3	11,9
	Partit Mas Camarena	Salvador Beltran Talamantes	1.133	2	10,3
	Unió i Progrés Independent de Bétera	José María Martí Granell	1.080	2	9,8
	Ciudadanos Urbanizaciones de Bétera	Manuel Chover Lara	681	1	6,2
	Altres		1.303	-	11,9
	En blanc		213	-	1,9
Total		11.397		21

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2008
9.441	9.923	10.905	11.619	12.376	13.885	15.087	17.188	18.177	20.292

Economia

La superfície conreada és del 78% del seu terme, majoritàriament de regadiu i dedicada al conreu de tarongers. Quant al secà, encara es conserva part del cultiu de garroferes, oliveres i ametller. També es manté una xicoteta dedicació al bestiar llanar i boví.

Castell de Bétera

Monuments i Construccions

Monuments religiosos

• Església Parroquial de la Puríssima Concepció. (s. XVII i XVIII) Es creu que es va construir sobre una antiga mesquita àrab.
• Ermita de la Divina Pastora. (1798-1853)

Monuments civils

• Castell àrab. Monument Històric Artístic Provincial. Tots els carrers del seu entorn, estrets i curvilinis, recorden un poblat islàmic.
• Panteó del Marqués de Dos Aigües. (1892)

Construccions Militars

• Base militar Jaume I. Campament militar creat a 1940 per al control militar de la ciutat de València, convertit al maig de 2003 en Quarter General d'Alta Disponibilitat Terrestre, formant part del Cos de Desplegament Ràpid de la OTAN. La superfície total ocupada es de 658 hectàrees.

Monument a la festa de les Alfàbegues

Festes locals

Les festes majors se celebren del 12 al 22 d'agost, en honor a la Verge de l'Assumpció. El dia 15 es dedica a la Verge la tradicional ofrena de les alfàbegues, plantes que generalment tenen una mida d'entre 40 i 60 cm, destaquen per la seua gran mesura a les festes, de més de dos metres d'alçada i entre 2,5 i quatre metres d'amplària gràcies a l'ajuda dels seus cultivadors (Bétera té, de fet, el Rècord Guinness mundial d'alçada d'una alfàbega), i són ofertes a la Verge. Eixa nit se celebra també la popular cordà.

Els personatges principals de les Festes d'Agost són quatre dones (anomenades obreres), dues casades i dues fadrines, així com un nombrós grup d'homes (els majorals), que són els qui s'encarreguen d'organitzar les festes anualment. Durant les festes es realitzen un gran nombre d'actes, com un concurs de [paella|paelles], concerts, misses i processons. També s'instal·la a l'antic llit del Carraixet la fira d'atraccions.

A Bétera també se celebren altres festivitats al llarg de l'any, com les Pasqües, durant les quals es realitzen processons i actes religiosos. També es celebren les Falles en març, en les quals es planten deu monuments fallers, un major i un infantil per cada casal: Carraixet, Gran Via del Sud, Gran Via de l'Est, La Barraca i Junqueral. Cadascuna d'aquestes Falles té la seva història:

Carraixet L'abril de l'any 1992, un grup d'amics va decidir formar la falla del seu barri, amb el pensament de donar-li major cohesió i d'establir llaços d'amistat, ja que s'han construït moltes finques grans per la zona i, amb tantes famílies noves, la falla seriosa motiu de fer veïnatge. De les primeres reunions va sortir el president Vicent Olmos Molina i la fallera major Noelia Sants, la infantil Eva Varea i el president infantil Manuel Marxen.

Gran Via De l'Est A la recerca d'un ambient social i festiu on cada persona pugui reforçar els sentiments d'identitat i desenvolupar llaços d'unió amb altres sentiments semblants, va néixer a Bétera la falla Gran Via de l'Est, que després de funcionar uns anys de manera informal, l'any 1969 es va registrar com a tal a la Junta Central Fallera. La primera fallera major va ser Ministeri Elena Fernández i el president Donato Merino.

Gran Via Del Sud Va néixer l'any 1980, com a conseqüència de la unió del veïnatge de la barriada, que amb ambient de convivència, festa i alegria decidissin organitzar la comissió fallera. Els germans Herrero espelunca van cedir, desinteressadament, el solar, que amb esforç, il·lusió i alegria es va convertir en casal. L'any 1996 és l'any més gran d'aquesta falla, doncs, els mateixos fallers amb gran sentiment enderrocar el primitiu casal, que estava ple de records i, sense defallir, construir l'actual casal, que per a ells és la segona llar.

La Barraca La il·lusió d'uns nens i nenes, que van comptar amb la iniciativa dels pares per celebrar les festes "Josefines" l'any 1973, va ser el començament: un monument fet amb cartrons i fustes, sota la direcció i l'ajuda de l'a artista faller Andreu Llistó. Una de les característiques d'aquesta falla, la qual es va mantenir durant molts anys, és que la construïen els propis fallers i falleres, amb molta il · lusió, esforç i art.

Junqueral El 15 d'agost de 2010, després d'un matí festiu gaudint del recorregut de les alfàbregues, d'entre un grup de persones bastant heterogeni, va sorgir un repte i precisament d'aquest repte va néixer la Falla Junqueral. Aquest grup heterogeni d'aproximadament 15 persones es comaprtir idees, il·lusions, treball i amistat, i van vore la necessitat de posar en marxa una Falla diferent. El seu objectiu era demostrar que, en temps de crisi, era possible aquest projecte, que ser faller està a l'abast de tothom, fins i tot de qui està en la pitjor situació econòmica possible. Aixina el 9 de setembre de 2010 es va aprovar l'acta fundacional, essent designat president Francisco José Forment i Darder, i el març de 2012 plantaran per primera vegada els seus monuments fallers.

Esports

Tots els anys s'hi celebra un torneig de futbol base anomenat Trofeu José Enrique Llueca Torrella. En ell, participen els equips més importants del País Valencià, així com també equips d'àmbit espanyol i internacional.

Fills il·lustres de Bétera

• Peika Bes: cantant
• Vicent Partal: periodista
• Alfons Roig Izquierdo: sacerdot i escriptor
• Pep Ricart: actor
• José Juan Belda Inglés dissenyador

Agermanament

Bétera està agermanada amb:

• Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta, Itàlia)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bétera

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.