Bahrain
Coord.: 26° 01′ 39″ N, 50° 33′ 00″ E / 26.02750,50.55000
|
مملكة البحرين
(Màmlakat al-Bahrayn) Kingdom of Bahrain |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Cap | ||||||
| Himne: Bahraynun |
||||||
 |
||||||
| Capital (i major ciutat) |
Al-Manama ? |
|||||
| Idiomes oficials | àrab i anglès | |||||
| Gentilici | de Bahrain[nb 1] | |||||
| Govern | Monarquia constitucional | |||||
| Rei Primer Ministre |
Hamad ibn Isa Al Khalifa Khalifa ibn Salman Al Khalifa |
|||||
| Independència | ||||||
| del Regne Unit el 14 d'agost de 1971 |
||||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 707 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | Menyspreable | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 738.004 (163è)[nb 2] | ||||
| - | Cens — | — | ||||
| - | Densitat | 973,6 /km2 (-) | ||||
| Moneda | Dinar de Bahrain (BHD) |
|||||
| Fus horari | (UTC+3) | |||||
| Domini internet | .bh | |||||
| Codi telefònic | 973 | |||||
|
||||||
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic. La capital és Al-Manama.
Antic protectorat britànic, el 1971 es va declarar independent.[1] És una monarquia hereditària encapçalada per la figura de l'emir.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Bahrayn (els dos mars) fou el nom donat pels àrabs a la regió d'Aràbia oriental amb centre als oasis d'al-Katif i Hadjar. Sota influència otomana a partir del segle XVI la regió es va dir Al-Hassà.
En època clàssica el centre era el port de Gerrha de localització incerta. Fou poblada per les tribus dels Azd de Kahtan (la major part dels quals van emigrar a Oman) i després per la confederació dels Tanukh, formada probablement a la zona; emigracions més tardanes van portar als Tamin, Bakr i Taghlib (les dues darreres cristianes); al segle VII l'element dominant eren els Abd al-Kays del grup Adnan.
Els sassànides hi van estar pressents després del temps d'Ardaixir I i al segle VII hi tenien un marzban. Vers el 630 fou conquerida pel àrab Ala ibn al-Hadrami; al esclatar la Rida (apostasia) el 632 un descendent dels lakhmides va agafar el poder i va refusar reconèixer al califat però la major part dels Abd al-Kays, dirigits pel renegat cristià al-Djarud, es van mantenir fidels i Ala ibn al-Hadrami va poder derrotar els rebels a Djuwatha, un lloc de la regió. Les forces musulmanes van anar a l'illa de Darin (enfront de Katif) i segurament també a Uwal.
Avançat el segle VII els Khawaridj dirigits per Nadjda ibn Amir i Abu Fudayk van fer de la regió el seu bastió; els cristians i jueus encara tenien certa influència i els nestorians eren prou actius per tenir un sínode a Darin el 676.
El govern abbàssida es va introduir després del 750. Ali ibn Muhammad, el cap de la rebel·lió dels Zandj, era segurament un àrab dels Abd al-Kays de Bahrayn on hauria iniciat el moviment abans d'anar al Iraq. El 894/895 Muhammad ibn Nur, governador abbàssida de Bahrayn va dirigir una expedició contra el imamat ibadita d'Oman.
Els càrmates van trobar molt de suport entre els beduins locals. El 930 els càrmates es van apoderar de la Pedra Negra de la Meca i la van conservar a Bahrayn durant 20 anys. El califa At-Tàï els va derrotar el 988/989 però en van conservar el control al menys 65 anys més quan la regió fou visitada per Nasir-i Khusraw a la meitat del segle XI. Finalment foren derrotats el 1058/1059 per Abu l-Bahlul al-Awwam ibn al-Zadjdjadj que va restablir l'ortodòxia a Uwal en nom del califa. La tribu dels Amir de Rabia del grup Ukayl, que controlava l'illa en nom dels càrmates, va ser derrotada en un combat naval a Kaskus (illa enfront de al-Katif) i en els següents anys la caiguda final dels càrmates va provocar l'ascens d'una nova dinastia local, els Uyúnides, família sorgida de la tribu Abd al-Kays, que tenien el suport dels seljúcides. Els Uyúnides van dominar generalment la regió de Bahrayn amb les illes, i van tenir capital a al-Katif.
Els Uyúnides van quedar debilitats per la revolta dels Amir de Rabia, i van ser substituïts pels Kaysàrides o Banu Kaysar de Djazirat Kays, a la part oriental del golf Pèrsic. El 1235 les illes i al-Katif foren ocupats pels salghúrides de Fars però el 1253 es van fer el poder a la regió els Usfúrides, un clan dels Amir de Rabia.
Al cap d'un temps els Tibis, prínceps mercaders de Djazirat Kays va restablir el control de la regió però la seva supremacia fou substituïda per l'eclosió d'Ormuz més a l'est. El rei d'Ormuz Tahamtan II va annexionat Djazirat Kays vers 1330 i al mateix temps Bahrayn. Al cap de 15 anys Turanshah d'Ormuz va visitar les illes Bahrain on es parla per primer cop de Manama. A partir d'aquest moment generalment el nom de Bahrayn es va aplicar només a les illes.
A mitjans del segle XV els Amir de Rabia van originar la dinastia local dels Djabrites iniciada per Adjwad ibn Zamil, que es va estendre a les illes i va afavorir als malikites contra els xiïtes.
Els portuguesos van arribar a les illes i a la part continental de Bahrayn el 1514 i al cap d'uns anys se'n van apoderar amb l'ajut d'Ormuz, enderrocant a Mukrin, oncle d'Adjwad ibn Zamil. Els portuguesos van deixar el poder en mans de governadors perses durant prop de vuitanta anys; al segle XVII els otomans van disputar als portuguesos el domini. El 1602 els perses (Abbas I el Gran) es van apoderar de les illes Bahrain que van conservar amb algunes interrupcions durant més de 150 anys fins que el 1783 s'hi van instal·lar els al-Khalifa.
Cronologia [modifica]
- Lakhmides (vassalls sassànides) vers 350/400-602
- Sassànides 602-635
- Califat omeia 635-750
- Califat Abbàssida 750-945
- Càrmates 945-1070
- Uyúnides 1070-vers 1160
- Abdullah ibn Ali al-Uyuni 1070-vers 1100
- Banu Kaysar o Kaysàrides vers 1160-1253
- Usfúrides 1253- vers 1300
- Tabis vers 1300-1330
- Regne d'Ormuz 1330-vers 1450
- Djabrites vers 1450-1523
- Adjwad ibn Zamil vers 1450-?
- Mukrin ?-1523
- Regne d'Ormuz 1523-1602
- Safàvides 1602-1638
- Otomans 1638-1795
- Xeicat d'al-Hasa dels Banu Khalid 1638-1695
Geografia [modifica]
Bahrain és un emirat de la costa oriental de la península Aràbiga, al golf Pèrsic, situat entre els paral·lels 25º 32" i 26º 20" de latitud nord i els meridians 50º 20" i 50º 50" de longitud est.
Està constituït per un arxipèlag de 33 illes, de les quals les principals són l'illa de Bahrain, on hi ha la capital, Al-Manama, amb una grandària de 48 km de nord a sud i 16 km d'est a oest, i que representa el 85% de la superfície total de l'estat, i l'illa de Muharraq, de 18 km², unida a l'anterior per una carretera elevada sobre un moll enfront d'Al-Manama.
Altres illes de menor importància són les illes Hawar, amb 50 km², al davant de la costa de Qatar (país que en reclama la sobirania); la deserta illa de Umm Na'san (a la costa occidental de Bahrain), amb 19 km², unida amb l'illa de Bahrain i l'Aràbia Saudita amb la Calçada del Rei Fahd, i l'illa de Sitrah, de 10 km², situada a la costa oriental, que és on es concentra una important indústria. Sitrah està connectada per una carretera elevada a l'illa de Bahrain.
Economia [modifica]
Cultura [modifica]
Vegeu-ne també [modifica]
- Al Khalifa: Nom de l'actual dinastia regnant.
- Illes Hawar
- Llista de peixos de Bahrain
- Iyad
Enllaços externs [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Smolansky, Oles M.; Smolansky, Bettie Moretz. The USSR and Iraq: the Soviet quest for influence (en anglès). Duke University Press, 1991, p.148. ISBN 082231116X.
|
||||||||||||||
Bahrain 
|
|||||||
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre Àsia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
