Bactriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de Bactriana el 320 aC

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi Persa i després de l'imperi Selèucida que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh. El seu territori era bastant extens i tenia al nord la Sogdiana i el riu Oxus amb les muntanyes de Paropamisos o Hindu Kush; a l'oest tenia la Margiana; al sud Gandhara, i a l'est les terres del nord de l'Indus. Es creu que incloïa el Kunduz i Badakhxan (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d'hindús a l'est. El seu nom sembla que deriva del riu Bactrus a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.

Les ciutats principals eren Bactra, Ortospana, Zariaspa (de vegades assimilada a l'anterior) i Dargamanis (Orgamenes). Eucratídia fou construïda pel rei Eucratides; Menàpia, Drespa o Drapsaca (probablement l'actual Anderab) i Alexandria, fundada per Alexandre prop de l'actual Khulm. Una ciutat de nom Aornos, de certa importància segons esmenta Arrià, no ha pogut estar identificada.

Com estat independent des mitjans del segle III aC es va dividir en districtes menors anomenats satrapies. D'aquestes les d'Aspiònia i Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei Eucratides pels parts.

Claudi Ptolemeu i Plini donen el nom d'algunes tribus con els khomaris (kumara), una tribu rajput anomenada rajkumars (que encara existeix), tokharis (thakurs), varnis (varna), tapyris i d'altres.

Antigues ciutats de Bactriana.

La satrapia de Bactriana era una de les grans satrapies de l'imperi aquemènida. Els seus sàtrapes eren generalment prínceps aquemènides o membres de la noblesa. La gran satrapia estava formada per set satrapies, però tres d'elles eren territoris de nòmades:

Al seu torn la satrapia de Bactriana estava integrada per dues satrapies menors:

  • Bactriana (Bāxtriš)
  • Margiana (Marguš)

Se sap que Margiana depenia de Bactriana perquè el sàtrapa d'aquesta, Dādaršiš, fou encarregat de suprimir la revolta de Frada a Margiana, cosa que es feia amb el sàtrapa immediat superior quan hi havia una revolta a una de les satrapies menors.

La satrapia menor de Bactriana limitava al sud amb Gandara o Gandhara, essent el límit l'Hindu Kush; al nord l'Oxus o Amu Darya que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest amb Ària i a l'oest amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de Dirbènia.

Diodor de Sicília parla de Bactriana, que fou atacada per Cir que va nomenar governador a son fill petit Tanyoxarces (amb Coràsmia, Pàrtia i Carmània). Darios hi va establir presoners fets a Barca al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. A l'exèrcit de Xerxes els soldats bactrians anaven junts amb els Sakes i els caspis i vestien com els medes; el seu líder llavors era Hystaspes, fill de Darios i d'Atossa (filla de Cir).

Heròdot esmenta una revolta contra Xerxes dirigida per Masistes que va fracassar . A la mort de Xerxes el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat a la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.

A la batalla d'Arbela o Gaugamela la cavalleria bactriana formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per Nabarzanes, que després va fugir cap a Transoxiana. Quan Alexandre el gran perseguia al sàtrapa de Bactriana Bessó que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i va creuar l'Oxus arribant fins a Maracanda (Samarcanda) a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana on va passar l'hivern i a la primavera del 227 aC va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el 224 aC però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, Ària i Drangiana i no de Bactriana. Entre el 312 aC i el 302 aC la satrapia fou reduïda a l'obediència per Seleuc I Nicàtor, i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.

Vers el 255 aC el sàtrapa Theodotus (Diodot) es va fer independent i es va proclamar rei originant el regne indogrec de Bactriana. Els seus successors són coneguts principalment per les monedes. El 181 aC apareix el rei Eucratides que fou contemporani de Mitridates I de Pàrtia el gran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i bactrià pali. Estrabó diu que governava sobre mil ciutats incloent-ne algunes a l'Índia. El rei Menandre, vers 126 aC, és esmentat com a rei de Bactriana per Estrabó i Plutarc però sembla que aquesta regió no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se n'han trobat a la Vall de Kabul i al Hazaradjat, i fins a la vall del Jumna.

Els regnes indogrecs foren eliminats pels escites, esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o Sakes havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el 90 aC, i las van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca de l'Indo on Ptolomeu els situa al seu "Periple". Estrabó anomena als sakes com asis (asianis), pasianis, tocaris i sacaraulis (sarancanis) i es van crear un estat anomenat Sakastan (del que deriva el actual Sistan), però en atacar l'Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei d'Ujjain (56 aC).

Després del domini escita, els perses sassànides van arribar a la regió i la devien dominar perquè les seves monedes es troben sovint a Bactriana i a l'Indus.

Бактриец.JPG
Бактрийка.JPG
Vestit típic de dona bactriana
Бактриец 1.JPG
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bactriana