Badalona

Badalona

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Barcelonès
La Rambla de Badalona
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Mancomunitat	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès Àrea Metropolitana de Barcelona
Gentilici	badaloní, badalonina
Pressupost	150.132.921,356 € (2012)
Superfície	22,2 km²
Altitud	6 msnm (màx.:466 m, mín.:nivell del mar)
Població (2012)   • Densitat	220.977 hab.
Coordenades	UTM(ED50) 31T 437019 4588862
Distàncies	10 km de Barcelona 365 km de Palma 361 km de València
Formació Fundació	Romana, segle I aC
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Xavier García Albiol
Codi postal	0891x
Codi territorial	080155
Festa major	Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) Sant Anastasi (11 de maig)
Patró/Patrons	Sant Anastasi
Fira tradicional	Oci i Atraccions (Maig)
Agermanament	Alcanar (Montsià) San Fernando (Cadis), Espanya Valparaíso (Xile) Montevideo (Uruguai) Göteborg (Suècia)
Web	www.badalona.cat

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès, situada entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i és el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs.

Encara que s'hi han trobat restes de poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan es va fundar la vila romana de Bætulo (o Bètulo). El gran creixement de Badalona arrenca a mitjans del segle XIX amb l'arribada del tren i una intensiva industrialització. Amb uns 220.000 habitants, és, avui dia i des de ja fa molts anys, la tercera ciutat de Catalunya en població.

Geografia

Limita al sud-oest amb Sant Adrià de Besòs (Barcelonès); a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental); al nord amb Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); al nord-est amb Tiana i Montgat (el Maresme); i al sud-est amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja. Ocupa una àrea de 21,17 km². Segons dades del 2009, la població se situa en 220.888 habitants, la qual cosa fa de Badalona la tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.

Badalona és una ciutat tant de mar com de muntanya. La serralada de Marina, passa per la part nord i oest del terme municipal. Podem destacar les muntanyes de l'Amigó, amb la Coscollada, de 465 metres d'altitud, el Turó de les Maleses, amb 462 metres i el Turó de Fra Rafael, amb 414 metres, entre d'altres. També la serra de Mosques d'Ase, amb una altitud de fins 131 metres, la serra de Montigalà, prop dels 150 metres, la serra Mediterrània amb un màxim de 171 metres, la serra d'en Boscà, fins als 198 metres i la serra d'en Caritg, amb turons de prop de 80 metres d'alçada.

També cal remarcar les rieres, abundants a la ciutat. La riera de Canyet (o d'en Folch), la de Sant Jeroni (o d'en Jornet), la d'en Matamoros i la de Canyadó, així com els torrents d'en Grau, de la Vallençana, d'en Valls i d'en Vallmajor són els cursos fluvials més importants (si bé a la part de muntanya hi ha nombrosos torrents). A part, hidrogràficament parlant, hi ha fonts en la part de muntanya que reguen les rieres.

Badalona forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la província de Barcelona, i és el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs, formada també per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, i en la qual sovint s'inclou Tiana i Montgat.

Clima

Vista de la zona de Badalona i la Serra de Marina, amb la fàbrica d'Anís del Mono a l'esquerra.

El clima de Badalona és similar al de Barcelona, tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions. Segons les dades de l'estació meteorològica del Museu les mitjanes entre el 1968 i 2008 posen de manifest un clàssic clima de la costa central catalana, amb temperatures màximes i mínimes molt moderades per la proximitat del mar i un clar màxim de pluges de finals d'estiu i principis de tardor, un de secundari a la primavera i una primera part de l'estiu molt seca -a causa de les altes pressions subtropicals- i un mínim secundari de finals d'hivern a causa de la preponderància dels vents del quart quadrant secs (mestrals i ponents).

La temperatura mínima absoluta en aquests 40 anys són els -7'2°C del 12 de gener del 1985 i la màxima els 40,8°C del 13 d'agost del 2003. La màxima precipitació diària recollida en aquests 40 anys són els 266'3 mm de la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost del 2002, durant un dels estius més plujosos i anòmals que es recorden, seguits dels 222 mm del 12 de novembre del 1988.

Les nevades, tot i que infreqüents, es poden produir de mitjana un cop per hivern, essent les més destacables en aquests 40 anys les del 12 de febrer del 1983, el 5 de gener del 1985, el 14 de desembre del 2001, l'1 de març del 1993 (amb uns 10 a 20 cm de neu a gran part del municipi) i el 8 de març del 2010, dia en què es van acumular 7 cm de neu a la platja, 11 cm al barri de Bufalà, 20 cm a Can Ruti i entre 25 i 35 cm per sobre els 300 metres d'alçada a la serralada de Marina, registrant temperatures de tan sols 0,6º al centre de la ciutat pels volts de les quatre de la tarda. Com a nevades completament excepcionals, la prematura del 21 de novembre del 1999 -que va quallar a la mateixa platja- i la del 21 de març del 2007, que essent el primer dia de primavera van caure flocs de neu força grossos durant més d'un quart d'hora pels volts de les nou de la nit, amanit amb alguns llamps i trons. Rarament glaça a la part baixa de Badalona i ho fa més freqüentment a les rieres per damunt de Montigalà i prop del Besòs, tocant a Santa Coloma i Sant Adrià -per on es canalitza les nits encalmades de l'hivern l'aire fred del Vallès.

De mitjana a Badalona es produeixen unes 25 tempestes l'any, i uns dos dies amb precipitació en forma de calamarsa, essent ambdós fenòmens més habituals al maig i entre mitjans d'agost i principis de novembre.

La humitat mitjana és elevada a Badalona, superior al 70 % d'humitat ambiental relativa mitjana, amb un màxim a l'agost i al setembre i un mínim al desembre i febrer. Les boires, molt infreqüents, poden presentar-se sobretot a la primavera si vénen del mar i en qualsevol època de l'any a les parts altes de la Serra de Marina al sector de la Vallensana i Sant Jeroni de la Murtra, per on s'escola la boira baixa del Vallès.

A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitcions mensuals. Dades de l'estació meteorològica del Museu en el període 1968-2008.

Paràmetres	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	des	Anual
Temperatures mitjanes, ºС	10,1	10,6	12,1	13,8	17,0	20,8	23,8	24,4	21,5	17,9	13,5	10,8	16,4
Pluja, mm	48,0	29,4	35,3	43,4	51,0	43,4	17,9	50,1	73,5	79,8	55,4	46,2	573,4

Versió de l'escut històric de Badalona, no oficialitzat.

Història

Casa de Bufalà, engalanada per les festes de corpus, 1952.

Edat antiga

Els orígens de Badalona es remunten al segle III aC en un poblat ibèric) (malgrat que s'hi han trobat restes d'un poblament neolític). Tot i això, s'acostuma a datar la seva fundació vers l'any 100 aC quan, els romans fundaren ex novo la població de Bætulo (o Bètulo) en un petit turó a la vora del mar. Urbanitzada de manera ortogonal, amb el temps es va emmurallar i va assolir l'estatus de municipium, fet que prova la prosperitat i el creixement de la ciutat fins al segle II, sobretot gràcies a la producció i exportació de vi.

Edat mitjana

Amb el declivi de l'Imperi s'inicià un procés general de ruralització que despoblà la majoria dels nuclis urbans romans com Baetulo, la qual va començar una llarga decadència. El 1380 tenia només 130 focs, els quals s'havien reduït a menys de 100 el 1553 a causa dels esdeveniments bèl·lics, la pesta i els atacs dels pirates barbarescos.

El nucli urbà medieval coincideix amb l'àrea actualment coneguda com Dalt de la Vila), el mateix l'antiga Bætulo.

Edat moderna

Malgrat tot, el segle XVI va començar a reviscolar econòmicament i demogràfica gràcies a l'agricultura (la vinya i els cereals, principalment) i la pesca, i fou objecte d'un atac dels pirates berbers el 25 de juny de 1564.

Però el primer creixement important va arribar el segle XVIII, quan Badalona va convertir-se en una proveïdora cabdal de productes agrícoles per a la també creixent ciutat de Barcelona. Al mateix temps es comença a desenvolupar una important activitat marinera que féu créixer el barri de Baix a Mar amb l'epicentre al carrer de Mar.

Amb uns 3.500 habitants el 1787 era entre les primeres 25 ciutats de la Catalunya setcentista.

Edat contemporània

A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. Les primeres fàbriques tèxtils arriben el 1804, i el 1825 es trasllada a Badalona la fàbrica de productes químics Casanovas, Massanet i Cia (que havia hagut de marxar de Barcelona per problemes de contaminació). Les màquines de vapor mecanitzaren el sector industrial, i l'arribada del tren el 1848 el va consolidar definitivament. Precisament per construir-lo es va produir la primera onada immigratòria, que procedia de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar. El primer boom es constata amb el salt demogràfic i urbanístic que feu Badalona entre el 1842 i el 1860: d'uns 3.700 habitants a un cens de 12.000 després, passant de no estar en el rànquing de les 30 majors ciutats a ser la 12a.

Però fou durant la segona meitat del s. XIX que es produí el boom industrial i poblacional: grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries s'instal·laren a Badalona amb molta mà d'obra i una alta producció: alcohols, aiguardents, cuirs, vidre, el primer material elèctric, productes farmacèutics, gas. A finals del segle era una necessitat urgent eixamplar la ciutat per planificar un creixement que feia temps que havia començat i que el 1900 feia un total de 19.200 badalonins (9a ciutat del país).

Al tombant de segle es va viure un important dinamisme cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures. El 1910 ja eren 20.900; i el 1936 48.700 passant a ser ja la 4a ciutat catalana. Aquest auge desbocat va provocar un creixement en barris mal comunicats i sense equipaments.

Després de la guerra civil la dinàmica no es va aturar ans el contrari: la noves immigracions i el descontrol de l'expansió feren assolir xifres vertiginoses: 76.300 habitants el 1950, 92.200 el 1960 i 201.200 deu anys després.

Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona va experimentar una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.

Malgrat aquest auge demogràfic constant al llarg dels dos darrers segles, Badalona no ha esdevingut un simple barri dormitori de Barcelona sinó que ha conservat una identitat pròpia gràcies, en part, a la presència activa de llurs entitats culturals i esportives; i també gràcies al seu particular urbanisme.

Demografia

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 105 104 88 739 3.474 10.485 13.758 15.974 19.240 20.957

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 29.361 44.291 48.284 61.654 92.257 162.888 227.744 225.207 218.319 219.340

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 210.987 209.606 208.944 210.370 214.874 221.520 217.093 218.886 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Llefià, i el 1717, el Canyet i el Pomar (abans Quadre de Blanes).

Immigració

Pel que fa a la població estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4% del total, metre que l'any 2010 és del 14,8%. D'aquesta població immigrant, un 34,7% prové de països asiàtics, un 27,3% d'estats d'Amèrica del Sud, i un 17,5% de països del Magrib. Els ciutadans de la Unió Europea suposen el 12,8% del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als països, Marroc, Pakistan, la Xina i l'Equador són els primers, i entre els quatre suposen el 55% de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2010.

Pel que fa al perfil de les persones de nacionalitat estrangera, al conjunt municipal aquest col·lectiu està format per un 58,2% d'homes i un 41,8% de dones. No obstant això, les diferències són notables segons l'origen. Així, l'índex de població masculina de l'any 2010 és alt per a la població asiàtica (71,7%), a excepció de la població xinesa amb un 53%, per a la del Magrib (56,2%), per a la del Mitjà Orient (59,5%) i per a la resta d'Àfrica (66,8%). Es tracta d'una població jove, ja què si bé la mitjana d'edat per al conjunt de la població és de 40 anys al 2010, en el cas de la població estrangera és de 29 anys. Només l'1% de la població estrangera supera els 64 anys al 2010, mentre que aquest valor és del 17,8% entre els catalans.

Pel que fa a la distribució per barris al barri de la Salut resideixen al 2010 el 20,7% del total d'estrangers de la ciutat, seguit pel barris de Sant Roc (14,1%), Sant Antoni de Llefià (7,5%), Sant Joan de Llefià (7,2%), Sant Mori de Llefià (6,3%), Sant Crist (5,6%), La Pau (5,2%)i Artigues (5%). Pel que fa al percentatge de persones estrangeres que viuen a cada barri respecte del total de la població del mateix barri, el grup format pels barris d'Artigues, La Pau, La Salut i Sant Roc, presenten el major valor (al voltant del 34%), seguit pel barri del Remei (25,3%). Barris com ara Lloreda, Sant Crist i Sant Joan de Llefià, La Mora i Sant Antoni de Llefià, tenen un percentatge al voltant del 18%.

Població per origen Estat Població Percentatge Espanya 186.683 85,28% Marroc 5.527 2,53% Pakistan 5.462 2,50% Xina 3.835 1,75% Equador 3.062 1,40% Bolívia 1.800 0,82% Índia 1.305 0,60% Romania 1.018 0,47% Colòmbia 818 0,37% Perú 720 0,33% Itàlia 561 0,26% Argentina 549 0,25% República Dominicana 521 0,24% Brasil 504 0,23% Paraguai 486 0,22% Bangla Desh 415 0,19% Xile 343 0,16% Rússia 371 0,17% Uruguai 337 0,15% Altres 333 0,15% Hondures 333 0,15%

(continuació) Estat Població Percentatge Ucraïna 361 0,16% Nigèria 260 0,12% Armènia 254 0,12% Cuba 243 0,11% Geòrgia 231 0,11% França 202 0,09% Polònia 178 0,08% Bulgària 172 0,08% Veneçuela 156 0,07% Guinea Equatorial 154 0,07% Portugal 140 0,06% Alemanya 139 0,06% Ghana 136 0,06% Mali 129 0,06% Guinea 105 0,05% Regne Unit 101 0,05% Mèxic 88 0,04% Països Baixos 79 0,04% Estats Units d'Amèrica 48 0,02% Total 218.886 100,0%

Política

Des de les primeres eleccions després del franquisme, l'any 1979, i fins el 2011, l'Ajuntament de Badalona ha estat dirigit per partits d'esquerres (PSUC-PCE i Partit dels Socialistes de Catalunya. Els seus alcaldes en aquest darrer període democràtic han estat Màrius Díaz i Bielsa, Joan Blanch i Rodríguez, Maite Arqué i Ferrer i Jordi Serra i Isern.

El 8 d'abril de 2008 Maite Arqué va abandonar l'Alcaldia per ocupar el seu escó al Senat. Jordi Serra i Isern va ser nomenat nou alcalde de Badalona.

Des de la victòria del Partit Popular Català a les eleccions municipals de 2011 la ciutat està governada per un alcalde de dretes, Xavier García Albiol, que va guanyar les eleccions amb un discurs basat en el control de la immigració. Des de llavors defensà una política d'immigració i seguretat a Badalona molt aferrissada.

Resultats electorals de Badalona, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Xavier García Albiol	26.890	11	33,42%
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Serra i Isern	21.778	9	27,06%
	Convergència i Unió	Ferran Falcó i Isern	10.091	4	12,54%
	ICV-EUiA-EPM	Carles Sagués i Baixeras	7.184	3	8,93%
	Altres		11.476	-	14,26%
	En blanc		3.050	-	3,79%
	Nuls		901	-	1,11%
Total		81.370		27	52,15%

El govern de l'Ajuntament està format per 12 regidors, 11 del Partit Popular de Catalunya, entre ells l'alcalde i quatre tinents d'alcaldia, i la regidora del Districte 1, Mª Mercè Rius de Convergència i Unió.

Nom del regidor	Càrrec
Xavier García Albiol	Alcalde
Ramón Riera Macia	Regidor d'Hisenda i primer tinent d'alcaldia
Mª Jesús Hervàs Mínguez	Regidora de Govern i Recursos Interns i segona tinenta d'alcaldia
Miguel Jurado Tejada	Regidor de Seguretat, Convivència i Participació i tercer tinentt d'alcaldia
Juan Fernández Benítez	Regidor d'Educació, Esports, Joventut i Districte 5 i quart tinent d'alcaldia
Rosa Bertran i Bartomeu	Regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme
Daniel Gracia Álvarez	Regidor de Via Pública, Mobilitat i Districte 2 i 3
Sònia Egea Pérez	Regidora de Medi Ambient
David Gómez Villar	Regidor de Serveis Socials, Salut i Districte 6
Montserrat Salgado Romero	Regidora de Cultura i Ciutadania
Salvador Lerma Timonel	Regidor del Districte 4
Mª Mercè Rius i Serra	Regidor del Districte 1

Llista d'alcaldes de Badalona

Vegeu també: Llista d'alcaldes de Badalona

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979:

Període	Nom de l'alcalde	Partit
1979–1983	Màrius Díaz i Bielsa
1983–1999	Joan Blanch i Rodríguez
1999–2008	Maite Arqué i Ferrer
2008–2011	Jordi Serra i Isern
2011–act.	Xavier García Albiol

Economia

L'economia tradicional

Fins l'arribada de la primera línia de ferrocarril d'Espanya el 1848, Badalona ha estat una vila d'activitat tant agrícola i ramadera com marinera. Resulta evident l'últim factor ja que pertany a la façana mediterrània del litoral català, però l'agricultura mai ha quedat en un segon pla. De fet, des de l'època de la Bætulo romana, el municipi va destacar pel comerç i la producció de vi en un moment de prosperitat als inicis de l'era cristiana. Així, aquesta ciutat seguí una espècie de pauta comuna amb molts d'altres pobles de la mediterrània de l'època. El comerç amb l'exportació de la vinya a llocs com la Laietània ja des de temps preromans, va ser la principal font de benefici derivada del cultiu vinícola. Tot i ser-hi presents, han quedat en un segon plà les activitats ramaderes i el cultiu d'altres productes com ara l'ordi, el blat de moro, faves, cànem, hortalisses, la patata,…

La revolució industrial al seu pas per la ciutat, i el creixement demogràfic i urbanístic, van anar desplaçant aquestes activitats avui residuals donada ja la manca de territori físic per a portar-les a terme. Pel que fa a la ramaderia, sobretot va destacar la cria ovina i de cavalls, la primera per la llana i la segona de cara a esdevenir força tractora per treballar les terres dels grans terratinents tant de Badalona, Sant Adrià com Santa Coloma, sempre aprofitant les aigües del Besòs.

L'activitat pesquera a Badalona és residual, tot i la seva vinculació tradicional amb el mar. La manca fins avui d'un projecte de port sostenible, ha provocat un èxode des de mitjans segle XX, dels pescadors autòctons, que han passat a engreixar les files d'altres ports com ara el de Barcelona, Vilanova, i Blanes. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessió per la gestió i administració d'un port esportiu i pesquer, dins el projecte de la construcció d'un canal esportiu en el futur molt a prop d'un altre gran projecte urbanístic local com és del de la Capital europea del Bàsquet. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara precàries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal·lacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els propis pescadors que resten.

A Badalona, però, la Confraria ja funciona des del segle XVIII i va tenir el període de màxima expansió a la segona meitat del segle XIX, quan el 1870 es registraven 150 barques i prop de 96 a inicis del segle següent. Actualment, és difícil de saber quina és l'activitat pesquera restant, ja que els últims pescadors de l'era preport, varen anar a vendre el peix als ports de Barcelona i El Masnou. Però la xifra no arriba a la desena de persones que visquin de l'ofici tot i disposar avui d'unes mínimes instal·lacions en el port del municipi.

L'economia des de l'era industrial

Fàbrica Gottardo de Andreis (La Llauna) (1919)

Badalona contempla com a data i fet clau l'arribada del ferrocarril a la ciutat el 1848 per a explicar l'origen del modus vivendi que desplaçaria les activitats tradicionals: la indústria. Amb la construcció i l'augment demogràfic conseqüent, només la pesca pogué allargar la seva etapa de major rendiment.

Així, des dels primers immigrants que s'establiren, anomenats canareus, Badalona, ja practicava abans del tren i des de principis de segle, la manufactura tant tèxtil, del ram de la corderia (de la que podem destacar Can Ribó, per exemple, de 1826), com l'activitat química, fins 1840 aproximadament. A partir d'aquí, la irrupció de la màquina de vapor (Carbó i Viñas per exemple, de 1840), donà una predominància major al sector tèxtil (filatura, els teixits de cotó, la fàbrica de tints…) per sobre, per exemple, de l'alimentari. Així, culminà la segona meitat de la dècada del 1860 amb l'aparició de les grans indústries, no només tèxtils (Tèxtil Funoses, 1866), sinó que de la refineria del sucre o el gran negoci de l'anís, que portà a Bosch i Grau el 1868 a fundar l'empresa avui vigent d'Anís del Mono.

Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN)

Encara fàbriques, les runes de les quals encara han perdurat fins finals del segle XX, tan emblemàtiques per a la ciutat com ara la d'adobs químics Can Cros (aquesta, va haver d'ésser evacuada a causa de la forta contaminació), Can Canyelles, Can Mercader, o Canals i Cia s'havien d'inaugurar, ja a les darreries de segle. Tot això duria a Badalona a situar-se en aquest període, entre les ciutats puntals de la indústria catalana. De totes, les indústries que més varen destacar ja fins gairebé mitjans segle XX, fou l'activitat tèxtil, la química, cordera i metal·lúrgica.

Passada, doncs, l'era industrial, Badalona ha seguit la línia dels municipis que han optat per potencialitzar el sector terciari i el turisme com a principal font econòmica de la ciutat, sense deixar de banda la reconversió del sector industrial del que avui destaca el sector del Polígon de Montigalà-Batllòria o Les Guixeres. En aquest últim, Badalona hi ha edificat el Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) que, des de 1995, es destina a millorar la comunicació de les empreses de Badalona sobretot amb el mercat americà i europeu. La microelectrònica, la indústria dels envasaments, el tèxtil i el sector de motlles industrials, apareixen com els principals sectors industrials que exporten als mercats esmentats.

Badalona no oblida, però, el comerç interior, l'economia tradicional de tota la vida que avui es tradueix en sis mercats municipals i diversos carrers comercials plens de comerç de proximitat. Destaquen el carrer de Mar i el passeig de la Salut; però també compta amb Canonge Baranera i el carrer Xile.

Paisatge urbà

Districtes i barris

Barris de Badalona.

Badalona està formada per 34 barris agrupats en 6 districtes:

• Districte 1: Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà i El Progrés
• Districte 2: Nova Lloreda, Lloreda, Sant Crist de Can Cabanyes, Sistrells, La Pau i El Puigfred
• Districte 3: Montigalà, Canyet, El Mas Ram, Bufalà, Pomar, Pomar de dalt, Bonavista, Guixeres i Morera
• Districte 4: La Salut, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià
• Districte 5: El Gorg, La Móra, El Congrés, Can Claris i El Raval
• Districte 6: Artigues, El Remei i Sant Roc

Recorregut per Badalona

L'expansió brutal durant el segle XX en el marc d'una dictadura poc dedicada al disseny de models urbanístics sostenibles, van fer del creixement de la vila una subdivisió en àrees, les diferents badalones, que a banda de diferenciar realitats socials i provocar desigualtats i va perdre en interconnexió.

Badalona històrica i marítima

La ciutat vista des del mar.

Estesa per la façana marítima del mateix municipi, ocupa una part dels contraforts de la Serralada Litoral Catalana. Els inicis de la seva fundació romana, Bætulo, es reflecteix avui en el barri de Dalt de la Vila tot just a la falda d'un petit turó, motiu pel qual trobem camins estrets i costeruts. En aquest barri trobem les restes de la ciutat romana i és allí on s'emplaça el Museu de Badalona. Aquest sector de la ciutat de places medievalitzants, connecta amb el sector de Baix a Mar on hi ha l'eix comercial i administratiu principal de la ciutat: La casa de la ciutat del 1877 a la Plaça de la Vila. D'allà parteix el carrer del Mar, eix comercial badaloní que desemboca a la Rambla de la ciutat, un sector ple de bars i restaurants amb una presència de palmeres al llarg de la via i al mur que suposa el pas de la històrica línia de tren de rodalia que data de 1848.

Fàbrica d'Anís del Mono

Amb la construcció del passeig marítim a la penúltima dècada del segle XX la zona es va començar a revitalitzar i a poc a poc va anar desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una de més residencial. El 16 de juny de 2012 es va inaugurar un nou tram del Passeig Marítim des del Carrer del Mar fins el Port, que data del 2005. El nou passeig Marítim, que va gaudir d'una inversió de gairebé nou milions i mig d'euros, té actualment una extensió de 1.200 metres i presenta dues tipologies de paviment, una de formigó a la zona interior propera a l'àmbit urbà i una altra de fusta, en contacte amb la sorra. El 7 de juliol del mateix any es va inaugurar una escultura de l'Anís del Mono, just a l'entrada del pont del Petroli davant de la històrica fàbrica, que consisteix en una figura a tamany real i amb un pes aproximat de 200 quilos que l'empresa Osborne va donar a la ciutat.

Badalona encara s'eixampla una mica més el centre al pas de l'antiga riera de Canyet o d'en Folc: el carrer de Martí Pujol, l'avinguda del President Companys, que tanquen la Via Augusta a banda i banda, i després el carrer d'en Prim; la riera Matamoros, que havia estat el perímetre del primer eixample badaloní o la zona ja dels barris de Casagemes, Canyadó, Sant Crist, amb el Cementiri Vell a tocar de Can Solei, i el Manresà, zones més industrials a tocar del límit de la ciutat cap a Montgat i Tiana amb el Polígon Industrial de Les Guixeres també ple de zones d'oci.

El barri del Canyadó comprèn un dels pulmons més importants de la ciutat: el Parc de Can Solei que s'uneix al Parc de Ca l'Arnús. A ponent, hom allargassa el centre badaloní fins la plaça de la Plana i la nova plaça de Pompeu Fabra, on l'any 2010 va arribar la línia 2 del metro de Barcelona., i l'antic barri industrial del Progrés. D'aquest sector cal destacar la zona de l'històric Mercat Maignon.

La Badalona post-industrial

Aquesta zona ja entra de ple a barris com el de Progrés, connectat precisament amb una de les vies més llargues de la ciutat en paral·lel a la via ferroviària: el carrer Indústria. Arriba fins al barri de Gorg i toca amb el Port de Badalona. Una de les places més cèntriques d'aquesta zona és la Plaça de Pep Ventura, limitant amb el barri del Raval. El carrer de Guifré, Eduard Maristany, el carrer del Progrés o l'Avinguda del Marquès de Mont-Roig, que desemboca a Pep Ventura i desemboca a Francesc Macià, són una sèrie d'eixos paral·lels al mar, que connecta el centre badaloní amb els barris més perimètrics de la ciutat com ara Gorg, Sant Roc o ja Llefià i Artigues. El més important d'aquests és el d'Alfons XIII, que ve de Sant Adrià del Besòs i traça una diagonal fins que connecta a Pep Ventura amb Marquès de Mont-Roig esdevenint tots dos Francesc Macià.

L'extensió del carrer Indústria va ser ocupada per tot un seguit de cases baixes ben característiques on els obrers que treballaven a fàbriques desaparegudes com ara Can Cros varen viure. La zona, bombardejada durant la Guerra Civil, comprèn també d'altres fàbriques històriques com ara la Cristalleria, desapareguda com l'anterior, o bé la fàbrica d'Anís del Mono encara activa.

La Badalona nord

Si bé la via del tren actualment suposa una barrera per accedir a la platja, més problemàtica és encara l'anella geogràficament més exterior de la vila, que queda separada de les dues zones abans tractades pel pas de l'autopista C-31 i ve de Barcelona en direcció a Mataró. El problema principal, a més que travessa la ciutat pel bell mig, és l'escassetat de passos subterranis que dificulta encara més la connexió entre els barris més separats del centre administratiu de la ciutat que, a la vegada, són els més poblats.

La Salut, Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Artigues, els barris limítrofs amb Santa Coloma i Sant Adrià són els primers que trobem a ponent. Aquesta és la zona més habitada de la ciutat tot i les seves dimensions, i la seva expansió s'atribueix a dues onades d'immigració: la de diferents zones d'Espanya durant el franquisme i, una més recent, la immigració que ve de l'exterior, principalment del Magrib, Europa de l'Est, Pakistan i l'Amèrica Llatina. L'eix comercial d'aquesta zona se situa al passeig de la Salut, el carrer Pérez Galdós i els mercats de Llefià i de la Salut.

Anant cap a Mataró, hi ha un segon punt de poblament dens, que comprèn principalment els barris de Sistrells i Lloreda com també Nova Lloreda, zones de les quals destaca el Turó d'en Caritg, d'uns 80 metres d'alçada (on s'hi pretén fer arribar un canal esportiu) i el Parc de Lloreda, que ràpidament connecta amb Sant Crist i el següent nucli comercial de la ciutat, el que s'anomena l'altre centre pel volum de consum que mouen els grans magatzems de la zona: Montigalà i Puigfred. Són aquestes zones en expansió que donen pas a la Morera i Bufalà, d'on parteixen les antigues rieres que baixen a Martí Pujol o a President Companys.

Aquí hi ha la zona més boscosa i de més valor ecològic de Badalona, residencial i amb poca densitat, on la principal atracció és el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, és la serralada litoral, on també trobem camins que parteixen de la Creu de Montigalà o la pedrera de la Vallençana. El particular barri de Pomar i la urbanització del Mas Ram; són els últims barris, en aquest cas abans d'agafar la carretera de la Conreria, que duu a Sant Fost de Campsentelles.

Parcs i jardins

Pont al Parc de Ca l'Arnús.

Badalona disposa d'unes 96,5 hectàrees de verd urbà (de les quals 19,7 són parcs), i amb més de 25.000 arbres conformant l'arbrat viari.

Són desacables els jardins històrics de Can Solei i Ca l'Arnús, al barri de Casagemes, que des de 2003 són considerats una unitat. En els darrers anys s'ha consolidat com un espai musical, on s'hi fan concerts durant les Festes de Maig, però també durant el cicle de jazz de la ciutat.

Els principals parcs de la ciutat són: Montigalà, Turó d'en Caritg, G4, G5, Gran Sol, Nova Lloreda, Torrents i Lladó, Can Barriga, Can Solei i Ca l'Arnús, La Bòbila, Mediterrània, Nelson Mandela, Riera Canyadó i Muntanyetes.

Can Solei - Ca l'Arnús

Castell de Ca l'Arnús

El parc ocupa una àrea d'unes 11 ha de les quals 3 pertanyen al parc de Can Solei i 8 al parc de Ca l'Arnús.

L'origen de les finques de Can Solei es remunta a 1565, quan Dalmau Ros va comprar el mas Solei, una antiga finca agrícola. No va ser fins la segona meitat del segle XIX, el 1851, quan Evarist Arnús i de Ferrer, home ric i influent de Barcelona, seguint la tradició de les famílies benestants del segle XIX, va adquirir una part de l'antic mas Solei. Des d'aquell moment i fins a 1936 les finques van quedar separades. Fins que un dia d'aquell any la família Arnús va obrir la finca per organitzar un concert amb la finalitat de recaptar diners per a les milícies que combatien en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà.

Durant la guerra civil (1936-1939), Can Solei va ser confiscada i oberta a la ciutadania. Un cop finalitzada la guerra, la finca es va retornar als seus antics propietaris. El 1977 Can Solei va passar definitivament a ser patrimoni de la ciutat.

El conjunt històric-paisatgístic de Ca l'Arnús és únic a la ciutat de Badalona, tant per les seves edificacions singulars, com per l'extraordinària riquesa vegetal i faunística. Torre de Ca l'Arnús. El parc conté una piscina, zones de gespa, arbres ornamentals, a la zona d'estil neoclàssic. En canvi, la resta del parc està format per elements clàssics del jardí romàntic: grutes, illes, ponts i llacs. També abunden palmeres, pins, arbustos, eucaliptus, plataners, xiprers i bambús. Al costat de la casa de convidats Evarist Arnús va fer construir una central meteorològica. El seu fill, Emilio Arnús, va afegir al parc un castell de torre quadrada.

Evarist Arnús va allotjar a la família reial durant dos dies amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Es van allotjar tant la reina regent com el seu fill el Rei Alfons XIII (de dos anys i mig d'edat). D'aquesta visita queda com testimoniatge la cadena que voreja la casa, signe extern que allí va pernoctar un membre de la família reial.

En la primera dècada del segle XXI es va rehabilitar el castell i els jardins històrics, el que ha provocat recuperar la bellesa i l'esplendor d'abans. La unió definitiva d'ambdós espais no s'ha fet realitat fins a 2003, quan l'Ajuntament de Badalona va fer efectiva la connexió simbòlica a través d'una porta que uneix els dos espais, encara que està pendent un projecte que permeabilitzi el pas definitivament pels dos espais.

Turó d'en Caritg

Parc del Turó d'en Caritg

Aquest parc compta amb 6,1 ha de superfície, la primera fase es va inaugurar l'any 1990 i la tercera i última el 1999. Està dins dels límits del barri de Sistrells molt proper al Grup Verge de la Salut. És un parc d'estil forestal, aglutinant un gran nombre d'espècies mediterrànies. Té la particularitat d'estar en un turó que està totalment dins del nucli urbà. En aquest parc trobem pins, alzines, oms, freixes, pals roses, branquiquitonos, palmeres i arbustos com romer, marfulls (Viburnum tinus), llentiscles, ginestes, Cotoneaster, heures i les estepes. En l'última fase es va implantar el mateix tipus de plantes i s'ha construït un amfiteatre, amb talussos de gespa, un passeig pavimentat i una font tipus guèiser. Tot això als peus del turó d'en Caritg, en el que s'anomena la Plaça del Centenari. Aquest parc és conegut popularment des de fa molts anys com Els Canons doncs antigament allotjava en la seva part de major altitud peces d'artilleria per repel·lir els setges que rebia la ciutat des del mar.

Montigalà

Amb una superfície de 8,1 ha i inaugurat el 1991 amb motiu dels Jocs de Barcelona, pertany al barri de Montigalà. El tronc central del parc està dissenyat com a parc semiforestal, amb pendents suaus de gespa segat i acompanyat per una vegetació mediterrània d'alzines i pins i rematat per camins pavimentats. Si s'entra per l'avinguda Puigfred trobem un ampli camí flanquejat per arbres i gespa. És conegut localment com El parc dels gossos.

G4

Projectat com a parc forestal amb pins, alzines sureres i arbustos mediterranis. El parc està entapissat amb herba i compta amb camins pavimentats. Es va inaugurar el 1994 i té una superfície de 6 ha. Encara que pertany al barri de Montigalà, està a mig camí del barri de Bufalà. És el que menys presència de persones té, en estar en una zona de pas. Sense estar lluny dels habitatges, no dóna la sensació de proximitat com sí ho fan tant el parc G5 com el de Montigalà. Encara que avui en dia està ben cuidat, antany va estar una mica oblidat pel consistori. Té pocs bancs per poder descansar.

G5

Parc G5

Parc d'estil paisatgístic de caire autòcton, replet amb planta, arbòria i arbustiva, caduca i perenne, al seu torn s'incorpora la vegetació espontània del lloc. Pertany al barri de Montigalà, es va inaugurar el 2003 i té 4,20 ha de superfície. Constitueix una continuació del parc de Montigalà. El sòl és de sauló, llambordes de junta oberta, entapissat de gespa i praderia. Els murs són de terra armada i els petits pujols estan reforçades amb escullera. El parc inclou dues categories d'espais de circulació: espais que admeten trànsit rodat i de vianants, i espais que només admeten l'ús de vianants i/o bicicletes. Integrat al parc hi discorre el carril bici.

Gran Sol

Es tracta d'un parc urbà d'ús veïnal que està dintre d'un sector d'habitatges d'alta densitat, entre l'avinguda del Doctor Bassols, el carrer Àsia, el carrer de Joan Valera i l'avinguda d'Àfrica. De vegetació senzilla, és un parc de superfície dura, amb vegetació bàsicament arbòria i arbustiva. Es troben pins, pollancres, acàcies del Japó, alzines i xiprers. S'uneix a un passeig pavimentat de plataners i palmeres. Disposa d'un amfiteatre que permet acollir festes populars, mítings i celebracions lúdiques. Es va inaugurar el 1985 i ocupa 1,8 ha.

Nova Lloreda

Parc en què abunden els arbres frondosos i les plantes arbustives amb la finalitat de donar al vianant un espai d'oci, en el qual gaudir d'espais d'ombra, passeig o lectura, a més d'esport. El sòl és de terra amb sorra. El parc es divideix en tres nivells, ja que està lleugerament inclinat, tot això amb un passeig en el seu perímetre. Es va inaugurar el 1982, després d'anys de protestes veïnals que reclamaven una adequació d'un terreny abandonat que havia estat utilitzat incívicament com abocador. Va ser una de les primeres zones verdes creades en democràcia. Compta amb 1,5 ha de superfície.

Torrents i Lladó

Jardí en què predominen arbres mediterranis, pins, oms, alzines, roures, palmeres i xiprers. Diverses peces de gespa harmonitzen amb la zona pavimentada juntament amb diverses tanques arbustives. Al fons del jardí està un petit turó de gespa. És al barri de Bufalà, es va inaugurar el 1999 i amb una superfície de 0,81 ha.

Can Barriga

Masia de Can Barriga

Té una superfície de 0,52 ha i que es va inaugurar el 1993, està delimitat per l'avinguda de Martí Pujol, el carrer de Tànger i el carrer de Xaloc, al barri de Bufalà. És un petit parc enjardinat a dos nivells, amb arbres, arbustos i gespa. Els arbres d'origen mediterrani, pins i alzines, comparteixen l'espai amb arbres exòtics com xicandres i pimentoners. Aquesta zona verda es va construir sobre part dels terrenys que ocupava l'antiga finca de Can Barriga. L'antiga masia i els seus voltants es troben ocupats actualment per una escola d'educació especial. Cal destacar que el reg d'aquest parc es realitza amb aigües subterrànies.

La Bòbila

El parc de la Bòbila és en el barri de la Morera. Compta amb una superfície total d'unes 3,5 ha. Dóna servei a les comunitats veïnals de Bufalà i La Morera. El parc és a la frontera entre els dos barris. Ocupa una riera canalitzada, la qual divideix el parc en dues parts. La riera que discorre per aquest parc forma part d'un sistema fluvial que constitueix un autèntic corredor biològic dintre de la ciutat de Badalona, el qual va des de l'autopista B-20 fins a l'autopista del Maresme.

Mediterrània

De molt recent construcció (any 2004). Construit a sobre d'un antic abocador, en realitat encara no ha estat oficialment inaugurat ja que encara no està finalitzat. Hi ha plantacions massives de vegetació de caire forestal, com pins, alzines, ginesta i cirerer d'arboç. Ocupa aproximadament 24 hectàrees, on hi han dues àrees de descans amb bancs, amb vistes panoràmiques sobre la Mediterrània que arriben des de Barcelona fins a Montgat.

Nelson Mandela

De recent construcció (es va inaugurar el 2007), i amb una superfície notable (1,3 ha), està delimitat pels carrers migjorn i Nelson Mandela. Compta amb una esplanada de gespa completament plana, on hi ha pins, alzines i roures, també amb jocs infantils, i una cistella de bàsquet en una zona pavimentada amb tipuanes. També hi ha un camí fet de travesses de fusta que el travessa en diagonal, vorejat de pollancres.

Riera Canyadó

Parc situat damunt del tram de la riera que porta el mateix nom, i que discorre entre la carretera B-500 i la N-II. Inaugurat l'any 2000, ocupa una extensió de 2 ha., i va obtenir diferents premis pel seu disseny (2on premi AiA Continental Europe, Internacional Design Awards, 2000; finalista FAD d'Espais Exteriors, 2000 i II Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, 2002). Connecta amb el parc de Can Solei-Ca l'Arnús. El parc està constituït per diferents terrasses, amb paviments de diferents textures i colors, i destaquen diversos murs de gabions. En quan a la vegetació destaquen els pollancres, però també hi han lledoners, roures i fins i tot robínies i cirerers del Japó.

Muntanyetes

Parc de 3,4 ha, caracteritzat per ocupar uns turonets artificials, d'on prové el nom de "Muntanyetes". Va ser construït en dues fases, finalitzant la segona durant l'any 2003. En la seva part més alta, els turons compten amb dues petites plataformes on es troben ubicats els jocs infantils.

Platges

El litoral marítim de Badalona està dividit en les següents platges: Platja de la Barca Maria, del Cristall, del Pont d'en Botifarreta, dels Pescadors, dels Patins a Vela, de l'Estació, del Pont del Petroli, del Coco, i de la Mora. L'any 2010 la platja dels Pescadors va recuperar la bandera Blava, després de 20 anys de no obtenir-la.

Mapa de les platges de Badalona.

Pont del Petroli

Vista aèria del Pont del Petroli

El Pont del Petroli és un símbol de la ciutat. Es tracta d'un pantalà que s'endinsa uns 250 m en el mar i uns 6 m per sobre d'aquest, oferint una panoràmica privilegiada de la ciutat vista des del Mediterrani.

Als anys 60, CAMPSA va construir aquesta estructura i l'empraven els seus vaixells cisterna per a la descàrrega de productes petrolífers als dipòsits a terra. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona. El pont està obert al públic des del 2009.

Aquest antic moll petrolífer ha possibilitat, una vegada acabat el seu ús, la creació d'un ecosistema submarí únic a la costa catalana. La instal·lació s'aprofita com a plataforma d'estudi científic d'aspectes relacionats amb el medi marí, dotant-la d'instruments per a fer mesures ambientals i biològiques.

Equipamients sanitaris

Hospital Germans Trias i Pujol

El Germans Trias i Pujol (popularment conegut com "Can Ruti") és un centre públic de l'Institut Català de la Salut. Actua com a hospital general bàsic per a una població de més de 200.000 habitants, tant de Badalona com de Sant Adrià de Besòs, i és un hospital de referència per a les gairebé 800.000 persones que viuen al Barcelonès Nord i el Maresme. És també un centre investigador i docent de primer nivell.

Al costat de l'Hospital Trias i Pujol hi ha l'Institut Guttmann, que es dedica al tractament especialitzat de persones amb lesió medul·lar i dany cerebral adquirit.

La ciutat també compta amb un hospital municipal i el Centre Sociosanitari El Carme, així com una xarxa de Centres d'Atenció Primària i un d'atenció i seguiment de les drogodependències.

Mercats municipals

Badalona compta amb sis mercats municipals:

• Mercat Municipal de La Salut
• Mercat Municipal de Llefià
• Mercat Municipal de Maignon
• Mercat Municipal de Morera-Pomar
• Mercat Municipal de Sant Roc
• Mercat Municipal de Torner

Cultura

Museus

El Museu de Badalona, inaugurat el 1966, està dedicat sobretot al passat romà de la ciutat, i s'hi poden visitar les termes romanes i d'altres restes arqueològiques. Anualment, l'últim cap de setmana del mes d'abril, organitza un festival romà, anomenat ''Magna Celebratio'', dedicat principalment a activitats de reconstrucció històrica. D'altra banda, el Museu de Badalona conserva també peces d'altres èpoques, un importantíssim Arxiu d'Imatges i gestiona, igualment, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN).

A l'antiga fàbrica ocupada per CACI (Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria) s'ubicarà el futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya (MCIC), que és previst que s'inaguri el 2012.

L'Escola del Mar és el centre d'estudis marins que va ser creat a Badalona el 1987. El seu objectiu és el de mantenir el vincle que la ciutat té amb la Mediterrània, i ho fa donant a conèixer la biologia i l'ecologia del mar i fomentant el respecte pel medi. Fa també una tasca de recuperació de la memòria històrica, alhora que divulga la tradició marinera de Badalona, que queda reflectida en aspectes com la pesca, la navegació, o la corderia. Organitza conferències, exposicions, sortides marines, visites al seu aquàrium marí, i ofereix una àmplia oferta educativa, com ara informació sobre les picades de medusa, entre d'altres activitats. Desenvolupa una tasca de recerca científica dins l'àmbit del litoral, amb estudis sobre els efectes de la bioacumulació de mercuri en ostres, les poblacions d'organismes bentònics del fons marí, la conservació de les praderies de posidònia de Mataró, etcètera.

Tradicions culturals

La festa major de Badalona se celebra el 15 d'agost, per la Mare de Déu d'Agost, encara que per aquestes dates només s'hi fan uns pocs actes festius. Tanmateix, el segle XX les celebracions populars es van traslladar principalment al mes de maig, quan se celebra realment la festivitat més característica de la ciutat.

Les Festes de Maig tenen com a eix central l'11 de maig, dia del patró de la ciutat i festiu, sant Anastasi. La nit anterior, el 10 de maig, hi ha la Cremada del Dimoni a la platja, acompanyada per focs artificials; aquest dimoni de fusta, ancorat a la sorra, és el disseny guanyador del concurs "Crema'l", que s'organitza per tal de triar el dimoni que es cremarà. Aquestes jornades festives són plens d'activitats: correfocs, el ball de l'Àliga, havaneres, cremats, la sardinada, balls de carrer i arran de la seva fundació el 1998 les actuacions dels Castellers de Badalona i els Gegants de Badalona. Aquesta festivitat de maig fou declarada Bé Cultural d'Interès Turístic el 1991, i sembla que ja es troben datades de 1635, i el propi baró de Maldà les descrigué en el seu Calaix de Sastre.

• 

  El Dimoni del 2006 abans de la crema.

• 

  El mateix Dimoni, cremant la nit del 10 de maig.

• 

  Diables, Llucifer i Gegants a la Plaça de la Vila.

• 

  Els Castellers de Badalona durant les Festes de Maig del 2007.

• 

  Els Miquelets.

• 

  Descàrrega a la Plaça de la Vila per les Festes de Maig del 2006.

Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebastià (patró escollit pel poble), Sant Pere (patró dels pescadors), o la Passada de Sant Antoni (patró del bestiar de peu rodó). Així Badalona celebra la processó del Corpus Christi, la del Carme, la Processó dels Misteris documentada al segle XVII i caracteritzada pel silenci; a més a més de la Nit de Reis on aquests arriben des de la platja. Naturalment, a aquestes s'hi sumen les festivitats típiques arreu de Catalunya com ara el Carnestoltes, la Diada, Sant Jordi o la Nit de Sant Joan.

Cinema i música

Després que el desembre de 2008 el cinema Picarol tanqués les seves portes, i que també ho féssin els Montigalà, la ciutat compta només amb un multisales (Megacine Badalona), al nou centre comercial Màgic. El Teatre Zorrilla, el Principal i el Blas Infante, així com també el Círcol Catòlic, completen l'oferta escènica.

A més, s'hi celebren un festival de jazz, el de màgia Memorial Li-Chang, i un de cinema (el de curtmetratges Filmets).

Centres cívics i biblioteques

La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris (La Colina, La Morera, Torre Mena, Can Cabanyes, Dalt la Vila, Can Canyadó, Sant Roc, La Salut, i Can Pepus), i amb cinc biblioteques: les de Can Casacuberta, Lloreda, Pomar, Sant Roc, i "Xavier Soto" (a Llefià).

Societat

Mitjans de comunicació

Estudi 3 de Ràdio Ciutat de Badalona

A Badalona hi ha el grup municipal de comunicació Badalona Comunicació que inclou l'emissora Ràdio Ciutat de Badalona, la Televisió de Badalona (TVB) i la revista mensual d'informació local Bétulo. Durant el desembre de 2011 el PP va amenaçar de tancar l'empresa degut a la manca de pressupost del seu equip de govern. L'emissora de ràdio va nèixer el juliol de 1981, emet les 24 hores del dia i es pot escoltar a través del 94,4 de la FM i per Internet. Els estudis de l'emissora estan situats al número 11 del Carrer Sant Agustí, al barri de la Morera. També trobem altres dues emissores de ràdio: Ona Mar Ràdio i Ràdio Pomar.

En premsa escrita hi ha els següents mitjans de comunicació: Badalona 2000, Badanotis, BNS i el Tot badalona. El Punt Avui té una edició per Badalona i el Barcelonès Nord. El diari electrònic VilaWeb també compta amb una edició local.

Esport

Patí de vela davant la platja de Badalona.

Aspecte interior del Pavelló Olímpic de Badalona.

Els Badalona Dracs abans d'un partit. 9 de maig del 2009.

El bàsquet és l'esport més arrelat a la ciutat. La integració d'aquest esport a la ciutat és força elevat en el que es coneix com a bàsquet base, on es poden una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen. El màxim exponent d'aquest esport a la ciutat és el Club Joventut de Badalona, amb més de 80 anys d'antiguitat. La Penya, que és com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'última dècada del segle XX. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavelló Olímpic, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavelló dels Països Catalans i acollir també la subseu olímpica de bàsquet pels Jocs de Barcelona 92. Barcelona va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, però l'argumentació badalonina va acabar prevalent i, així, s'hi disputà la totalitat del torneig.

Lligat al Club Joventut de Badalona, i amb la intenció de projectar la ciutat esportivament i turísticament a nivell internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, al costat del pavelló s'ha aixecat un complex lúdic i esportiu que ha conduit a la revitalització de la zona també a nivell urbanístic: el Centre Comercial Màgic Badalona. Al pont de l'Autopista C-31 que passa a tocar del Pavelló, i després de la construcció del Centre Comercial, es pot llegir: "Badalona capital europea del bàsquet".

A banda d'això, Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i amb tres piscines importants: la Piscina Municipal, la Piscina de Llefià i la Piscina de Sistrells, l'última modernitzada recentment i transformada en un centre físic important. Després dels Jocs Olímpics de Londres l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, proposà batejar la piscina municipal amb el nom de Mireia Belmonte després de les seves dues plates als 200 metres papallona i als 800 metres lliure en aquesta edició dels Jocs Olímpics.

A nivell més popular, Badalona té repartits en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats a pràctiques de jocs de carrer, a banda dels que es dediquen a la pràctica del futbol o el bàsquet base; la més destacada i estesa és la pràctica de la petanca. També són destacables les pistes d'atletisme de Can Ferrater, i l'escola de vela avui ubicada dins el projecte del port esportiu de Marina Badalona. A Badalona també es practica la natació, amb l'històric Club Natació Badalona, i el futbol, amb el Club de Futbol Badalona, amb més de cent anys d'història.

El futbol americà (amb els Badalona Dracs), el tennis taula (CE Badalona Tennis Taula), el voleibol platja, les arts marcials, les excursions a peu o els circuits físics costaners completen perfectament l'activitat esportiva del municipi.

El parlar badaloní

Tot i que a Badalona es parla el català central, el parlar badaloní es caracteritza per alguns trets distintius, especialment en el vocabulari, amb termes com ara micaco, tornemi o badiu

Transport

Estació d'Artigues | Sant Adrià.

Estació de Renfe Rodalies de Badalona.

Estació del Trambesòs a l'estació del Gorg de Badalona.

Autobús de TUSGSAL.

Metro

A la ciutat arriben dues línies del Metro de Barcelona, la L2 i la L10.

L'any 1985 la línia 4 va portar el Metro per primera vegada a Badalona. Unia l'estació de La Pau amb Pep Ventura. L'any 2002 aquest tram de línia va passar a pertànyer a la L2. L'any 2010 es va allargar la L2 fins al centre de Badalona, a la nova plaça de Pompeu Fabra. El mateix any es va inaugurar la línia 10, que arriba fins al Gorg.

Actualment, la línia 2 discorre per Badalona amb les parades d'Artigues | Sant Adrià, Sant Roc, Gorg, Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra. La línia 10 compta amb tres parades a la ciutat: Llefià, La Salut i Gorg.

El Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 i el del 2009-2018 plantegen el futur perllongament de la línia L1 en quatre estacions, des de Fondo a Badalona Pompeu Fabra.

Tren i tramvia

A Badalona hi ha una estació de Rodalies de Catalunya de la línia R1 (Molins de Rei/L'Hospitalet-Mataró/Maçanet). L'estació de Badalona, juntament amb les de Mataró, Montgat i Molins de Rei estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

El tramvia de l'empresa Tramvia Metropolità (TRAM) consta de sis línies, dos de les quals passen per Badalona, i finalitzen a l'estació del Gorg. Les dues línies del Trambesòs, que es va posar en marxa el 8 de maig del 2004, que passen per la ciutat són la T5 i la T6. Està planificat que en un futur la línia 4 del tram uneixi l'Estació de Sant Adrià amb el Port de Badalona.

Autobús

La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és una de les empreses que operen a la ciutat, amb diverses línies interurbanes, i amb la gestió també de les diferents línies de Metro. El principal operador a la ciutat és l'empresa TUSGSAL. La xarxa d'autobusos, tant diürns com nocturns, cobreixen la superfície urbana i connecten la ciutat amb altres localitats properes. Trobem també fins a nou línies de transport regular.

La primera línia d'autobús a Badalona va ser inagurada l'any 1930. Aquesta primera línia estava explotada per l'empresa Boix y Cia. A començaments de la dècada dels 70 aquesta línia d'autobús s'incorporaria a l'empresa TUSA (més tard TUSGSAL), que és com s'anomena col·loquialment a Badalona als autobusos d'aquesta línia.

Port

El Port de Badalona, o Port Esportiu Marina de Badalona, és el port esportiu i pesquer de la ciutat de Badalona. És al barri de La Mora.

Transport privat

Els principals accessos a Badalona es realitzen des de l'autopista C-31 i des de la B-20, així com també per la N-II. Badalona pertany a la xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe.

Badalona disposa també de deu parades de taxi. La ciutat disposa d'unes 600 places d'aparcament en Zona Blava, gestionades per l'empresa ENGESTUR.

Actualment Badalona disposa d'una xarxa per a la circulació de bicicletes d'aproximadament 20 km que comprèn carrils bici segregats i espais de convivència en calçada. D'acord amb el Pla Director de la Bicicleta es preveu que s'acabin fent 37,6 km de carrils bicicleta a tota la trama urbana. Badalona també compta amb diferents itineraris de la Ronda Verda que van des de la platja cap a la muntanya.

Amb l'objectiu de pacificar la ciutat, Badalona disposa de zones 30 a diferents barris de la ciutat. Les zones 30 es tracten de zones amb vies de circulació de tipus secundari-residencial on es manté la segregació de la calçada i la vorera i on se senyalitza tot el perímetre de la zona i en concret les entrades amb la limitació de velocitat a 30. Aquestes zones permeten la cohabitació de la bicicleta per la calçada, donada la restricció de la velocitat i sense necessitat d'habilitar carril-bici. Les zones 30 implantades fins a l'actualitat es troben a St Antoni de Llefià, Artigues, Sant Joan de Llefià, La Salut, Congrés, Can Solei, Casagemes, Canyadó, Manresà, Morera i Bonavista.

Badalona al món

L'any 1978, el cantautor Joan Manuel Serrat li dedica a la ciutat el pasdoble "Qué bonito es Badalona", inclosa en el seu disc anomenat 1978. També va cantar aquesta cançó a duo amb Manolo Escobar, qui va viure a Badalona durant vint anys.

Ciutats agermanades

Badalona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:

• Alcanar, Catalunya
• Holguín, Cuba
• Peñalolén, Xile
• San Carlos, Nicaragua
• San Fernando, Espanya
• San Miguel del Padron, Cuba
• Göteborg, Suècia

Personatges cèlebres

Categoria principal: Badalonins

Nombroses persones reconegudes han nascut a Badalona. Entre elles hi ha:

Antoni Bori i Fontestà (1862/1863 - 1912), mestre i escriptor Enric Borràs i Oriol (1863-1957), actor teatral Gaietà Soler i Perejoan (1863-1914), eclesiàstic i escriptor Llorenç Brunet i Torroll (1873-1939), dibuixant i aquarel·lista Eveli Torent i Marsans (1876-1940), pintor i dibuixant modernista Joaquim Trias i Pujol (1888-1964), metge Antoni Trias i Pujol (1892-1970), metge Joan Vidal i Prat (1893-1975), locutor Antoni Botey i Badia (1896-1939), compositor i fundador de l'Orfeó Badaloní Maria Escrihuela i Giró (1917), poetessa Manuel Valls i Gorina (1920-1984), músic Joan Pedragosa i Domènech (1930-2005), dissenyador gràfic Joan Argenté i Artigal (1931), poeta Francesc Abel i Fabre (1933-2011), metge i sacerdot Josep Lluís i Cortés (1937), jugador i entrenador de bàsquet Jordi Dauder i Guardiola (1938-2011), actor Julià de Jòdar (1942), escriptor

Lluís Marco (1946), actor Joaquim Torrents i Lladó (1946), pintor Carles Sans (1955), actor còmic (Tricicle) Joaquim Costa Puig (1957), jugador de Bàsquet Lluïsa Cunille (1961), dramaturga Iu Forn i Piquer (1962), periodista Tomàs Molina i Bosch (1963), meteoròleg Albert Fibla (1968), cantautor Antoni Pinilla Miranda (1971), futbolista Melanie Olivares (1973), actriu Javier García Vico (1974), pilot de motocròs Jordi Díaz (1975), actor Marta Marco i Vinyes (1976), actriu Luis Javier García Sanz (1978), futbolista Juan Magán (1978), discjòquei, cantant i productor musical Víctor Sada i Remisa (1984), jugador de bàsquet Pau Ribas i Tossas (1987), jugador de bàsquet Mireia Belmonte i García (1990), nedadora Lídia Heredia, periodista

Moltes altres persones, tot i no haver nascut a Badalona, hi han viscut i han exercit una tasca important a la ciutat:

• Pompeu Fabra i Poch (1868-1948), químic i filòleg, establí la normativa moderna de la llengua catalana
• Joan Pich i Santasusana (1911-1999), músic
• Màrius Sampere i Passarell (1928), poeta
• Pilar Rahola i Martínez (1958), política i periodista
• Jordi Villacampa i Amorós (1963), jugador de bàsquet
• Toni Soler i Guasch (1965), presentador de ràdio i televisió
• Miguel Poveda (1973), cantant
• Esteve Rabat i Bergada (1984), pilot de motociclisme
• Rudy Fernández (1985), jugador de bàsquet

Bibliografia referenciada

• AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. ISBN 84-393-5437-1. 
• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 84 entrada: "Badalona". ISBN 84-297-3521-6. 

Vegeu també

• Escola Artur Martorell de Badalona
• Art modernista a Badalona
• Passió de Badalona

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badalona

• Web de l'Ajuntament de Badalona
• Informació al web de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Badalona, a PoblesDeCatalunya
• Web del Conservatori Professional de Música de Badalona
• Web de l'Escola de Música Moderna de Badalona
• Línies d'autobusos diürns de Badalona, al web de TUSGSAL
• Xarxa lliure sense fils de Badalona i rodalies, a BadalonaWireless.net
• Web de BadalonaOPINA
• Informació meteorològica de la ciutat de Badalona, a MeteoBDN