Bætulo
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Baetulo)
| Baetulo | |
|---|---|
Termes romanes de Baetulo |
|
| Nom iber | Baitolo |
| Nom llatí | Baetulo |
| Localització | Badalona |
| País | Catalunya |
| Altitud | 20 m |
| Coordenades | 41° 27′ 8.96″ N, 2° 14′ 50.14″ E / 41.4524889,2.2472611Coord.: 41° 27′ 8.96″ N, 2° 14′ 50.14″ E / 41.4524889,2.2472611 |
| Període | primera meitat del 90 aC - 70 aC a ? |
| Excavacions | principis del segle XX |
| Gestor | Museu de Badalona |
| Arqueòlegs | Josep Maria Cuyàs i Tolosa |
| Troballes | Termes amb tres àmbits, frigidarium, tepidarium i caldarium, palestra (gimnàs), peristil i vestidor, fòrum, teatre, decumanus maximus, "cardo maximus", conjunt d'insulæ (habitatges), tabernæ (botigues), Domus dels dofins i de l'heura, piscina privada, conducte d'aigües de 98 metres del carrer Pujol construït amb volta de canó. A la plaça de la Constitució també s'hi ha trobat part d'un carrer, una claveguera i els fonaments d'un gran podi o petit temple relacionat amb el Teatre. Restes del podi del Temple del Fòrum a l'actual Església de Santa Maria. |
| Mapa de la Via Augusta | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Baetulo (prèviament la ibèrica Baitolo) és el nom de la ciutat que fundaren els romans en turó vora el mar cap a l'any 100 aC,[4] on actualment se situa la ciutat de Badalona. El recinte emmurallat de la ciutat ocupava un espai aproximat d'11 hectàrees i formava part d'un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani.[5]
Taula de continguts |
Història de Baetulo [modifica]
La ciutat la van fundar ex novo els colons romans vers l'any 100 aC.[4] Es va dissenyar sobre un pla ortogonal, i amb el temps es va emmurallar.[4] Fou una ciutat molt dinàmica, sobretot gràcies a la producció i comercialització del vi, que va viure pròspera fins el segle II i va assolir la categoria de municipium.[4] Després fou pràcticament abandonada.[4]
Història de les excavacions [modifica]
Cal destacar la importància de l'actual jaciment de Baetulo, ja que al nostre país hi ha pocs exemples de ciutats, habitades en l'actualitat, que conservin bona part de les seves restes arqueològiques. La declaració de Baetulo com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), atorgada per la Generalitat de Catalunya el 1999, confirmà definitivament aquesta excepcionalitat.
Les restes arqueològiques de Baetulo es van començar a excavar a principis del segle XX.
L'agrupació excursionista de Badalona (1925 - 1940) portà una intensa campanya d'excavacions, entre les quals trobem els projectes de la necròpolis de Can Peixau (1932), i el Clos de la Torre (1934). Cal fer un esment a les excavacions del Clos de la Torre ja que aquest Clos, de dimensions importants, havia restat sense edificar des d'època feudal, i es posà al descobert part de la muralla, la via Augusta, i parts de la ciutat romana. Avui dia es poden visitar sota la construcció de la plaça Font i Cussó, on trobem part dels edificis propers a la zona del fòrum de la ciutat on hi passa el decumanus maximus, el "cardo maximus" i edificis de tavernæ (botigues) i insulæ (blocs d'habitatges). Més endavant s'excavaren les termes romanes (1954 – 1956).
A Badalona també s'ha excavat un seguit de vil·les que queden escampades per l'actual territori badaloní. Aquestes vil·les eren centres de producció agrícola i ramadera situades en àmbits rurals. Una de les villæ més coneguda fou la vil·la romana de Can Peixau, a l'actual barri del Raval.
Actualment s'ha seguit excavant i fent noves aportacions tant científiques com de caire patrimonials a la ciutat.
Restes arqueològiques [modifica]
Visitables [modifica]
- Conjunt de les termes i exposició permanent del Museu de Badalona. Josep Maria Cuyàs i Tolosa, arqueòleg i historiador a través de la "Comisaria Provincial de Excavaciones", va descobrir l'any 1954 les restes de les termes romanes de la ciutat de Baetulo, avui dia situades al subsòl del Museu de Badalona, que es construí a sobre de les restes deixant-les visibles al públic. La inauguració del Museu es feu l'any 1966. Les Termes eren els banys públics de la ciutat romana. Estaven situades a la part inferior de la ciutat i comptaven amb tres àmbits: frigidarium, tepidarium i caldarium, a més de tenir una palestra -on es realitzaven exercicis gimnàstics-, un vestidor i un peristil -petit jardí-. Actualment ocupen una superfície de 580 m2. I la seva nova presentació va ser inaugurada al març de 2006 i una ampliació comunicant aquestes amb les restes del "Decumanus" (vegueu Plaça de Font i Cussó), el desembre de 2010, creant un nou espai de 3400 m2.
- L'exposició permanent del Museu, remodelada el 2010, està dedicada específicament a la Badalona Romana i es troba situada al recorregut de l'espai Termes i Decumanus. S'hi poden veure restes materials obtingudes de les diferents excavacions fetes en subsòl badaloní, entre els que destaquen elements de vida quotidian, peces destacables com la Venus de Badalona i el retrat d'Agripina, així com també restes de pintures murals.
- Plaça Font i Cussó. El 1979, es va tornar a excavar el solar del Clos de la Torre, ja que s'hi volia construir uns edificis destinat a habitatges i la projecció d'una plaça en uns terrenys. Un cop construit l'edifici fou declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia, s'enderroca i passa a propietat pública. Es torna a excavar ara en extenció, i com a conseqüència de la importància de les restes trobades, la decisió per part del Museu i l'Ajuntament va ser conservar el terreny com a zona arqueològica i representà una nova línia d'actuació pel què fa a la preservació del patrimoni badaloní. Actualment a la plaça Font i Cussó trobem restes de la ciutat romana de Baetulo; compta amb un espai proper a la zona del fòrum, el decumanus i cardo maximus, dos dels carrers principals que vertebraven la ciutat, un conjunt insulæ –habitatges-, i a l'altre banda del carrer les tabernæ –botigues-. Les restes conservades formen part des del desembre de 2010 del nou espai Termes i Decumanus.
- Casa romana: domus dels dofins. L'any 1984 es va excavar un solar del carrer Lladó, allà on es coneixien les restes d'una casa romana excavada per Serra i Ràfols i l'Institut d'Estudis Catalans als anys vint. L'aparició de la Domus, única casa conservada, fins al moment, a Badalona d'aquest tipus d'habitatge de classe alta romana i la importància dels mosaics que encara s'hi conservava van fer replantejar la construcció d'un edifici de pisos que s'hi havia projectat, i es deixà la planta baixa lliure d'edificació per deixar les restes visibles i visitables des del 2008, els caps de setmana.
- Piscina privada: Jardí de Quintus Licinius. Restes d'una piscina romana de propietat privada. Es conserven a la Via Augusta, on antigament hi havia una entitat bancària. El seu descobriment, a la dècada dels anys 50, en un arrenjament de l'avinguda President Companys va posar al descobert les restes de les dependències d'un habitatge benestant i amb un peristil i una piscina privada. En les excavacions es va fer la troballa de la tabula hospitalis. Aquest espai és visitable des del 2007 els caps de setmana.
- Conducte d'aigües del carrer Pujol. Aquest és l'únic conducte d'aigües que es conserva a Badalona, i és testimoni directe de les construccions en volta de canó que feien els enginyers romans. Dels 98 metres que se'n coneixen, n'hi ha 38 en perfecte estat de conservació i avui dia visitables en cap de setmana. Aquest, però, té un difícil accés, ja que queda per sota del nivell del carrer i la trampa que hi ha per accedir-hi és molt estreta. El conducte fa aproximadament 1'5 metres d'alçada per 1'5 d'amplada, fet que no permet gaire mobilitat interior.
No sempre visitables [modifica]
- Casa romana, Domus de l'heura. Aquesta casa es troba situada just al costat de la Domus dels dofins al carrer Lladó; el seu descobriment fou l'any 1999 en enderrocar una casa per construir-hi un habitatge. Les seves característiques, molt similars a l'altre Domus del mateix carrer i les seves dimensions, més grans que l'anterior, així com també la seva decoració de mosaics i elements decoratius, han permès deixar la planta baixa visible al públic i edificar-hi a sobre. En aquest moment encara s'estan duent a terme les obres de restauració i consolidació de la casa.
- Teatre romà. Tot i la coneixença del teatre romà de Badalona a través dels plànols actuals de la ciutat i les escasses prospeccions que en aquest sector s'hi ha fet, fins l'any 2000 no es va poder constatar la seva presència en descobrir-se part dels seus fonaments. Visible des del carrer de les Eres.
- Plaça de la Constitució. En excavar aquesta plaça per construir un edifici, es va trobar part d'un carrer i una claveguera, així com també els fonaments d'un gran podi o petit temple relacionats amb el teatre romà. D'acord amb la importància i la monumentalitat, es va plantejar al promotor de l'obra la possibilitat d'integrar aquestes estructures dins la nova edificació. La planta subterrània de l'immoble va quedar inutilitzada en part i les restes quedaren visibles. Aquestes es poden visitar en Jornada de Portes Obertes, l'últim cap de setmana del mes d'abril.
Referències [modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Rotger, Agnès. «Baetulo». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 36-42. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també [modifica]
|
|||||||||||
