Badia de Baffin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de la badia de Baffin

La badia de Baffin (en inuktitut Saknirutiak Imanga, en anglès Baffin Bay, en francès Baie de Baffin, en kalaallisut Baffinip Kangerliumanersua, en danès Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic, amb el qual connecta a través de l'estret de Davis, i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Grenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.

Deu el seu nom a l'explorador anglès William Baffin, que hi va arribar el 1616 en un dels seus viatges a l'Àrtic; el primer europeu a arribar-hi fou el també explorador anglès John Davis.

Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel.

Iceberg a la badia de Baffin

Coord.: 73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O / 73.40833°N,68.13111°O / 73.40833; -68.13111


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badia de Baffin