Badjao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Badjao
Població total 200.000
Regions amb població significativa Filipines, Malàsia i Indonèsia
Religió islam

Els badjaos són un poble musulmà de Filipines als que la llegenda atribueix haver emigrat des de Johore; però l'antropòleg H. Arlo Nimmo afirma que són un grup dels sama que es van dedicar al comerç per mar i van arribar fins a la península Malaia.[1] El seu cabell és bronze i la pell és bruna; caminen d'una manera característica causada pel molt de temps passat a la mar.

Sovint viuen a les seves naus. Se'ls troba per totes les costes i aigües de l'arxipèlag de Sulu i alguns a la costa de Zamboanga, Davao, Surigao, Basilan, illa de Cebú i Manila. A l'illa Siasi han esdevingut pescadors sedentaris; a Sitangkai construeixen cases permanents anomenades sakayan però només hi viuen un temps. El seu nombre s'estima en més de dos-cents mil.

Gairebé no reberen influència dels espanyols i americans, ja que com a comerciants itinerants no romanien gaire temps a un lloc. Per aquesta raó eren coneguts com els "Gitanos de la mar". El nom badjao és malai i voldria dir "home de la mar"; en bahasa malai se'ls anomena orang laut, i els seus veïns els assenyalen amb els termes pejoratius de samal palau (samals descastats). Ells mateixos s'anomenen samal laus (samals de la mar).

Cultura[modifica | modifica el codi]

El seu art és característic però en canvi la dansa té similituds amb la dels samal. La música es divideix en cinc tipus de cançons: leleng, binoa, tenes, panulkin i lugu. Les danses s'acompanyen amb un timbal anomenat gabbang.

El seu vestit és l'igal i el sawwal.

La seva literatura, excepte les narracions (kata-kata) està pensada per ser cantada. Una de les cançons relata una llegenda segons la que el seguici d'una princesa de Johore serien els avantpassats dels badjaos i s'haurien dedicat a la pirateria per un temps a la costa nord de Borneo.

És un poble nòmada que viu principalment de la mar, de la pesca de subsistència i del comerç. Es fan a mà una mena d'embarcació estreta anomenada lepa-lepa, a la qual molts i viuen. Els altres viuen a cases a la costa. Els badjao sovint es trenquen voluntàriament els timpans de molt jovenets, per a poder bucejar i caçar millor sota el mar. A causa d'això molts són durs d'oïda quan es fan més grans.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sy, Dionisio A. A short history of Cebu 1500-1890's: and the anti-Spanish revolution in Cebu (en anglès). Bathalad, 1996, p. 42. 
  2. The last of the sea nomads The Guardian. 18 de setembre de 2010. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badjao