Bacavès

Bacavès, bacarrovaès i rocavabà són denominacions alternatives a la llengua catalana, inventades a partir d'inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats.

La proposta de bacavès data de principis del segle XX, com evolució del terme balear-català-valencià, a partir de les primeres síl·labes de balear, català i valencià, proposat pel valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano el 1927, utilitzant les síŀlabes inicials dels tres gentilicis en ordre alfabètic. Més recentment, el 1978, en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (publicat al setmanari Hoja del Lunes de Palma, en el mensual Terres Catalanes de Perpinyà i extret en la revista Ponent quaderns literaris), es defensava el terme cavabà o cavabànic, mot format a partir de les primeres lletres i síl·labes de català, valencià i balear (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres a d'Aragó (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer.

Una de les possibles objeccions a aquesta proposta és que aleshores la llengua castellana o espanyola hauria de passar a anomenar-se, per exemple, "mecavche", paraula formada per les inicials castellanes dels set estats més poblats on és majoritària (Mèxic, Espanya, Colòmbia, Argentina, Veneçuela, Xile i Equador), si bé aquesta objecció ignora que a la llengua cavabana se l'anomena català a Catalunya, valencià a València i mallorquí a l'antic Regne de Mallorques (Balears) des del segle XIV. Cap d'aquestes denominacions ha rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadèmics ni en els populars.

Vegeu també

• Denominacions de la llengua catalana

Enllaços externs

• Cavabà, cavabànic, bacavès, català - valencià - balear (castellà) (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear)