Babur ibn Baysunkur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Babur Ibn Baysunkur (Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur), (1422-1457) fou sultà timúrida de Khurasan (Herat), fill de Baysunkur, nét de Xah-Rukh, i besnét de Tamerlà.

En vida del seu avi va participar en les lluites successòries, i junt amb Khalil Sultan, un rebesnét de Tamerlà (Timur) es va apoderar dels subministraments de l'exèrcit i es va dirigir a Khurasan a la mort del seu avi (1447). Mentre Ulugh Beg (sultà de Samarcanda, 1409-1449) va envair Khurasan (1448) per eliminar a Ala al-Dawla, un altra besnét de Tamerlà, que dominava Herat, i el va derrotar a Tarnab, entrant a Mashad, mentre el seu fill Abd al-Latif Mirza (després sultà a Samarcanda del 1449 al 1450) va conquerir Herat. Ala al-Dawla va fugir cap al sud-oest de l'Afganistan. Però Ulugh Beg considerava Transoxiana el seu domini principal i no va voler a Khurasan i es va retirar. Just en aquell moment arribava Babur que va causar pèrdues a l'exèrcit d'Ulugh Beg i aprofitant el buit de poder va dominar el Khurasan ocupant Mashad i Herat (1449). Ala al-Dawla va intentar el retorn i va fer algunes expedicions, però mai va posar en perill el seu domini.

Així Babur va esdevenir un dels tres principals sobirans timúrides, junt amb Ulug Beg de Transoxina (Samarcanda) i Sultan Muhammad de Pèrsia. Aquest darrer aviat va envair el Khurasan (1450) i va derrotar a Babur a Mashad (març del 1450) però Babur es va recuperar i en un combat va fer presoner a Sultan Muhammad i el va executar (1450 o 1451). Va dominar Kabul el 1451 on va eliminar a una branca timúrida. Després es va dirigir a Shiraz per assolir el control de la Pèrsia timúrida que pertanyia a Sultan Muhammad. No obstant l'emir dels kara koyunlu, Djahan Shah ibn Kara Yusuf que romania com nominal vassall timúrida, es va revoltar i va assetjar Qom i Sava (Saveh). Babur va marxar contra ell (primavera del 1452) per la ruta del desert cap a Yadz, pensant que com que Sultan Muhammad Mirza havia envait el Khurasan per la via de Rayy, en aquesta ruta no hi hauria provisions, pero Djahansah ho va interpretar com que no era prou fot per anar per una ruta que ell dominava. La manera en que Babur va anunciar la seva victòria sobre Sultan Muhammad va convèncer a Djahanshah de que la seva interpretació era la correcte; Babur li va enviar una carta amb segell reial (muhr-i humäyün) en lloc d'un decret reial (farmän-i jahän-mutal) molt més ostentós, on li demanava l'entrega del tresor i tribust (bakh) i taxes (kharadj) de la província d'Azerbaidjan d'acord al que s'havia pactat el 1435 amb Xah-Rukh i que la khutba i la moneda s'havien de fer en nom de Babur (Abu l-Kasim Babur). Babur va arribar a Shiraz on fou reconegut. El 2 d'agost de 1452 Babur va sortir de Shiraz cap al nord per alliberar Qum que estava assetjada per Djahanshah, però en lloc d'això es va desviar cap al nord-est des de Küshk-i Zard (entre Shiraz i Isfahan) i es va dirigir al Khurasan on, en la seva absència, el seu germà Ala al-Dawla havia intentat agafar el poder (sent rebutjat per les forces de Babur) i llavors havia fugit per refugiar-se amb Djahanshah; els amirs l'havien informat de que segurament Ala al-Dawla planejava el retorn i va decidir retornar a Herat, i llavors el kara koyunlu dirigits per Djahanshah i el seu fill Pir Budak (II) van ocupar Qom, Isfahan i Shiraz, és a dir tot l'Iraq Ajamita i Fars, en pocs mesos; poc després la província de Yadz fou abandonada també als turcmans. Abarkuh va resistir fins al 1453.

Bona part de Pèrsia va passar als kara koyunlu el 1452; Abarkuh que romania sota control de forces lleials a Babur, va ser ocupada el 1453; en els anys següents va poder recuperar Kirman però només temporalment, i els seus atacs cap a Rayy no van reeixir. El 1454 va envair Transoxiana on governava ara Abu Said ibn Muḥammad ibn Miranshah ibn Timur, en revenja perquè aquest havia atacat i ocupat Balkh. Va assetjar Samarcanda (octubre de 1454), però aviat (al cap de sis setmanes) es va fer un acord de pau que establia el Oxus com a frontera i es bescanviaven els presoners. L'acord fou respectat fins a la mort de Babur.

Va morir el 22 de març de 1457. El va succeir el seu fill Shah Mahmud d'11 anys sota regència de l'amir Shir Hajji.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Peter Jackson (1986). The Cambridge History of Iran, Volume Six: The Timurid and Safavid Periods. ISBN 0-521-20094-6


Precedit per:
Ulugh Beg
Sultà Timúrida d'Herat
1448-1457
Succeït per:
Shah Mahmud