Asturlleonès
|
asturianu (Asturià), llionés (lleonès) o mirandês (Mirandès) |
|
|---|---|
| Parlat a: | Espanya i Portugal |
| Regió: | Península Ibèrica |
| Parlants: | 605.000 |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Llengua itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | és oficial a Miranda del Duero (Portugal); no és oficial però té un estatus especial a Astúries i a Castella i Lleó |
| Regulat per: | Academia de la Llingua Asturiana Ens normatiu oficial a Astúries Anstituto de la Lhéngua Mirandesa Ens normatiu oficial a les Terres de Miranda del Duero |
|
|
|
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | ast (asturià), mwl (mirandès) |
| SIL | ast,mwl |
 |
|
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
L'asturlleonès és una llengua romànica anomenada amb diversos noms populars, segons el territori on es parli, asturianu, mirandés, però també bercianu, cepedanu, cabreirés, paḷḷuezu, senabrés... (Les dues primeres denominacions, a més, són oficials d'alguna manera; llionés també ho és, en canvi no és un nom popular, ja que els parlats patrimonials a Lleó utilitzen diversos noms comarcals o locals per a referir-se a la seva parla, actualment s'esta posant en ús el terme lleonés per a englobar en un nom les parles asturlleoneses a Lleó). L'antic asturlleonès, conegut com "lleonès medieval", fou la llengua oficial del Regne de Lleó en els segles XIII i XIV. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'Atlàntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. Té un estatut de reconeixement a Miranda do Douro a Portugal on és anomenat mirandès. Els estatuts de Castella i Lleó i Astúries fan una tímida referència a la protecció de la llengua. L'asturlleonès es divideix en tres blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.
Taula de continguts |
[modifica] Origen
El domini té el seu origen en el llatí vulgar, és a dir del parlar comú de les gents que l'imperi Romà dugué, principalment les legions de procedència nord-africana situades a Asturica Augusta i a Legió VI, a les terres habitades pels àsturs. La suplantació d'aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable, car la llengua imperial era la porta per a molts drets i llibertats, entre ells el més important: la ciutadania romana.
La peculiar evolució del llatí a través de l'asturlleonés en l'actual grup lingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic; ans gradualment el parlar itàlic fou transformant-se tal que en el segle X ja n'hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia.
Aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que, a mitjans del segle X, apareixen les primeres línies d'aquest romanç, el Document de Kesos; en un monestir de Lleó. A més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d'Astúries i del Lleó, els quals indiquen la importància en la societat de la llengua, lògic essent la llengua comuna a la corona de Lleó; però apareixen documents romanços a Palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l'extremeny, dut allà pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a la Extremadura lleonesa, reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la Corona.
[modifica] Divisió dialectològica
L'asturlleonès és una llengua molt dividida dialectalment, sobretot per raons polítiques. Comprèn tres branques principals: l'oriental, la central i l'occidental. Però a aquestes s'hi ha d'afegir una divisió independent que passa pel Cordal, així el domini lingüístic és partit en els blocs asturià i lleonès. A més, dins de cada grup existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats.
- Asturlleonès Oriental:A la província de Lleó seria pràcticament extint, però es conserva amb vitalitat a Astúries.
- Asturlleonès Central: Aquest es el subgrup on més es noten les diferències entre la part nord i la sud.
- Asturlleonès central septentrional: Majoritari per població i per vitalitat, es la base normativa de la modalitat asturiana.
- Astur central meridional: En via d'extinció, seria la modalitat més gran geogràficament, car ocuparia quasi la meitat de la província de Lleó i part de l'orient de Zamora.
- Asturlleonès Occidental:
- Asturlleonès occidental septentrional: Present com segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astúries.
- Asturlleonès occidental meridional: És la modalitat més forta en nombre de parlants a la regió de Lleó; es considera la base d'una futura normativització del lleonès. A aquest grup hi pertany el mirandès.
Hi ha a més diverses parles d'antiga influència asturlleonesa quasi diluïdes actualment ja en el castellà:
- Muntanyès o Càntabre: parlat a Cantàbria.
- Extremeny: Parlat a la comunitat autònoma d'Extremadura i a alguns municipis de Salamanca.
Mentre que les parles frontereres del gallec a Astúries, també tenen marcades influències asturlleoneses:
- parles eonaviegues: Parlades als municipis més occidentals d'Astúries.
Entre les varietats regionals de l'asturlleonès a Lleó s'hi poden assenyalar varietats comarcals: bercianu-cabreirés, maragatu, ribereñu i legionense. Aquest darrer és el més divulgat a la regió.
| LLATÍ i estàndard | oriental | central | occidental | |
| CLAVEM llave | 'ʎaβe/'ʎaβi | 'ʎaβe | 'tʃaβe/'tsaβe | |
| OCULUM güeyu | o'xu | gwe'ʝu/bweʝu | gwo'ʝo/gwo'ʝu | |
| CAUSAM cosa | 'kosa | 'kosa | 'kowsa | |
| FERRUM fierru | ḥje'ʀu | fje'ʀu | fje'ʀu |
[modifica] Fonologia
La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.
[modifica] Vocals
El sistema vocàlic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).
| anteriors (palatals) | centrals | posteriors (velars) | |
|---|---|---|---|
| vocals tancades (obertura mínima) | i | - | u |
| vocals mitjanes (obertura mitjana) | e | o | |
| vocals obertes (obertura màxima) | - | a | - |
[modifica] Consonants
[modifica] Text d'encapçalament
| labials | dentals | alveolars | palatals | velars | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusives sordes | p | t | - | ʧ | k |
| oclusives sonores | b | d | - | j | g |
| fricatives | f | θ | s | ʃ | -der |
| nasals | m | - | n | ɲ | -rt |
| laterals | - | - | l | ʎ | - |
| vibrants | - | - | ɾ / r | - | - |
[modifica] Nombre de parlants
No existeix un estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que a Lleó no s'han fet les investigacions estadístiques necessàries. Si bé si que hi ha una aproximació que dóna la xifra de 620.000 parlants.
| Llengua | Parlants | % |
| Astúries | 550.000 | 88,8 |
| Lleó | 55.000 | 8,9 |
| Terra de Miranda | 15.000 | 2,3 |
La realitat lingüística de Lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.
Per més que la llengua és la històrica del territori, actualment viu una situació diglòssica, amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de 55.000 i molt dividits geogràficament.
A l'ensenyament no existeix obligatorietat ni optativitat al règim públic o privat, ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció o com a matèria extraescolar als col·legis, instituts i universitats de la regió.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Academia de la Llingua Asturiana (asturià)
|
||||||||
