Baghras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baghras (vista general)
Baghras (vista de la part oest)

Baghras (clàssic Pagrae = Pagres) fou una fortificació de Síria a l'inici del pas de Baylan, entre Antioquia de l'Orontes i Alexandreta per l'Amanus.

Devastada la zona en els primers xocs entre grecs i àrabs, va quedar despoblada; el general Maslama la va repoblar; el califa Hixam ben Abd-al-Màlik (724–743) i va fer construir un fortí. Formà part del districte dels Awasim creat sota el califa Harun al-Rashid (786-809). El 968 fou recuperada pels bizantins dirigits per Nicèfor Focas, que hi van construir una fortalesa (sobre la fortificació existent) i fou la base des de la que Miquel Bourtzès va conquerir Antioquia de l'Orontes l'any següent (969). Els bizantins l'anomenaren Castron.

Ocupada per Sulayman ibn Kutlumish, cosí d'Alp Arslan, el 1084, fou recuperada pels croats el 1098. Els croats van reforçar el castell i el van conèixer com Gaston o Gastin (del nom grecoromà de Castron) i formà part del Principat d'Antioquia.

Vers una data entre 1131 i 1154 els cavallers templaris van rebre la custòdia del castell; el 1154 un contingent templari de la fortalesa va sorprendre i aniquilar a un contingent seljúcida a la gola que els francs anomenava la Portelle. Vers el 1170 el castell va caure en mans del armeni Mleh, antic membre de l'orde del Temple, que ara servia de Nur al-Din, però a la seva mort el 1175 els templaris la van recuperar.

El 26 de setembre de 1188 Saladí se'n va apoderar però la va abandonar al sentir que s'acostava un exèrcit dirigit per Frederic Barba-roja, sense tenir temps de desmantellar-la. Els croats però no la van atacar.

Fulc de Bouillon, al servei del seu cosí el príncep Lleó II d'Armènia (Levon II, després rei d'Armènia Menor des de 1198) que s'hi va establir el 1191 i va fer importants restauracions. Els templaris reclamaven la fortalesa i el Papa va intervenir però els armenis van dilatar la devolució fins al 1216; els templaris la van ocupar, la van restaurar i la van conservar fins al 1268 quan Baybars va conquerir Antioquia i la fortalesa tenia dificil defensa, per lo que la van incendiar i la van evacuar.

Immediatament després era ocupada pels mamelucs i serviria de fortalesa de frontera amb el regne d'Armènia Menor, sota dependència administrativa de la província d'Alep però amb comandament militar especial. Encara estava en ús en les lluites entre mamelucs i otomans al començament del segle XVI però després va quedar en ruïnes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Claude Cahen, La Syrie du Nord, 1940

Coord.: 36° 23′ 53″ N, 36° 13′ 12″ E / 36.39806,36.22000