Balduí II de Courtenay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí de Constantinoble. Era de la casa de Courtenay i fill de l'emperador Pere II de Courtenay i de Iolanda, comtessa de Flandes. Va succeir el 1228 al seu germà Robert I de Courtenay sota la regència de Joan de Brienne comte de la Marca (Marche) i rei de Jerusalem.

La caiguda de l'Imperi Llatí de Constantinoble[modifica | modifica el codi]

L'imperi estava amenaçat per Àsen de Bulgària i per Joan III Ducas Làscaris Vatatzés (1222-1254) de Nicea que el 1234 es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar de búlgars i grecs, però va morir poc temps després.

El 1237 Àsen i Vatatzés van tornar a atacar la capital defensada ara per Godofred de Villehardouin príncep d'Acaia, mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (França, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res però després de molts esforços, va obtenir un cert suport de Lluís IX de França (Sant Lluís), de l'emperador Frederic II i del Papa Gregori IX; Lluís IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relíquies. Del 1237 al 1238 fou comte de Namur que després va passar a la corona francesa.

Va deixar al seu fill Felip a Venècia en garantia d'un deute i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar a Vatatzés. El 1243 va fer aliança amb els turcs seljúcides, però això no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals.

El 1245 va assistir al Concili de Lió per, tot seguit, retornar a Grècia amb una feble ajuda, que no foren suficients contra les forces de Miquel VIII Paleòleg (1259-1261), ara emperador de Nicea. La nit del 15 de juliol del 1261 el general Aleix Cèsar Estrategòpulos, va ocupar Constantinoble i Balduí va fugir a Itàlia.

Tractat de Viterbo[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tractat de Viterbo (1267)

El 1270 va convèncer al rei Carles I d'Anjou, rei de Nàpols, de fer una expedició contra Miquel VIII Paleòleg i Lluís IX de França li va prometre l'ajut, però la mort d'aquest a Tunis, va acabar amb les esperances.

Balduí va morir el 1275 deixant un fill, Felip de Courtenay, nascut de la seva dona Maria de Brienne, filla de Joan de Brienne.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí II de Courtenay Modifica l'enllaç a Wikidata