Baldiri de Nimes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Baldiri, o
Boi
diaca i màrtir
Nom secular en llatí, Baudelius
Naixement s. III o IV
Sud de França
Defunció final del s. III o IV (ca. 360)
Nimes (França)
Enterrament Monestir de Saint-Baudile (Nimes) (relíquies desaparegudes el s. XVI); una part al monestir de Cessy-les-Bois (Borgonya)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Nimes (cripta de St. Baudili)
Festivitat 20 de maig
Iconografia com a diaca, amb dalmàtica i llibre; amb una destral
Patronatge Nimes, Poitiers, Sant Boi de Llobregat

Sant Baldiri o Sant Boi (Nimes, s. IV), va ser un diaca i màrtir de Nimes, avui venerat com a sant en diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segons els martirologis, durant unes festes paganes, va recriminar els assistents les seves creences, enderrocà l'estàtua del déu i va refusar de fer-li sacrificis; va ser torturat i martiritzat, essent decapitat amb una destral. La tradició diu que va ser sebollit a Nimes durant el regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (331-363). Se'l representa vestit amb dalmàtica i portant l'Evangeli, símbols de la seva condició de diaca, i amb una destral a l'altra mà.

Veneració i llegendes[modifica | modifica el codi]

El seu culte es dóna especialment al sud de França i d'aquí va passar a Catalunya i a la litúrgia mossàrab, potser per l'arribada de relíquies del sant francès durant el segle VII-VIII, que en difongué el culte a Castella. És patró de Nimes, Poitiers i de diversos municipis com Sant Boi de Llobregat (a Espanya, d'algunes pobles que porten el nom de San Baudilio, San Baudelio o San Boal. La seva festa és el 20 de maig.

La llegenda diu que el seu cap, en ésser separat del cos, va caure i va tocar tres cops el terra: en van sorgir tres deus d'aigua, sobre les quals s'edificà un oratori anomenat "des Trois-Fontaines" ("de les tres fonts"). La cripta de Sant Baldiri, a Nimes, a la cantonada del carrer des Moulins i el des Trois Fontaines marca el lloc del martiri.

El cos del sant va ser recollit per la seva muller, que el portà al lloc anomenat Valsainte, on fou soterrat. Aquest lloc esdevingué destí de pelegrinatge i s'hi construí una església al segle IV, que al 511 esdevingué Monestir de Sant Baldiri fins que fou abandonat i enderrocat el segle XVII. Les relíquies van desaparèixer durant les guerres de religió del segle XVI. Se'n conserven parts que durant els segles anteriors havien estat portades a altres llocs (al segle X, una part va passar a l'abadia de Cessy-les-Bois).

Sant Boi de Zamora, o "San Boal"[modifica | modifica el codi]

El nom castellà Boal també deriva del Baudilius llatí. La devoció al sant en la litúrgia mossàrab sembla venir de la difusió de relíquies a l'època visigòtica, que van estendre'n el culte per l'antic regne de Castella: monestirs com el de San Baudelio de Berlanga en serien testimonis. Amb el temps, a banda de la tradició del sant màrtir de Nimes, s'anà conformant una tradició castellana que feia de Sant Baldiri (conegut com a Baudelio o Boal) un sant nascut a Manzanal del Barco (Zamora), i que va ser martiritzat, amb la seva germana Justa i altres companys cristians, durant la persecució de Dioclecià a la riba del riu Esla. El seu cos va ser sepultat a l'església de San Torcuato de Zamora, on es venera. La festa n'és també el 20 de maig.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldiri de Nimes Modifica l'enllaç a Wikidata