Bétera

De Viquipèdia

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Barris i pedanies 1.2 Localitats limítrofes 2 Història 3 Administració 4 Demografia 5 Economia 6 Monuments i Construccions 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 6.3 Construccions Militars 7 Festes locals 8 Fills il·lustres de Bétera 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat al vessant sud de la Serra Calderona, a 15 Km. de València i a 23 Km. del mar Mediterrani, a la zona limítrof amb l'horta valenciana. Té una superfície amb lleugeres ondulacions, arribant a 156 m. en el seu punt més alt, destacant el barranc del Carraixet que travessa de nord-oest a sud-est.

La seua situació geogràfica entre la mar i la serra li proporciona un microclima, que és el més suau de la comarca, predominant els vents de Llevant i de Ponent. Les pluges apareixen principalment a la tardor i a la primavera.

Existeixen bones comunicacions entre les que es troben una línia de metro, la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Bétera-Olocau; la de Sant Antoni de Benaixeve que enllaça amb l'autovia València-Ademús, i l'autopista A-7 que passa pel terme.

[edita] Barris i pedanies

Al terme municipal de Bétera es troben també els següents nuclis de població:

• El Baro:. Urbanització Vall de Flors.
• La Malla:. Urb. La Masia i la base d'alta disponibilitat de la OTAN o campament militar Jaume I.
• Mallaetes:. La Cornada i Montesano.
• Masia Arnal:. Les Almudes.
• Mas Camarena:. La Esmeralda, Las Fuentes, Oasis, Sector F, Soto de Camarena i Jardins de Camarena
• Providència:. Camí de Paterna, urbanitzacions Cumbre de San Antonio, Torre Enconill i la Verge de la Estrella

[edita] Localitats limítrofes

El terme municipal de Bétera limita en les següents localitats: Godella, Montcada, Nàquera, Paterna, La Pobla de Vallbona, Serra, València i Sant Antoni de Benaixeve totes de la província de València

[edita] Història

Bétera es un poble amb història, prova d'açò, són els tres grans jaciments arqueològics que té. Els primers habitants de Bétera es remunten al Segle VI aC, els ibers, han deixat nombroses restes arquitectòniques i ben conservades, de les que destaca la muralla en els carrers i les cases que hi havia al seu interior. Dins de les cases, s'han trobat molts materials que ens parlen de la seua vida quotidiana.

Recentment s'ha trobat un jaciment romà, concretament una vila romana, a la zona de l'horta, caracteritzada per l'abundància d'aigua, encara es pot observar una sèquia de l'època. D'aquesta vila el més significatiu son les instal·lacions destinades a prendre el bany en diferents estàncies i a temperatura variable: la natatio o piscina de més de 60 m², el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany templat i el caldarium o bany calent. Aquesta vila romana a mitjans del segle V fou reconvertida pels visigodes en una granja, on les termes van ser convertides a una trull. A tot el jaciment s'ha trobat abundant material ceràmic de las dos èpoques d'ocupació.

També compten amb abundants restes àrabs, la torre "Bofilla" encara en peu, i pertany a l'alqueria del mateix nom, que segons han demostrat les excavacions realitzades en aquest jaciment islàmic, naix al segle XI i a 1358 l'Orde de Calatrava decideix traslladar a Bétera l'escassa població de Bofilla degut a la expulsió dels mudèjars i a la pesta negra.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente Cremades Alcácer	PSPV-PSOE
1983-1987	Vicente Cremades Alcácer	PSPV-PSOE
1987-1991	José Campos Pérez	UPIB
1991-1995	Vicente Cremades Alcácer	UPIB
1995-1999	Amparo Doménech Palau	UPIB
1999-2003	Amparo Doménech Palau	UPIB
2003-2007	Joan Josep Baudés Llistó (Durant 25 dies) José Manuel Martínez Aloy	BLOC PP
2007-2011	José Manuel Martínez Aloy	PP

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2008
9.441	9.923	10.905	11.619	12.376	13.885	15.087	17.188	18.177	20.292

[edita] Economia

La superfície cultivada es del 78% del seu terme, majoritàriament de regadiu i dedicada al cultiu de tarongers. Quan al secà encara es conserva part del cultiu de garroferes, oliveres i ametller. També es manté una xicoteta dedicació al bestiar llanar i boví.

[edita] Monuments i Construccions

[edita] Monuments religiosos

• L'església Parroquial de la Purísima Concepción. (s. XVII i XVIII) Es creu que va construir sobre una antiga mesquita àrab.
• Ermita de la Divina Pastora. (1798-1853)

[edita] Monuments civils

• Castell àrab. Monument Històric Artístic Provincial. Tots els carrers del seu entorn, estretes i curvilínies, recorden un poblat islàmic.
• Panteó del Marqués de Dos Aigües. (1892)

[edita] Construccions Militars

• Base militar Jaume I. Campament militar creat a 1940 pel control militar de la ciutat de València, convertit a maig de 2003 en Quarter General d'Alta Disponibilitat Terrestre formant part del Cos de Desplegament Ràpid de la OTAN. La superfície total ocupada es de 658 hectàrees.

[edita] Festes locals

Les festes majors es celebren del 12 al 22 d'agost, en honor a la Verge de la Assumpció. El dia 15 es dedica a la Verge la tradicional ofrena de les Alfàbegues. Plantes que de normal arriben a una mida d'entre 40 i 60 cm, destaquen per la seva gran mida de més de dos metres d'alçària i entre 2,5 y quatre metres d'amplària gracies a l'ajuda dels seus cultivadors.

[edita] Fills il·lustres de Bétera

• Peika Bes: cantant
• Vicent Partal: periodista

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis del Camp de Túria Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  l'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  la Pobla de Vallbona  •  Riba-roja de Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarxant