Mili Balàkirev

Mili Balàkirev

Nom original	(ru) Милий Алексеевич Балакирев
Biografia
Naixement	21 desembre 1836 (Julià) Nijni Nóvgorod (Imperi Rus)
Mort	16 maig 1910 (Julià) (73 anys) Sant Petersburg (Imperi Rus)
Sepultura	Cementiri de Tikhvin
Dades personals
Formació	Universitat Imperial de Kazan (1853–1855) Nizhny Novgorod Institute of nobility (en) (1849–1853)
Activitat
Camp de treball	Música, piano, direcció d'orquestra i educació musical
Ocupació	compositor, musicòleg, pianista, pedagog, director d'orquestra, pedagog musical
Ocupador	Saint Petersburg Court Capella (en) (1883–) Saint Petersburg – Warsaw Railway (en) (1872–1881) Free Music School (en) (1868–1874)
Membre de	Grup dels Cinc
Gènere	Simfonia
Professors	Alexandre Dubuque
Alumnes	Fedir Yakymenko (en)
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables (1882) Tamara (en)
Família
Cònjuge	cap valor
Premis  Orde de sant Estanislau de 2a classe

Mili Balàkirev (rus: Милий Алексеевич Балакирев) (Nijni Nóvgorod, 21 de desembre de 1836 ^(Julià) - Sant Petersburg, 16 de maig de 1910 ^(Julià)), nom complet amb patronímic Mili Alekséievitx Balàkirev, rus: Ми́лий Алексе́евич Бала́кирев, fou un compositor rus. És més recordat avui dia per haver estat el líder del Grup dels Cinc que per la seua pròpia música, amb la possible excepció d'Islamey: una fantasia oriental, que encara és popular entre els pianistes.

Primers anys

Balàkirev va nàixer a Nijni Nóvgorod en una família humil d'empleats. Va rebre lliçons de música de sa mare, qui més tard el va portar a Moscou (1847) per rebre lliçons d'Alexander Dubuque. Els problemes econòmics es van interposar i les lliçons van haver de ser suspeses, forçant al jove Balàkirev a tornar a la llar paterna. Però les notícies sobre les seues aptituds s'havien difós, i Balàkirev va trobar un mecenes en la persona de l'aristòcrata Alexandre Ulíbixev. Ulíbixev era autor d'una biografia de Mozart i disposava d'una orquestra privada, així com d'una vasta biblioteca musical, a la qual Balàkirev va tenir accés i de la que va extraure una valuosa formació.

Als divuit anys, després d'un curs de matemàtiques a la Universitat, Ulíbixev va endur-se Balàkirev a Sant Petersburg, on va tenir ocasió de conèixer Mikhaïl Glinka. Glinka va encoratjar Balàkirev a seguir la carrera musical, consell que a Balàkirev li va arribar al cor. Va fer el seu debut el 1856 amb el primer moviment del seu Concert per a piano. El seu encontre amb Glinka també va encendre en Balàkirev la flama del nacionalisme rus, portant-lo a la determinació que Rússia havia de tenir la seua pròpia escola musical, lliure de les influències de l'Europa Occidental. Va unir al seu voltant a compositors amb idees similars: César Cui, Modest Mússorgski, Aleksandr Borodín, i Nikolai Rimski-Kórsakov. Els cinc compositors van ser descrits per l'influent crític musical Vladímir Stàssov com El Grup Poderós, però tant en català com en altres llengües són coneguts com a Grup dels Cinc.

El Grup va patir dures crítiques de l'establishment musical rus, atiades principalment per Anton i Nikolai Rubinstein, que públicament van qualificar els seus membres d'"amateurs" (extrem no sencerament injustificat, perquè Balàkirev era l'únic músic professional del grup). Per contrarestar les crítiques i avançar en el propòsit de crear un estil musical genuïnament rus, el Grup va fundar L'"Escola Lliure de Música" el 1862.

Música i influència

Balàkirev extenia la composició de les seues obres sobre llargs períodes; per exemple, la seua Sonata en si menor va ser composta en el curs de 50 anys. No obstant això, va produir una gran quantitat d'obra, molta de la qual és avui dia rarament interpretada. Va deixar un gran nombre de col·leccions de cançons (algunes folklòriques), dues simfonies, dos poemes simfònics (Rússia i Tamara), quatre obertures, i un gran nombre de peces per a piano, incloent-hi Islamey: una Fantasia Oriental. Les seues obres per a orquestra són generalment peces programàtiques, en un estil que van desenvolupar els seus deixebles, com ara Borodín i Rimski-Kórsakov. Islamey és una obra especialment estimada pels pianistes i de gran dificultat tècnica.

La seua influència com a líder i organitzador de la música russa, li ha proporcionat el reconeixement com a fundador d'un nou moviment artístic. Encara que va ser un dels impulsors de l'Escola Lliure de Música, sempre va ser crític amb el professionalisme musical, que associava amb les immòbils estructures musicals de la Rússia de mitjan Segle XIX. Va saber imprimir en els seus deixebles la seua visió i va mantenir de facto el lideratge del Grup dels Cinc mentre aquest va existir. De vegades, comandava el Grup amb mà de ferro. En particular, Mússorgski va patir sovint la ira del seu mestre; a causa de les dures crítiques de Balàkirev, l'obra Una nit a la muntanya Pelada mai no va ser executada en vida de Mússorgski. Fora del Grup, Balàkirev va encoratjar força a Txaikovski en els seus estudis, inspirant-li la composició de la Simfonia Manfred (una inspiració que Txaikovski va agrair a Balàkirev dedicant-li l'obra).

Darrers anys

Tomba de Balàkirev al Cementeri Tikhvin

L'Escola Lliure va ser influent, però patia de problemes financers crònics que van sumir Balàkirev en un col·lapse nerviós el 1872. Arran de les seues malalties va decidir prendre un retir temporal del món de la música, deixant la seua ocupació a l'Escola i acceptant un nou treball a una Companyia de Ferrocarril. Va passar per diversos treballs, com el d'inspector escolar, fins a l'any 1883, quan va ser nomenat director de la Capella Imperial i director de la Societat Musical Imperial. Va conservar aquesta ocupació fins a la seua jubilació l'any 1895.

Va morir el 29 de maig de 1910 i va ser soterrat al Cementeri Tikhvin, al Monestir Alexandre Nevski de Sant Petersburg.

Obres principals

Obres amb número d'opus

• Concert per a piano i orquestra núm. 1 en fa sostingut menor, op. 1 (1855-1856)
• Octet, op. 3
• Gran Fantasia sobre Cants Populars Russos, op. 4, per a piano i orquestra
• Sonata per a piano núm. 1 en si bemoll menor, op. 5
• Obertura sobre un tema de Marxa Espanyol, op. 6
• Islamey, Fantasia Oriental, per a piano, op. 18 (1869, revisada 1902)
• Sonata per a piano núm. 2 en si bemoll menor, op. 102 (1905)
• Concert per a piano i orquestra núm. 2 en mi bemoll major, op. post. (1861)

Obres amb dates

• Reminiscències de l'òpera de Glinka Una vida pel tsar,fantasia per a piano (2a versió de la Fantasia sobre temes de Glinka) (1854-1855, revisada 1899)
• Scherzo per a piano No. 1 en si menor (1856)
• Obertura sobre un tema de Marxa Espanyol (1857)
• Obertura sobre tres temes russos (1858)
• Rei Lear (Korol Lir), música incidental per al drama de Shakespeare (1858-1861, revisada 1902-1905)
• Polca en Fa sostingut per a piano (1859)
• Masurca per a piano No. 1 en La bemoll major (1861-1884)
• Masurca per a piano No. 2 en Do sostingut menor (1861-1884)
• Rússia (Rus), Segona Obertura sobre temes russos, per a orquestra, poema simfònic (1863-1864, revisada 1884)
• Jota aragonesa per a piano (sobre obra de Glinka) (1864)
• "L'alosa" (Jàvoronok) per a piano, transcripció d'una cançó de Glinka (1864)
• Simfonia No. 1 en do major (1864-1866)
• Obertura sobre temes txecs A Txèquia (V Txékhii), poema simfònic (1867, revisada 1905)
• Tamara, poema simfònic (1867-1882)
• Au jardin, étude-idylle per a piano en Re bemoll major (1884)
• En el jardí, per a piano (1884)
• Masurca per a piano No. 3 en si menor (1886)
• Masurca per a piano No. 4 en Sol bemoll major (1886)
• Nocturn per a piano No. 1 en Si bemoll menor (1898)
• Dumka per a piano (1900), obra dedicada a Maria Wiedring, esposa del pianista Ernst Jedliczkaa.
• Masurca per a piano No. 5 en re major (1900)
• Scherzo per a piano No. 2 en Si bemoll menor (1900)
• Vals per a piano No. 1 en sol major "Valse di bravura" (1900)
• Vals per a piano No. 2 en fa menor "Valse mélancholique" (1900)
• Simfonia No. 2 en re menor (1900-1908)
• Berceuse per a piano en Re bemoll major (1901)
• Gondellied, per a piano en la menor (1901)
• Nocturn per a piano No. 2 en si menor (1901)
• Scherzo per a piano no 3 en Fa sostingut major (1901)
• Tarantella per a piano en si major (1901)
• Vals per a piano no 3 en re major "Valse-impromptu" (1901)
• Suite en Si (1901-1908)
• Capriccio per a piano en re major (1902)
• Masurca per a piano No. 6. en La bemoll major (1902)
• Nocturn per a piano No. 3 en re menor (1902)
• Melodia Espanyola per a piano (1902)
• Serenata Espanyola per a piano (1902)
• Toccata en Do sostingut per a piano (1902)
• Tyrolienne (1902)
• Vals per a piano no 4 en Si bemoll major "Valse de concert" (1902)
• Cantata per a la Inauguració del Monument a Glinka, cor i orquestra (1902-1904)
• Chant du pêcheur (1903)
• Humoresque per a piano en re major (1903)
• Phantasiestück, per a piano en Re bemoll major (1903)
• Rêverie, per a piano en fa major (1903)
• Vals per a piano No. 5 en Re bemoll major (1903)
• Vals per a piano No. 6 en Fa sostingut menor (1903-1904)
• Romança (transcripció per a piano sol del segon moviment del primer concert per a piano i orquestra, opus 11, de Chopin) (1905)
• La fileuse per a piano en Si bemoll menor(1906)
• Masurca per a piano No. 7 en Mi bemoll menor (1906)
• Novelette per a piano en la major (1906)
• Vals per a piano No. 7 en Sol sostingut menor (1906)
• Impromptu per a piano (sobre els preludis en Mi bemoll menor i si major de Chopin) (1907)
• Esquisses (Sonatina) per a piano en sol major (1909)

Obres sense data

• Complainte per a piano
• Fantasia per a piano
• Obertura sobre 3 Temes Populars Russos, per a orquestra
• "No digues que l'amor passarà" per a piano, transcripció d'una cançó de Glinka

Cançons amb dates

• "Spanish cançó" ("Ispànskaia pésnia"), per a veu i piano (Cançons Oblidades No. 3) (1855)
• "La lluna plena ha sortit" (1858)
• "El Cavaller" (1858) (20 Cançons, No. 7)
• "Cançó de Selim" ("Pésnia Selima") (1858) (20 Cançons, No. 11)
• "Melodia Hebrea" (20 Cançons, no. 13) (1859)
• "Sobre el Llac" ("Nad ózerom"), cançó per a veu i piano (1895-1896) (10 Cançons, No. 1)
• "L'Erm" (10 Cançons, no. 2) (1895-1896)
• "L'estimava" ("Ia liubila iegó"), cançó per a veu i piano (10 Cançons 1895-96, No. 5)
• "El Pi" (1895-1896) (10 Cançons, No. 6)
• "Nocturn" (1895-1896) (10 Cançons, No. 7)
• "Visió" ("Son") (10 Cançons, No. 2) (1903-04)
• "7 de novembre" (10 Cançons, No. 4) (1903-04)
• "La fulla groga tremola" ("Jolti list o stébel biótsia") (10 Cançons, No. 8) (1903-04)
• "Mira, amic meu" ("Vzglianí, moi drug") (20 Cançons, No. 6) (1903-04)
• "El Somni" ("Son") (20 Cançons, no. 20) (1903-04)
• "Albada" ("Zarià") (1909)

Cançons sense data

• "La lluna creixent" ("Vzoixol na nebo méssiats iasni"), cançó per a veu i piano (20 Cançons, No. 5)
• "Quan escolte la teua veu" ("Slixu li gólos tvoi"), cançó per a veu i piano (20 Cançons, No. 18)
• "Entonació"
• "Toujours, on me dit 'grand sot'"
• "Ti plenítelnoi negui polnà", cançó per a veu i piano (Forgotten Cançons, No. 1)
• "Es trenca el meu cor" ("Tak i rviótsia duixà"), cançó per a veu i piano (20 Cançons, No. 9)

Enllaços externs

• Article sobre Islamey Arxivat 2006-07-04 a Wayback Machine. (anglès)