Baldomer Galofre i Giménez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baldomer Galofre vist per Ramon Casas (MNAC).

Baldomer Galofre i Giménez (Reus, Baix Camp, 1845 - Barcelona, 1902) fou un pintor català. El seu segon cognom també s'escrivia Ximenis i Ximenes.

Va fer les primeres passes artístiques a l'estudi de Domènec Soberano, a Reus. Quan ell era molt jove la seva família es va traslladar a Barcelona. Va cursar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona, sota el mestratge del pintor Ramon Martí i Alsina. Posteriorment va marxar a Madrid per ampliar els seus estudis. Va prendre part a l'Exposició de Belles Arts del 1866 a Barcelona, on va presentar la tela Els traginers, i també va participar en les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1870 i 1872, i a la de Saragossa del 1868, en les quals va presentar diversos paisatges de les muntanyes de Montjuïc i Vallvidrera, algunes marines i uns estudis. A l'Exposició de Belles Arts de Salamanca, les seves aquarel·les van ser guardonades amb una medalla de plata.

El 1870 va marxar pensionat a Roma pel govern de la Primera República, on va residir durant deu anys, per estudiar a l'Acadèmia de Roma, fet que va definir completament el seu estil i el va convertir en un dels molts seguidors de Marià Fortuny, però sempre palesant un estil més personal, d'una gran brillantor. La seva producció, de la qual destaca Posta de sol, Un carrer, Golf de Napols o Regates a Sorrento, es caracteritza per una intensa expressió colorística, de paleta alegre i tons vius i intensos, no exempts però de suavitat i elegància.

De retorn de Roma, la seva exposició a Barcelona del 1884 tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l'elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d'història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra.

Les seves obres, després de seguir un estil fortunyista, s'insereixen de ple en l'estil impressionista, destaquen la sàvia utilització del color, el tipisme, el detallisme, i l'extraordinària lluminositat. L'any 1886 va exposar a la Sala Parés La fira, obra que va tenir molt de ressò, i a l'Exposició del 1896 presenta el quadre De bon matí. Va deixar inacabada la seva última obra, El cavall més valent, pel qual es pagaren el mateix any de la seva mort 20.000 pessetes d'aquell temps.

Nens amb vaixells a una platja de Nàpols, 1866, col·lecció particular.

No obstant això, i malgrat el seu renom, posteriorment fou oblidat, i la important exposició de la seva obra que va tenir lloc en una sala especial del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona l'any 1903 fou menystinguda pels artistes de les noves tendències. Les seves obres, molt apreciades pels col·leccionistes catalans, es conserven en part al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu Víctor Balaguer i al Museu d'Art Modern de Madrid, com també en alguns museus estrangers i col·leccions privades.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • IGLÉSIES, Josep. Baldomer Galofre Ximenis. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1953
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]