Bakhtxisarai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:Hansaray.jpg
El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxysarai.
El Hansarai i pont d'entrada.

Bakhtxysarài o Bakhtxé Sarài, "Ciutat Jardí" (tàtar de Crimea: Bağçasaray, que vol dir "el palau dels jardins" o "la Ciutat Jardí", ucraïnès: Бахчисара́й Bakhtxysarài, rus: Бахчисарай Bakhtxisarài, turc: Bahçesaray) és una ciutat de Crimea, Ucraïna.

Fou la capital del khanat de Crimea sota la dinastia Giray o Ghiray (que va governar del 1423 al 1783). Es troba a 32 km al sud-oest de Simferòpol en una vall estreta formada pel Txuruc Su ("Riu d'Aigua Pudenta") a l'est d'Eski Iurt, la capital anterior (on els khans foren enterrats fins al segle XVI) i l'establiment karaita de Txufut Kalé (ucraïnès: Чуфу́т-Кале, rus: Чуфут-Кале, tàtar de Crimea: Çufut Qale, pronunciat Txufut Kalé, que es tradueix com a "Fortelesa dels Jueus", en karaita: Джуфт Къале, Djuft Qalé, abans coneguda pel nom karaita de Qırq Yer, Kirk Ier = "Lloc dels Quaranta", i també Cever Kermen, Gevkher Kermen, i Fullı, Fuli).

Bakhtxysarài era un cementiri que el khan Mengi Giray va començar a desenvolupar el 1503/1504 amb la construcció d'un palau a l'entorn del qual es va crear una nova vila que va prendre el nom del palau. La seva eclosió va fer entrar en decadència a les properes Eski Iurt i Kirk Ier. La primera vegada que apareix Bakhtxysarài com a nom de ciutat és el 1644. El 1681 s'hi va signar un tractat de pau entre tàrtars, russos i otomans que va reconèixer el Dnipró com a frontera.

Bakhtxysarài fou devastada en una incursió de l'Imperi Rus el 1736 i entre altres destruccions (inclòs el palau del Khan, el Hansarai), es va destruir la gran biblioteca de Selim Giray (que fou quatre vegades khan entre 1671 i 1704) i només es van salvar 124 volums. La ciutat es va reconstruir i el palau aixecat de nou encara més gran; el 1743 es va construir una nova sala del consell o divan amb rica decoració i sala de pintures; la biblioteca es va recuperar parcialment amb ajut d'erudits d'Istanbul.

La pau de Küčük Kaynardji del 1774 va establir que la població cristiana de la ciutat (grecs i armenis, que formaven un terç de la població) fou reinstal·lada a territoris sota domini rus (1779) al nord de la mar d'Azov i a la regió de Rostov al riu Don. Crimea fou integrada a l'Imperi Rus el 1783.

El 1787, Bakhtxysarài tenia 5776 habitants el 1881 en tenia 13.377 (dels quals 697 karaites i 210 jueus); el 1897 la població es va reduir a 12.955 persones. Fou el centre del nacionalista tàrtar Ismail Bey Gaspirali (en rus, Gasprinski) (1851-1914) hi va publicar el diari Terdjüman (Interpret) des de 1883 i hi va fundar una escola model (1884). El 1905 ja hi havia cinc mil escoles del mateix tipus.

Durant la independència de Crimea, fou la capital de l'estat tàtar (1918-1920). Durant la segona guerra mundial, fou ocupada pels alemanys el 1941 i reconquerida pels soviètics el 1944, patint importants destruccions (abril). El Hansarai o palau del khan fou restaurat més tard i esdevingué museu el 1950 i record del Generalíssim Suvórov, que hi va tenir el seu quarter general durant la part final de la guerra. L'expulsió dels tàtars de Crimea (1944-1945) sota Stalin va fer perdre a la ciutat gran part del seu caràcter tàtar o túrcic.

Després de la independència d'Ucraína, alguns tàtars han pogut tornar.

Llocs d'interès a prop[modifica | modifica el codi]

Ciutat de les coves a Txufut Kalè.

Coord.: 44° 45′ N, 33° 55′ E / 44.750,33.917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bakhtxisarai