Balduí IV de Flandes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Balduí IV de Flandes,[1] dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.[2]) fou comte de Flandes (987 - 1035). Era fill del comte Arnold II de Flandes i de Rozala d'Ivrea (vers 950 - 1003)

El seu malnom és degut a la seva morena i ampla barba, meravellosament bonica i ben decent.[3]

Detalls de la seva vida[modifica | modifica el codi]

Balduí IV era encara menor a la mort del seu pare. La seva àvia Matilde Billung († 1008) va assegurar la regència.[4] El castellà de Gant, Gilbod, ho va aprofitar per proclamar-se comte independent. La revolta serà sufocada una vegada el comte de Flandes fou major d'edat.

Balduí es va preocupar particularment per l'est i pel nord del seu comtat, deixant la part meridional a les mans dels seus vassalls, els comtes de Guines, d'Hesdin, i de Saint-Pol-sur-Ternoise.

Als voltants de l'any 1000, l'emperador Otó III havia creat una marca militar a Anvers per oposar-se a les expedicions militars flamenques dirigides cap a l'est. El sobirà germànic Enric II va entrar en lluita cap al 1006/ 1007 contra Balduí IV, que va prendre partit pels comtes de Lovaina i de Namur, els quals refusaven la sobirania feudal, imposada per Enric II, del duc de Baixa Lotaríngia Godofreu II de les Ardennes. Balduí es va apoderar de Valenciennes, i s'hi va mantenir malgrat un setge sostingut per Enric II i els seus aliats, el rei de França Robert II i el duc de Normandia Ricard II. La vinguda de l'hivern els va obligar a aixecar el setge.

Canviant d'objectiu, Enric II va agafar a la primavera següent Gant i es va apoderar d'un important botí, tant material com humà. Balduí es va veure obligat a entregar Valenciennes i a sotmetre's a Aix-la-Chapelle, el que va acceptar encara més fàcilment Enric II a causa del fet que el poder del comte de Flandes era un seriós contrapès de cara als comtes de Namur i de Lovaina. Cap a 1012 - 1015, el sobirà germànic li va remetre en feu Valenciennes i diverses illes de Zelanda (Walcheren, Borssele, Noord-Beveland i Zuid-Beveland, i Wolphaartsdijk).

Després d'haver fet casar al seu fill Balduí amb Adela de França, filla del rei Robert II, va haver de sufocar una revolta del seu fill que es va posar al capdavant dels barons descontents. Balduí IV fou expulsat del seu comtat i es va haver de refugiar a Normandia. Amb el poderós suport del seu protector, el duc Robert I de Normandia, va recuperar molt ràpidament les seves possessions i va sufocar la rebel·lió sotmetent al seu fill a Audenarde, el 12 de setembre de 1028.

Sota el seu govern fou fundada Dunkerque; Bruges va rebre les primeres llibertats municipals de Flandes i les muralles començaren a voltar la ciutat de Lilla. Balduí IV va haver de fer de cara al perill d'esbocinament feudal, qui havia afectat a un nivell menys important a tot l'imperi carolingi al segle precedent. Va afirmar la seva autoritat en els seus estats de dues maneres: d'una manera molt ferma sobre la seva regió de base, és a dir els països de Gant, de Bruges, de Lille i de Saint-Omer; i d'una manera més discreta sobre la resta del territori. Es veu així l'emergència de diverses famílies nobles (Aubigny, Béthune, Faucquembergue, Houdain, Lens, Lillers, Pas, Phalempin, Wavrin): vers el 993- 994, Balduí IV va instituir en efecte els "comitati" ("comtats"), en origen quatre circumscripcions administratives, que, fraccionant-se, donaran a llum al segle XI a les châtellenies, de les quals les famílies mencionades tenien la responsabilitat, sense ser senyors de la terra. Un mitjà per al comte de guardar el control sobre el conjunt del seu territori, sense haver d'actuar directament sobre cadascun dels seus elements.

Va imposar igualment la Treva de Déu a les diòcesis d'Arras i de Tournai. Balduí IV fou el verdader fundador de la potència flamenca en els seus límits històrics.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
8. Arnold I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ælfthryth
 
 
 
 
 
 
 
4. Balduí III de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Heribert II de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
9. Adela o Alix de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Adela de França
 
 
 
 
 
 
 
2. Arnold II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Billung IV de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
10. Herman I de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ermengarda de Nantes
 
 
 
 
 
 
 
5. Matilde Billung
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Hildegarda de Westerburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Balduí IV de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Anscari I d'Ivrea
 
 
 
 
 
 
 
12. Adalbert I d'Ivrea
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Volsia de Susa
 
 
 
 
 
 
 
6. Berenguer II d'Itàlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Berenguer I de Friül
 
 
 
 
 
 
 
13. Gisela de Friül
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Bertila de Spoleto
 
 
 
 
 
 
 
3. Susanna d'Itàlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Teobald d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
14. Bosó d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Berta
 
 
 
 
 
 
 
7. Wil·la d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Rodolf I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
15. Wil·la de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Wil·la de Provença
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Vers el 1012 es va casar en primeres noces amb Ogiva de Luxemburg (vers 990 † 1030), filla de Frederic de Luxemburg, comte al Moselgau, i va tenir dos fills:

Vidu, es va casar de nou l'abril de 1031 amb Elionor de Normandia (v. 1010 † vers 1071), filla de Ricard II, Duc de Normandia, i de Judith de Bretanya, i van tenir:

duc de Baviera († 1101).

  • Una filla, casada amb Renyer de Lovaina, castellà a Ename el 1033/1034, fill del comte Lambert I de Lovaina.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Baudouin IV le Barbu, Balduinus Barbatus
  2. Baudouin IV le Barbu al lloc web de la Foundation for Medieval Genealogy
  3. Inghels, Adhémar: Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne 863-1384, P. Verbeke-Loys, 1843
  4. Histoire des comtes de Flandre... pàgina 123 Google Llibres

Fonts[modifica | modifica el codi]



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí IV de Flandes