Baldomer Zapater
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1883  Caudiel (Alt Palància) |
| Mort | 18 octubre 1961 (78 anys) Colònia (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista (1907–), guitarrista |
| Professors | Joan Nogués i Pon |
| Família | |
| Cònjuge | Constanze Zapater Henriette Zapater (1910–1928) |
Baldomer Zapater (Caudiel, Alt Palància, 11 de març de 1883 - Colònia, 18 d'octubre de 1961) va ser un guitarrista i esperantista valencià.
Baldomer Zapater va començar a perdre la vista quan tenia cinc anys.[1] Per aquest motiu els seus pares es van traslladar a Barcelona, on hi havia eminents oculistes, així com l'Institut Reial per Cecs.[1] Allà va estudiar música i guitarra des dels 13 als 24 anys, entre d'altres amb el professor Joan Nogué.[2] Poc després començaria a donar classes de guitarra, teoria musical i literatura en aquesta institució.[1] L'any 1907 va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto, gràcies a Alfons Sabadell.[1] El 1909, en ocasió del cinquè congrés internacional d'esperanto celebrat a Barcelona, va conèixer la baronesa holandesa Henriette de Chalmot (1867-1928), amb qui es casaria poc després.[1] En aquells moments, ella ja era parcialment cega i acabaria perdent tota la seva capacitat visual.[1] Van anar a viure a Colònia i l'esperanto va ser sempre la llengua familiar.[1] Allà Zapater es va convertir en un dels professors de guitarra més importants d'Alemanya, ensenyant a guitarristes prestigiosos com Heinrich Schneider, Fritz Wiedemann o Ida Gille.[2] Com a concertista, va actuar a les principals ciutats de país, així com a les grans ràdios europees.[2]
Com a esperantista, ja abans i durant els anys de la Primera Guerra Mundial Zapater va publicar diversos articles en dos diaris en braille alemanys sobre la utilitat de l'esperanto per als cecs.[1] També va ser un dels fundadors de l'Associació Alemanya d'Esperantistes Cecs (Eblogo), essent també el responsable del nom d'aquesta organització.[1] Va traduir moltes cançons i contes espanyols i alemanys a l'esperanto.[1]
Zapater es va casar en segones núpcies amb Constanze Saxer (1890-1973), una antiga alumna. Junts van fer gires per diversos països europeus on de vegades Constanze actuava com a cantant.[1] A la mort de Baldomer, Constanze va finançar la publicació del primer volum de la història del moviment esperantista entre les persones cegues.[3] Al pròleg d'aquesta obra, Joseph Kreitz explica que la primera persona amb qui va parlar en la llengua internacional va ser precisament amb Baldomer Zapater.[3] A més de Kreitz, Zapater va ser amic de José Ezquerra i de Teo Jung.[3][4]
Baldomer Zapater està enterrat al cementiri del bosc de Rodenkirchen, a Colònia.[5] A la seva tomba hi ha tallada una creu amb una guitarra espanyola.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Eminentaj pioniroj de la Blindulesperantista movado. Baldomer Zapater (1883-1961): Probatalinto de la Esperanto-movado inter blinduloj» (en esperanto). Ligo Internacia de Blindaj Esperantistoj, 1981. [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ramos Altamira, Ignacio. Historia de la guitarra y los guitarristas españoles (en castellà). Editorial Club Universitario, 2005.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kreitz, Joseph. Historio de la Esperanto-Movado Inter la Blinduloj en tri brajlaj volumoj. Unua Volumo (en esperanto). Barcelona: Imprenta Braille de la Organizacion Nacional de Ciegos, 1972.
- ↑ Jung, Teo. Ĉiu-Ĉiun. Sep jardekojn en la Esperanto-movado. Memoraĵoj de 86-jara optimisto. (en esperanto). Antverpeno, La Laguna: Stafeto, 1979.
- ↑ 5,0 5,1 Bada, Ricardo «Amos y perros». La casa de Asterión. Revista Trimestral de Estudios Literarios, 2005.