Búrides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar a Damasc del 1104 al 1154.

La va fundar Tughtakín (o Tughtegín) Dhahir-ad-Din, atabeg del Xams-al-Muluk Duqaq (fill del sultà Tútuix (I)). Turghtegin era l'home de confiança de Tutush, i Dukak li va encarregar l'administració dels afers a Damasc des del 1095. Dukak va morir el 8 de juny de 1104 i Tughtegin va proclamar al jove fill del difunt, Tutush II, i va governar en el seu nom. Tutush II va morir poc després i després d'una breu proclamació de Muhi al-Din Baktash, Tughtakin va assolir personalment el poder i va iniciar la dinastia burida (1105-1154) amb el títol de Saif al-Islam Zahir al-Din Tughtakin.

Damasc va experimentar un creixement econòmic i social en els següents anys. Tughtegin va negociar sovint amb els estats croats que amenaçaven les regions productores de blat (la Bekaa i l'Hauran) amb els que van haver de fer pactes que sovint van haver d'explicar al sultà seljúcida de Bagdad. Va poder conservar l'Hauran, la plana de l'alt Jordà i Yarmuk), però no va reeixir en negociacions amb els fatimites que tenien encara algunes places de la costa com Tir. Interiorment la població estava organitzada en una milícia anomenada ahdath, a la que s'oposava una altra milícia principalment rural, els batiniyya o ismaïlites. El 2 d'octubre de 1113 fou assassinat a Damasc l'emir de Mossul, Mawdud, per obre de sicaris ismaïlites.

Tughtakin va morir el 12 de febrer de 1128 i el va succeir el seu fill Tadj al-Muluk Buri que l'any següent va fer matar al visir al-Mazdakani que fou el senyal per una terrible massacra en què el poble va matar a milers de batiniyya. Aquestos es van revenjar aviat: el 1131 Tadj al-Muluk fou ferit en un atemptat i va morir de les ferides el 7 de juny de 1132. Abans de morir va fer reconèixer com successor al seu fill Shams al-Muluk Abu l-Fath Ismail, que fou assassinat pels seus esclaus per orde de la seva pròpia mare l'1 de febrer de 1135. A partir del 1130 quan el zengita Imad al-Din i el seu fill Nur al-Din van dominar Alep, els zengites es van erigir com el seu principal adversari i Shams al-Muluk volia entregar Damasc a Imad al-Din quan fou assassinat.

Mort Shams al-Muluk va pujar al tron el seu germà Shihab al-Din Mahmud que també va morir assassinat per tres dels seus servidors, el 23 de juny de 1139, per instigació dels seus adversaris polítics. Va ser proclamat llavors el seu germà Djamal al-Din Muhammad, governador de Baalbek, i aquest va morir de malaltia el 29 de març de 1140. Els caps militars van intervenir i van portar al tron al jove Abu Said Abak Mudjir al-Din Abd al-Dawla, fill de Djamal al-Din, que va deixar la direcció dels afers al seu atabeg Muin al-Din Unur (1140-1150) que va governar fins a la seva mort (30 d'agost de 1149). El 1148 es va trencar la llarga cooperació amb els croats, i aquestos van atacar Damasc (juliol de 1148) sense èxit, i des de llavors ja van ser impossibles nous tractats entre burides i croats

Mort Muin al-Din Umar, Abu Said Abak va agafar personalment les regnes del poder, però aviat va haver d'acceptar la sobirania del zengita Nur al-Din que el 1154 va ocupar la ciutat i va deposar l'emir burida que va haver de marxar de la ciutat.

Els diversos sobirans rebien la investidura del sultà seljúcida de Bagdad al que entregaven regals, i aquest no intervenia en els afers interns.

Llista d'emirs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 1952.
  • H.A.R. Gibb, The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi', 1932 reimpressió Dover Publications, 2002.
  • E. Grousset, Histoire des Croisades et du royaume franc de Jerusalem