Baix Llobregat

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:50, 7 jul 2016 amb l'última edició de Krassotkin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBaix Llobregat
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 25′ 50″ N, 1° 58′ 00″ E / 41.430555555556°N,1.9666666666667°E / 41.430555555556; 1.9666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Feliu de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població825.963 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.699,51 hab./km²)
GentiliciLlobregatenc/enca
Geografia
Superfície486 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PIB nominal22.731.900.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita28.500 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT11 Modifica el valor a Wikidata

Camps del delta del Llobregat, amb Cal Felip al fons

El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants (2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té una superfície de 486,7 km² (33a, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat.

És un potent motor industrial del país i encara conserva part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

Història

El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la història de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (3400-2360 aC) constitueix un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat, com és el cas de l'important jaciment de mamuts trobat a Viladecans.

Des de mitjan segle XI aC el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procés d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colònies, com ara Can Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús. Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà - Viladecans); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Ciments Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins ⟨Sant Vicenç dels Horts⟩, etc. De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

Clima

Trobem diferents trets climàtics a la comarca del Baix Llobregat: a la zona costanera destaca un clima Mediterrani Litoral Nord, a l'interior un clima Mediterrani Prelitoral Central i a la zona del Parc del Garraf un clima Mediterrani Litoral Sud. El total anual és escàs amb una distribució de la precipitació bastant regular al llarg de l'any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l'estiu és calorós i a l'hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l'interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d'abril a octubre.[1]

Demografia

Cal destacar que cinc dels municipis sobrepassen els 50.000 habitants[2]

Entitat de població Habitants
Abrera 12.055
Begues 6.590
Castelldefels 63.077
Castellví de Rosanes 1.746
Cervelló 8.721
Collbató 4.367
Corbera de Llobregat 14.315
Cornellà de Llobregat 86.687
Esparreguera 21.926
Esplugues de Llobregat 46.667
Gavà 46.377
Martorell 28.108
Molins de Rei 24.878
Olesa de Montserrat 23.742
Pallejà 11.208
Palma de Cervelló, la 2.219
Papiol, el 4.041
Prat de Llobregat, el 63.419
Sant Andreu de la Barca 27.329
Sant Boi de Llobregat 83.408
Sant Climent de Llobregat 3.920
Sant Esteve Sesrovires 7.546
Sant Feliu de Llobregat 43.769
Sant Joan Despí 32.812
Sant Just Desvern 16.859
Sant Vicenç dels Horts 28.181
Santa Coloma de Cervelló 8.060
Torrelles de Llobregat 5.776
Vallirana 14.625
Viladecans 65.444
Font: Idescat

Política

El Baix Llobregat és un dels grans feus del PSC, i és una de les comarques on ICV obté un percentatge de vots més alt de tota Catalunya.[3][4]

Consell Comarcal del Baix Llobregat (2011-15)[5]

  • PSC: 14 membres
  • CIU: 8 membres
  • ICV: 7 membres
  • PP: 6 membres
  • ERC: 4 membres
  • PxC: 1 membre

Sindicalisme

El Baix Llobregat té una llarga tradició d'organitzacions obreres i gairebé tots els sindicats tenen representació a la comarca, els més significatius són:

Llocs d'interès

Muntanya de Montserrat (detall)

Vegeu també

Comarques de Catalunya Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Baix Llobregat

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baix Llobregat