Baj

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela commemorativa de la mort i enterrament d'un toro Bujis durant el regnat de Tiberi.

Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia, també era el ca de Montu.[1] Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl. Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.


Culte[modifica | modifica el codi]

Baix relleu representant l'emperador Trajà realitzant una ofrena a Bujis a Medamud.

Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum. Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats.

Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com "Toro de les muntanyes i l'ocàs" i en Medamud. Baj va ser identificat com una forma de Apis, i per tant considerat com una encarnació de Osiris. L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC[2][3] El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'imperi romà. El Bujeum va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Muller, W. Max. Egyptian Mythology. Kessinger Publishing, 2004, pàg. 160. ISBN 0-7661-8601-6. 
  2. Frankfurter, David. Religion in Roman Egypt: Assimilation and Resistance. Ed Princeton University Press, 2000, pàg. 72. ISBN 0-691-07054-7. 
  3. Daly, M. W. i Petry, C. F.. . Cambridge University Press, 1998, pàg. 28. ISBN 0-521-47137-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baj Modifica l'enllaç a Wikidata