Balears (província romana)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Balears fou un província romana que comprenia les Illes Balears i les Pitiüses. Les illes foren una antiga possessió fenícia, de la que queden rastres a la ciutat de Maó (nom original Mago) i per tant restaren a l'òrbita de Cartago fins a la destrucció de la República.

Després les illes van romandre independents i els seus famosos foners, que abans van servir com a mercenaris amb els cartaginesos, o van fer amb els romans. Acusats els illencs d'afavorir la pirateria foren conquerides pel cònsol romà Quint Cecili Metel Macedònic Balearicus vers el 123 aC, que hi va establir uns tres mil romans part d'ells d'Hispània, i va fundar Palma (Ciutat de Mallorca) i Pol·lèntia (Alcúdia). Les illes junt amb les Pitiüses van quedar integrades a la Tarraconense i dins la Cartaginense, província al convent jurídic de Cartago Nova. Sota Neró una inscripció esmenta al Prefectus Prae (o Pro) Legato insular Baliarum. No es van constituir com a província separada fins al 395.[1]

A partir dels atacs bàrbars, del segle V la seva historia es troba poc documentada, però estigué sota domini vàndal (455-534) i posteriorment sota dominació bizantina. Les seves relacions amb l'imperi d'orient en els segles VIII i IX són un complet misteri, i únicament es tenen informacions sobre atacs pirates àrabs i normands i unes relacions poc clares amb l'Imperi Carolingi. Els àrabs van ocupar les Balears l'any 903 i van romandre al seu poder fins a la conquesta catalana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans: Els temps prehistòrics i antics, fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 436.