Bahà'u'llàh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh.

Bahà'u'llàh (nascut Mirza Husayn Ali Nuri) (1817-1892) és, segons els bahà'ís, la Manifestació de Déu per a aquesta època. El seu nom vol dir "la Glòria de Déu" o "el Esplendor de Déu". La seva religió pren el seu propi nom i és coneguda generalment en persa com Amr-i Baha'i (Causa Bahà'í) o Amr-i Allah (Causa de Déu). Els seus deixebles li van donar els noms de Djamal-i Mubarak (la Bellesa Beneïda) i Djamal-i Kidam (L'Antiga Bellesa)

Atenció: Al final d'aquest article es pot veure una fotografia de Bahà'u'llàh, que, per raó de les creences religioses bàha'ís, pot ser pertorbadora per als fidels d'aquesta religió.[cal citació]

Va néixer a Teheran, Iran, el 12 de novembre de 1817, fill de Mirzà Buzurg-i-Núrí (un reconegut ministre del Govern del Xa de Pèrsia). Segons ell mateix confessa, no va estudiar mai. Els bahà'ís afirmen que durant la seva infància era conegut per la seva saviesa i que fins i tot el clergat islàmic xiïta cercava sovint el seu consell. Quan li van oferir continuar la feina de son pare, però, va declinar l'oferta per ajudar els pobres i de seguida va ser conegut com el Pare dels Pobres.[cal citació]

Bahà'u'llàh va acceptar la Fe babí el mateix any de la seva revelació (1844) (any en què alguns grups cristians, com els adventistes, esperaven la tornada de Jesucrist), i es va convertir en un dels seus més forts defensors. A causa de les seves creences, després de l'atemptat contra Nasir al-Din Shah (1852) va ser empresonat a l'agost a Siyah Čal (Pou Negre, una presó de Teheran) i va restar-hi presoner fins al 12 de gener de 1853.[cal citació] Segons va afirmar el mateix Bahà'u'llàh, va ser a la presó del Pou Negre, situada als soterranis del palau del Governador, i on compartia presó amb lladres i d'altres malfactors, on va tenir una experiència mística que li va empènyer a creure que tenia una missió religiosa per dur a terme. Explica que les cadenes li feien mal i no el deixaven dormir, i llavors va sentir una veu que li deia "Nosaltres t'ajudarem per mitjà de tu mateix i de la teva ploma; no tinguis por de res, que estàs segur. Aviat Déu aixecarà els tresors de la terra, és a dir, dels homes, que et donaran socors per amor a tu i al teu nom, pel qual Déu revifa el cor dels savis". Després de sortir de la presó se li van confiscar els béns i fou enviat a l'exili amb la seva família a l'Iraq, on la seva influència entre els exiliats babis no va parar de créixer mentre que la del seu germanastre Mirza Yahya (nomenat Subh-i Azal pel Bab) disminuïa.

Del 1854 al 1856 va visitar el Kurdistan, on va viure com un dervix a la rodalia de Sulaymaniyya. De retorn a Bagdad, la seva influència va esdevenir dominant i el govern persa va haver de demanar el seu trasllat a Constantinoble. El Bab (fundador de la Fe babí) havia declarat que el seu principal objectiu era el de preparar la gent per a l'acceptació d'una altra Manifestació de Déu per a tota la humanitat, que apareixeria poc després d'ell. Bahà'u'llàh va arribar a la convicció que ell era aquesta nova Manifestació de Déu a la Fosa Negra i així va declarar-ho públicament per primer cop abans de sortir de Bagdad, el dia 21 d'abril de 1863, al jardí de Nadjib Pasha (Najibiyyíh, que els seguidors de Bahà'u'llàh anomenaren Ridvàn, que vol dir "Paradís", situat als afores de Bagdad); va comunicar-ho a un petit grup de fidels, dient que ell era "aquell que Déu manifestarà" que havia predit el Bab.[cal citació]

A partir d'agost d'aquell any va estar a Constantinoble, i a Adrianòpolis el desembre. En aquesta darrera ciutat va fer pública la seva missió profètica, i va enviar cartes a nombrosos sobirans fent l'anunci i convidant-los a donar-li suport. Ja la major part dels babis s'havia declarat al seu favor, però alguns incidents amb la minoria que seguia a Mirza Yahya van aconsellar al govern otomà d'enviar-lo exiliat a Acre juntament amb els seus seguidors (anomenats bahà'ís), mentre els altres (anomenats ara Azalis) eren enviats a Xipre. Va arribar a Acre l'agost del 1868 i va romandre empresonat a la ciutadella fins al 1877; després se li va permetre instal·lar-se a una casa de camp a Mazra'a.

Entre el 1871 i el 1874 va escriure el llibre fonamental de la seva religió: el Kitab-i Akdas (El llibre més sant). El 1880 es va poder instal·lar a Bahdji, prop d'Acre, on va morir després d'una malaltia el dia 29 de maig de 1892.[cal citació]

Fotografia de Bahà'u'llàh[modifica | modifica el codi]

Foto de Bahà'u'llàh presa a Adrianòpolis

La foto va ser presa durant l'estada de Bahà'u'llàh a Adrianòpolis, probablement per ser utilitzada en algun document oficial de l'imperi Otomà. Els bahà'ís prefereixen no veure la foto de Bahà'u'llàh, excepte en llocs determinats com ara la còpia que es conserva d'una de les fotos d'Adrianòpolis al Centre Mundial Bahà'í, on les autoritats d'aquesta religió pensen que pot ser contemplada amb la deguda reverència i respecte. En una carta a un creient, l'Oficina d'informació al públic de la Casa Universal de Justícia va lamentar la publicació de la fotografia tot i reconeixent que, si qui la publicava no era bahà'í, calia respectar el seu dret a fer-ho.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bahà'u'llàh Modifica l'enllaç a Wikidata