Badalona

Badalona

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Barcelonès
La Rambla de Badalona.
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Mancomunitat	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès Àrea Metropolitana de Barcelona
Gentilici	badaloní, badalonina
Pressupost	159.595.096,66 € (2011)
Superfície	21,17 km²
Altitud	6 msnm (màx.:466 m, mín.:nivell del mar)
Població (2011)   • Densitat	219.786 hab. 10.381,96 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 437019 4588862
Distàncies	10 km de Barcelona 365 km de Palma 361 km de València
Formació Fundació	Romana, segle I aC
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Xavier García Albiol
Codi postal	0891x
Codi territorial	080155
Festa major	Mare de Déu d'Agost, 15 d'agost Sant Anastasi, 11 de maig
Patró/Patrons	Sant Anastasi
Fira tradicional	Oci i Atraccions (Maig)
Agermanament	Alcanar (Montsià) San Fernando (Cadis), Espanya Valparaíso (Xile) Montevideo (Uruguai) Göteborg (Suècia)
Web	www.badalona.cat

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès, situada entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs.

Limita al sudoest amb Sant Adrià de Besòs (Barcelonès); a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental); al nord amb Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); al nordest amb Tiana i Montgat (el Maresme); i al sudest amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja. Ocupa una àrea de 21,17 km$^2$. Segons dades del 2009, la població se situa en 220.888 habitants, la qual cosa fa de Badalona la tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.

Badalona forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la província de Barcelona, i és el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs, formada també per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, i en la qual sovint s'inclou Tiana i Montgat.

Encara que s'hi han trobat restes de poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan es va fundar la vila romana de Bætulo (o Bètulo).

Clima

Vista de la zona de Badalona i la Serra de Marina, amb la fàbrica d'Anís del Mono a l'esquerra.

El clima de Badalona és similar al de Barcelona, tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions. Segons les dades de l'estació meteorològica del Museu les mitjanes entre el 1968 i 2008 posen de manifest un clàssic clima de la costa central catalana, amb temperatures màximes i mínimes molt moderades per la proximitat del mar i un clar màxim de pluges de finals d'estiu i principis de tardor, un de secundari a la primavera i una primera part de l'estiu molt seca -a causa de les altes pressions subtropicals- i un mínim secundari de finals d'hivern a causa de la preponderància dels vents del quart quadrant secs (mestrals i ponents).

La temperatura mínima absoluta en aquests 40 anys són els -7'2ºC del 12 de gener del 1985 i la màxima els 37,6ºC del 28 d'agost del 2010. La màxima precipitació diària recollida en aquests 40 anys són els 266'3 mm de la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost del 2002, durant un dels estius més plujosos i anòmals que es recorden, seguits dels 222 mm del 12 de novembre del 1988.

Les nevades, tot i que infreqüents, es poden produir de mitjana un cop per hivern, essent les més destacables en aquests 40 anys les del 12 de febrer del 1983, el 5 de gener del 1985, el 14 de desembre del 2001, l'1 de març del 1993 (amb uns 10 a 20cm de neu a gran part del municipi) i el 8 de març del 2010, dia en què es van acumular 7cm de neu a la platja, 11cm al barri de Bufalà, 20cm a Can Ruti i entre 25 i 35cm per sobre els 300 metres d'alçada a la serralada de Marina, registrant temperatures de tan sols 0,6º al centre de la ciutat pels volts de les quatre de la tarda. Com a nevades completament excepcionals, la prematura del 21 de novembre del 1999 -que va quallar a la mateixa platja- i la del 21 de març del 2007, que essent el primer dia de primavera van caure flocs de neu força grossos durant més d'un quart d'hora pels volts de les nou de la nit, amanit amb alguns llamps i trons. Rarament glaça a la part baixa de Badalona i ho fa més freqüentment a les rieres per damunt de Montigalà i prop del Besòs, tocant a Santa Coloma i Sant Adrià -per on es canalitza les nits encalmades de l'hivern l'aire fred del Vallès.

De mitjana a Badalona es produeixen unes 25 tempestes l'any, i uns dos dies amb precipitació en forma de calamarsa, essent ambdós fenòmens més habituals al maig i entre mitjans d'agost i principis de novembre.

La humitat mitjana és elevada a Badalona, superior al 70 % d'humitat ambiental relativa mitjana, amb un màxim a l'agost i al setembre i un mínim al desembre i febrer. Les boires, molt infreqüents, poden presentar-se sobretot a la primavera si vénen del mar i en qualsevol època de l'any a les parts altes de la Serra de Marina al sector de la Vallensana i Sant Jeroni de la Murtra, per on s'escola la boira baixa del Vallès.

A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitcions mensuals. Dades de l'estació meteorològica del Museu en el període 1968-2008.

Paràmetres	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	des	Anual
Temperatures mitjanes, ºС	10,1	10,6	12,1	13,8	17,0	20,8	23,8	24,4	21,5	17,9	13,5	10,8	16,4
Pluja, mm	48,0	29,4	35,3	43,4	51,0	43,4	17,9	50,1	73,5	79,8	55,4	46,2	573,4

Versió de l'escut històric de Badalona, no oficialitzat.

Història

Casa de Bufalà, engalanada per les festes de corpus, 1952.

Els orígens de Badalona es remunten al segle III aC; malgrat que s'hi han trobat restes d'un poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la seva fundació sobre l'any 100 aC quan, de la mà dels romans, va néixer la vila romana de Bætulo (o Bètulo).

Amb el declivi de l'Imperi i l'efervescència del cristianisme s'inicià un procés de ruralització que afectà la configuració dels nuclis urbans, despoblant-los. Durant l'Edat Mitjana es desenvolupa la ciutat medieval (àrea actualment coneguda com Dalt de la Vila), que era el nucli urbà i coincidia amb l'antiga Bætulo.

El creixement de la ciutat continuaria, mantenint-se l'equilibri entre el món rural i l'urbà. A partir del 1492 Badalona va començar a viure un impuls econòmic i demogràfic progressiu gràcies a l'agricultura (la vinya i els cereals, principalment) i la pesca.

A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. És llavors quan arriba el tren a Badalona i s'obren les principals fàbriques, amb el consegüent augment demogràfic i urbanístic de la mà de la immigració.

Al tombant de segle rep un fort impuls cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures.

Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona pateix una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.

Morfologia urbana

Badalona, en població es considera avui la tercera ciutat de Catalunya. L'expansió brutal de l'últim segle en el marc d'una dictadura poc dedicada al disseny de models urbanístics sostenibles, han fet del creixement de la vila, una subdivisió en àrees, les diferents badalones, que a banda de diferenciar realitats socials i provocar desigualtats, ha perdut en interconnexió (s'ha de baixar al centre per accedir a d'altres barris perifèrics) i ha arribat a provocar amb la irrupció de l'autopista C-31 l'expressió dels badalonins "baixem a Badalona". Així, avui dia, la ciutat afronta els reptes del segle XXI.

Orografia de l'interior badaloní

Badalona és una ciutat tant de mar com de muntanya. La serralada de Marina, passa per la part nord i oest del terme municipal. Podem destacar les muntanyes de l'Amigó, amb la Coscollada, de 465 metres d'altitud, el Turó de les Maleses, amb 462 metres i el Turó de Fra Rafael, amb 414 metres, entre d'altres. També la serra de Mosques d'Ase, amb una altitud de fins 131 metres, la serra de Montigalà, prop dels 150 metres, la serra Mediterrània amb un màxim de 171 metres, la serra d'en Boscà, fins als 198 metres i la serra d'en Caritg, amb turons de prop de 80 metres d'alçada.

També cal remarcar les rieres, abundants a la ciutat. La riera de Canyet (o d'en Folch), la de Sant Jeroni (o d'en Jornet), la d'en Matamoros i la de Canyadó, així com els torrents d'en Grau, de la Vallençana, d'en Valls i d'en Vallmajor són els cursos fluvials més importants (si bé a la part de muntanya hi ha nombrosos torrents). A part, hidrogràficament parlant, hi ha fonts en la part de muntanya que reguen les rieres.

La Badalona històrica i marítima

La ciutat vista des del mar.

Estesa per la façana marítima del mateix municipi, ocupa una part dels contraforts de la Serralada Litoral Catalana. Els inicis de la seva fundació romana, la famosa Bætulo, es reflecteix avui en el barri de Dalt de la Vila tot just a la falda d'un petit turó, motiu pel qual trobem camins estrets i costeruts. En aquest barri, avui degradat, trobem les restes de la ciutat romana i és allí on s'emplaça el Museu de Badalona. Aquest sector de la ciutat de places medievalitzants, connecta amb el sector de Baix a Mar on podem trobar l'eix comercial i administratiu principal de la ciutat: La casa de la ciutat del 1877 a la Plaça de la Vila. D'allà parteix el carrer de Mar, eix comercial badaloní que desemboca a la Rambla de la ciutat, un sector ple de bars i restaurants amb una presència de palmeres al llarg de la via i al mur que suposa el pas de la històrica línia de tren de rodalia que data de 1848.

Pont al Parc de Ca l'Arnús.

Un passeig marítim escapçat al pas de la línia ferroviària dóna lloc a una de les platges més problemàtiques del litoral que se subdivideix en nou: la Platja de la Barca Maria (670 metres), la Platja del Cristall (300 m), la Platja del Pont d'en Botifarreta (620 m), la Platja dels Pescadors (420 m), la Platja dels Patins a Vela (150 m), la Platja de l'Estació (390 m), la Platja del Pont del Petroli (370 m), la Platja del Coco (250 m) i la Platja de la Mora (385 m), on fins i tot es va prohibir banyar-s'hi per contaminació l'any 1979.

El problema parteix de la doble vessant de la ciutat: com a vila marinera (facultat avui en extinció) i com a vila industrial, on durant anys s'hi abocaren les aigües residuals que van contaminar la zona i afectaren el propi Riu Besòs. Amb la construcció del passeig marítim a la penúltima dècada del segle XX, i la intenció de connectar-lo amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial. Eixos del centre de la vila, a banda del carrer de Mar o la pròpia plaça de la Vila, passen pel carrer de Francesc Layret, la Via Augusta que, efectivament, segueix el traçat de l'antiga via romana.

Castell de Ca l'Arnús.

Badalona encara eixampla una mica més el centre al pas de l'antiga riera de Canyet o d'en Folc: el carrer de Martí Pujol, l'avinguda del President Companys, que tanquen la Via Augusta a banda i banda, i després el carrer d'en Prim; la riera Matamoros, que havia estat el perímetre del primer eixample badaloní o la zona ja dels barris de Casagemes, Canyadó, Sant Crist, amb el Cementiri Vell a tocar de Can Solei, i el Manresà, zones més industrials a tocar del límit de la ciutat cap a Montgat i Tiana amb el Polígon Industrial de Les Guixeres també ple de zones d'oci.

El barri del Canyadó comprèn un dels pulmons més importants de la ciutat: el Parc de Can Solei, que properament s'unirà al Parc de Ca l'Arnús un cop s'obri al públic. A ponent, hom allargassa el centre badaloní fins la plaça de la Plana i la nova plaça de Pompeu Fabra, on l'any 2010 va arribar la línia 2 del metro de Barcelona, i l'antic barri industrial del Progrés. D'aquest sector cal destacar la zona de l'històric Mercat Maignon.

La Badalona post-industrial

Aquesta zona ja entra de ple a barris com el de Progrés, connectat precisament amb una de les vies més llargues de la ciutat en paral·lel a la via ferroviària: el carrer Indústria. Arriba fins al barri de Gorg i toca amb el Port de Badalona. Una de les places més cèntriques d'aquesta zona és la Plaça de Pep Ventura, fins ara on arriba la línia 2 del metro limitant amb el barri del Raval. El carrer de Guifré, Eduard Maristany, el carrer del Progrés o l'Avinguda del Marquès de Mont-Roig, que desemboca a Pep Ventura i desemboca a Francesc Macià, són una sèrie d'eixos paral·lels al mar, que connecta el centre badaloní amb els barris més perimètrics de la ciutat com ara Gorg, Sant Roc o ja Llefià i Artigues. El més important d'aquests és el d'Alfons XIII, que ve de Sant Adrià del Besòs i traça una diagonal fins que troba una connexió a Pep Ventura amb Marquès de Mont-Roig esdevenint tots dos Francesc Macià.

Fàbrica d'Anís del Mono.

L'extensió del carrer Indústria va ser ocupada per tot un seguit de cases baixes ben característiques on els obrers que treballaven a fàbriques desaparegudes com ara Can Cros varen viure. La zona, bombardejada durant la Guerra Civil, comprèn també d'altres fàbriques històriques com ara la Cristalleria, desapareguda com l'anterior, o bé la fàbrica d'Anís del Mono encara activa.

La Badalona nord

Barris de Badalona.

Si bé la via del tren actualment suposa una barrera per accedir a la platja, més problemàtica és encara l'anella geogràficament més exterior de la vila, que queda separada de les dues zones abans tractades pel pas de l'autopista C-31 i ve de Barcelona en direcció a Mataró. El problema principal, a més que travessa la ciutat pel bell mig, és l'escassetat de passos subterranis que dificulta encara més la connexió entre els barris més separats del centre administratiu de la ciutat que, a la vegada, són els més poblats.

La Salut, Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Artigues, els barris limítrofs amb Santa Coloma i Sant Adrià són els primers que trobem a ponent. Aquesta és la zona més habitada de la ciutat tot i les seves dimensions, i la seva expansió s'atribueix a dues onades d'immigració: la de diferents zones d'Espanya durant el franquisme i avui en dia, la immigració que ve de l'exterior, principalment del Magrib, Europa de l'Est, Pakistan i l'Amèrica Llatina. L'eix comercial d'aquesta zona ben bé se situa al passeig de la Salut, el carrer Pérez Galdós i els mercats de Llefià i de la Salut.

Desplaçant-nos via Mataró, trobarem un segon punt de poblament dens, que comprèn principalment els barris de Sistrells i Lloreda com també Nova Lloreda, zones de les quals destaca el Turó d'en Caritg, d'uns 80 metres d'alçada (on s'hi pretén fer arribar un canal esportiu) i el Parc de Lloreda, que ràpidament connecta amb Sant Crist i el següent nucli comercial de la ciutat, el que s'anomena l'altre centre pel volum de consum que mouen els grans magatzems de la zona: Montigalà i Puigfred. Són aquestes zones en expansió que donen pas a la Morera i Bufalà, d'on parteixen les antigues rieres que baixen a Martí Pujol o a President Companys.

Aquí hi ha la zona més boscosa i de més valor ecològic de Badalona, residencial i amb poca densitat, on la principal atracció és el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, és la serralada litoral, on també trobem camins que parteixen de la Creu de Montigalà o la pedrera de la Vallençana. El particular barri de Pomar i la urbanització del Mas Ram; són els últims barris, en aquest cas abans d'agafar la carretera de la Conreria, que duu a Sant Fost de Campsentelles.

Districtes i barris

Badalona està formada per 35 barris agrupats en 6 districtes:

• Districte 1: Canyadó, Casagemes, Manresà, Centre, Dalt la Vila, Coll i Pujol i Progrés.
• Districte 2: Sant Crist de Can Cabanyes, Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, la Pau i Montigalà Occidental.
• Districte 3: Montigalà Oriental, Bonavista, Canyet, Mas Ram, Bufalà, Pomar, Pomar de dalt, Morera i les Guixeres.
• Districte 4: la Salut, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià
• Districte 5: Gorg, la Mora, Congrés, Can Claris i el Raval.
• Districte 6: Artigues, Sant Roc i el Remei.

Medi Ambient

Parcs i jardins

Badalona disposa d'unes 96,5 hectàrees de verd urbà (de les quals 19,7 són parcs), i amb més de 25.000 arbres conformant l'arbrat viari.

Són desacables els jardins històrics de Can Solei i Ca l'Arnús, ambdós al barri de Casagemes, que des de 2003 són considerats una unitat. En els darrers anys s'ha consolidat com un espai musical, on s'hi fan concerts durant les Festes de Maig, però també durant el cicle de jazz de la ciutat.

Els principals parcs de la ciutat són:

• Parc de Montigalà
• Parc del Turó d'en Caritg
• Parc G-4
• Parc del G-5
• Parc del Gran Sol
• Parc de Nova Lloreda
• Plaça de Joaquim Torrents i Lladó
• Parc de Can Barriga
• Parc de Ca l'Arnús
• Parc de Can Solei

El litoral

El litoral marítim de Badalona està dividit en les següents platges: Platja de la Barca Maria, del Cristall, del Pont d'en Botifarreta, dels Pescadors, dels Patins a Vela, de l'Estació, del Pont del Petroli, del Coco, i de la Mora. L'any 2010 la platja dels Pescadors va recuperar la bandera Blava, després de 20 anys de no obtenir-la.

Mapa de les platges de Badalona.

Ens trobem també un símbol de la ciutat: el Pont del Petroli, un pantalà que s'endinsa uns 250m en el mar i uns 6 metres per sobre d'aquest. A la dècada del 1960 CHL va construir aquesta estructura i l'empraven els seus vaixells cisterna per a la descàrrega de productes petrolífers als dipòsits a terra. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona, que vol que formi part del nou passeig marítim.

Una proposta és l'aprofitar la instal·lació i utilitzar-la com a plataforma d'estudi científic d'aspectes relacionats amb el medi marí, dotant-la d'instruments per a fer mesures ambientals i biològiques.

Escola del Mar

L'Escola del Mar és el centre d'estudis marins que va ser creat a Badalona el 1987. El seu objectiu és el de mantenir el vincle que la ciutat té amb la Mediterrània, i ho fa donant a conèixer la biologia i l'ecologia del mar i fomentant el respecte pel medi. Fa també una tasca de recuperació de la memòria històrica, alhora que divulga la tradició marinera de Badalona, que queda reflectida en aspectes com la pesca, la navegació, o la corderia.

Organitza conferències, exposicions, sortides marines, visites al seu aquàrium marí, i ofereix una àmplia oferta educativa, com ara informació sobre les picades de medusa, entre d'altres activitats.

Desenvolupa una tasca de recerca científica dins l'àmbit del litoral, amb estudis sobre els efectes de la bioacumulació de mercuri en ostres, les poblacions d'organismes bentònics del fons marí, la conservació de les praderies de posidònia de Mataró, etcètera.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 105 104 88 739 3.474 10.485 13.758 15.974 19.240 20.957

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 29.361 44.291 48.284 61.654 92.257 162.888 227.744 225.207 218.319 219.340

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 210.987 209.606 208.944 210.370 214.874 221.520 217.093 218.886 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Llefià, i el 1717, el Canyet i el Pomar (abans Quadre de Blanes).

Població per origen

Estat	Població	Percentatge
Espanya	186.683	85,28%
Marroc	5.527	2,53%
Pakistan	5.462	2,50%
Xina	3.835	1,75%
Equador	3.062	1,40%
Bolívia	1.800	0,82%
Índia	1.305	0,60%
Romania	1.018	0,47%
Colòmbia	818	0,37%
Perú	720	0,33%
Itàlia	561	0,26%
Argentina	549	0,25%
República Dominicana	521	0,24%
Brasil	504	0,23%
Paraguai	486	0,22%
Bangla Desh	415	0,19%
Xile	343	0,16%
Rússia	371	0,17%
Uruguai	337	0,15%
Altres	333	0,15%
Hondures	333	0,15%
Ucraïna	361	0,16%
Nigèria	260	0,12%
Armènia	254	0,12%
Cuba	243	0,11%
Geòrgia	231	0,11%
França	202	0,09%
Polònia	178	0,08%
Bulgària	172	0,08%
Veneçuela	156	0,07%
Guinea Equatorial	154	0,07%
Portugal	140	0,06%
Alemanya	139	0,06%
Ghana	136	0,06%
Mali	129	0,06%
Guinea	105	0,05%
Regne Unit	101	0,05%
Mèxic	88	0,04%
Països Baixos	79	0,04%
Estats Units d'Amèrica	48	0,02%
Total	218.886	100,0%

Política

Fitxer:Balcoajuntament.jpg

Xavier García Albiol i Alicia Sánchez-Camacho des del balcó de l'Ajuntament, l'11 de juny de 2011.

Resultats electorals de Badalona, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Xavier García Albiol	26.890	11	33,42%
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Serra i Isern	21.778	9	27,06%
	Convergència i Unió	Ferran Falcó i Isern	10.091	4	12,54%
	ICV-EUiA-EPM	Carles Sagués i Baixeras	7.184	3	8,93%
	Altres		11.476	-	14,26%
	En blanc		3.050	-	3,79%
	Nuls		901	-	1,11%
Total		81.370		27	52,15%

El govern de l'Ajuntament està format per 12 regidors, 11 del Partit Popular de Catalunya, entre ells l'alcalde i quatre tinents d'alcaldia, i la regidora del Districte 1, Mª Mercè Rius de Convergència i Unió.

Nom del regidor	Càrrec
Xavier García Albiol	Alcalde
Ramón Riera Macia	Regidor d'Hisenda i primer tinent d'alcaldia
Mª Jesús Hervàs Mínguez	Regidora de Govern i Recursos Interns i segona tinenta d'alcaldia
Miguel Jurado Tejada	Regidor de Seguretat, Convivència i Participació i tercer tinentt d'alcaldia
Juan Fernández Benítez	Regidor d’Educació, Esports, Joventut i Districte 5 i quart tinent d'alcaldia
Rosa Bertran i Bartomeu	Regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme
Daniel Gracia Álvarez	Regidor de Via Pública, Mobilitat i Districte 2 i 3
Sònia Egea Pérez	Regidora de Medi Ambient
David Gómez Villar	Regidor de Serveis Socials, Salut i Districte 6
Montserrat Salgado Romero	Regidora de Cultura i Ciutadania
Salvador Lerma Timonel	Regidor del Districte 4
Mª Mercè Rius i Serra	Regidor del Districte 1

Economia

L'economia tradicional

Fins l'arribada de la primera línia de ferrocarril de l'Estat espanyol el 1848, Badalona ha estat una vila d'activitat tant agrícola i ramadera com marinera. Resulta evident l'últim factor ja que pertany a la façana mediterrània del litoral català, però l'agricultura mai ha quedat en un segon pla. De fet, des de l'època de la Bætulo romana, el municipi va destacar pel comerç i la producció de vi en un moment de prosperitat als inicis de l'era cristiana. Així, aquesta ciutat seguí una espècie de pauta comuna amb molts d'altres pobles de la mediterrània de l'època. El comerç amb l'exportació de la vinya a llocs com la Laietània ja des de temps preromans, va ser la principal font de benefici derivada del cultiu vinícola. Tot i ser-hi presents, han quedat en un segon plà les activitats ramaderes i el cultiu d'altres productes com ara l'ordi, el blat de moro, faves, cànem, hortalisses, la patata,…

La revolució industrial al seu pas per la ciutat, i el creixement demogràfic i urbanístic, van anar desplaçant aquestes activitats avui residuals donada ja la manca de territori físic per a portar-les a terme. Pel que fa a la ramaderia, sobretot va destacar la cria ovina i de cavalls, la primera per la llana i la segona de cara a esdevenir força tractora per treballar les terres dels grans terratinents tant de Badalona, Sant Adrià com Santa Coloma, sempre aprofitant les aigües del Besòs.

L'activitat pesquera a Badalona és residual, tot i la seva vinculació tradicional amb el mar. La manca fins avui d'un projecte de port sostenible, ha provocat un èxode des de mitjans segle XX, dels pescadors autòctons, que han passat a engreixar les files d'altres ports com ara el de Barcelona, Vilanova, i Blanes. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessió per la gestió i administració d'un port esportiu i pesquer, dins el projecte de la construcció d'un canal esportiu en el futur molt a prop d'un altre gran projecte urbanístic local com és del de la Capital europea del Bàsquet. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara precàries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal·lacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els propis pescadors que resten.

A Badalona, però, la Confraria ja funciona des del segle XVIII i va tenir el període de màxima expansió a la segona meitat del segle XIX, quan el 1870 es registraven 150 barques i prop de 96 a inicis del segle següent. Actualment, és difícil de saber quina és l'activitat pesquera restant, ja que els últims pescadors de l'era preport, varen anar a vendre el peix als ports de Barcelona i El Masnou. Però la xifra no arriba a la desena de persones que visquin de l'ofici tot i disposar avui d'unes mínimes instal·lacions en el port del municipi.

L'economia des de l'era industrial

Fàbrica Gottardo de Andreis (La Llauna) (1919)

Badalona contempla com a data i fet clau l'arribada del ferrocarril a la ciutat el 1848 per a explicar l'origen del modus vivendi que desplaçaria les activitats tradicionals: la indústria. Amb la construcció i l'augment demogràfic conseqüent, només la pesca pogué allargar la seva etapa de major rendiment.

Així, des dels primers immigrants que s'establiren, anomenats canareus, Badalona, ja practicava abans del tren i des de principis de segle, la manufactura tant tèxtil, del ram de la corderia (de la que podem destacar Can Ribó, per exemple, de 1826), com l'activitat química, fins 1840 aproximadament. A partir d'aquí, la irrupció de la màquina de vapor (Carbó i Viñas per exemple, de 1840), donà una predominància major al sector tèxtil (filatura, els teixits de cotó, la fàbrica de tints…) per sobre, per exemple, de l'alimentari. Així, culminà la segona meitat de la dècada del 1860 amb l'aparició de les grans indústries, no només tèxtils (Tèxtil Funoses, 1866), sinó que de la refineria del sucre o el gran negoci de l'anís, que portà a Bosch i Grau el 1868 a fundar l'empresa avui vigent d'Anís del Mono.

Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN)

Encara fàbriques, les runes de les quals encara han perdurat fins finals del segle XX, tan emblemàtiques per a la ciutat com ara la d'adobs químics Can Cros (aquesta, va haver d'ésser evacuada a causa de la forta contaminació), Can Canyelles, Can Mercader, o Canals i Cia s'havien d'inaugurar, ja a les darreries de segle. Tot això duria a Badalona a situar-se en aquest període, entre les ciutats puntals de la indústria catalana. De totes, les indústries que més varen destacar ja fins gairebé mitjans segle XX, fou l'activitat tèxtil, la química, cordera i metal·lúrgica.

Passada, doncs, l'era industrial, Badalona ha seguit la línia dels municipis que han optat per potencialitzar el sector terciari i el turisme com a principal font econòmica de la ciutat, sense deixar de banda la reconversió del sector industrial del que avui destaca el sector del Polígon de Montigalà-Batllòria o Les Guixeres. En aquest últim, Badalona hi ha edificat el Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) que, des de 1995, es destina a millorar la comunicació de les empreses de Badalona sobretot amb el mercat americà i europeu. La microelectrònica, la indústria dels envasaments, el tèxtil i el sector de motlles industrials, apareixen com els principals sectors industrials que exporten als mercats esmentats.

Badalona no oblida, però, el comerç interior, l'economia tradicional de tota la vida que avui es tradueix en sis mercats municipals i diversos carrers comercials plens de comerç de proximitat. Destaquen el carrer de Mar i el passeig de la Salut; però també compta amb Canonge Baranera i el carrer Xile.

Cultura i societat

Tradicions culturals

La festa major de Badalona se celebra el 15 d'agost, per la Mare de Déu d'Agost, encara que per aquestes dates només s'hi fan uns pocs actes festius. Tanmateix, el segle XX les celebracions populars es van traslladar principalment al mes de maig, quan se celebra realment la festivitat més característica de la ciutat.

Les Festes de Maig tenen com a eix central l'11 de maig, dia del patró de la ciutat i festiu, Sant Anastasi. La nit anterior, el 10 de maig, hi ha la Cremada del Dimoni a la platja, acompanyada per focs artificials; aquest dimoni de fusta, ancorat a la sorra, és el disseny guanyador del concurs "Crema'l", que s'organitza per tal de triar el dimoni que es cremarà. Aquestes jornades festives són plens d'activitats: correfocs, el ball de l'Àliga, havaneres, cremats, la sardinada, balls de carrer i arran de la seva fundació el 1998 les actuacions dels Castellers de Badalona i els Gegants de Badalona. Aquesta festivitat de maig fou declarada Bé Cultural d'Interès Turístic el 1991, i sembla que ja es troben datades de 1635, i el propi baró de Maldà les descrigué en el seu Calaix de Sastre.

• 

  El Dimoni del 2006 abans de la crema.

• 

  El mateix Dimoni, cremant la nit del 10 de maig.

• 

  Diables, Llucifer i Gegants a la Plaça de la Vila.

• 

  Els Castellers de Badalona durant les Festes de Maig del 2007.

• 

  Els Miquelets.

• 

  Descàrrega a la Plaça de la Vila per les Festes de Maig del 2006.

Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebastià (patró escollit pel poble), Sant Pere (patró dels pescadors), o la Passada de Sant Antoni (patró del bestiar de peu rodó). Així Badalona celebra la processó del Corpus Christi, la del Carme, la Processó dels Misteris documentada al segle XVII i caracteritzada pel silenci; a més a més de la Nit de Reis on aquests arriben des de la platja. Naturalment, a aquestes s'hi sumen les festivitats típiques arreu de Catalunya com ara el Carnestoltes, la Diada, Sant Jordi o la Nit de Sant Joan.

Centres culturals i altres esdeveniments

Cinema, música, etc

Després que el desembre de 2008 el cinema Picarol tanqués les seves portes, i que també ho féssin els Montigalà, la ciutat compta només amb un multisales (Megacine Badalona), al nou centre comercial Màgic. El Teatre Zorrilla, el Principal i el Blas Infante, així com també el Círcol Catòlic, completen l'oferta escènica.

A més, s'hi celebren un festival de jazz, el de màgia Memorial Li-Chang, i un de cinema (el de curtmetratges Filmets).

Museus

El Museu de Badalona, inaugurat el 1966, està dedicat al passat romà de la ciutat, i s'hi poden visitar termes i d'altres restes arqueològiques.

A l'antiga fàbrica ocupada per CACI (Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria) s'ubicarà el futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya (MCIC), que és previst que s'inaguri el 2012.

Centres cívics i biblioteques

La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris (La Colina, La Morera, Torre Mena, Can Cabanyes, Dalt la Vila, Can Canyadó, Sant Roc, La Salut, i Can Pepus), i amb diferents biblioteques: les de Can Casacuberta, Lloreda, Pomar, Sant Roc, i "Xavier Soto" (a Llefià).

El parlar badaloní

Tot i que a Badalona es parla el català central, el parlar badaloní es caracteritza per alguns trets distintius, especialment en el vocabulari, amb termes com ara micaco, badiu, tornemi, piseria, etc.

Equipaments i serveis

L'esport a la ciutat

Patí de vela davant la platja de Badalona.

A Badalona resten documentats quatre jocs ben arrelats des del segle XVIII i que es practicaven també en altres indrets amb les pertinents variants. Hom els considera com a "jocs", però en alguns sembla que la violència és factor comú. Tanmateix, aquests són: la vara, l'espardenyeta, el joc de la pilota i l'ascensió a la corda.

Aspecte interior del Pavelló Olímpic de Badalona.

Ja amb l'arribada dels esports de masses al segle XX, Badalona s'ha caracteritzat per reunir diverses activitats esportives ja històriques a la ciutat.

Les pistes d'atletisme de Can Ferrater, l'escola de vela avui ubicada dins el projecte del port esportiu de Marina Badalona; Badalona també practica la natació amb l'històric Club Natació Badalona, el corfbol (que ha assolit cert arrelament a la ciutat), el futbol, amb el Club de Futbol Badalona (amb cent anys de tradició), i el més internacional: el bàsquet, el màxim exponent del qual és el Club Joventut de Badalona, amb 75 anys d'antiguitat.

La Penya, que és com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'última dècada del segle XX. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavelló Olímpic Municipal d'Esports, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavelló dels Països Catalans i acollir també la subseu olímpica de bàsquet per l'Olimpíada de Barcelona 1992. Barcelona va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, però l'argumentació badalonina va acabar prevalent i, així, s'hi disputà la totalitat del torneig. A més, la integració d'aquest esport a la ciutat és força elevat en el que es coneix com a bàsquet base. Hi ha una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen.

Els Badalona Dracs abans d'un partit. 9 de maig del 2009.

Lligat al Club Joventut de Badalona, durant els propers anys Badalona es vol projectar esportivament i turísticament a nivell internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, un projecte que pretén reformar l'àrea propera al Pavelló Olímpic, i dissenyar un complex lúdic i esportiu que conduiria a una revitalització de la zona també a nivell urbanístic. Aquesta idea es lligaria al projecte de canal esportiu que des del port, arribaria a la mateixa zona.

A nivell més popular, Badalona té repartits en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats a pràctiques de jocs de carrer, a banda dels que es dediquen a la pràctica del futbol o el bàsquet base; la més destacada i estesa és la pràctica de la petanca.

A banda d'això, Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i amb tres piscines importants: la Piscina Municipal, la Piscina de Llefià i la Piscina de Sistrells, l'última modernitzada recentment i transformada en un centre físic important. El futbol americà (amb els Badalona Dracs), el tennis taula (CE Badalona Tennis Taula), el voleibol platja, les arts marcials, les excursions a peu o els circuits físics costaners completen perfectament l'activitat esportiva del municipi.

Mitjans de comunicació locals

Estudi 3 de Ràdio Ciutat de Badalona

Els principals mitjans de comunicació de la ciutat són les emissores Televisió de Badalona i Ràdio Ciutat de Badalona, i en premsa escrita la revista Bétulo, i els setmanaris Sóc, Tot badalona, i Badalona 2000. El diari electrònic VilaWeb també compta amb una edició local.

Ràdio Ciutat de Badalona

Ràdio Ciutat de Badalona és l'emissora de ràdio pública municipal de Badalona. Nascuda el juliol de 1981, emet les 24 hores del dia i es pot escoltar a través del 94.4 de la FM i per Internet. Els estudis de l'emissora estan situats al número 11 del Carrer Sant Agustí, al barri de la Morera. L'emissora forma part del grup municipal de comunicació Badalona Comunicació que inclou l'emissora, la Televisió de Badalona (TVB) i la revista mensual d'informació local Bétulo. Durant el desembre de 2011 el PP va amenaçar amb tancar l'empresa degut a la manca de pressupost del seu equip de govern.

Equipamients sanitaris

Hospital Germans Trias i Pujol

El Germans Trias i Pujol (popularment conegut com "Can Ruti") és un centre públic de l'Institut Català de la Salut. Actua com a hospital general bàsic per a una població de més de 200.000 habitants, tant de Badalona com de Sant Adrià de Besòs, i és un hospital de referència per a les gairebé 800.000 persones que viuen al Barcelonès Nord i el Maresme. És també un centre investigador i docent de primer nivell.

Al costat de l'Hospital Trias i Pujol s'hi troba l'Institut Guttmann, que es dedica al tractament especialitzat de persones amb lesió medul·lar i dany cerebral adquirit.

La ciutat també compta amb un hospital municipal i el Centre Sociosanitari El Carme, així com una xarxa de Centres d'Atenció Primària i un d'atenció i seguiment de les drogodependències.

Infraestructures i transport

Estació de Renfe Rodalies de Badalona.

Pel que fa al transport públic:

• A Badalona hi ha una estació de Rodalies de Catalunya de la línia R1 (Molins de Rei/L'Hospitalet-Mataró/Maçanet).
• També hi arriba la L2 del Metro, amb les parades d'Artigues | Sant Adrià, Sant Roc, Gorg, Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra, i recentment la L10. Actualment s'està desenvolupant el Pla director d'infraestructures (PDI), que inclou el perllongament de les línies L2 i L1.
• El tramvia arriba a Badalona des de l'any 2007. En aquest moment hi arriben dues línies del Trambesòs, la T5 i la T6, que finalitzen a l'estació del Gorg.
• La xarxa d'autobusos, tant diürns com nocturns, cobreixen la superfície urbana i connecten la ciutat amb altres localitats properes; el principal operador és l'empresa TUSGSAL. La primera línia va ser inagurada l'any 1930. N'hi ha també de línia regular.

Pel que fa al transport privat, s'hi pot accedir per les carreteres C-31 i B-20, així com també la N-II.

La ciutat compta també amb un port pesquer i esportiu, on hi trobem el Club de Vela Badalona.

Badalona al món

Personatges cèlebres

Nombroses persones reconegudes han nascut a Badalona o hi han exercit una tasca important. Entre elles hi ha:

Joan Argenté i Artigal (1931), poeta Mireia Belmonte i García, nedadora (1990) Antoni Bori i Fontestà (1862/1863 - 1912), mestre i escriptor Enric Borràs i Oriol (1863-1957), actor teatral Antoni Botey i Badia (1896-1939), compositor i fundador de l'Orfeó Badaloní Llorenç Brunet i Torroll (1873-1939), dibuixant i aquarel·lista Jordi Dauder i Guardiola, actor (1938) Jordi Díaz, actor (1975) Pompeu Fabra i Poch (1868-1948), químic i filòleg, establí la normativa moderna de la llengua catalana Rudy Fernández, jugador de bàsquet mallorquí (1985) Albert Fibla, cantautor (1968) Iu Forn i Piquer, periodista (1962) Luis Javier García Sanz (1978), futbolista Lídia Heredia, periodista Joan Torruella, periodista Julià de Jòdar (1942), escriptor Josep Lluís i Cortés, jugador i entrenador de bàsquet (1937) Carles Marco, jugador de bàsquet (1974) Lluís Marco, actor (1946) Marta Marco i Vinyes, actriu (1976) Ángel Martín, presentador de televisió (1977) Tomàs Molina i Bosch (1963), meteoròleg

Melanie Olivares, actriu (1973) Joan Pich i Santasusana (1911-1999), músic Antoni Pinilla Miranda, futbolista retirat (1971) Miguel Poveda (1973), cantant Javier García Vico (1974), pilot de motocròs Esteve Rabat i Bergada, pilot de motociclisme barceloní (1984) Pilar Rahola i Martínez, ex-diputada i periodista barcelonina (1958) Pau Rodon i Amigó (1870-1950), tècnic tèxtil fundador de "Cataluña Textil" Camil Rodon i Font (1893-1971), tècnic tèxtil que succeí el seu pare en la direcció de "Cataluña Textil" Eulàlia Rodon i Binué (1927), catedràtica de filologia i llengua i literatura llatines Carles Sans, actor còmic (Tricicle) (1955) Màrius Sampere i Passarell (1928), poeta Toni Soler i Guasch (1965), presentador de ràdio i televisió Gaietà Soler i Perejoan (1863-1914), eclesiàstic i escriptor Eveli Torent i Marsans, pintor i dibuixant modernista (1876 - 1940) Joaquim Torrents i Lladó (1946), pintor Antoni Trias i Pujol, metge (1892 - 1970) Joaquim Trias i Pujol, metge (1888 - 1964) Manuel Valls i Gorina (1920-1984), músic Jorge Javier Vázquez, presentador de televisió (1970) Jordi Villacampa i Amorós (1963), jugador de bàsquet retirat Alvaro Vazquez Jugador del F.C Español

Vegeu també

• Museu de Badalona
• Art modernista a Badalona
• Bætulo
• Sant Jeroni de la Murtra
• Anís del Mono
• Festes de Maig
• Escola Artur Martorell de Badalona
• Cor Aurica

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de Badalona
• Informació al web de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Badalona, a PoblesDeCatalunya
• Web del Museu de Badalona
• Web del Conservatori Professional de Música de Badalona
• Web de l'Escola de Música Moderna de Badalona
• Línies d'autobusos diürns de Badalona, al web de TUSGSAL
• Xarxa lliure sense fils de Badalona i rodalies, a BadalonaWireless.net
• Web de BadalonaOPINA
• Informació meteorològica de la ciutat de Badalona, a MeteoBDN