Börke
De Viquipèdia
Börke, Berke o Berke Khan, fou el khan del Kiptxak o l'Horda d'Or[1] que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blava i l'Horda Blanca de 1257 a 1266.
Era fill de Joci. Va representar al seu germà Batu a la coronació de Guyuk (1246) i a la de Mongke (1251). El seu feu estava inicial situat a Derbent però (1255) després fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religió a la que donava suport i a la que s'hauria convertit vers 1251.
A la mort de Batu (vers 1255), mentre el seu fill Sartak va anar a la cort del gran khan i fou nomenat successor per Mongke, però va morir al cap de poc (vers 1257) i el va succeir el seu fill Ulagchi, un menor d'edat, sota la regència de Borakchin, la vídua. El jove khan va morir el mateix anys i la successió va passar llavors a Berke.
Sembla que en els primers anys va exercir alguns drets sobirans a Transoxiana i va visitar Bukharà, ordenant castigar als cristians de Samarcanda i destruir les seves esglésies, per els atacs que els cristians feien als musulmans. Coneguda la mort de Mongke (1259) llavors la khutba es va fer en nom de Berke a Transoxiana i fins i tot al Khurasan i durant els quatre anys que van seguir (1260-1264) els dos germans del gran khan difunt, Kubilay Khan i Arigh Boke va disputar la successió. Berke va reconèixer a Arigh Boke. Fou en aquestos anys que el príncep Alghu, net de Txagatai, es va presentar a l'Àsia Central com representant d'Arigh Boke, contra el que ràpidament es va revoltar; va aconseguir dominar tot el khanat de Txagatai i Khwarizm que sempre havia format part de l'ulus de Berke i els seus antecessors, d'eon els funcionaris nomenats per Berke o lleials a aquest foren expulsats. Alghu i Berke van lluitar a Transoxiana (on sembla que el primer va obtenir una victòria a Bukharà on van morir cinc mil soldats de Berke i més tard va ocupar i destruir Otrar) fins que Alghu va morir quan ja dominava Transoxiana i Khwarizm.
Berke no va renunciar als seus drets sobre la part oriental però després de la mort d'Arigh Boke de fet va abandonar la zona. La lluita fou encarregada a Kaydu, net d'Ogodei, que havia combatut contra Arigh Boke i ara ho feia contra Alghu, amb el suport de Berke.
Cap a l'est va fer campanyes contra Daniel d'Halicz i contra els lituans,. dirigides pels seus generals. Daniel d'Halicz va haver de fugir cap a Polònia i Hongria i el seu fill i el seu germà van haver de destruir les fortificacions de les principals ciutats del principat de Halicz.
Les lluites principals foren les que va fer contra el seu cosí Hulagu de Pèrsia. En general es considera que Berke actuava contra el seu cosí com a defensor del islam, però es possible que en realitat Berke es sentís amenaçat per la formació del khanat d'Hulagu, on es van incorporar territoris que com l'Arran i l' Azerbaidjan, havien de ser part del feu de Joci ja que els mongols ja els havien conquerit anys abans durant el regnat de Genguis Khan i aquest els havia llegat a Joci. Khurasan havia fet també per un temps la khutba en nom de Berke. Els mamelucs i Berke es van aliar contra l'enemic comú, Pèrsia (1261). La guerra és poc coneguda: Hulagu va obtenir una victòria inicial i va avançar fins més enllà del Terek (1262) però després fou derrotat per les forces de Berke perdent Hulagu part del seu exèrcit en la retirada quan el glaç del riu Terek es va trencar al passar els cavalls. En les negociacions amb els mamelucs, representants diplomàtics mongols i egipcis foren retinguts a Bizanci, i això va portar a la guerra contra els grecs; va enviar a la zona (Tràcia) al príncep Nokhai o Nogai que es va aliar als búlgars; el sultà seljúcida Izz al-Din Kay Kaus, que havia estat expulsat de l'Àsia Menor i estava detingut a la fortalesa d'Ainos a la costa de la mar Egea, fou alliberat i enviat a Crimea. El 1265 Berke i Hulagu tornaven a estar en guerra. Hulagu va morir aquesta any i el va succeir Abaka; després d'un temps en que els dos exercits es van observar a banda i banda del Kur, Berke es va dirigir a Tbilisi on va morir el 1266 i el seu exèrcit es va retirar.
No va encunyar moneda al seu nom però de fet fou el sobirà d'un estat independent i el primer que va establir el islam en un domini mongol [2]. Fou el fundador de la Nova Sarai (o Saray) al costat de la vella Saray fundada per Batu, a uns 50 km a l'est de la moderna Volgograd. El va succeir Mongke Temur, net de Batu.
[edita] Notes i referències
- ↑ El nom d'or es creu que venia de la utilització dels colors per a les direccions cardinals : negre - nord, blau - est, vermell - sud, blanc - oest, i groc (o or) - centre.
- ↑ Devin De Weese, Devin A, ( DeWeese. "Islamization and Native Religion in the Golden Horde", Penn State Press, 1 de setembre de 1994, ISBN 0-271-01073-8 pg.3

