Badalona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Badalona
Bandera de Badalona Escut de Badalona
(En detall) (En detall)
Localització

Badalona situat respecte Catalunya
Badalona situat respecte Catalunya

Localització de Badalona respecte del Barcelonès


Municipi del Barcelonès
La Rambla de Badalona
La Rambla de Badalona
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Barcelonès
Àrea Metropolitana de Barcelona
Badalona[1]
Gentilici badaloní, badalonina
Pressupost 150.132.921,356 € (2012)[2]
Superfície 22,2[3] km²
Altitud 6 msnm
(màx.:466 m, mín.:nivell del mar)
Població (2013[4])
  • Densitat
219.708 hab.
Coordenades UTM(ED50) 31T 437019 4588862Coord.: 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E / 41.44889°N,2.24611°E / 41.44889; 2.24611
Distàncies 10 km de Barcelona
365 km de Palma
361 km de València
Formació
Fundació
 
Romana, segle I aC
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

11 PPC, 9 PSC, 4 CiU, 3 ICV-EUiA-EPM
Xavier García Albiol (PPC)[5]
Codi postal 0891x
Codi territorial 080155
Festa major Festes de Maig (11 de maig)
Mare de Déu d'Agost (15 d'agost)
Patró/Patrons Sant Anastasi, Santa Maria[6]
Fira tradicional Fira de l'arrop[7]
Agermanament Alcanar (Montsià)
San Fernando (Cadis), Espanya
Web

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès. El seu terme està situat entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs, sent el límit amb la comarca del Maresme i els dos vallesos. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i és el municipi més gran i poblat de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs. Amb aproximadament uns 220.000 habitants, actualment és la tercera ciutat de Catalunya en població.[8]

Les restes més antigues de poblament al terme es remunten al neolític, i després a un poblat ibèric, però s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan els romans van fundar la població de Baetulo, nom del qual en deriva l'actual topònim. El declivi de l'imperi va convertir la ciutat en un poble durant segles. A partir del segle XVIII i, especialment al segle XIX, amb l'arribada del ferrocarril i a la ràpida i intensiva industrialització, la població creixerà exponencialment;[9] a partir del segle XX amb les grans onades migratòries de la resta d'Espanya que donaran a un urbanisme caòtic vers la perifèria.

La seva tradició pesquera i industrial ha anat en detriment progressivament al llarg del segle XX. Actualment, Badalona és una ciutat principalment de serveis, amb presència de diversos carrers i centres comercials, així com de diversos mercats. També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola d'Art Pau Gargallo o l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Culturalment, Badalona compta amb un museu, tres teatres i diverses biblioteques. Celebra dues festes majors en honors als seus dos patrons. Les més populars són les Festes de Maig, en honor sant Anastasi, la vigília del dia 11 se celebra l'acte central de la festa, la Cremada del Dimoni. L'altra festa major, la tradicional, és la Mare de Déu d'Agost, que va anar en detriment a causa de ser època estival.

Socialment, Badalona és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el bàsquet, màxim exponent del qual és el Club Joventut de Badalona, però també té clubs i equips d'altres esports com futbol o tennis, i relacionats amb l'aigua com la natació o el patí de vela.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Badalona, amb una àrea de 22,47 km², limita al sud-oest, vers el Besòs, amb Sant Adrià de Besòs i a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet, ambdós a la comarca del Barcelonès. Igualment a l'oest limita amb Montcada i Reixac, al Vallès Occidental i al nord amb Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, amb la Serralada de Marina exercint de barrera natural amb aquestes localitats. Finalment al nord-est limita amb les poblacions maresmenques de Tiana i Montgat. El seu límit sud-est és el mar Mediterrani.[10]

Montcada Sant Fost Tiana
Santa Coloma Brosen windrose-fr.svg Montgat
Sant Adrià Mediterrani

Orografia[modifica | modifica el codi]

Dia de rierada a la Riera de Canyet

Pel que fa a l'orografia, destaquen les muntanyes de la Coscollada de l'Amigó (464 m.), cim més alt del municipi, el Turó de les Maleses (462 m.), el Turó de Fra Rafael (413 m.); tots situats a la Serralada de Marina. Conviuen amb altres turons i serres més discrets situats vers la plana litoral com la serra de les Mosques d'Ase (130 m.), el Turó de Montigalà (152 m.), el Turó d'en Boscà (197 m.), entre altres.[11]

Un dels altres elements a destacar de Badalona són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. Trobem quatre rieres i dos torrents que desemboquen al mar (de nord a sud): el Torrent d'en Vallmajor, la Riera de Canyadó, la Riera d'en Matamoros, la Riera d'en Folch o de Canyet, la Riera d'en Jornet o de Sant Jeroni, i el Rierot o Torrent d'en Valls. També podem trobar altres dos torrents que van a parar al riu Besòs: el Torrent d'en Grau (o Fonts de Sistrells) i el Torrent de la Vallençana.[12] Tanmateix, a les valls de les muntanyes discorren cursos fluvials menors; sense menystenir les fonts que poblen el territori muntanyenc de Badalona.[10]

Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Badalona és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres i la superfície de la conca hidrogràfica. Per exemple, la Riera de Canyet (anomenada a la part alta Torrent de l'Amigó i a la part baixa Riera d'en Folch) té una conca hidrogràfica de 4 km², una llargada de 5,9 km i un desnivell de 400 metres, el que provoca un pendent mitjà proper al 7%, i com que al curs alt hi ha tot de torrenteres amb un pendent de l'ordre del 15 al 25% que van a parar a la mateixa riera provoquen que l'aigua baixi amb molta força.[12] En el curs mitjà, allà on es troben la muntanya i el pla i els torrents s'ajunten formant les rieres, és on afloren les aigües filtrades i s'hi troben mines i fonts abundants. Destaquen les mines de ca l'Alemany, de can Ruti, de can Pontons i del Comú, així com les fonts de l'Amigó, del Pop, d'en Mora, d'en Beu-i-Tapa, de can Trencalòs i de Sant Bru.[13]

Clima[modifica | modifica el codi]

Vista de la costa després de la nevada del març de 2010.

Situada a la costa central catalana, el clima de Badalona és típicament mediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. Les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: la muntanya, la serralada de Marina, que actua com a barrera, tot i la seva altitud modesta, i protegeix els turons més baixos i la plana dels vents freds d'origen continental de l'oest i del nord, i el mar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb unes temperatures suaus però molt humit,[14] amb una mitjana d'humitat del 70%, que influencia que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però que la població les noti més.[15]

Les precipitacions són escasses de mitjana anual, i són més abundants a final d'estiu, durant la tardor i també a la primavera. Els mesos més humits són setembre, octubre i maig; els més secs són febrer i juliol. A causa del contacte de l'aire humit i calent del mar amb un altre més sec i fresc es produeixen episodis més intensos, fins i tot amb càrrega elèctrica,[14] i que en certes ocasions han fet créixer enormement el cabal de les rieres, nombroses al terme municipal.[16] De mitjana es recullen uns 600 l/m2 anuals, però en períodes concrets poc repartits al llarg de l'any, quelcom que afecta la vegetació i a l'erosió del sòl; les nevades o gelades són ocasionals o infreqüents.[15]

Les temperatures més altes són durant els mesos d'estiu, agost i juliol principalment, mentre que les més baixes es registren en els mesos d'hivern, en ordre descendent gener, desembre i febrer. La màxima de les mitjanes aproximadament és 30 °C i la mínima no arriba a 1 °C sobre zero.[15]

A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitacions mensuals. Dades de l'estació meteorològica del Museu en el període 1968-2008.[16]

Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes, ºС 10,1 10,6 12,1 13,8 17,0 20,8 23,8 24,4 21,5 17,9 13,5 10,8 16,4
Pluja, mm 48,0 29,4 35,3 43,4 51,0 43,4 17,9 50,1 73,5 79,8 55,4 46,2 573,4

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

La reineta s'hi pot observar en algunes rieres i petits rierols badalonins.

La vegetació predominant està constituïda per comunitats arbustives i herbàcies, amb alguns arbres, principalment pi pinyoners, tot i que també s'hi poden trobar omedes, alberes, salzedes i alguns roures, principalment a les rieres i als petits rierols i torrenteres, en les que també s'hi troben alguns invertebrats aquàtics, així com diversos amfibis i rèptils, com ara la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil comú (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla meridionalis). Als marges d’aquestes zones s'hi poden trobar espècies com el senglar (Sus scrofa), el toixó (Meles meles), la rata comuna (Rattus norvegicus) o la mostela (Mustela nivalis). És remarcable el nombre de rapinyaires que nidifiquen a la zona de la Serralada de Marina, i d'alguns mamífers com l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus) o l'eriçó clar (Atelerix algirus).[17][18]

Pel que fa referència al mar, el Pont del Petroli és el lloc ideal per observar una gran diversitat d'espècies marines. A partir de 30 metres de fondària, sobre el fons marí badaloní afloren barres rocoses que són antigues línies de costa fossilitzades on trobem una comunitat formada per nombrosos invertebrats i peixos. Hi destaca la presència de gorgònies de dimensions considerables i una gran diversitat d’invertebrats de vida fixa. També trobem espècies de gran valor comercial, com per exemple llagostes, llobregants, rascasses, congres, etc.[19] També hi trobem grans meduses al litoral, com la Rhizostoma pulmo, que durant l’estiu és observable a poca fondària. També, durant els mesos d’estiu, és habitual observar grans concentracions d’uns peixos semblants a les sardines, les alatxes (Sardinella aurita), que formen moles molt denses.[20]

Els mesos d’hivern són la millor època de l’any per observar aus marines, perquè moltes espècies que passen l’estiu al nord d’Europa hivernen a les nostres costes. També, els dies de mal temps, són dies molt favorables per veure espècies que viuen mar endins i que s’apropen al litoral per gaudir d’unes condicions no tan dures. A Badalona es poden observar la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el mascarell (Morus bassanus), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), el paràsit gros (Cataracta skua), el paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), el gavià de potes grogues (Larus michahellis), el gavià fosc (Larus fuscus), la gavina corsa (Larus audouiini), la gavina capnegra (Larus melanocephalus), la gavina riallera (Larus ridibundus), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el gavot (Alca torda).[21]

Història[modifica | modifica el codi]

Termes de Baetulo
Mosaic de la Casa dels Dofins.
Claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, construït el segle XV. Els Reis Catòlics reberen aquí a Cristòfor Colom quan tornà d'Amèrica.[22]
Article principal: Història de Badalona

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Les restes més antigues trobades a Badalona daten del període neolític: eines treballades en pedra i sílex a la zona del Manresà i el turó d'en Seriol i també sepulcres amb aixovar a Sistrells i Llefià. Durant l'edat dels metalls es generalitza l'hàbitat a l'aire lliure i són diversos els jaciments trobats a la ciutat, sobretot a diverses bòbiles d'inicis del bronze i a Can Butinyà i a Can Mora, al barri de Canyet.[10]

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

El primer element del període antic és el poblat ibèric del Turó d'en Boscà, que es remunta al segle III aC. Però els orígens de la ciutat s'acostumen a datar en la fundació ex novo romana vers l'any 100 aC quan, els romans fundaren la població de Bætulo (o Bètulo) en un petit turó a la vora del mar.[9] Urbanitzada de manera ortogonal. La plaça del fòrum es trobava al carrer de dalt, on es troba l'església de Santa Maria de Badalona. Amb el temps, la civitas es va emmurallar i va assolir l'estatus de municipium, fet que prova la prosperitat i el creixement de la ciutat fins al segle II, sobretot a redós del comerç, gràcies a la producció i l'exportació de vi.[9] Aquesta darrera informació corraborada a partir de les descobertes arqueològiques fetes durant la excavació de la plaça Pompeu Fabra.[23]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Amb el declivi de l'Imperi s'inicià un procés general de ruralització del territori que despoblà el nucli romà de Baetulo vers les vil·les escampades per la zona. En general, el territori patí una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desaparició del comerç i els continus perills que suposaren els atacs dels pobles germànics i, després, dels musulmans.

El nucli medieval és l'àrea avui coneguda com a Dalt de la Vila, que ocupa el mateix lloc que l'antiga Baetulo. Tanmateix també existí un cert poblament de caràcter dispers a les zones de Llefià, Canyet i Pomar. Demogràficament parlant no destaca; el 1380 tenia només 130 focs, els quals s'havien reduït a menys de 100 el 1553 a causa d'esdeveniments bèl·lics, epidèmies i atacs de pirates.[9]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

L'època moderna representa per a Badalona una continuïtat en el modus vivendi de la població i es produeix pràcticament un estancament demogràfic i urbanístic degut principalment a epidèmies i incursions de pirates. Les guerres foren un altre factor per a fomentar l'estancament de la vila.[13] Políticament fou vila sota jurisdicció reial fins al 10 de juny de 1595, quan el virrei i capità general de Catalunya concedí a Badalona privilegis, entre els quals es trobava el títol d'universitat —és a dir, de municipi—i el dret a elegir diversos càrrecs públics pel sistema de la insaculació; les persones escollides seguien una mateixa proporció segons els veïnats, la Sagrera i Llefià tenien una tercera part cadascuna, la darrera era repartida entre Canyet i Pomar.[10]

La situació canvia al segle XVIII, a partir de l'arribada dels Borbons al tron els atacs de pirates cessen i Badalona experimenta un creixement en tots els àmbits, demogràficament i urbanísticament i a més s'inicia una millora agrícola que després ajudaria a la seva industrialització.[13]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

L'arribada del ferrocarril signficà un revulsiu a l'hora de la instal·lació d'indústries a Badalona. A la imatge l'estació de tren, la tercera, l'any 1910.

A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. Les primeres fàbriques tèxtils arriben el 1804, i el 1825 es trasllada a Badalona la fàbrica de productes químics Casanovas, Massanet i Cia (que havia hagut de marxar de Barcelona per problemes de contaminació).[9] Les màquines de vapor mecanitzaren el sector industrial, i l'arribada del tren el 1848 el va consolidar definitivament.[9] Precisament per construir-lo es va produir la primera onada immigratòria, que procedia de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.[9] El primer boom es constata amb el salt demogràfic i urbanístic que féu Badalona entre el 1842 i el 1860: d'uns 3.700 habitants a un cens de 12.000 després, passant de no estar en el rànquing de les trenta majors ciutats a ser la dotzena.[9]

Casa de Bufalà, engalanada per les festes de Corpus, l'any 1952.

Però fou durant la segona meitat del segle XIX que es produí el boom industrial i poblacional: grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries s'instal·laren a Badalona amb molta mà d'obra i una alta producció: alcohols, aiguardents, cuirs, vidre, el primer material elèctric, productes farmacèutics, gas.[9] A finals del segle era una necessitat urgent eixamplar la ciutat per planificar un creixement que feia temps que havia començat i que el 1900 feia un total de 19.200 badalonins (novena ciutat del país).[9]

Al tombant de segle es va viure un important dinamisme cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures. El 1910 ja eren 20.900; i el 1936, 48.700, passant a ser ja la quarta ciutat catalana. Aquest auge desbocat va provocar un creixement en barris mal comunicats i sense equipaments.[9] Després de la guerra civil la dinàmica no es va aturar ans el contrari: les noves immigracions i el descontrol de l'expansió feren assolir xifres vertiginoses: 76.300 habitants el 1950, 92.200 el 1960 i 201.200 deu anys després.[9]

Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona va experimentar una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.

Nou passeig Marítim de Badalona

Malgrat aquest auge demogràfic constant al llarg dels dos darrers segles, Badalona no ha esdevingut un simple barri dormitori de Barcelona, sinó que ha conservat una identitat pròpia gràcies, en part, a la presència activa de llurs entitats culturals i esportives; i també gràcies al seu particular urbanisme.[9]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[24][modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
105 104 88 739 3.474 10.485 13.758 15.974 19.240 20.957
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
29.361 44.291 48.284 61.654 92.257 162.888 227.744 225.207 218.319 219.340
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
210.987 209.606 208.944 210.370 214.874 221.520 217.093 218.886 222.074 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Llefià, i el 1717, el Canyet i el Pomar (abans Quadra de Blanes).

Immigració[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la població estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4% del total, metre que l'any 2010 és del 14,8%. D'aquesta població immigrant, un 34,7% prové de països asiàtics, un 27,3% d'estats d'Amèrica del Sud, i un 17,5% de països del Magrib. Els ciutadans de la Unió Europea suposen el 12,8% del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als països, Marroc, Pakistan, la Xina i l'Equador són els primers, i entre els quatre suposen el 55% de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2010.

Pel que fa al perfil de les persones de nacionalitat estrangera, al conjunt municipal aquest col·lectiu està format per un 58,2% d'homes i un 41,8% de dones. No obstant això, les diferències són notables segons l'origen. Així, l'índex de població masculina de l'any 2010 és alt per a la població asiàtica (71,7%), a excepció de la població xinesa amb un 53%, per a la del Magrib (56,2%), per a la del Mitjà Orient (59,5%) i per a la resta d'Àfrica (66,8%). Es tracta d'una població jove, ja que si bé la mitjana d'edat per al conjunt de la població és de 40 anys el 2010, en el cas de la població estrangera és de 29 anys. Només l'1% de la població estrangera supera els 64 anys al 2010, mentre que aquest valor és del 17,8% entre els catalans.

Pel que fa a la distribució per barris al barri de la Salut resideixen el 2010 el 20,7% del total d'estrangers de la ciutat, seguit pels barris de Sant Roc (14,1%), Sant Antoni de Llefià (7,5%), Sant Joan de Llefià (7,2%), Sant Mori de Llefià (6,3%), Sant Crist (5,6%), La Pau (5,2%)i Artigues (5%). Pel que fa al percentatge de persones estrangeres que viuen a cada barri respecte del total de la població del mateix barri, el grup format pels barris d'Artigues, La Pau, La Salut i Sant Roc, presenten el valor més gran (al voltant del 34%), seguit pel barri del Remei (25,3%). Barris com ara Lloreda, Sant Crist i Sant Joan de Llefià, La Mora i Sant Antoni de Llefià, tenen un percentatge al voltant del 18%.[25]

Població per origen[26]
Estat Població Percentatge
Espanya 186.683 85,28%
Marroc 5.527 2,53%
Pakistan 5.462 2,50%
Xina 3.835 1,75%
Equador 3.062 1,40%
Bolívia 1.800 0,82%
Índia 1.305 0,60%
Romania 1.018 0,47%
Colòmbia 818 0,37%
Perú 720 0,33%
Itàlia 561 0,26%
Argentina 549 0,25%
República Dominicana 521 0,24%
Brasil 504 0,23%
Paraguai 486 0,22%
Bangla Desh 415 0,19%
Xile 343 0,16%
Rússia 371 0,17%
Uruguai 337 0,15%
Altres 333 0,15%
Hondures 333 0,15%
(continuació)
Estat Població Percentatge
Ucraïna 361 0,16%
Nigèria 260 0,12%
Armènia 254 0,12%
Cuba 243 0,11%
Geòrgia 231 0,11%
França 202 0,09%
Polònia 178 0,08%
Bulgària 172 0,08%
Veneçuela 156 0,07%
Guinea Equatorial 154 0,07%
Portugal 140 0,06%
Alemanya 139 0,06%
Ghana 136 0,06%
Mali 129 0,06%
Guinea 105 0,05%
Regne Unit 101 0,05%
Mèxic 88 0,04%
Països Baixos 79 0,04%
Estats Units d'Amèrica 48 0,02%
Total 218.886 100,0%

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ajuntament de Badalona

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 3 d'abril de l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament de Badalona ha estat dirigit per partits d'esquerres. Primerament ocupà l'alcaldia Màrius Díaz del PSUC-PCE i després ininterrompudament el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb els alcaldes Joan Blanch, Maite Arqué[10] i Jordi Serra, que accedí a l'alcaldia quan el 8 d'abril de 2008 Maite Arqué va abandonar-la per ocupar el seu escó al Senat.[27]

Des de la victòria del Partit Popular a les eleccions municipals de 2011 la ciutat està governada per un alcalde de dretes, Xavier García Albiol, que va guanyar les eleccions amb un discurs basat en el control de la immigració.[28] Des de llavors defensà una política d'immigració i seguretat a Badalona molt aferrissada.[29][30]

Resultats electorals de Badalona, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Xavier García Albiol 26.890 11 33,42%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Jordi Serra i Isern 21.778 9 27,06%
Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern 10.091 4 12,54%
ICV-EUiA-EPM Carles Sagués i Baixeras 7.184 3 8,93%
Altres 11.476 - 14,26%
En blanc 3.050 - 3,79%
Nuls 901 - 1,11%
Total 81.370 27 52,15%

Govern municipal[modifica | modifica el codi]

El ple de l'Ajuntament es compon de 27 regidors, distribuïts de la següent manera: 11 regidors de govern del Partit Popular, 9 regidors del grup municipal del Partit Socialista, 4 regidors del grup municipal de Convergència i Unió i 3 regidors del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.[31] Dos regidors del PP, Daniel Gracia i Salvador Lerma, estan imputats per presumptes delictes de falsedat documental, estafa, prevaricació i malversació de fons públics, així com David Gómez, regidor del PP primer i membre no adscrit després que va acabar renunciant a l'acta de regidor, per un presumpte cas de corrupció d'encàrrecs fets a empreses en nom de l'Ajuntament, no reconeguts per l'alcalde.[32][33]

A més dels regidors del Partit Popular, també ostenta un càrrec M. Mercè Rius, de Convergència i Unió, al capdavant del Districte 1. El càrrec va ser oferert a CiU en el marc de les negociacions d'investidura de García Albiol, ja que va ser el grup que va rebre més vots en aquest districte.[34]

Nom del regidor Càrrec Partit
Xavier García Albiol Alcalde i Regidor d'Urbanisme
PP
Ramon Riera Macia Regidor d'Hisenda i primer tinent d'alcalde
PP
M. Jesús Hervàs Mínguez Regidora de Govern i Recursos Interns i segona tinenta d'alcalde
PP
Miguel Jurado Tejada Regidor de Seguretat, Convivència i Participació, regidor del Districte 6 i tercer tinent d'alcalde
PP
Juan Fernández Benítez Regidor d'Educació, Esports i Joventut, regidor del Districte 5 i quart tinent d'alcalde
PP
Sònia Egea Pérez Regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat, Serveis Socials i Salut
PP
Rosa Bertran i Bartomeu Regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme
PP
Montserrat Salgado Romero Regidora de Cultura i Ciutadania
PP
Salvador Lerma Timonel Regidor del Districte 4
PP
Daniel Gracia Álvarez Regidor de Via Pública, Mobilitat i Districte 2 i 3
PP
M. Mercè Rius i Serra Regidora del Districte 1
CiU

Llista d'alcaldes de Badalona[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979:

Període Nom de l'alcalde Partit
1979–1983 Màrius Díaz i Bielsa
Logotip del PSUC
1983–1999 Joan Blanch i Rodríguez
Logotip del PSC
1999–2008 Maite Arqué i Ferrer
Logotip del PSC
2008–2011 Jordi Serra i Isern
Logotip del PSC
2011–act. Xavier García Albiol
PP

Economia[modifica | modifica el codi]

Economia tradicional[modifica | modifica el codi]

Platja dels Pescadors, on encara es conserven barques, algunes fins i tot en ús.
L'antiga llotja dels pescadors abans de les obres de renovació.

Fins a l'arribada del primer ferrocarril el 1848, Badalona fou una vila d'activitat tant agrícola i ramadera com marinera. Pascual Madoz en el seu cens de 1845 en destacava la seva vinya i també algunes oliveres, acompanyades d'altres produccions usuals cerealístiques com el blat, l'ordi i mill, i altres complementàries, principalment productes d'horta. Els principals ramats eren l'oví llanar, el boví i els de càrrega destinats a l'activitat agrícola, com cavalls i mules. A més a més en destacava també la caça i la pesca.[35] Darrerament, cal esmentar la inclusió de Badalona dins de la Denominació d'Origen Alella l'any 2012; la masia de can Coll, al barri de Canyet, és l'única que ha représ la producció vinícola, que és distribuïda bàsicament en l'àmbit badaloní.[36]

D'altra banda, la pesca fou una de les activitats més preponderants des d'inicis del segle XVIII fins a mitjans del segle XX. Segons el rector de Santa Maria el 1789 la majoria dels pescadors anaven a pescar a les costes d'Andalusia i a les de Marsella, a França. No obstant això, aquesta activitat perdé importància a causa de la inexistència d'un port a Badalona i que els pescadors badalonins acabessin integrant-se a les flotes de Barcelona, Vilanova o Blanes. Encara resten algunes embarcacions, però els que s'hi dediquen no arriben a la desena. És per tant de caràcter residual, com ocorregué amb les altres activitats primàries de la població arran del motor de la industrialització. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessió per la gestió i administració del Port de Badalona esportiu i pesquer,[13] dins el projecte de la construcció d'un canal esportiu. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara precàries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal·lacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els mateixos pescadors que resten.[37] Quant a la comercialització del peix, es veié afavorit per la construcció del ferrocarril i es construí una llotja el 1921, que estigué en funcionament fins al trasllat de les activitats pesqueres al nou port.[38]

Indústria[modifica | modifica el codi]

L'antiga fàbrica d'envasos metàl·lics G. de Andreis, al carrer Indústria.
El Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN).

La indústria a Badalona es veié afavorida sobretot a partir de l'arribada del ferrocarril el 1848 a redós del creixement industrial de Barcelona, que a més també afavoreix l'arribada dels canareus, immigració procedent de la zona d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. No obstant això, durant la primera meitat del segle XIX, abans del tren, n'apareixen les primeres, que són registrades per Madoz a mitjans de segle. En total 21 fàbriques de teixits i una de tints per a sedes, la de Casanovas, Massanet i Cia de 1825 a Ca l'Andal, traslladada des de Barcelona, que motivà crítiques per la contaminació; també del ram de la corderia en destacà la Cordeleria Ribó (1826). El 1840 s'instal·la la primera màquina de vapor, de Carbó i Viñas, que marcà des del començament la mecanització de la producció.[13][35]

És durant els anys cinquanta i seixanta del segle XIX, a partir de la inauguració del ferrocarril, que afavoreix el transport, quan la indústria agafa gran embranzida i s'instal·len una gran varietat d'indústries de tots els rams. La Galeta de la Vda. Palay i Moré (1858), la refineria de sucre Fontrodona i Castelló (1865), el Gas de Jaurés (1866) i l'Anís del Mono de Bosch i Grau (1868) són alguns exemples. Les factories es multipliquen durant el darrer quart de segle i s'instal·len a Badalona indústries com la Cros, procedent de Sants, la petrolera Canals i Cia o Busquets, Macons i Cia, dedicada a l'elaboració d'aiguardents; la varietat industrial abastava tots els sectors: alimentari, farmacèutic, materials de la construcció, destil·leries, perfumeries; sense dubte, una de les més importants sempre fou la tèxtil i després en destacaren la química, la cordera i la metal·lúrgica.[13]

Aquesta situació canvia radicalment a partir de les darreres dècades del segle XX. Moltes de les indústries han desaparegut, algunes evacuades per la seva forta contaminació, com la Cros. L'activitat econòmica ha tendit a la reconversió en el sector terciari. No obstant això, s'han desenvolupat una sèrie de sectors industrials a la ciutat situats a llocs específics, com el polígon industrial de Les Guixeres, on se situa el Badalona Centre Internacional de Negocis, amb l'objectiu de millorar els serveis, la projecció exterior, els intercanvis i la competitivitat del mercat europeu i americà de les empreses del municipi; altrament, cal destacar durant els anys noranta, la creació del polígon Montigalà-Batllòria. La introducció de noves tecnologies han permès fomentar un creixent volum d'exportació dirigit principalment als països de la Unió Europea i els Estats Units; els sectors principals són la microelectrònica i la robòtica, seguida dels envasos i els aerosols, la maquinària tèxtil i els motlles industrials.[13]

Sector terciari[modifica | modifica el codi]

Vista del carrer de Mar.

Badalona compta amb diversos nuclis de comerç interior. Diposa de sis mercats municipals i diversos carrers comercials, d'entre els quals destaquen el conjunt del carrer de Mar i del Canonge Baranera, al Centre; el passeig de La Salut, al barri homònim i el carrer de Xile, al barri d'Artigues; totes són zones únicament de vianants. La majoria d'aquestes vies comercials estan formades per petits comerços, encara que també n'hi ha de grans cadenes comercials. Tanmateix, Badalona també compta amb grans superfícies comercials, entre les quals la què més destaca és el polígon comercial Montigalà-Batllòria, on s'ubiquen, entre d'altres, grans botigues especialitzades i un centre comercial amb hipermercat. Cal fer menció també a la zona situada entre Pomar i el Mas Ram, on trobem també una presència de grans superfícies i el Centre Comercial Màgic Badalona, situat a cavall dels barris de La Salut i Sistrells.[13]

Façana principal de l'Escola d'Arts Pau Gargallo

Quant a serveis, Badalona té un ampli ventall en termes socials, on destaca l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Institut Guttmann; compta també amb diversos centres d'atenció primària, etc. En termes d'ensenyament, a Badalona s'hi poden cursar tots els cursos d'educació obligatòria, batxillerat i cicles formatius. Dels dos darrers el ventall és molt ampli: dins de batxillerat s'inclou l'artístic, ofert en exclusiva a l'Escola d'Art Pau Gargallo, i de cicles formatius són diversos els instituts badalonins que tenen una àmplia oferta. A més a més, compta amb estudis musicals centrats en el Conservatori Professional de Música i l'Escola de Música Moderna; i altres centres dedicats a altres matèries com l'Escola de Natura Angeleta Ferrer a Can Miravitges i l'Escola del Mar.[13]

També té una àmplia oferta, tant municipal com privada, d'instal·lacions esportives. Hi ha nombrosos poliesportius escampats per tot el municipi i tres piscines municipals, al Centre,[39] a Llefià[40] i a Sistrells.[41] Un dels equipaments més destacats és el Palau Municipal d'Esports, on es van jugar les proves de bàsquet durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Altres equipaments destacats són les pistes d'atletisme de Can Ferrater i el port esportiu de Marina Badalona.[13] És d'esment que l'antiga llotja dels pescadors ha estat objecte de renovació i és emprada pel club de natació de la ciutat com a escola de vela.[42]

Finalment, quant a turisme, Badalona compta amb hotels i hostals de diversa gamma. L'oferta cultural és diversa, amb la que pot oferir amb el Museu de Badalona i les seves restes romanes, a més d'altres esdeveniments que se celebren al llarg de l'any; en especial les Festes de Maig i particularment la Cremada del Dimoni, declarada festa d'interès turístic per la Generalitat l'any 1991.[43] Tanmateix, un dels grans atractius són les seves platges, les quals han sofert un gran procés de regeneració en els últims anys que ha permès aconseguir tres banderes blaves.[44] També hi podem trobar una platja nudista a La Mora.[13]

Paisatge urbà[modifica | modifica el codi]

Districtes i barris[modifica | modifica el codi]

Mapa de barris
A les plaques dels carrers de Badalona trobem també el nom del barri

Fins ben entrat el segle XX, els veïnats tradicionals de Badalona havien sigut la Sagrera de Santa Maria (Dalt de la Vila), Llefià, Sistrells, Canyet i Pomar; els quatre darrers de caràcter més rural i escassament poblats en comparació amb la Sagrera. La nova realitat que viu la ciutat durant les primeres dècades de segle, i sobretot després de la Guerra Civil, amb l'arribada massiva d'immigrants que comporten un creixement de la ciutat en extensió. Davant d'aquesta situació, a efectes administratius i polítics, l'Ajuntament va aprovar el gener de 1958 una divisió en 24 barris i 9 districtes, sota criteris històrics i també en límits naturals (com els cursos d'aigua), encara que amb dificultats allà on es produïa on ja existia continuïtat urbana. El 1980, ja en democràcia, el consistori mirà de reorganitzar de nou el territori i es va refer el mapa de la ciutat, s'establí en 34 barris i 8 districtes.[45] La divisió de barris s'ha mantingut fins avui dia, encara que els districtes es van veure reduïts a sis el 2011 en iniciar-se el mandat de Xavier García Albiol.[46][47] Les plaques dels carrers de Badalona inclouen, a la part superior, el barri al qual pertanyen. Actualment, Badalona està formada per 34 barris agrupats en 6 districtes:[48][47]

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Urbanisme de Badalona

Badalona s'havia reduït al Dalt de la Vila i al petit barri de pescadors del Baix a Mar, però el creixement poblacional féu créixer en extensió la ciutat. Tot i que la major expansió es produí durant el segle XX, en què l'arribada de nous immigrants fan néixer barris a la perifèria del terme, que es féu de manera espontània a partir d'urbanitzacions fetes per privats. Després de la Guerra Civil, el govern estigué poc dedicat al disseny de models urbanístics sostenibles, van fer del creixement de la vila una subdivisió en àrees nivell urbanístic i social, que va provocar desigualtats i no va tenir cura en mantenir connexions vials internes.

Patrimoni arquitectònic i artístic[modifica | modifica el codi]

Dins del patrimoni arquitectònic i artístic badaloní hi ha representades moltes obres i tipologies arquitectòniques, que es poden trobar tant en la zona urbana com en les valls de la Serralada de Marina. Les següents estan catalogades com a Béns Culturals d'Interès Nacional. No obstant això, són moltes altres obres les que componen el patrimoni badaloní que reben la qualificació de Bé Cultural d'Interès Local.

Sant Jeroni de la Murtra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sant Jeroni de la Murtra
Claustre de Sant Jeroni.

El monestir exclaustrat de Sant Jeroni de la Murtra, o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, està situat enmig de la Serralada de Marina, a la vall de Poià o de Betlem, actualment al barri de Canyet. Va ser fundat el 1416 a partir d'un trasllat dels monjos des del Garraf amb l'ajut del mercader Bertran Nicolau, que els va donar l'antiga casa de la Murtra. Edificat en diverses èpoques, a les quals trobem diferents monarques del casal dels Trastàmares i dels primers Àustries hispànics, és principalment d'estil gòtic, i en destaca el seu claustre com a part més monumental. El 1835 va ser exclaustrat per la desamortització de Mendizábal i poc després incendiat i destruït parcialment, fins a la seva venda, que el posarà en mans de diverses famílies. No serà fins a 1971 quan Francesca Güell l'adquireix i través de la Casa de Santiago hi crea un àmbit de repòs, amb la missió també de reconstruir i restaurar el monestir. El 1975 va ser declarat per l'estat monument històric-artístic d'interès nacional, i el 2014 com a bé cultural d'interès nacional, juntament amb les seves dependències i el seu context natural de la vall de Poià.

Casa Enric Pavillard[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casa Enric Pavillard
Casa Pavillard.

Residència que rep el seu nom del seu primer propietari, Enric Pavillard, un industrial d'origen francès. L'obra va ser encarregada el 1906 a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, màxim exponent del modernisme a Badalona; de fet, aquesta casa és possiblement l'obra més representativa tant d'aquest estil com d'Amigó a la ciutat. Està situada en la cantonada l'avinguda de Martí Pujol amb Mossèn Anton Romeu, formant part de l'eixample de Badalona, que va ser començat a urbanitzar a començaments del segle XX. Estructurada en dos cossos, amb teulada a dos vessants, el més destacat és la seva decoració d'estil floral i naturalista en diverses arts aplicades, però també són interessants les mostres de forja en els balcons, les reixes i la porta d'entrada.

Torre Vella[modifica | modifica el codi]

Article principal: Torre Vella (Badalona)
La Torre Vella.

És l'edifici hereu de l'època feudal per excel·lència a Badalona, considerada un casal-palau, està situat al nucli històric de la ciutat, Dalt de la Vila. Construït originalment al segle XIII, la Torre Vella ha sofert diverses reformes al llarg dels segles, principalment al segle XVI, però també als segles XVIII-XIX; té elements gòtics, renaixentistes, com la portada, i posteriors. Va tenir una torre de defensa que va ser enderrocada el 1967 per urbanitzar i eixamplar el carrer del Temple. Al llarg de la seva història va ser la residència dels denominats senyors de Badalona, que van anar canviant segons les èpoques a través de vendes, que finalment la van posar en mans de les elits barcelonines, fins a arribar a mans dels marquesos de Barberà. Actualment, i des de 1939, és la seu del Col·legi Cultural. D'altra banda, la seva antiga finca va ser font d'importants troballes romanes de l'antiga Baetulo.

Castell de Godmar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Castell de Godmar
Vista parcial.

També conegut com cal Comte, el castell és una masia fortificada construïda en diverses èpoques, situat a la vall de Pomar, actualment el barri de Pomar de Dalt. Probablement construït a sobre d'una antiga vil·la romana. Està documentat des de l'any 1030, relacionat amb l'adquisició del lloc pel bisbe Godmar III de Girona el 989. L'antiga torre medieval progressivament va esdevenir una residència senyorial, un alou que va anar canviant de mans fins a adquirir-lo la nissaga dels Blanes-Centelles el 1402, la qual encara n'ostenta la propietat i que l'empra com a residència particular, i que va transformar l'antiga finca de conreu en camps de Pitch and Putt, que es van construir i inaugurar l'any 1997. No té un estil definit, car conserva elements romànics dels segles XII i XIII, i d'altres gòtics del segle XV, moment en què estava emmurallat i tenia una torre de defensa. En el segle XX va ser reformat en estil neomedieval, que li van canviar totalment la fesomia, donant l'aspecte actual de castell romàntic amb muralles, merlets i torres, alguns dels quals van sortir del destruït castell de Sant Martí de Centelles, propietat de la mateixa família.

Can Canyadó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Can Canyadó
Can Canyadó.

Aquesta masia té com element característic la seva torre de defensa, situada en un dels costats de l'edifici, que fa 12 metres d'alçada distribuïda en tres plantes i un terrat, coronada per dos matacans i merlets. Can Canyadó és una masia els orígens més antics en documentació de la qual són de l'any 1492, moment en què s'està construint, entre els segles XV-XVI, posteriorment se li afegiria una torre el 1648 per protegir-se dels atacs dels pirates que assolaven les costes de Badalona durant l'edat moderna. Rebent el nom dels antics amos, els Canyadó, la masia i la seva finca van ser ocupades i els seus camps de conreu explotats en règim de masoveria fins a la dècada de 1980, i va ser adquirida per l'Ajuntament de Badalona el 1987, que finalment la va convertir en un centre civíc i centre de cultura tradicional. La masia va acabar donant nom a la part baixa de la riera de Pomar i també a l'actual barri de Canyadó.

Can Bofí Vell[modifica | modifica el codi]

Article principal: Can Bofí Vell
Can Bofí Vell.

És una masia situada a cavall dels barris de Montigalà i el Sant Crist, que segons la llegenda s'hi va aturar a descansar Cristòfor Colom en el seu camí a Sant Jeroni, on l'esperaven els Reis Catòlics. Va ser edificada originalment als segles XV-XIV. Com can Canyadó, can Bofí Vell va ser una de les masies de Badalona que es va fortificar per protegir-se dels atacs dels pirates que va patir la vila durant l'edat moderna. La masia i la seva finca van estar actives a càrrec de masovers fins a la dècada de 1970 del segle XX, moment a partir del qual comença a patir un procés de degradació i ruïna progressiva, de la qual pràcticament només en va sobreviure la seva monumental torre. L'edifici de la casa ha estat objecte de reconstrucció i la masia, en general, de restauració. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona, però encara resta sense ús.

Parcs i jardins[modifica | modifica el codi]

Article principal: Parcs i jardins de Badalona

Badalona disposa d'unes 96,5 hectàrees de verd urbà, i amb més de 25.000 arbres conformant l'arbrat viari.[49][50] Són desacables els jardins històrics de Can Solei i Ca l'Arnús,[51] al barri de Casagemes, que des de 2003 són considerats una unitat i que, en els darrers anys s'ha consolidat com un espai musical de diferents estils, on es fan concerts durant les Festes de Maig, però també en altres èpoques de l'any.[52]

Els principals parcs de la ciutat són: Montigalà, Turó d'en Caritg, G4, G5, Gran Sol, Nova Lloreda, Torrents i Lladó, Can Barriga, Can Solei i Ca l'Arnús, La Bòbila, Mediterrània, Nelson Mandela, Riera de Canyadó i Muntanyetes.[53]

Platges[modifica | modifica el codi]

Article principal: Platges de Badalona

El litoral de Badalona, al llarg de gairebé 5 km.,[54] està dividit en les següents platges: Platja de la Barca Maria, del Cristall, del Pont d'en Botifarreta, dels Pescadors, dels Patins a Vela, de l'Estació, del Pont del Petroli, del Coco, i de la Mora.[55] La platja dels Pescadors va ser la primera platja badalonina on va onejar bandera Blava, tot i que l'ha perdut aquest 2014 a causa de la presència de l'edificació dels banys "La Donzella".[56] Des del 2013, són platges amb bandera blava la platja del Cristall i el tram del nou passeig marítim, que inclou les platges de l’Estació, del pont del Petroli i del Coco.[57]

Mapa de les platges de Badalona.

Pont del Petroli[modifica | modifica el codi]

Vista aèria del Pont del Petroli abans de la seva restauració i obertura al públic.
Article principal: Pont del Petroli

El Pont del Petroli és un antic pantalà que s'endinsa uns 250 m en el mar i uns 6 m per sobre d'aquest, oferint una panoràmica privilegiada de la ciutat vista des del Mediterrani. S'ha convertit en un dels símbols de la ciutat.

Als anys 60, CAMPSA va construir aquesta estructura i l'empraven els seus vaixells cisterna per a la descàrrega de productes petrolífers als dipòsits a terra.[58] El pont va estar tancat durant anys i a punt de desaparèixer, però fou evitat gràcies a la lluita de l'activista veïnal Josep Valls i Pla.[59][60] actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona que el va obrir al públic l'any 2009.

Aquest antic moll petrolífer ha possibilitat, una vegada acabat el seu ús, la creació d'un ecosistema submarí únic a la costa catalana. La instal·lació s'aprofita com a plataforma d'estudi científic d'aspectes relacionats amb el medi marí, dotant-la d'instruments per a fer mesures ambientals i biològiques.[61][62]

Equipamients sanitaris[modifica | modifica el codi]

Badalona compta amb un ampli ventall d'equipaments sanitaris. Entre ells destaca l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, popularment conegut com a "Can Ruti"; és un centre públic de l'Institut Català de la Salut. Actua com a hospital general bàsic per a una població de més de 200.000 habitants, tant de Badalona com de Sant Adrià de Besòs, i és un hospital de referència per a les gairebé 800.000 persones que viuen al Barcelonès Nord i el Maresme. És també un centre investigador i docent de primer nivell. Al seu costat hi ha l'Institut Guttmann, que es dedica al tractament especialitzat de persones amb lesió medul·lar i dany cerebral adquirit.

A més a més, la ciutat també compta amb l'Hospital Municipal i el Centre Sociosanitari El Carme, així com una xarxa de Centres d'Atenció Primària, un d'atenció i seguiment de les drogodependències i un d'atenció a la salut sexual i la reproducció; la gran majoria d'aquests centres són gestionats per l'entitat concertada per l'Ajuntament Badalona Serveis Assistencials.[63]

Mercats municipals[modifica | modifica el codi]

Badalona compta amb sis mercats municipals: Mercat Maignon, Mercat Torner, Mercat de La Salut, Mercat de Llefià, Mercat de Morera-Pomar, Mercat de Sant Roc.[64] El Mercat Maignon i el Torner són dos edificis històrics de la ciutat construïts el 1889 i el 1926 respectivament,[65][66] i reben el sobrenom de Plaça Vella i Plaça Nova; el mercat Torner és també el més gran de la ciutat.[67]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Badalona compta amb una oferta educativa molt àmplia, tant a dins de l'àmbit públic, amb centres municipals i de la Generalitat, com amb centres concertats i privats. Pel que fa a l'ensenyament públic, a Badalona hi trobem 7 escoles bressol, 34 centres que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària, 12 instituts d'educació secundària i 3 centres d'educació especial. Pel que respecta a l'ensenyament concertat, a Badalona podem trobar 24 escoles bressol i 24 centres concertats de primària i secundària. Per gestionar el procés d'escolarització en centres finançats amb fons públics i concertats a Badalona trobem l'Oficina Municipal d'Escolarització.

A més d'aquests centres, a Badalona també podem trobar diversos centres on s'imparteixen ensenyaments postobligatoris com escoles d'art i de disseny i centres de formació professional, així com diversos centres de formació d'adults. També hi trobem el Conservatori Professional de Música de Badalona (Escola Municipal de Música de Badalona), l'Escola de Música Moderna de Badalona i l'Escola Oficial d'Idiomes de Badalona.[68]

A Badalona hi trobem tres equipaments municipals per impartir educació ambiental, com són l'Escola de Natura Angeleta Ferrer, l'Escola del Mar i el Centre d'Estudis Marins. Els objectius d'aquests equipaments són difondre els valors ambientals del municipi, i ser un recurs pedagògic i de sensibilització que respongui a les necessitats educatives d'infants, joves i adults, en els temes relacionats amb el medi natural i l'educació ambiental.[69]

Museus[modifica | modifica el codi]

L'edifici del Museu de Badalona, seu de l'arxiu històric. Al seu subsòl es troben les restes de la ciutat romana de Baetulo.

El Museu de Badalona, inaugurat el 1966, està dedicat sobretot al passat romà de la ciutat, i s'hi poden visitar les termes romanes i d'altres restes arqueològiques.[70] Anualment, l'últim cap de setmana del mes d'abril, organitza un festival romà, anomenat Magna Celebratio, dedicat principalment a activitats de reconstrucció històrica. D'altra banda, el Museu de Badalona conserva també peces d'altres èpoques, un importantíssim Arxiu d'Imatges i gestiona, igualment, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.

En un futur també s'hi ha d'instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya[71] a l'antiga fàbrica de la Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria,[72] la qual ha estat objecte d'una restauració integral. No obstant això, tot i que el museu estava previst pel 2012,[73] el projecte s'ha vist retardat quant a la recopilació de fons documental i, tanmateix, a l'escassesa de liquiditat de la Generalitat, que va congelar l'obertura de nous museus el 2011.[74] Amb tot, darrerament s'han dut a termes moviments per intentar posar en marxa de nou el projecte.[75]

L'Escola del Mar és el centre d'estudis marins que va ser creat a Badalona el 1987. El seu objectiu és el de mantenir el vincle que la ciutat té amb la Mediterrània, i ho fa donant a conèixer la biologia i l'ecologia del mar i fomentant el respecte pel medi. Fa també una tasca de recuperació de la memòria històrica, alhora que divulga la tradició marinera de Badalona, que queda reflectida en aspectes com la pesca, la navegació, o la corderia. Organitza conferències, exposicions, sortides marines, visites al seu aquàrium marí, i ofereix una àmplia oferta educativa, com ara informació sobre les picades de medusa, entre altres activitats. Desenvolupa una tasca de recerca científica dins l'àmbit del litoral, amb estudis sobre els efectes de la bioacumulació de mercuri en ostres, les poblacions d'organismes bentònics del fons marí, la conservació de les praderies de posidònia de Mataró, etc.[76] L'any 2013 va ser guardonat com a Centre Bandera Blava com equipament obert al públic que realitza tasques pedagògiques en matèria d'ecosistemes marins.[57]

Tradicions culturals[modifica | modifica el codi]

Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebastià (patró escollit pel poble), Sant Pere (patró dels pescadors), o la Passada de Sant Antoni (patró del bestiar de peu rodó). Així Badalona celebra la processó del Corpus Christi, la del Carme, la Processó dels Misteris documentada al segle XVII i caracteritzada pel silenci, i ha recuperat recentment la processó dels Dolors, un pas que feia gairebé un segle que no sortia al carrer.[77] Naturalment, a aquestes s'hi sumen les festivitats típiques arreu de Catalunya com ara el Carnestoltes, la Diada, Sant Jordi, la Nit de Sant Joan, o la Nit de Reis, on aquests arriben des de la platja.

La Festa Major de Badalona se celebra el 15 d'agost, per la Mare de Déu d'Agost,[78] encara que per aquestes dates només s'hi fan uns pocs actes festius. Tanmateix, el segle XX les celebracions populars es van traslladar principalment al mes de maig,[79] quan se celebra realment la festivitat més característica de la ciutat.

Festes de Maig[modifica | modifica el codi]

Article principal: Festes de Maig (Badalona)

Les Festes de Maig tenen com a eix central l'11 de maig, dia del patró de la ciutat i festiu, sant Anastasi. La nit anterior, el 10 de maig, hi ha la Cremada del Dimoni a la platja, acompanyada per focs artificials; aquest dimoni de fusta, ancorat a la sorra, és el disseny guanyador del concurs "Crema'l tu!", que s'organitza per tal de triar el dimoni que es cremarà. Aquestes jornades festives són plens d'activitats: correfocs, el ball de l'Àliga, havaneres, cremats i sardinada a la Festa del Baix a Mar,[80] balls de carrer i, arran de la seva fundació el 1998, de les actuacions dels Castellers de Badalona i els Gegants de Badalona. Aquesta festivitat de maig fou declarada Bé Cultural d'Interès Turístic el 1991, i sembla que ja es troben datades de 1635, i el mateix baró de Maldà les descrigué en el seu Calaix de Sastre.[81]

En el marc d'aquestes festes se celebra la tradicional Fira de l'Arrop, que l'any 2013 celebrà la XXXIII edició. S'hi poden trobar fruites confitades típiques i d'altres productes alimentaris de com mel, codony, melmelades, formatges, embotits, pans, dolços, cerveses i vi.[7]

Els set tresors de Badalona[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de Badalona l'any 2010, el 2009 es va proposar una votació popular, oberta a tothom, no sols als badalonins, per a escollir els set tresors del patrimoni cultural material badaloní,[82] a imitació d'altres processos que s'han dut a terme a altres indrets. En un primer moment, tant l'organització de la capitalitat com la Regidoria de Cultura van demanar als ciutadans i a les entitats propostes per a la votació,[83] que arribaren a les quaranta candidatures, de les quals en quedaren les següents:[84]

Cinema, arts escèniques i música[modifica | modifica el codi]

Interior del Teatre Zorrilla.

La ciutat compta amb la presència de tres teatres municipals: el Teatre Zorrilla, fundat el 1868,[78] el Teatre Principal, ambdós al barri del Centre, i el Teatre Blas Infante, a Llefià. Tanmateix, també el Círcol Catòlic compta amb un teatre propi, que completa l'oferta escènica de la ciutat.[85]

En matèria de cinemes, durant gran part del segle XX la gran majoria de cinemes s'ubicaven al centre de la ciutat, en particular al carrer de Mar. El mateix Teatre Zorrilla va funcionar com a cinema, prenent el nom de Cine Aya a partir dels anys cinquanta; també el Teatre Principal fou un cinema. Altres cinemes foren el Cine Nou o el Cine Verbena.[78] No obstant això, també existiren altres cinemes escampats per altres barris de la ciutat, que amb els anys van anar tancant. Després que el desembre de 2008 el Cinema Picarol, l'últim cinema que tenia el Centre, tanqués les seves portes i que també ho fessin també les sales del Centre Comercial Montigalà, la ciutat compta només amb un multisales (Megacine Badalona), al nou centre comercial Màgic Badalona.[86][87]

Durant tot l'any a la ciutat se celebren diversos esdeveniments: un festival de jazz, el de màgia Memorial Li-Chang, recordant la figura de l'il·lusionista badaloní Joan Forns[88] i el festival de cinema de curtmetratges Filmets.[89]

En l'àmbit musical i educatiu, hi trobem el Conservatori de Música,[90] situat a l'edifici de l'antiga Escola del Treball, fortament vinculat a la Banda Simfònica de Badalona, i l'Escola de Música Moderna de Badalona.[91]

Centres cívics i biblioteques[modifica | modifica el codi]

Sala d'adults de la Biblioteca de Can Casacuberta.

La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris. Els primers van ser els de la Colina (Puigfred) i el de Morera. Actualment existeixen també els centres cívics de Can Cabanyes, Torre Mena, Dalt de la Vila, Sant Roc, La Salut, Can Canyadó i Can Pepus.[92] Tots ells duen a terme tot una sèrie d'activitats per als veïns. Són d'especial esment la Festa Medieval de Can Canyadó,[93] o la Festa Indiana de Can Cabanyes.[94]

Badalona compta també amb cinc biblioteques. Totes elles tenen un fons local especialitzat i, algunes d'elles, compten també amb fons especials en alguna matèria. Primerament, la biblioteca central de Can Casacuberta, a banda del fons de temàtica local molt especialitzat, també té fons d'obres antigues en català, de màgia, a més de comptar amb un club de lectura i d'acollir l'espai cultural Betúlia.[95] Les altres són les de Lloreda, amb un fons especialitzat en cultura àrab,[96] la de Sant Roc, amb un fons especialitzat en flamenc[97] la de Llefià-Xavier Soto, amb un fons especialitzat en manuals per a presentar-se a oposicions,[98] i la de Pomar.[99] Està previst que el 2014 es pugui obrir una nova biblioteca que doni servei als barris de Canyadó i Casagemes.[100] S'ha proposat que dugui el nom de Joan Argenté.[101]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La cuina badalonina s'emmarca dins de la catalana, compta amb algunes receptes pròpies, relacionades, sobretot, amb l'àmbit mariner o bé dels orígens rurals de la ciutat. Des de l'administració i des de diverses entitats cíviques es van anar recuperant des de 1989 fins a 2009 amb unes Jornades Gastronòmiques iniciativa del Departament de Turisme de l'Ajuntament, recuperant receptes que, en alguns casos, no estaven documentades.[102]

El plat estrella és el denominat pop a la badalonina, consisteix en un guisat de pop acompanyat de patates i allioli negat, una recepta que també és present en altres localitats costaneres. Altres receptes substituixen alguns ingredients per anís, com són el bacallà a la badalonina, fet amb un sofregit de tomàquet, ceba i pebrot vermell, afegint-li un rajolí d'Anís del Mono sec; o el rap amb suc, un plat típic de pescadors, substitueix la típica absenta per l'anís.[103] Altres plats també cuinats tradicionalment a la ciutat, alguns dels quals van ser presentats durant les jornades gastronòmiques, van ser el préssec de vinya farcit de carn, la bullabessa o el bacallà amb patates i allioli.[102]

Molts altres plats genuïns formaven part de la carta de plats de restaurants que eren referència a la ciutat i que tenien projecció fora d'ella. Entre algunes de les receptes conegudes hi ha el conill amb escamarlans o gambes, els peus de porc a la gatxona, de la Fonda d'en Gatxó, la sarsuela, de Can Ramonet,[n. 6][103] o les mongetes de la Francis Boix,[104] del restaurant Nereida.[n. 7]

D'altra banda, en els darrers anys han proliferat jornades i trobades gastronòmiques, com una forma de promocionar la gastronomia local, com també dels restaurants de la ciutat. Algunes d'aquestes iniciatives han comptat amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Badalona.[105][106][107]

Societat[modifica | modifica el codi]

Associacionisme veïnal[modifica | modifica el codi]

El moviment associatiu veïnal a Badalona està molt arrelat i són nombroses les entitats que el componen. Va néixer a finals dels anys cinquanta entorn dels barris perifèrics, principalment aquells d'autoconstrucció[n. 8] on s'havien assentat les persones arribades d'arreu d'Espanya. Construïts moltes vegades de forma il·legal, la precarietat d'aquestes zones es traduí en una manca de serveis bàsics, inclosos llum o aigua, i els veïns van decidir organitzar-se sota la forma de comunitats de veïns.[108] La Balsa, l'actual Lloreda, va ser el primer barri en veure néixer aquest tipus d'organització l'any 1959, el mateix any ho feien la de La Pau i el 1961, Sistrells.[109] Amb la Llei d'associacions de 1964 es legalitzarien algunes com la de Bufalà i la de Sant Crist el 1965 o la d'Artigues el 1968; moltes ja funcionaven amb anterioritat. Molts van lluitar per aconseguir la qualificació de sòl urbà per tal de no perdre les seves cases; totes ho feren per reclamar equipaments bàsics, un dels punts essencials que durant els anys seixanta. Les reclamacions es feren a través de diverses vies: la pròpia autodotació per part dels veïns, la col·laboració amb l'administració a través de la figura d'un alcalde de barri o peticions a l'administració.[109][110]

Els setanta van ser una dècada en què van néixer moltes altres associacions a altres barris, com el Centre (1978), Canyet o Dalt de la Vila (1978). La construcció d'infraestructures s'hi va sumar la lluita contra l'especulació immobiliària. En aquest moment, el gran nombre d'associacions va fer necessària la creació d'una entitat superior que les coordinés: entre 1974 i 1978 es gesta la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). Des dels primers anys, la creació d'aquest ens així va provocar la radicalització de les associacions per motius polítics, sobretot en àmbits esquerrans, car suposava una plataforma de lluita contra el govern municipal. La legalització dels partits polítics va provocar que molts membres de les associacions, arran de la Mesa de la Democràcia de l'alcalde Ramos, passessin a defensar els seus ideals a altres institucions com partits polítics o associacions de pares d'alumnes.[111] Els anys vuitanta, encara amb prou força, tant les associacions com la FAVB van continuar llurs reivindicacions.[112] No obstant això, la dècada dels noranta va significar un clima d'enfrontament amb l'Ajuntament: la integració de persones de la Federació al consistori va provocar conflictes per projectes com el del port, si bé, d'altra banda, tingué gran èxit la campanya de l'aigua. Encara naixeran més associacions durant aquest període com la del Progrés o la del Gorg (1996).[113]

El canvi polític a Badalona, representat per Xavier García Albiol del PPC, ha provocat una tensió amb la FAVB. Des de l'administració s'ha titllat a les assocacions de malbaratar les subvencions, mentre que, d'altra banda, les assocacions acusen l'Ajuntament de no pagar el que els deu.[114]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Estudi 3 de Ràdio Ciutat de Badalona

La història televisiva a Badalona es remunta als anys 80. A Catalunya abans que emetés TV3 (el 16 de gener del 1984) la primera experiència televisiva va ser la de Televisió de Cardedeu que va fer la seva primera emissió experimental el 6 de juliol de 1980, i Badalona ho va voler fer el maig de 1982,[115] sota el nom de Televisió de Badalona. Això no obstant, costà en un inici quan s'ordenà el precintament de la televisió provisional, propietat de l'Ajuntament, des del Govern Civil, i l'alcalde Màrius Díaz i altres regidors es tancaren a la seu de l'emissora, per a després ser detinguts per la policia, la qual féu destrosses entre els materials.[116][117]

A Badalona hi ha el grup municipal de comunicació Badalona Comunicació que inclou l'emissora Ràdio Ciutat de Badalona, la Televisió de Badalona (TVB) i la revista mensual d'informació local Bétulo.[118] Durant el desembre de 2011 el PP va amenaçar de tancar l'empresa a causa de la manca de pressupost del seu equip de govern.[119] L'emissora de ràdio va néixer el juliol de 1981, emet les 24 hores del dia i es pot escoltar a través del 94,4 de la FM i per Internet.[120] Els estudis de l'emissora estan situats al número 11 del Carrer Sant Agustí, al barri de la Morera. També trobem altres dues emissores de ràdio: Ona Mar Ràdio i Ràdio Pomar.

En premsa escrita hi ha els següents mitjans de comunicació: Badalona 2000, Badanotis, BNS i el Tot badalona. El Punt Avui té una edició per Badalona i el Barcelonès Nord. El diari electrònic VilaWeb també compta amb una edició local.[121]

Esport[modifica | modifica el codi]

Patí de vela davant la platja de Badalona.

El bàsquet és l'esport més arrelat a la ciutat. La integració d'aquest esport a la ciutat és força elevat en el que es coneix com a bàsquet base, on es poden una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen. El màxim exponent d'aquest esport a la ciutat és el Club Joventut de Badalona, amb més de 80 anys d'antiguitat.[122] La Penya, que és com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'última dècada del segle XX. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavelló Olímpic, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavelló dels Països Catalans i acollir també la subseu olímpica de bàsquet pels Jocs de Barcelona 92. Barcelona va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, però l'argumentació badalonina va acabar prevalent i, així, s'hi disputà la totalitat del torneig.

Lligat al Club Joventut de Badalona, i amb la intenció de projectar la ciutat esportivament i turísticament a escala internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, al costat del pavelló s'ha aixecat un complex lúdic i esportiu que ha conduït a la revitalització de la zona també urbanísticament: el Centre Comercial Màgic Badalona.[123] Al pont de l'Autopista C-31 que passa a tocar del Pavelló, i després de la construcció del Centre Comercial, es pot llegir: "Badalona capital europea del bàsquet".

Els Badalona Dracs abans d'un partit.

A banda d'això, Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i amb tres piscines importants: la Piscina Municipal, la Piscina de Llefià i la Piscina de Sistrells, l'última modernitzada recentment i transformada en un centre físic important. Després dels Jocs Olímpics de Londres l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, proposà batejar la piscina municipal amb el nom de Mireia Belmonte després de les seves dues plates als 200 metres papallona i als 800 metres lliure en aquesta edició dels Jocs Olímpics.[124]

A nivell més popular, Badalona té repartits en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats a pràctiques de jocs de carrer, a banda dels que es dediquen a la pràctica del futbol o el bàsquet base; la més destacada i estesa és la pràctica de la petanca. També són destacables les pistes d'atletisme de Can Ferrater, i l'escola de vela avui ubicada dins el projecte del port esportiu de Marina Badalona. A Badalona també es practica la natació, amb l'històric Club Natació Badalona, fundat l'any 1929,[125] i el futbol, amb el Club de Futbol Badalona, que el 2013 complí cent anys d'història.[126] El futbol americà (amb els Badalona Dracs[127]), el tennis taula (CE Badalona Tennis Taula), el voleibol platja, les arts marcials, les excursions a peu o els circuits físics costaners completen l'activitat esportiva del municipi.

Parla[modifica | modifica el codi]

Coneixement del català
a Badalona[128]
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén Total
Total 194.190 132.370 149.188 99.502 19.510 213.700
% 90.9 61.9 69.8 46.6 9.13 100

La realitat lingüística a Badalona és diversa. Com a receptora d'immigració durant el segle XX, principalment de la resta d'Espanya, la situació entre el català i el castellà és desigual segons el barri. Mentre els barris cèntrics hi predomina el català, a la perifèria, allà on s'instal·laren els immigrants, el més predominant és el castellà; això s'ha reproduït també, per exemple, en la retolació dels comerços.[129] L'Ajuntament de Badalona acostuma a dirigir-se als ciutadans en català i castellà; al seu web ofereixen aquestes dues llengües a més d'altres a escala europea com l'anglès o el francès. D'altra banda, cal tenir també en compte la més recent immigració procedent de diferents llocs del món, en aquest sentit l'Ajuntament té un Pla d'Acollida que ofereix en anglès, àrab, castellà, urdú i xinès.[130]

A Badalona es parla el català central. El parlar badaloní es caracteritza per l'ús d'algunes paraules,[131] entre les quals destaquen micaco,[132] tornemi[133] o badiu.[134] Badiu és una expressió pròpia de Badalona que fa referència al pati d'una casa, principalment el de les plantes baixes i cases del Baix a Mar badaloní. Actualment se'n conserven a la ciutat més d'una setantena. Pompeu Fabra va recollir la definició de badiu en la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana, del 1932, amb aquestes paraules: «Eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada».[131] D'altra banda, una paraula únicament badalonina és "Tusa" o "la Tusa", nom que s'empra per anomenar els autobusos, provinent de l'antiga companyia d'autobusos Transportes Urbanos Sociedad Anónima, actualment TUSGSAL.[131][135][136] El febrer de 2014, el Ple de l'Ajuntament de Badalona es va mostrar favorable a la defensa del model d'immersió lingüística escolar en català.[137]

Transport[modifica | modifica el codi]

Estació de Renfe Rodalies de Badalona.
Estació del Trambesòs a l'estació del Gorg de Badalona.
Autobús de TUSGSAL.

Metro[modifica | modifica el codi]

Actualment, a la ciutat arriben dues línies del Metro de Barcelona, la L2 i la L10.

L'any 1985 la línia 4 va portar el Metro per primera vegada a la ciutat, unint l'estació de La Pau amb Pep Ventura.[138] L'any 2002 aquest tram de línia va passar a pertànyer a la L2.[139] L'any 2010 aquesta línia es va allargar fins al centre de Badalona, a la nova plaça de Pompeu Fabra. Actualment, la línia 2 discorre per Badalona amb les parades d'Artigues | Sant Adrià, Sant Roc, Gorg, Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra.

També l'any 2010 es va inaugurar la línia 10, que compta amb tres parades a la ciutat: Llefià, La Salut i Gorg. El primer servei comercial de la L10 fou el 18 d'abril de 2010 entre l'estació badalonina de Gorg i la barcelonina de Bon Pastor, un tram de 3,4 quilòmetres de longitud.[140]

Tant el Pla Director d'Infraestructures (PDI) de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018 planteja el perllongament en quatre estacions des de Fondo a Badalona Pompeu Fabra. Les estacions són les següents:[141][142]

  • Montigalà | Lloreda: intersecció de la Rambla Sant Joan amb el Pg. Olof Palme i el carrer Liszt. Donarà cobertura als barris de Lloreda i Montigalà.
  • Sant Crist: Donarà cobertura al barri de Sant Crist i amb un accés al Mercat de Lloreda, Badalona.
  • Bufalà: A la intersecció de l'avinguda Martí i Pujol amb el carrer Bufalà, donant cobertura al barri de Bufalà, Badalona.
  • Badalona Pompeu Fabra: Correspondència amb la L2.

El PDI també planteja que aquesta perllongació permetria la construcció d’una nova estació a l'estació de rodalies de Badalona, enllaçant amb la línia R1 de Rodalia de Barcelona, la qual permetés articular la mobilitat del Maresme en destinació Badalona i Santa Coloma de Gramenet.[141][143]

Tren i tramvia[modifica | modifica el codi]

A Badalona hi ha una estació de Rodalies de Catalunya de la línia R1 (Molins de Rei/L'Hospitalet-Mataró/Maçanet), part de la primera línia de ferrocarril inaugurada a Espanya. L'estació de Badalona, juntament amb les de Mataró, Montgat i Molins de Rei estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

La ciutat va tenir antigament tramvia des de la dècada del 1870 fins a mitjans del segle XX. La línia anava des del centre de Barcelona fins a Sant Adrià i el centre de Badalona, passant pel carrer Pere IV i, després, la N-II o carretera de Mataró. Les diferents línies que van estar en funcionament, que transcorrien per via estreta, van estar en funcionament fins a 1964 i 1965, sent substituïdes per trajectes en autobús.[144]

El tramvia, anomenat Trambesòs, es va implantar de nou el 8 de maig del 2004. És gestionat per l'empresa Tramvia Metropolità (TRAM), dues de les sis línies passen per Badalona, la T5 i la T6, les quals finalitzen el seu trajecte a l'estació del Gorg. Està planificat que en un futur la línia 4 del tram uneixi l'Estació de Sant Adrià amb el Port de Badalona i l'estació de Rodalies.[145]

Autobús[modifica | modifica el codi]

La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és una de les empreses que operen a la ciutat, amb diverses línies interurbanes, i amb la gestió també de les diferents línies de Metro. El principal operador a la ciutat és l'empresa TUSGSAL. La xarxa d'autobusos, tant diürns com nocturns, cobreixen la superfície urbana i connecten la ciutat amb altres localitats properes. Trobem també fins a nou línies de transport regular.

La primera línia d'autobús a Badalona va ser inaugurada l'any 1930.[146] Aquesta primera línia estava explotada per l'empresa Boix y Cia. A començaments de la dècada dels 70 aquesta línia d'autobús s'incorporaria a l'empresa TUSA (més tard TUSGSAL), que és com s'anomena col·loquialment a Badalona als autobusos d'aquesta línia.

Port[modifica | modifica el codi]

Article principal: Port de Badalona

El Port de Badalona, o Port Esportiu Marina de Badalona, és el port esportiu i pesquer de la ciutat de Badalona. És al barri de La Mora.

Transport privat[modifica | modifica el codi]

Els principals accessos a Badalona es realitzen des de l'autopista C-31 i des de la B-20,[147] així com per la N-II. Badalona pertany a la xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe.

La ciutat disposa d'unes 600 places d'aparcament en Zona Blava, gestionades per l'empresa ENGESTUR. L'any 2012 va posar en marxa un sistema per pagar la zona blava a través d'una aplicació de telèfon mòbil, convertint-se en la primera gran ciutat espanyola que implantava un sistema que permet a l'usuari pagar només els minuts exactes que està estacionat i sense necessitat de desplaçar-se fins al parquímetre.[148]

Badalona disposa també de deu parades de taxi,[149] i d'una xarxa per a la circulació de bicicletes d'aproximadament 20 km que comprèn carrils bici segregats i espais de convivència en calçada. D'acord amb el Pla Director de la Bicicleta es preveu que s'acabin fent 37,6 km de carrils bicicleta a tota la trama urbana.[150] Badalona també compta amb diferents itineraris de la Ronda Verda que van des de la platja cap a la muntanya.

Amb l'objectiu de pacificar la ciutat i reduir les emissions de diòxid de carboni, des de 2007 l'Ajuntament començar a plantejar la implantació de zones 30,[151] incloses en el Pacte de Mobilitat per a la ciutat, que té també com a objectiu promocionar el transport públic i facilitar el moviment de vianants, ampliant les voreres, i el pas de bicicletes; en alguns casos s'ha arribat a ressalts elevats per a vianants i així evitar l'excés de velocitat.[152] Aquestes zones estan implantades a diversos barris: Sant Roc, Sistrells, Congrés, Nova Lloreda, Morera, Progrés, el Centre, Canyadó, Manresà i a alguns llocs concrets de La Salut, al Grup Verge de la Salut, Casagemes, als voltants del parc de Can Solei i Ca l'Arnús, Montigalà, Bonavista i dels tres barris de Llefià.[153][152][154]

Badalona al món[modifica | modifica el codi]

L'any 1978, el cantautor Joan Manuel Serrat li dedica a la ciutat el pasdoble "Qué bonito es Badalona", inclosa en el seu disc anomenat 1978.[133] També va cantar aquesta cançó a duo amb Manolo Escobar, qui va viure a Badalona durant vint anys.[155]

Des de l'any 2012, els mateixos ciutadans trien a una personalitat de la societat badalonina que, per la seva professió, afició o activitat, hagi destacat durant l'any, en l'anomenat Premi Badaloní de l'Any.[156]

Cooperació externa[modifica | modifica el codi]

Badalona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats de l'Estat:

D'altra banda manté projectes de cooperació amb ciutats d'altres països, principalment a Amèrica Llatina[158] i el Marroc, en aquest darrer, d'intercanvi de coneixements en gestió municipal, hi participa amb altres municipis catalans com Mataró, Sabadell o Sant Boi del Llobregat.[159]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

L'actor Jordi Dauder
La nedadora Mireia Belmonte
Categoria principal: Badalonins

Nombroses persones reconegudes han nascut a Badalona. Entre elles hi ha:


Moltes altres persones, tot i no haver nascut a Badalona, hi han viscut i han exercit una tasca important a la ciutat:

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'antic monestir, d'estil gòtic tardà, va ser edificat al segle XV i va tenir el seu major esplendor a l'època dels Reis Catòlics i els primers Àustries, especialment amb Carles I.
  2. Embarcació genuïnament badalonina, nascuda de la mà dels germans Emili i Lluís Mongé, membres del Club Natació Badalona.
  3. La fàbrica continua mantenint el seu antic aspecte modernista, projectat per l'arquitecte Joan Amigó.
  4. El nucli antic de Badalona va ser escollit per la seva singularitat urbanística, remanent de la vella Badalona rural.
  5. Els gegants Anastasi i Maria, que duen els noms del patrons de la ciutat, són els més antics de Badalona, amb més de 150 anys d'antiguitat, van ser construïts el 1858.
  6. Can Ramonet va ser un conegut restaurant badaloní situat a la Rambla.
  7. Restaurant que estava situat al carrer de Sant Llorenç, a tocar del carrer de Mar.
  8. No confondre amb el barraquisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dades generals: Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 desembre 2013].
  2. «Aprovació definitiva del Pressupost General per al 2012». Ajuntament de Badalona, 25/4/2012. [Consulta: 25/8/2012].
  3. «Ajuntament de Badalona». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 d'agost de 2012].
  4. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  5. March, Oriol. «Xavier García Albiol, ja alcalde, centra el seu discurs en la reactivació econòmica». Ara, 11/06/2011.
  6. Amics dels Goigs. «Goigs en llaor de la gloriosa assumpció de la Verge Maria: patrona de Badalona i venerada a l'església parroquial de Santa Maria». Revista de Badalona [Badalona], 1966.
  7. 7,0 7,1 «XXXIII Fira de l'Arrop». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 desembre 2013].
  8. «Badalona». Territori. El municipi en xifres. Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2013].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Mestre, 1998: p. 84, entrada: "Badalona"
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Villarroya, Joan (director); AADD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0. 
  11. Institut Cartogràfic de Catalunya. «Mapes de Catalunya». [Consulta: 21 juliol 2013].
  12. 12,0 12,1 Rodriguez, Oriol. «Estudi de les rieres de Badalona». egarrotxa.com. [Consulta: 29 d'agost de 2013].
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 «Badalona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. 14,0 14,1 Villarroya, 1999, p. 16-17.
  15. 15,0 15,1 15,2 «Medi físic i climatologia». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 22 juliol 2014].
  16. 16,0 16,1 «Climatologia de Badalona». Meteo Badalona. [Consulta: 22 juliol 2014].
  17. «Biodiversitat de la Serralada de Marina».
  18. «Ecosistemes: la vegetació de ribera, rieres, sots i torrents». Ajuntament de Badalona.
  19. «Una passejada submarina per Badalona: el coral·ligen». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 30 maig 2014].
  20. «Una passejada submarina per Badalona: el mar obert». Ajuntament de Badalona.
  21. «Observar aus marines al pont del petroli». Escola del Mar. [Consulta: 30 maig 2014].
  22. Aymar i Ragolta, Jaume. «Colom a Sant Jeroni de la Murtra». A: Rafael Dalmau. Colom i el Món Català, 1993, p. 221-223. ISBN 8423204618. 
  23. Miralles, Mercè. «Baetulo, ‘in vino veritas'». El Punt Avui, 18/02/2014 [Consulta: 3 abril 2014].
  24. «Poblaciones de hecho desde 1900 hasta 1991. Cifras oficiales sacadas de los Censos respectivos.» (en castellà). Población de hecho por municipios desde 1900. Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 19 octubre 2013].
  25. «Badalona estabilitza la seva població al voltant dels 219.000 habitants i creix en 9.000 ciutadans durant la darrera dècada». Ajuntament de Badalona, 28 de juny de 2010.
  26. «Evolució de la població total i estrangera. 2000-2012 Badalona». Població estrangera. Evolució. Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2013].
  27. Redacció. «Jordi Serra es el nuevo alcalde de Badalona en sustitución de Maite Arqué» (en castellà). La Vanguardia, 08/04/2008 [Consulta: 20 juliol 2013].
  28. March, Oriol. «García Albiol veu "simplista" jutjar el seu èxit electoral pel seu discurs contra la immigració». Ara, 07/06/2011 [Consulta: 14 desembre 2013].
  29. «Garcia Albiol no donarà més beques menjador als nouvinguts que arribin a Badalona». Ara, 23 d'agost de 2011.
  30. «Albiol defensa la política d'immigració i seguretat a Badalona en el seu primer any de mandat», 11 de juny de 2012.
  31. «Membres del ple». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 11 abril 2014].
  32. «Imputats dos regidors de Badalona i l'excoordinadora de Salut per unes obres al domicili d'un càrrec públic». 324.cat, 29 gener 2014.
  33. «David Gómez renuncia a l'acta de regidor i el PP recupera 11 edils amb José María Díaz». Diari de Badalona, 22 juliol 2014.
  34. Gonzalo, J; Muñoz, S. «Falcó acceptarà el districte primer tot i l'oposició d'Unió». El Punt Avui+, 09/06/2011 [Consulta: 21 juliol 2013].
  35. 35,0 35,1 «Diccionario Madoz» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2013].
  36. Llamas, Sílvia. «Badalona formará parte de la DO Alella» (en castellà). La Vanguardia, 19/11/2012 [Consulta: 10 octubre 2013].
  37. Vecslir, Lorena. «Transformació urbana del Port de Badalona». Territori: observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 31/12/2005. [Consulta: 6 agost 2013].
  38. Prats i Gascón, Josep. «Antecedents del port». Impactes urbanístics i socioeconòmics de la construcció del port de Badalona. Universitat Politècnica de Catalunya, 2005. [Consulta: 11 desembre 2013].
  39. «Piscina Centre». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 5 setembre 2013].
  40. «Complex esportiu municipal Llefià». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 5 setembre 2013].
  41. «Complex esportiu municipal Sistrells». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 5 setembre 2013].
  42. Redacció. «Escola de vela a l'antiga llotja». El Punt Avui, 04/10/2011 [Consulta: 11 desembre 2013].
  43. Carvajal, C. «La Nit de Sant Anastasi, la nit més badalonina de l'any». El TOT Badalona, 08/05/2013 [Consulta: 6 setembre 2013].
  44. «Badalona aconsegueix per primer cop tres banderes blaves per a les seves platges». Ajuntament de Badalona, 23 de maig de 2013.
  45. Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors. Museu de Badalona. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Monografies Badalonines, 2003, p. 311. ISBN 84-88758-14-6. 
  46. Redacció. «García Albiol pensa reduir el nombre de districtes de Badalona». la xarxa comunicació local, 17/06/2011 [Consulta: 7 agost 2013].
  47. 47,0 47,1 Santiago, Toni. «El nou cartipàs municipal de l'Ajuntament pretén estalviar més de 2 milions d'euros». Badanotis, 12 de juliol de 2011.
  48. «Barris, districtes i codis postals». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 29 d'agost de 2012].
  49. «Parcs i jardins». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  50. «Arbrat». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  51. «El jardí històric de Can Solei-Ca l'Arnús». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  52. Redacció. «Les arts escèniques amateur es destapen al Badalona Escena». La Xarxa comunicació local, 05/06/2010 [Consulta: 14 desembre 2013].
  53. «Els parcs i les places». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  54. «Platges». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  55. «Descripció de les platges». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  56. «Les platges del Cristall-Barca Maria i les del tram del nou passeig Marítim obtenen el guardó Bandera Blava per segon any». Ajuntament de Badalona, 14 maig 2014.
  57. 57,0 57,1 Redacció. «Badalona aconsegueix per primera vegada tres banderes blaves per a les seves platges». El Periódico, 23/05/2013.
  58. «Descripció. Interés científic.». Projecte Pont del Petroli. [Consulta: 14 desembre 2013].
  59. Mas, Andreu. «El Quixot de Badalona». El Punt Avui+, 23/05/2012 [Consulta: 14 desembre 2013].
  60. Redacció. «Badalona inaugurarà el 27 d'abril una placa d'homenatge a Josep Valls per la seva lluita vers el Pont del Petroli». Revista de Badalona, 17/01/2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  61. «Projecte d'instrumentalització del Pont del Petroli de Badalona». Projecte Pont del Petroli. [Consulta: 14 desembre 2013].
  62. Redacció. «Los caballitos de mar vuelven a Badalona gracias al Pont del Petroli» (en castellà). La Vanguardia, 13/06/2009 [Consulta: 14 desembre 2013].
  63. «Badalona Serveis Assistencials, SA». Consorci de Salut i Social de Catalunya. [Consulta: 10 octubre 2013].
  64. «Mercats Municipals». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 14 desembre 2013].
  65. Lladó, Francesc; Padrós, Josep Maria. «Mercat Maignon». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. [Consulta: 14 desembre 2013].
  66. Lladó, Francesc; Padrós, Josep Maria. «Mercat Torner». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980.
  67. López, Montse. «Comerciantes del mercado más grande de Badalona protestan por la reforma del mercado más céntrico». La Vanguardia, 01/02/2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  68. «Guia d'informació educativa de Badalona Curs 2013-14». Ajuntament de Badalona. L'Àrea d'Educació, Esports i Joventut. [Consulta: 19 gener 2014].
  69. «Educació ambiental». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 19 gener 2014].
  70. DDAA, 2010: p. 16-17
  71. «Museu del Còmic i la I·lustració de Catalunya». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. [Consulta: 16 desembre 2013].
  72. Vidal, Jaume. «Badalona, nova capital del còmic». El Punt Avui+, 12/12/2009 [Consulta: 16 desembre 2013].
  73. Bayo, Clara. «El Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya estarà enllestit al 2012». Badanotis, 21/01/2010 [Consulta: 16 desembre 2013].
  74. Alós, Ernest. «Ferran Mascarell congela l'obertura de nous museus». El Periódico, 16/02/2011 [Consulta: 16 desembre 2013].
  75. «El proyecto del Museu del Còmic de Badalona empieza a andar» (en castellà). El Periódico, 25/07/2013 [Consulta: 16 desembre 2013].
  76. «Escola del Mar». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 16 desembre 2013].
  77. «La 'Processó dels Dolors' de Badalona vuelve a salir a la calle». La Vanguardia, 14 març 2014.
  78. 78,0 78,1 78,2 Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965) (en català). Editorial Efadós, 2005, p. 465-481. ISBN 84-95550-45-8. 
  79. Soler i Amigó, Joan; Arànega, Mercè. Maig Major: documentació sobre la història de les festes de maig a Badalona. Ajuntament, Area de Cultura, Joventut i Esports, 1985. 
  80. Redacció. «Sardines, Havaneres i Rom cremat vora al mar». Badanotis, 30/05/2010 [Consulta: 5 juny 2014].
  81. Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965) (en català). Editorial Efadós, 2005, p. 304-307. ISBN 84-95550-45-8. 
  82. Membrives, Marta. «Badalona escollirà per votació popular els set tresors del seu patrimoni». El Punt Avui, 01/10/2009 [Consulta: 2 febrer 2014].
  83. Membrives, Marta. «L'elecció dels tresors de Badalona tindrà 40 candidatures». El Punt Avui, 06/11/2009 [Consulta: 2 febrer 2014].
  84. «Els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona». Capital de la Cultura Catalana & Bureau Internacional de Capitals Culturals, 2010. [Consulta: 2 febrer 2014].
  85. «Teatres muncipals». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 6 juny 2014].
  86. Carvajal, Carles. «L'Ajuntament no es quedarà amb el Picarol i descarta fer un auditori a Badalona». El TOT Badalona, 03/07/2008 [Consulta: 1 febrer 2014].
  87. Redacció. «L'antic cinema Picarol de Badalona es convertirà en un gimnàs». 3/24. Agència Catalana de Notícies, 28/07/2009 [Consulta: 1 febrer 2014].
  88. «Joan Forns i Jordana». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 febrer 2014].
  89. «Història del Festival Filmets». Web oficial de Filmets. Filmets. [Consulta: 6 juny 2014].
  90. «Història del Conservatori». Web oficial del Conservatori Professional de Música de Badalona. [Consulta: 6 juny 2014].
  91. «Escola de Música Moderna de Badalona». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 13 novembre 2013].
  92. «Centres cívics». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 29 gener 2014].
  93. «Festa Medieval de Badalona». Portal d'Entitats de Badalona. Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi de Badalona. [Consulta: 29 gener 2014].
  94. «El Centre Cívic Can Cabanyes acull aquest proper dissabte la Festa Indiana». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 29 gener 2014].
  95. «Biblioteca de Can Casacuberta». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 29 gener 2014].
  96. «Biblioteca de Lloreda». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 29 gener 2014].
  97. «Biblioteca de Sant Roc». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 29 gener 2014].
  98. «Biblioteca de Llefià». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 29 gener 2014].
  99. «Biblioteca de Pomar». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 29 gener 2014].
  100. Redacció. «Albiol acuerda con CiU la construcción de la biblioteca de Canyadó» (en castellà). La Vanguardia, 24/04/2013 [Consulta: 29 gener 2014].
  101. Redacció. «CiU proposa que la futura biblioteca de Canyadó porti el nom del badaloní Joan Argenté». Diari de Badalona, 11/07/2013 [Consulta: 29 gener 2014].
  102. 102,0 102,1 «La nostra gastronomia: receptes». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 19 gener 2014].
  103. 103,0 103,1 De Tera, Gina. «Festes de Maig: La gastronomia badalonina». El TOT Badalona, 07/05/2010 [Consulta: 19 gener 2014].
  104. «XXIV Jornades Gastronòmiques de Badalona». La Xarxa comunicació local, 2009. [Consulta: 19 gener 2014].
  105. Redacció. «Badalona promociona su gastronomía marinera» (en castellà). La Vanguardia, 11/10/2013 [Consulta: 19 gener 2014].
  106. Redacció. «La fira Badaterra torna amb una forta aposta pel producte i la gastronomia local». Diari de Badalona, 11/03/2013 [Consulta: 19 gener 2014].
  107. Redacció. «Gastronomia catalana a la Rambla de Badalona». Diari de Badalona, 13/09/2013 [Consulta: 19 gener 2014].
  108. Baeza, 1998, p. 25.
  109. 109,0 109,1 Baeza, 1998, p. 26.
  110. Baeza, 1998, p. 27.
  111. Baeza, 1998, p. 28.
  112. Baeza, 1998, p. 29.
  113. Baeza, 1998, p. 30.
  114. Televisió de Catalunya. «La Federació d'associacions de veïns de Badalona acusen Albiol de voler ofegar-los en no pagar les subvencions del 2012». 3/24, 26/01/2013 [Consulta: 10 febrer 2014].
  115. «Antecedents històrics. Origen i evolució de les televisions locals a Catalunya (1984-2001)» (PDF). Quaderns del CAC, Número extraordinari, Setembre de 2002.
  116. Redacció. «La policía precinta la televisión del ayuntamiento de Badalona» (en castellà). El País, 28/05/1982 [Consulta: 7 octubre 2013].
  117. Redacció. «A disposición judicial el alcalde y cuatro concejales de Badalona» (en castellà). El País [Consulta: 7 octubre 2013].
  118. «Hemeroteca digital». Bétulo. [Consulta: 29/1/2012].
  119. «El PP amenaça de tancar Televisió de Badalona si l'oposició no desbloqueja la renovació del consell d'administració». Diari Ara, 21 de desembre de 2012.
  120. «La Ràdio en Xarxa». Ràdio Ciutat de Badalona. [Consulta: 29/1/2012].
  121. «Mitjans de comunicació locals». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 6 juny 2014].
  122. «Club Joventut de Badalona - Història». penya.com. [Consulta: 30 gener 2014].
  123. «Club Joventut de Badalona - Màgic Badalona». penya.com. [Consulta: 30 gener 2014].
  124. «Badalona proposa batejar la piscina municipal amb el nom de la medallista olímpica Mireia Belmonte». 324.cat, 7 d'agost de 2012.
  125. «Club Natació Badalona - Història». cnbadalona.cat. [Consulta: 30 gener 2014].
  126. Macià, Vicent. «Club de Futbol Badalona». lafutbolteca.com, 2009. [Consulta: 30 gener 2014].
  127. «Historia de los Badalona Dracs». badalonadracs.es. [Consulta: 2 febrer 2014]. (castellà)
  128. «Població de 2 anys i més. Per coneixement del català». IDESCAT, 2011. [Consulta: 28 maig 2014].
  129. «Estudis sobre retolació d’establiments». Sociolingüística. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 juny 2014].
  130. «Guies de recursos». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 22 juny 2014].
  131. 131,0 131,1 131,2 «Mots i paraules típiques de Badalona». TOT Badalona. [Consulta: 2 d'agost de 2013].
  132. «Micaco». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  133. 133,0 133,1 «Reportaje:24 horas en... Badalona. En la casa del mono dulce» (en castellà). El País, 2 d'abril de 2011.
  134. «Badiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  135. Redacció. «CiU proposa que la tusa sigui gratis pels menors d'11 anys». Vilaweb, 25/04/2007 [Consulta: 16 desembre 2013].
  136. Muñoz, Sara. «Tusgsal aspira a renovar el Nit Bus per mantenir la seva facturació». El Punt Avui+, 12/01/2013 [Consulta: 16 desembre 2013].
  137. Secretaria General. «Ple de l'Ajuntament del 25 de febrer de 2014» p. 133. Ajuntament de Badalona, febrer 2014. [Consulta: 22 juny 2014].
  138. «El lunes se pondrá en servicio el tramo de metro que unirá la Ciudad Condal con Sant Adrià y Badalona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 17 d'abril de 1985. [Consulta: 21 de setembre de 2010].
  139. «Cambio de línea» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 d'octubre de 2002. [Consulta: 21 de setembre de 2010].
  140. «El president presidirà diumenge la posada en servei del tram de l'L9/L10 a Badalona, entre Gorg i Bon Pastor». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 d'abril 2010].
  141. 141,0 141,1 «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  142. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 setembre 2010].
  143. «Badalona vol ampliar la connectivitat de les seves línies de metro i tramvia». Diari de Badalona, 5 novembre 2012.
  144. Camps i Pinós, Nicasi. «La intensa història del tramvia al barri». Dossier àlbum: de la tartana al trambesòs. Arxiu Històric del Poblenou. [Consulta: 3 març 2014].
  145. «T4. Sant Adrià - Port de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 gener 2014].
  146. Mora, José. «Història dels autobusos de Badalona» (en castellà). Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 30 gener 2014].
  147. Transport privat, a la secció de Mobilitat del web de l'Ajuntament de Badalona
  148. «Badalona posa en marxa un sistema per pagar la zona blava a través del mòbil». El Periódico de Catalunya, 20 setembre 2012.
  149. «Com arribar a Badalona amb transport privat». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 22 juny 2014].
  150. Moure's per Badalona, amb bicicleta
  151. Redacció. «Badalona limitarà la velocitat a 30 quilòmetres hora en algunes zones ciutat». Vilaweb, 24/03/2007 [Consulta: 17 desembre 2013].
  152. 152,0 152,1 Redacció. «Les noves zones 30, una realitat a la ciutat de Badalona». Badanotis, 14/10/2010 [Consulta: 17 desembre 2013].
  153. Redacció. «Badalona comença les obres per a la implantació de noves zones de 30 km/h». El Periódico, 02/07/2012 [Consulta: 17 desembre 2013].
  154. Membrives, Marta. «Badalona aposta per la creació de zones 30 per «pacificar» el trànsit». El Punt Avui, 02/03/2010 [Consulta: 17 desembre 2013].
  155. «"Volver con" viaja con Manolo Escobar a Badalona, donde vivió más de 20 años, este lunes en La 1» (en castellà). RTVE.
  156. «Josep Valls és proclamat badaloní de l'any 2011». Badanotis, 20 de maig de 2012.
  157. 157,0 157,1 «Agermanaments amb municipis de l'Estat». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 18 d'agost de 2012].
  158. «Cooperació de l'Ajuntament - Amèrica Llatina: de Nicaragua a Xile». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 19 d'agost de 2012].
  159. «Cooperació a la Mediterrània: Marroc». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 17 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. ISBN 84-393-5437-1. 
  • Baeza, Josep. Associacionisme veïnal a Badalona. Badalona: Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, 1998. 
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 84 entrada: "Badalona". ISBN 84-297-3521-6. 
  • Villarroya, Joan (dir.); DDAA. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badalona Modifica l'enllaç a Wikidata