Búger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Búger
Escut de Búger
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Búger respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Vista General
Vista General
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Bugerró, bugerrona
Llengua pròpia Català
Superfície 8,27 km²
Altitud 105 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.029 hab.
124,43 hab/km²
Coordenades 39° 45′ 31.16″ N, 2° 59′ 3.83″ E / 39.7586556°N,2.9843972°E / 39.7586556; 2.9843972Coord.: 39° 45′ 31.16″ N, 2° 59′ 3.83″ E / 39.7586556°N,2.9843972°E / 39.7586556; 2.9843972
Organització
Entitats de població
• Batle:

1
Bartomeu Alemany Bennàssar (PP; 2008)
Patró/Patrons Sant Pere


Búger (pronunciat /ˈbu.ʒə/) és un municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb Selva, Campanet, Sa Pobla i Inca.

La seva vegetació la conformen majoritàriament els conreus de secà, tot i que hi ha part de pinar i la ramaderia és essencialment ovina.

En el terreny històric, en l'època d'ocupació dels musulmans, Búger va pertànyer al disticte d'Inkan. Després de la conquesta de Mallorca, el lloc va romandre sota jurisdicció reial.

Història[modifica | modifica el codi]

Búger és un poble amb un important llegat històric en el seu passat més remot. La cova natural de Can Mossenya, al vessant sud del puig de Sa Mata Grossa, és el vestigi més antic de l'ocupació humana al terme, tot i que Búger compta amb unes altres restes prehistòriques d'importància situades al poblat talaiòtic del Rafal des Puig. A més la proximitat amb la via Palma-Pollentia va afavorir, a l'època romana, l'ocupació humana de la zona igual que, al període islàmic, les bones condicions de regadiu, afavoriren la construcció de molins d'aigua, la qual cosa va determinar una pròspera horticultura, l'expansió de l'alqueria, al puig, i de diversos rafals, a altres turons, costers i zones baixes. A l'època islàmica, pertanyia al juz' d'Inca.

Més endavant, en el repartiment derivat de la conquesta catalana de 1229 el poble figura com una gran alqueria que forma part de la porció reial a disposició de Barcelona. Al llarg dels segles XIII-XIV, va anar amb Ullaró a remolc de la dura lluita entre Campanet i Sa Pobla, que es disputaren la primacia civil i eclesiàstica. En el segle XIII, Búger, Sa Pobla i Ullaró depenien de Campanet, però l'any 1300, amb la política de fundació de viles, Sa Pobla va obtenir la primacia civil i eclesiàstica damunt els altres pobles. L'any 1368, Campanet es va constituir municipi i parròquia independent, Búger i Ullaró en formaren part. Del segle XIV, es té documentat Búger com a lloc en expansió agrícola, ramadera i menestral.

Des del segle XIV, la representació del lloc de Búger en el govern municipal de Campanet va estar garantida, des de la fundació del municipi, i reforçada per quatre consellers, un jurat i un taxador. També, en el segle XIV, els grans propietaris de terres de Búger monopolitzaren càrrecs tan importants com el de jurat, batle reial i el de conseller del Gran i General Consell; els petits propietaris participaren en la gran revolta dels forans (1451-1453), alguns senyors secundaren la Germania (1521-1523). Les inquietuds de pagesos i menestrals derivaren en el bandolerisme i en la persecució general de l'any 1666 en què molts varen ser empresonats i sancionats, amb la qual cosa es demostra la vitalitat del petit lloc. L'altre signe de vitalitat va ser la lluita per constituir-se parròquia independent de Campanet al Segle XVI.

El projecte d'independència parroquial, per arribar a una igualtat civil amb Campanet, fracassà per l'oposició dels campaneters (1579); amb tot, la vila havia aconseguit realitzacions notables. També, entre 1563 i 1576 fou bastit el primer temple; el 1599 tenia ja les capelles del Roser i Sant Jordi.

Després d'una època favorable, Búger va viure una època de pesta i bandolerisme que va causar greus problemes entre la població, fins que, a finals del segle XVII, va retrobar el moviment d'expansió econòmica i demogràfica. El 1700, tenia 863 habitants, i el vicari Paires Estrany impulsà l'edificació de la nova església (1694-1718).

La Guerra de Successió (1700-1715) significà una revifalla dels enfrontaments senyorials a través dels filipistes i austricistes; al final del segle XVIII, la prosperitat agrària de Búger va ser estimulada pel comerç, que va determinar que fossin engrandides les cases i millorades les terres de Son Alemany, Son Trascó, Son Genet i d'altres. Famílies senyorials de Palma, Inca, i Sa Pobla tenien grans propietats a Búger. Un nucli important de menestral i una massa de jornalers, completava, a finals del segle XVIII, l'estructura social.

La independència municipal derivà de les reformes del liberalisme del segle XIX i de la maduresa assolida pel nucli cap al 1800, que ja superava els 1000 habitants. Va esdevenir municipi independent per la Constitució de Cadis de 1812-1814, malgrat que la independència eclesiàstica enfront de Campanet no arribes fins al 1913, quan la vicaria fou constituïda en parròquia.

Pels carrers de Búger

Quant a la vida política de les primeres dècades d'independència, va estar marcada, sobretot, als anys de la Restauració, per l'hegemonia de la família dels Mascaró, a través de les activitats dels batles Pere Josep Mascaró (1872-1896) i Antoni Mascaró (1902-1917), tot i que l'hegemonia caciquil dels grans terratinents va ser, a diferència d'altres indrets de Mallorca, matisada per l'existència d'un sector important de petits i mitjans propietaris, a més de sectors menestrals com els sabaters i el contingent de l'emigració que retornava amb ideals renovadors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búger Modifica l'enllaç a Wikidata