Bacterioteràpia fecal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bacteri fecal ampliat 10.000 cops.

La bacterioteràpia fecal, també coneguda com a transfusió fecal, trasplantament fecal, o infusió probiòtica humana (HPI), és un tractament mèdic per a pacients amb colitis pseudomembranosa (causada per Clostridium difficile), colitis ulcerosa i la síndrome de l'intestí irritable que implica la restauració de l'homeostasi del còlon reintroduint flora bacteriana normal a partir de femta obtinguda d'un donant sa.

Història[modifica | modifica el codi]

La bacterioteràpia fecal ha estat desenvolupada els darrers anys pel Dr. Thomas J. Borody i el seu equip de Sydney (Australia) com a tractament alternatiu per a la colitis ulcerosa. Aquesta malaltia és causada per la infecció per C. difficile i el seu tractament habitual són els antibiòticss.

Procediment[modifica | modifica el codi]

El procediment implica un tractament d'entre 5 i 10 dies de duració amb ènemes que contenen flora bacteriana provinent d'un donador sa (prèviament analitzat amb tests bacteriològics i de paràsits). Els ènemes es preparen i administren a l'hospital per assegurar totes les precaucions necessàries. La infusió probiòtica també es pot administrar a través d'una sonda nasogàstrica, de manera que la infusió arriba directament a l'intestí prim.[1] Es poden combinar els dos mètodes per assolir un millor resultat. Cal portar a terme un seguiment del procediment durant més d'un any.

Bases[modifica | modifica el codi]

La bacterioteràpia fecal es basa en el concepte de la interferència bacteriana: utilitzar bacteris no lesius per desplaçar els patogènics. Aquest mode de combatre les infeccions bacterianes no és nou,[2] ja que ha estat utilitzat des de fa molts anys en animals - per exemple per prevenir la salmonel·losi en pollastres.[3] En el cas de la colitis pseudomembranosa el patogen és conegut (C. difficile), però encara es desconeix el patogen que causa la colitis ulcerosa, però l'efectivitat de la bacterioteràpia fecal suggereix que la causa de la colitis ulcerosa podria ser una infecció prèvia per un patogen desconegut. És possible que aquesta lesió inicial es resolgui sola per si mateixa, però causa un desequilibri de la flora bacteriana, produint-se un cicle d'inflamació (que explicaria els episodis remissió-recaiguda d'aquesta malaltia) que podria ser trencat recolonitzant el còlon amb bacteris provinents d'un individu sa.[4] Es pot considerar una extensió de la recerca probiòtica.

Efectivitat[modifica | modifica el codi]

El procediment ha estat utilitzat exitosament per curar les infeccions de C. difficile, amb un índex d'èxit de prop del 95%.[5][6][7] Els beneficis de la bacterioteràpia fecal inclouen la reducció del risc de desenvolupar resistència als antibiòtics, la reducció dels cos[Aclariment necessari] respecte a l'antibioticoteràpia i alta ràtio d'èxit. A pesar d'això, s'utilitza la teràpia com a "últim recurs" deguts als riscs inherents que comporta, a la falta de cobertura sanitària per realitzar el procés sobre el donant sa i a la "repugnància" del procés en general.

Encara que els efectes sobre la colitis ulcerosa (CU) no han estat estudiats adequadament, alguns estudis suggereixen que té efectes positius. Un estudi de Borody i cols. que detalla 6 casos de colitis ulcerosa severa crònica tractats amb bacterioteràpia fecal suggereix que el procediment és extremadament exitós, almenys, en aquests casos. La simptomatologia en aquests malalts es va revertir per complet quatre mesos després d'iniciar la transfusió fecal, sense que se'ls apliqués cap altre tipus de medicació. Entre 1 i 13 anys després de la bacterioteràpia fecal, i sense prendre cap medicament, no existiren signes clínics, colonoscòpics ni histològics que evidenciassin l'existència de CU en el pacient.[8] El grup Sydney divulgà un cas de presumpta colangitis esclerosant, una malaltia freqüentment associada a la síndrome del budell irritable, que es recuperà totalment després del tractament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aas J, Gessert CE, Bakken JS. «Recurrent Clostridium difficile colitis: case series involving 18 patients treated with donor stool administered via a nasogastric tube». Clin. Infect. Dis., 36, 5, 2003, pàg. 580–5. PMID: 12594638.
  2. Sanders WE, Sanders C. «Modification of normal flora by antibiotics: effects on individuals and the environment.». New Dimensions in Antimicrobial Chemotherapy., 1984, pàg. 217–241.
  3. Nurmi E, Rantala M. «New aspects of Salmonella infection in broiler production.». Nature, 241, 5386, 1973, pàg. 210–211. DOI: 10.1038/241210a0.
  4. Borody T, Warren E, Leis S, Surace R, Ashman O, Siarakas S. «Bacteriotherapy using fecal flora: toying with human motions.». J Clin Gastroenterol, 38, 6, 2004, pàg. 475–83. DOI: 10.1097/01.mcg.0000128988.13808.dc. PMID: 15220681. PDF
  5. Schwan A, Sjölin S, Trottestam U, Aronsson B. «Relapsing clostridium difficile enterocolitis cured by rectal infusion of homologous faeces.». Lancet, 2, 8354, 1983, pàg. 845. PMID: 6137662.
  6. Paterson D, Iredell J, Whitby M. «Putting back the bugs: bacterial treatment relieves chronic diarrhoea.». Med J Aust, 160, 4, 1994, pàg. 232–3. PMID: 8309401.
  7. Borody T. «"Flora Power"-- fecal bacteria cure chronic C. difficile diarrhea.». Am J Gastroenterol, 95, 11, 2000, pàg. 3028–9. PMID: 11095314. PDF
  8. Borody T, Warren E, Leis S, Surace R, Ashman O. «Treatment of ulcerative colitis using fecal bacteriotherapy.». J Clin Gastroenterol, 37, 1, 2003, pàg. 42–7. DOI: 10.1097/00004836-200307000-00012. PMID: 12811208. PDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]