Badajoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Badajoz
Bandera de Badajoz Escut de Badajoz
(En detall) (En detall)
Municipi de Badajoz
La Giralda de Badajoz
La Giralda de Badajoz
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
• Partit Judicial
Espanya
Extremadura
Província de Badajoz
Comarca de Badajoz
Badajoz
Gentilici pacense
Predom. ling. Castellà
Superfície 1470 km²
Altitud 211 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
150.621 hab.
102,46 hab/km²
Coordenades 38° 52′ 38″ N, 6° 58′ 18″ O / 38.87722°N,6.97167°O / 38.87722; -6.97167Coord.: 38° 52′ 38″ N, 6° 58′ 18″ O / 38.87722°N,6.97167°O / 38.87722; -6.97167
Dirigents:
• Alcalde (2011):

Miguel Ángel Celdrán Matute (PP)[2]
Codi postal 06001 - 06012
Festa major Feria de San Juan (24 de juny)
Web

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima. Amb 146.832 habitants (INE 2008), es tracta del municipi més poblat d'Extremadura.

Clima[modifica | modifica el codi]

Badajoz gaudeix d'un clima mediterrani continental, amb influència atlàntica, en estar a prop de la costa portuguesa.

Climograma de Badajoz (Aeroport de Talavera la Real)

Els hiverns són suaus, amb mínimes que difícilment baixen dels 0 °C. Els seus estius són calorosos, amb màximes que poden arribar a superar els 40 °C. El rècord de temperatura màxima recent, es va donar l'1 d'agost del 2003, amb 46,8 °C a l'observatori de Talavera la Real, i 45,0 °C al de la Universitat. Les precipitacions són irregulars, amb una mitjana anual de 475 mm. Els mesos més plujosos són novembre i desembre. Els estius són molt secs. Durant la tardor, el clima és més inestable que durant la resta de l'any, donant-se sovint tempestes, amb freqüència seques. La humitat i els vents són reduïts, encara que és freqüent l'aparició de boira a les zones properes al riu Guadiana.

Economia[modifica | modifica el codi]

Els sector predominant és el terciari. El comerç és una de les activitats més importants, arribant clients de la província i de la veïna Portugal. A causa de les grans relacions comercials amb aquest estat, el 2006 s'inaugurà una nova instal·lació de la Institución Ferial (IFEBA) al costat de la frontera amb Caya.

La ciutat també és un important centre de comunicacions amb l'estat portuguès, ja que es té previst construir una plataforma logística i que el 2010 hi arribi la línia d'Alta Velocitat Espanyola. També gaudeix d'un aeroport a 14 quilòmetres de la ciutat, a la localitat de Talavera la Real. Té un Palau de Congressos, i un parc d'oci i d'atraccions (Lusiberia).

A l'estiu del 2007, es va presentar el projecte de la construcció d'una nova seu de la Caja de Ahorros de Badajoz. Aquest comptarà amb un centre financer amb un edifici de 77,80 metres d'alçada, sent l'edifici més alt d'Extremadura, superant així la Torre de Mérida.

L'àrea d'influència comercial de la ciutat extremenya se situa al primer lloc regional, amb 570.457 habitants, segons l'Anuario Económico de España 2007, editat pel Sevei d'Estudis de La Caixa.[3] Segons l'estudi, apareix a la posició número 25 d'Espanya.

Transports[modifica | modifica el codi]

Aeri[modifica | modifica el codi]

L'aeroport de Talavera la Real, gestionat per Aena, té vols directes a Bilbao, Madrid, Barcelona i a l'estiu també a Palma.

Carretera[modifica | modifica el codi]

S'hi arriba des de Madrid, Mèrida i Lisboa per l'autopista A-5. Amb aquesta enllaça també amb l'Autovia de la Plata i la A-43 a Mèrida.

Està previst construir una autovia des de Badajoz fins a Granada, que comunicarà la ciutat amb el sud-est de la península.

La carretera EX-100 arriba fins a Càceres. Està previst desdoblar aquest vial i convertir-la en autovia.

Tren[modifica | modifica el codi]

Té enllaç directe amb les següents localitats:

Badajoz gaudirà d'una estació d'Alta Velocitat cap al 2010 pertanyent a la línia Madrid-Lisboa.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

S'han trobat algunes restes de l'edat del bronze al Cerro de la Muela, al recinte de l'alcassaba, que són al Museu Arqueològic, situat al Palau dels Ducs de Fèria. També s'han trobar restes romanes de ceràmiques, però no va existir cap ciutat romana contra la idea molt estesa de què hi hagué una civitas romana anomenada Pax Augusta, que en realitat era Beja (municipi de Portugal). Valeri Màxim i Plutarc parlen[4] d'una ciutat anomenada Badia, però no es pot assegurar que correspongui a Badajoz. Restes menors dels visigots han aparegut igualment al Cerro de la Muela. L'assentament visigot hauria estat destruït pels àrabs el 715.

Fundació de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Fou fundada vers el 885 pel rebel muladí Abd al-Rahman ben Marwan revoltat diverses vegades contra els omeies. El 884 Abd al-Rahman va fer un acord amb l'emir Muhammad pel qual de fet governaria un extens principat abraçant la vall del Guadiana i el sud de Portugal amb seu al que avui dia és el cerro de la Muela, on va néixer Batalyaws. Aquest acord es va mantenir amb els emirs Al-Mundhir (886-888) i Abdallah ben Muhammad (888–912). Va governar com a virtual emir independent (però sense tenir reconegut el títol) fins a la seva mort el 889 quan li va succeir el seu fill Marwan ben Abd al-Rahman. La seva nissaga va restar al poder fins al 930 quan va passar al domini directe del califat

La dinastia dels Ibn Merwan la van formar:

  • Marwan ben Yunus (segle IX)
  • Abd al-Rahman ben Marwan Ibn al-Djilliki "Fill del gallec" (875-889), emir de facto 884-889
  • Marwan ibn Abd al-Rahman 889-913
  • Abd Allah I Ibn Marwan 913-923
  • Abd Allah II Ibn Marwan 923-930

Primera Taifa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Taifa de Badajoz

Caigut el califat, el 1012 un antic esclau d'Al-Hakam II de nom Sapur o Sabur es va apoderar del govern a Al-Tagr al-Adna, la Marca Inferior i va adoptar el títol d'hadjib, establint la seva capital a Badajoz. Sabur va morir el 8 de novembre del 1022 deixant dos fills menors d'edat, però el visir Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas va usurpar el poder i es va proclamar emir amb el nom d'Al-Mansur I i va fundar la dinastia aftàsida o aftassita (o dels Banu Maslama). En aquest temps la ciutat va arribar als 25000 habitants.

Dinastia aftàsida:

  • Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1022-1027 (Almanssor I de Badajoz)
  • al Regne de Sevilla 1027-1031
  • Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1031-1045 (Almanssor I) (segona vegada)
  • Abu Bakr Muhammad al-Mudhafar 1045-1067 (Modafar I de Badajoz)
  • Yahya ben Muhammad al-Mansur 1067-1073 (Almanzor II de Badajoz)
  • Abu Muhammad Umar al-Muttawakil ben al-Mudhafar 1073-1095 (rei de Toledo 1080-1082)

Domini almoràvit i almohade[modifica | modifica el codi]

Prop de Badajoz es va lliurar el 1086 la decisiva batalla de Sagrajas, o de Zalaca, amb la derrota dels cristians i va suposar aviat el final de la Taifa. El 1095 Badajoz va ser conquerida pels almoràvits.

El 1144 va tornar a ser breument un regne independent (1144-1151) sota Aben Hasham (Ibn Hashim) i Sidrey, encara que per un any va estar sotmès a l'emir de l'Algarve (1145-1146). El 1151 va ser ocupat pels almohades i el 1169 va ésser conquerit per Portugal per sorpresa però la van perdre un any després en el contraatac almohade amb suport dels lleonesos; Alfonso Enriques la va haver d'evacuar tan de pressa que es va trencar una cama i va caure presoner. Els almohades la van conservar fins al 19 de març de 1230 quan la va ocupar Alfons IX de Lleó que li va atorgar furs.

Segles XIV i XV[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIV, després de la batalla d'Aljubarrota i la derrota castellana, el conestable portuguès Nuño Alvárez Pereira va envair Extremadura i va assetjar Badajoz sense èxit el 1385; mort Joan I de Castella, el seu successor, Enric III de Castella va signar una treva amb Joan I de Portugal, però al cap de poc temps es va trencar i Nuño Alvárez Pereira va ocupar Badajoz (1396). En resposta els castellans van ocupar Miranda do Douro i Penha Macor. El 1403 Badajoz fou retornat a Castella a canvi de les places ocupades.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

En 1524 es va fer a Badajoz i a Elvas la Junta de Badajoz-Elvas, un congrés entre els reis d'Espanya i Portugal per decidir a qui pertanyien les illes Moluques, però no es va arribar a cap acord. Fou la base dels espanyols per dominar Portugal el 1580. El 1642 fou atacada pels portuguesos que no la van poder ocupar. Un altre atac portuguès (de distracció per forçar l'aixecament del setge de Olivenza) va fracassar igualment (1657). Un nou atac portuguès iniciat el juny del 1658 va acabar amb la retirada portuguesa l'octubre. Un altre setge portuguès es va produir el 1705 que va fracassar i el 1709 quan anaven a atacar-la altre cop foren derrotats a la batalla de Gudiña (7 de maig). Portugal va renunciar finalment a Badajoz per un tractat el 1801.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

El 1807 la ciutat es va aixecar contra els francesos. Va patir quatre setges durant la guerra del Francès: en el primer fou ocupada pels francesos (1811), el segon va ser un intent de reconquesta que va fracassar (1811); el tercer fou un altre intent de reconquesta que tampoc va tenir èxit (1812); i el quart (1812) va ser quan els britànics la van conquerir i saquejar.

El 1883 la guarnició es va pronunciar per la república però l'aixecament fou reprimit ràpidament.

Després del cop d'estat del 17-18 de juliol de 1936, Badajoz fou ocupada pels rebels a la meitat d'agost. La repressió fou ferotge i a la plaça de Braus (avui Palau de Congressos) milers de persones foren assassinades.

Fou afectada per una inundació greu el 1997 amb 22 morts.

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Badajoz, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Miguel Ángel Celdrán Matute 41438 17 56,81
Partit Socialista Obrer Espanyol Celestino Vegas Jiménez. 20395 8 27,96
Izquierda Unida-Verds-Socialistes Independents d'Extremadura Manuel Sosa Aparicio 5241 2 7,15
Unió, Progrés i Democràcia Juan Francisco Bejarano Ramírez 2641 0 3,58
ECOLO-Los Verdes Ramón Luengo Ruiz 498 0 0,68
Per un Món més Just Sonia Fernández Holguín 492 0 0,67
PACMA Francisco Javier Montes Carrasco 288 0 0,39
Extremadura Unida Juan Martín Hoyos Piñas 207 0 0,28
Partit Humanista Víctoriano Antonio Rodríguez Franco 138 0 0,19
Alternativa Espanyola Margarita Cabrer Esteban 130 0 0,18
vot nul 839 1,14
vot en blanc 1524 2,09
Total 73777 27 100

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Alcaldes elecciones municipales 2011» (en castellà). [Consulta: 10 de setembre de 2011].
  3. Anuario Económico de España 2007 (castellà)
  4. Dosma Delgado, Rodrigo. Badajoz. Discursos Patrios de la Real Ciudad (en castellà). Editorial MAXTOR, 2008, p.xvi. ISBN 8497614658. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]